Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "forasteries" dins totes les àrees temàtiques

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  bambú, n m
  • ca  canya americana, n f sin. compl.
  • ca  canya d'Amèrica, n f sin. compl.
  • ca  bambús, n m pl alt. sin.
  • ca  canya de bambú, n f alt. sin.
  • ca  canya de pescar, n f alt. sin.
  • ca  canya forastera, n f alt. sin.
  • nc  Phyllostachys sp. pl.

<Botànica > gramínies / poàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  bambú groc, n m
  • ca  bambú, n m alt. sin.
  • ca  canya americana, n f alt. sin.
  • ca  canya americana verda, n f alt. sin.
  • ca  canya brava, n f alt. sin.
  • ca  canya d'Índia, n f alt. sin.
  • ca  canya de bambú, n f alt. sin.
  • ca  canya forastera, n f alt. sin.
  • ca  canya vera, n f alt. sin.
  • ca  canyes de bambú, n f pl alt. sin.
  • nc  Phyllostachys aurea Carrière ex Rivière et C. Rivière
  • nc  Bambusa aurea Hort. ex Rivière et C. Rivière var. ling.

<Botànica > gramínies / poàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  camamilla, n f
  • ca  camamil·la, n f sin. compl.
  • ca  camamilla (flor), n f sin. compl.
  • ca  camamil·la (flor), n f sin. compl.
  • ca  maçanella, n f sin. compl.
  • ca  majola, n f sin. compl.
  • ca  matricària, n f sin. compl.
  • ca  camamil·la borda, n f alt. sin.
  • ca  camamilla borda, n f alt. sin.
  • ca  camamilla comuna, n f alt. sin.
  • ca  camamilla d'Aragó, n f alt. sin.
  • ca  camamilla d'Espanya, n f alt. sin.
  • ca  camamilla d'hort, n f alt. sin.
  • ca  camamilla d'Urgell, n f alt. sin.
  • ca  camamilla de jardí, n f alt. sin.
  • ca  camamilla de l'Urgell, n f alt. sin.
  • ca  camamilla de pagès, n f alt. sin.
  • ca  camamilla de persones, n f alt. sin.
  • ca  camamilla de roc, n f alt. sin.
  • ca  camamil·la de sobres, n f alt. sin.
  • ca  camamilla dels prats, n f alt. sin.
  • ca  camamilla dolça, n f alt. sin.
  • ca  camamilla dolça d'Aragó, n f alt. sin.
  • ca  camamilla dolça d'Urgell, n f alt. sin.
  • ca  camamilla espanyola, n f alt. sin.
  • ca  camamilla fina, n f alt. sin.
  • ca  camamil·la forastera, n f alt. sin.
  • ca  camamilla majola, n f alt. sin.
  • ca  camamilla romana, n f alt. sin.
  • ca  camamilla vera, n f alt. sin.
  • ca  camamila, n f var. ling.
  • ca  camamíle, n f var. ling.
  • ca  camamilla comú, n f var. ling.
  • ca  camamirla, n f var. ling.
  • ca  camamirla borda, n f var. ling.
  • ca  camamirla vera, n f var. ling.
  • ca  camomil·la, n f var. ling.
  • ca  camomilla, n f var. ling.
  • ca  camomilla borda, n f var. ling.
  • ca  magarsa, n f var. ling.
  • ca  magarssa, n f var. ling.
  • ca  mançanilla, n f var. ling.
  • ca  mançanilla dels camps, n f var. ling.
  • ca  mançanilla dolça, n f var. ling.
  • ca  mançanilla vera, n f var. ling.
  • nc  Matricaria chamomilla L.
  • nc  Chamomilla recutita (L.) Rauschert sin. compl.
  • nc  Matricaria recutita L. var. ling.

<Botànica > compostes / asteràcies>

camamilla camamilla

<.FITXA MODIFICADA>, <Bioquímica i biologia molecular>, <Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
Es tracta d'un diccionari que ofereix les dades en curs de treball del projecte DEMCAT, que té com a objectiu l'elaboració d'un nou diccionari de medicina en llengua catalana. El contingut, que es va actualitzant i ampliant periòdicament, té com a punt de partida la segona edició en línia del Diccionari enciclopèdic de medicina, consultable en el Portal CiT de l'Institut d'Estudis Catalans.

Per a veure amb detall els criteris de marcatge de les fitxes, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT. Igualment, per a obtenir més informació sobre el projecte, es pot consultar el web del projecte DEMCAT.

