Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "foranies" dins totes les àrees temàtiques
<Dret penal>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:
- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).
- ca ciències forenses, n f pl
- es ciencias forenses, n f pl
- fr sciences forensiques, n f pl
- fr sciences judiciaires, n f pl
- it scienze forensi, n f pl
- en forensic sciences, n pl
<Dret penal>
Definició
Nota
- 1. Les ciències forenses no es limiten a l'àmbit penal. En jurisdicció civil té molta importància, per exemple, la genètica forense (per a determinar filiacions) o la grafologia forense. També són cada cop més rellevants en matèria laboral i contenciosa.
- 2. Es recomana evitar l'ús de la forma *ciència forense, d'origen anglosaxó, amb el significat de criminalística.
<Construcció>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca ciutat de franges, n f
<Construcció > Urbanisme>
Definició
<Ciències de la Terra>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:
- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció
La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.
- ca clau forana, n f
- ca clau de relació, n f sin. compl.
- es clave de relación
- es clave foránea
- fr clé étrangère
- it chiave esterna
- en foreign key
- en relate key
<Disciplines cartogràfiques > Sistemes d'informació geogràfica > Informàtica > Bases de dades > Modelització de dades>
Definició
Nota
- La clau forana, a més de servir per a relacionar taules, imposa la restricció d'integritat referencial.
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
<Tecnologies de la informació i la comunicació>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:
- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció
La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.
- ca clau forana, n f
- ca clau de relació, n f sin. compl.
- es clave de relación
- es clave foránea
- fr clé étrangère
- it chiave esterna
- en foreign key
- en relate key
<Disciplines cartogràfiques > Sistemes d'informació geogràfica > Informàtica > Bases de dades > Modelització de dades>
Definició
Nota
- La clau forana, a més de servir per a relacionar taules, imposa la restricció d'integritat referencial.
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
<Geografia > Disciplines cartogràfiques>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:
- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció
La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.
- ca clau forana, n f
- ca clau de relació, n f sin. compl.
- es clave de relación
- es clave foránea
- fr clé étrangère
- it chiave esterna
- en foreign key
- en relate key
<Disciplines cartogràfiques > Sistemes d'informació geogràfica > Informàtica > Bases de dades > Modelització de dades>
Definició
Nota
- La clau forana, a més de servir per a relacionar taules, imposa la restricció d'integritat referencial.
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
<Llengua > Lingüística > Llengües>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.
L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.
Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.
El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.
Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca crioll de Guadeloupe
- ca crioll francès de les Petites Antilles sin. compl.
- ca patois sin. compl.
- ca patois français sin. compl.
- ca patwa sin. compl.
- de Antillen-Kreolisch
- de Lesser Antillean Creole French sin. compl.
- en Lesser Antillean Creole French
- en Créole franco-antillais sin. compl.
- en créole martiniquais sin. compl.
- en kreyol sin. compl.
- en lesser antillean creole french sin. compl.
- en Lesser Antillean Creole French sin. compl.
- es criollo de la Guadeloupe
- es créole franco-antillais sin. compl.
- es créole guadeloupéen sin. compl.
- es créole martiniquais sin. compl.
- es criollo de base francesa sin. compl.
- es criollo francés de las pequeñas Antillas sin. compl.
- es lesser Antillean Creole French sin. compl.
- eu guadeloupe Kreolera
- eu créole franco-antillais sin. compl.
- eu créole guadeloupéen sin. compl.
- eu créole martiniquais sin. compl.
- eu frantses jatorriko kreolera sin. compl.
- eu frantses kreolera de las pequeñas Antillas sin. compl.
- eu lesser Antillean Creole French sin. compl.
- fr créole guadeloupéen
- fr créole de la Guadeloupe sin. compl.
- fr créole français des Petites Antilles sin. compl.
- fr créole franco-antillais sin. compl.
- fr créole franco-antillais sin. compl.
- fr créole guadeloupéen sin. compl.
- fr créole martiniquais sin. compl.
- fr lesser Antillean Creole French sin. compl.
- gl crioulo da Guadeloupe
- gl créole franco-antillais sin. compl.
- gl créole guadeloupéen sin. compl.
- gl créole martiniquais sin. compl.
- gl crioulo de base francesa sin. compl.
- gl crioulo francés de las pequeñas Antillas sin. compl.
- gl lesser Antillean Creole French sin. compl.
- it creolo della Guadeloupe
- it créole franco-antillais sin. compl.
- it créole guadeloupéen sin. compl.
- it créole martiniquais sin. compl.
- it creolo di base francesa sin. compl.
- it creolo francese de las pequeñas Antillas sin. compl.
- it lesser Antillean Creole French sin. compl.
- nl Creools Frans op Guadeloupe
- nl Frans-Creools van Guadeloupe sin. compl.
- nl Guadeloups Creools sin. compl.
- nl Lesser Antillean Creole French sin. compl.
- pt crioulo da Guadeloupe
- pt créole franco-antillais sin. compl.
- pt créole guadeloupéen sin. compl.
- pt créole martiniquais sin. compl.
- pt crioulo de base francesa sin. compl.
- pt crioulo francês de las pequeñas Antillas sin. compl.
- pt lesser Antillean Creole French sin. compl.
<Crioll de base francesa>, <Amèrica > Guadeloupe>
Definició
L'illa de Guadeloupe està constituïda per dues parts, la Basse-Terre i la Grande-Terre, separades per un canal estret, tot i que unides per un pont. Hi ha diverses illes més petites que constitueixen dependències administratives de Guadeloupe: l'illa de Marie-Galante, l'arxipèlag de les Saintes (nou illes, de les quals tan sols dues són habitades, Terre-de-Haut i Terre-de-Bas), els dos illots de la Petite-Terre (Terre de Haut i Terre de Bas) i l'illa de La Désirade. Saint-Barthélemy i la part francesa de Saint-Martin estaven incloses també en el departament de Guadeloupe, però el 2007 se'n van separar i van esdevenir col·lectivitats franceses d'ultramar d'acord amb el resultat d'un referèndum.
L'illa de Guadeloupe fou anomenada Karukéra, 'illa de belles aigües', per la població ameríndia carib. Fou descoberta per Cristòfor Colom (1493), que va anomenar-la Santa María de Guadalupe, i colonitzada pels francesos a partir de 1635, que van desenvolupar-hi el conreu de la canya de sucre amb mà d'obra esclava portada de l'Àfrica. Entre 1691 i 1816 anglesos i francesos es van disputar l'illa, que va canviar de mans diverses vegades. El tractat de París (1814) cedí definitivament Guadeloupe a França. Des de 2003 és un departament i una regió d'ultramar de l'Estat francès.
El crioll de Guadeloupe és parlat per prop del 96% de la població de l'illa i les illes dependents. La immensa majoria dels parlants de crioll són bilingües en francès, llengua molt present en la vida diària de la comunitat. Les administracions públiques funcionen en francès, llengua oficial, tot i que el crioll és força emprat en les comunicacions orals. Pel que fa als mitjans de comunicació, la presència del crioll es limita a algunes publicacions i diverses emissores locals de ràdio. Fins molt recentment, el francès ha estat l'única llengua d'ensenyament; els darrers anys s'ha introduït l'ensenyament del crioll com a assignatura opcional, però es tracta d'un programa molt minoritari.
El francès és la primera llengua d'una petita minoria blanca que en general també parla o entén el crioll. A l'illa Terre-de-Haut, de Les Saintes, hi ha una situació força particular: la major part de la població és descendent de colons bretons, normands i de Poitiers; aquesta població blanca parla igualment una variant del crioll de Guadeloupe i no pas una variant regional del francès com passa generalment a les Antilles franceses.
A Saint-Barthélemy, o Saint Barts, també es parla crioll de Guadeloupe, a la part oriental de l'illa. Però també s'hi parla una variant criolla local, que segons algunes fonts podria ser una llengua diferenciada. A la part occidental, els descendents dels primers colons parlen una variant regional del francès. Els parlants de crioll i de francès estan separats per la ciutat de Gustàvia. Sembla que en aquesta ciutat s'havia parlat fins fa pocs anys un crioll de base anglesa.
També es parla crioll de Guadeloupe a Saint Thomas, que actualment forma part de les illes Verges nord-americanes. Parlants tant de crioll com de francès regional van emigrar des de Saint Barts cap a Saint Thomas a partir de 1870 per causes econòmiques. Els parlants de crioll es van establir a la zona nord, mentre que els parlants de francès es van establir al sud, a Carenage. Tot i que hi ha intercomprensió entre els membres d'una i altra comunitat, solen comunicar-se en anglès.
<Llengua > Lingüística > Llengües>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.
L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.
Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.
El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.
Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca crioll de Martinica
- ca crioll francès de les Petites Antilles sin. compl.
- de Antillen-Kreolisch
- de Lesser Antillean Creole French sin. compl.