  • ca  camamilla, n f
  • ca  camamil·la, n f sin. compl.
  • ca  camamilla d'Urgell, n f sin. compl.
  • ca  camamil·la forastera, n f sin. compl.
  • ca  camamilla majola, n f sin. compl.
  • ca  maçanella, n f sin. compl.
  • ca  majola, n f sin. compl.
  • ca  matricària, n f sin. compl.
  • es  manzanilla
  • fr  camomille
  • en  chamomile
  • nc  Matricaria chamomilla

<.FITXA MODIFICADA>, <Bioquímica i biologia molecular>, <Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>

Definició
Planta herbàcia anual, de la família de les compostes, de 20 a 50 cm d'alçada, amb flors agrupades en capítols grocs de lígules blanques que tenen el receptacle cònic i buit, i són oloroses. Viu en terres sense conrear, guarets i camps de blat a tot Catalunya i al País Valencià. L'involucre i les flors, principalment, contenen diverses essències (antemè, azulè, etc.), tanins, àcid salicílic, etc. Les flors que es cullen a la primavera i l'estiu, són emprades, en infusió, per estimular la gana, contra digestions laborioses i espasmes gastrointestinals, i també com a carminatiu o per combatre l'insomni. Com a ús extern, aplicades en compreses o banys, han estat utilitzades per a desinfectar ferides i contra inflamacions de la boca i de la vagina.
canya forastera canya forastera

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  canya forastera, n f
  • ca  bambú negre, n m alt. sin.
  • nc  Phyllostachys nigra (Lodd. ex Lindl.) Munro

<Botànica > gramínies / poàcies>

ciència forestal ciència forestal

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  ciència forestal, n f
  • ca  dasonomia, n f
  • es  ciencia forestal
  • es  dasonomía
  • fr  foresterie
  • fr  science forestière
  • en  forestry

<Ciència forestal>

Definició
Ciència que tracta de la conservació, conreu i explotació dels boscs.
foraster | forastera foraster | forastera

<Sociologia i ciències socials>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de sociologia i ciències socials [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019-2022. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/269>
Aquesta obra és un avançament del diccionari complet, en curs de revisió.

  • ca  foraster | forastera, n m, f
  • es  forastero | forastera, n m, f
  • en  stranger, n

<Cultura i identitat > Identitat i relacions interculturals>

Definició
Persona que es troba en una localitat que no és la seva, sigui puntualment o bé com a residència temporal.
forsterita forsterita

<Ciències de la Terra > Mineralogia > Gemmologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

NOGUÉS, Joaquim M. (coord.). Diccionari de gemmologia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/168/>
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  forsterita, n f
  • es  forsterita
  • fr  forstérite
  • it  forsterite
  • en  forsterite
  • de  Forsterit

<Gemmologia > Espècies gemmològiques > Silicats>

Definició
Silicat de magnesi, mineral que cristal·litza en el sistema ròmbic i que estructuralment és un nesosilicat.

Nota

  • És un mineral que es troba en un dels límits de la sèrie isomorfa forsterita-faialita, en la qual l'olivina representa la posició intermèdia. El nom és dedicat al col·leccionista de minerals anglès A. J. Forster (1739-1806).
herba donzella herba donzella

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  herba donzella, n f
  • ca  pervinca, n f alt. sin.
  • ca  pruenga, n f alt. sin.
  • ca  pruenga forastera, n f alt. sin.
  • ca  vinca, n f alt. sin.
  • ca  vinca ciliada, n f alt. sin.
  • ca  vinca gran, n f alt. sin.
  • ca  vinca grossa, n f alt. sin.
  • ca  vinca major, n f alt. sin.
  • ca  vincapervinca, n f alt. sin.
  • ca  viola de bruixa, n f alt. sin.
  • ca  violeta borda, n f alt. sin.
  • ca  proenga, n f var. ling.
  • ca  proenga forastera, n f var. ling.
  • ca  vinca pervinca, n f var. ling.
  • ca  vinca-pervincla, n f var. ling.
  • ca  vincla-pervincla, n f var. ling.
  • nc  Vinca major L.

<Botànica > apocinàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  heura, n f
  • ca  hedra, n f sin. compl.
  • ca  heurera, n f sin. compl.
  • ca  hedrera, n f alt. sin.
  • ca  heura (fruit), n f alt. sin.
  • ca  heura forastera, n f alt. sin.
  • ca  heures, n f pl alt. sin.
  • ca  deura, n f var. ling.
  • ca  edra, n f var. ling.
  • ca  elres, n f pl var. ling.
  • ca  eubra, n f var. ling.
  • ca  eurera, n f var. ling.
  • ca  fedra, n f var. ling.
  • ca  gedra, n f var. ling.
  • ca  hèdera, n f var. ling.
  • ca  hedra trepadora, n f var. ling.
  • ca  helra, n f var. ling.
  • ca  lledrera, n f var. ling.
  • ca  lleura, n f var. ling.
  • ca  xedra, n f var. ling.
  • nc  Hedera helix L.

<Botànica > araliàcies>

Nota

  • MOLL2004c indica que la denominació heura forastera s'aplica a diverses cultivars de Hedera helix emprades en jardineria.