- en Créole franco-antillais
- en créole guadeloupéen sin. compl.
- en créole martiniquais sin. compl.
- en criollo francés de las pequeñas Antillas sin. compl.
- en Lesser Antillean Creole French sin. compl.
- en Lesser Antillean Creole French sin. compl.
- es criollo de la Martinica
- es créole franco-antillais sin. compl.
- es créole guadeloupéen sin. compl.
- es créole martiniquais sin. compl.
- es criollo de base francesa sin. compl.
- es criollo francés de las pequeñas Antillas sin. compl.
- es lesser Antillean Creole French sin. compl.
- eu martinica Kreolera
- eu créole franco-antillais sin. compl.
- eu créole guadeloupéen sin. compl.
- eu créole martiniquais sin. compl.
- eu frantses jatorriko kreolera sin. compl.
- eu frantses kreolera de las pequeñas Antillas sin. compl.
- eu lesser Antillean Creole French sin. compl.
- fr créole martiniquais
- fr créole de la Martinique sin. compl.
- fr créole français des Petites Antilles sin. compl.
- fr créole franco-antillais sin. compl.
- fr créole franco-antillais sin. compl.
- fr créole guadeloupéen sin. compl.
- fr créole martiniquais sin. compl.
- fr lesser Antillean Creole French sin. compl.
- fr patois français sin. compl.
- gl crioulo da Martinica
- gl créole franco-antillais sin. compl.
- gl créole guadeloupéen sin. compl.
- gl créole martiniquais sin. compl.
- gl crioulo de base francesa sin. compl.
- gl crioulo francés de las pequeñas Antillas sin. compl.
- gl lesser Antillean Creole French sin. compl.
- it creolo della Martinica
- it créole franco-antillais sin. compl.
- it créole guadeloupéen sin. compl.
- it créole martiniquais sin. compl.
- it creolo di base francesa sin. compl.
- it creolo francese de las pequeñas Antillas sin. compl.
- it lesser Antillean Creole French sin. compl.
- nl Creools Frans op Martinique
- nl Frans-Creools van Martinique sin. compl.
- nl Guadeloups Creools sin. compl.
- nl Lesser Antillean Creole French sin. compl.
- pt crioulo da Martinica
- pt créole franco-antillais sin. compl.
- pt créole guadeloupéen sin. compl.
- pt créole martiniquais sin. compl.
- pt crioulo de base francesa sin. compl.
- pt crioulo francês de las pequeñas Antillas sin. compl.
- pt lesser Antillean Creole French sin. compl.
<Crioll de base francesa>, <Amèrica > Martinica>
Definició
Cristòfor Colom va desembarcar a la Martinica el 1502. Madinina, 'l'illa de les flors', era el nom amerindi de l'illa, que Colom va rebatejar com a Martinica en honor de Sant Martí. La colonització, però, la va dur a terme França; a partir de 1635 aquest estat va començar a importar-hi mà d'obra esclava per al cultiu de canya de sucre. Entre 1656 i 1814 anglesos i francesos es van disputar l'illa, que va canviar de mans diverses vegades. El tractat de París (1814) cedí definitivament la Martinica a França. Des de 2003 és un departament i una regió d'ultramar de l'Estat francès.
El crioll francès és parlat per prop del 90% de la població de la Martinica. La immensa majoria dels parlants de crioll són bilingües en francès, llengua molt present en la vida diària de la comunitat. Les administracions públiques funcionen en francès, llengua oficial, tot i que el crioll és força emprat en les comunicacions orals. Pel que fa als mitjans de comunicació, la presència del crioll es limita a algunes publicacions i diverses emissores locals de ràdio. Fins molt recentment el francès ha estat l'única llengua d'ensenyament; el 2005 uns 2.469 alumnes (un 5% de la població escolar) cursaven assignatures de llengua (i cultura) criolla.
El francès és la llengua d'una minoria blanca, composta pels bekés i els métros. Els bekés (mot provinent de l'expressió blancs du quai, 'blancs del moll') són els descendents dels colons francesos establerts a la Martinica, una minoria blanca de 2.000 o 3.000 persones que encara avui controla l'economia de l'illa; parlen una variant local de francès i generalment també parlen o almenys comprenen el crioll. Els métros són els francesos de la metròpoli (la major part funcionaris) instal·lats a la Martinica temporalment, els quals solen parlar únicament francès.
<Llengua > Lingüística > Llengües>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.
L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.
Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.
El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.
Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca crioll francès de Dominica
- ca crioll francès de les Petites Antilles sin. compl.
- ca patois sin. compl.
- ca patwa sin. compl.
- cod kwèyòl
- de Dominican Creole French
- de Antillen-Kreolisch sin. compl.
- en Dominican Creole French
- en Lesser Antillean Creole French sin. compl.
- en patois sin. compl.
- en patwa sin. compl.
- es criollo francés de Dominica
- es criollo francés de las pequeñas Antillas sin. compl.
- es patois sin. compl.
- es patwa sin. compl.
- eu dominica Frantses jatorriko kreolera
- eu patois sin. compl.
- eu patwa sin. compl.
- fr créole français dominicain
- fr créole français des Petites Antilles sin. compl.
- gl crioulo francés de las pequeñas Antillas
- gl patois sin. compl.
- gl patwa sin. compl.
- it creolo francese di Dominica
- it creolo francese delle Piccole Antille sin. compl.
- it patois sin. compl.
- it patwa sin. compl.
- nl Creools Frans op de Dominicaanse Republiek
- nl Frans-Creools van de Dominicaanse Republiek sin. compl.
- nl Haïtiaans Creools sin. compl.
- pt crioulo francês da Dominica
- pt crioulo francês das pequenas Antilhas sin. compl.
- pt patois sin. compl.
- pt patwa sin. compl.
<Crioll de base francesa>, <Amèrica > Dominica>
Definició
Cristòfor Colom va batejar l'illa com a Dominica un diumenge de 1493. Des d'aleshores, espanyols, francesos i anglesos se'n van disputar la possessió. A partir de 1635 s'hi van establir molts colons francesos amb els seus esclaus, provinents d'illes veïnes. Aquests esclaus van introduir el crioll de base francesa que esdevindria la llengua principal del territori. El 1763 quedà en mans dels britànics. Va esdevenir un estat independent el 1978.
El crioll de base francesa de Dominica, anomenat localment kwèyòl, és parlat aproximadament pel 80% de la població del país com a primera llengua. L'anglès, llengua oficial del país, és la llengua d'un 10% de la població. Hi ha també un petit nombre de francòfons, tot just una cinquantena. Finalment, hi ha dues petites comunitats en què es parla un crioll de base anglesa, el kokoy o cocoy.
Els darrers anys s'han començat a desenvolupar iniciatives per promoure l'ús del crioll al Parlament i als mitjans de comunicació, i introduir-lo en l'ensenyament secundari. D'altra banda, Dominica es beneficia de projectes regionals del govern francès destinats a afavorir l'ensenyament de la llengua francesa a secundària; hi ha el projecte d'establir-la com a segona llengua obligatòria a totes les escoles de Dominica.
<Llengua > Lingüística > Llengües>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.
L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.
Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.
El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.
Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca crioll francès de Grenada
- ca crioll francès de les Petites Antilles sin. compl.
- de Grenada-Kreolisch
- de Antillen-Kreolisch sin. compl.
- de Grenadian Creole French sin. compl.
- en Grenadian Creole French
- en Creole franco-antillais sin. compl.
- en Grenadian Creole French sin. compl.
- en lesser antillean creole french sin. compl.
- en lesser antillean creole french sin. compl.
- en Patois français sin. compl.
- es crioll francés de Grenada
- es creole franco-antillais sin. compl.
- es criollo francés de las pequeñas Antillas sin. compl.
- es criollo francés de las pequeñas Antillas sin. compl.
- es grenadian Creole French sin. compl.
- es lesser antillean creole french sin. compl.
- es patois français sin. compl.
- eu grenada Frantses jatorriko kreolera
- eu creole franco-antillais sin. compl.
- eu frantses kreolera de las pequeñas Antillas sin. compl.
- eu frantses kreolera de las pequeñas Antillas sin. compl.
- eu grenadian Creole French sin. compl.
- eu lesser antillean creole french sin. compl.
- eu patois français sin. compl.
- fr créole français de Grenade
- fr créole français des Petites Antilles sin. compl.
- fr créole français grenadien sin. compl.
- fr créole franco-antillais sin. compl.
- fr grenadian Creole French sin. compl.
- fr patois français sin. compl.
- gl crioll francés de Grenada
- gl creole franco-antillais sin. compl.
- gl crioulo francés de las pequeñas Antillas sin. compl.
- gl crioulo francés de las pequeñas Antillas sin. compl.
- gl grenadian Creole French sin. compl.
- gl lesser antillean creole french sin. compl.
- gl patois français sin. compl.
- it crioll francese di Grenada
- it creole franco-antillais sin. compl.
- it creolo francese de las pequeñas Antillas sin. compl.
- it creolo francese de las pequeñas Antillas sin. compl.
- it grenadian Creole French sin. compl.
- it lesser antillean creole french sin. compl.
- it patois français sin. compl.
- nl Creools Frans op Grenada
- nl Frans-Creools van Grenada sin. compl.
- nl Grenadian Creole French sin. compl.
- pt crioll francês da Grenada
- pt creole franco-antillais sin. compl.
- pt crioulo francês de las pequeñas Antillas sin. compl.
- pt crioulo francês de las pequeñas Antillas sin. compl.
- pt grenadian Creole French sin. compl.
- pt lesser antillean creole french sin. compl.
- pt patois français sin. compl.
<Crioll de base francesa>, <Amèrica > Grenada>
Definició
El territori de Grenada, independent des de 1974, comprèn l'illa de Grenada i l'arxipèlag de les Grenadines. Els francesos van iniciar la colonització de Grenada el 1650. Fins al 1783 no va passar definitivament a mans angleses. Malgrat tot, el francès i el crioll francès que s'hi parlava van continuar sent les llengües de la gran majoria de la població durant els anys posteriors. Amb l'arribada de colons anglesos i nous esclaus, s'hi va desenvolupar també un crioll de base anglesa, que passaria a ser majoritari a mitjan segle XIX.
El crioll de base francesa de Grenada es considera una variant d'un crioll parlat també a Trinitat i a les illes Windward, Dominica i Saint Lucia, que van esdevenir britàniques el segle XVIII. Probablement també va ser present a Saint Vincent, però allà fou substituït pel crioll anglès. Igualment es considera la mateixa llengua que el crioll francès de Martinica i Guadeloupe, però en aquestes illes no s'hi troba la influència notable de l'anglès present en les varietats de les illes Windward i de Trinitat, causada per la coexistència històrica amb aquesta llengua.
Actualment el crioll de base francesa de Grenada es troba en procés de substitució lingüística. És viu únicament en algunes zones rurals i tan sols té parlants adults. El crioll anglès de Grenada és la llengua parlada per la gran majoria de la població, aproximadament el 95%. L'anglès funciona com a llengua oficial, malgrat la manca de qualsevol mena de legislació lingüística. És l'única llengua de les administracions, l'educació i els mitjans de comunicació, si més no pel que fa a l'escriptura. En el vessant oral l'ús del crioll anglès és força més habitual en qualsevol context. Aquest crioll presenta certa influència del crioll francès.
<Llengua > Lingüística > Llengües>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.
L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.
Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.
El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.
Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca crioll francès de Louisiana
- cod kréyol La Lwizyà
- cod kreyol Lwiziyen
- cy Creoliaith Ffrangeg Louisiana
- de Louisiana Kreolisch
- en Louisiana Creole French
- en Gombo sin. compl.
- en Gumbo Creole sin. compl.
- en Louisiana sin. compl.
- en Louisiana Creole sin. compl.
- en Negro French sin. compl.
- es criollo francés de Luisiana
- fr créole louisianais
- fr créole de louisiane sin. compl.
- fr créole français de louisiane sin. compl.
- gl crioulo francés de Louisiana
- gn krióllo Franses Louisiana-gua
- it creolo francese della Louisiana
- it créole louisianais sin. compl.
- pt crioulo francês da Luisiana
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
<Crioll de base francesa>, <Amèrica > Estats Units d'Amèrica>
Definició
El crioll francès de Louisiana i el cajun, una varietat regional del francès que es va importar del Canadà durant el segle XVIII i que parla actualment la població rural blanca, s'han influït mútuament. Com a resultat, s'ha creat un contínuum lingüístic amb força variació interna que també presenta influència de l'anglès.
Els parlants del crioll de Louisiana es concentren a la zona sud-oest de Louisiana, especialment a St. Martin Parish, New Roads i Edgard. També hi ha parlants d'aquest crioll al sud-est de Texas (a Houston, Port Arthur, Beaumont, Galveston), a l'àrea de Chicago i sobretot a Califòrnia (comtats de Los Angeles, San Diego i San Bernardino, i a la zona nord: a Alameda, Sacramento, San Francisco, etc.), on podria haver-hi actualment més parlants que no pas a Louisiana. La població jove tendeix a parlar més en anglès que en el crioll francès de Louisiana.
