Cercaterm

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca bambú, n m
ca canya americana, n f sin. compl.
ca canya d'Amèrica, n f sin. compl.
ca bambús, n m pl alt. sin.
ca canya de bambú, n f alt. sin.
ca canya de pescar, n f alt. sin.
ca canya forastera, n f alt. sin.
nc Phyllostachys sp. pl.

<Botànica > gramínies / poàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca bambú groc, n m
ca bambú, n m alt. sin.
ca canya americana, n f alt. sin.
ca canya americana verda, n f alt. sin.
ca canya brava, n f alt. sin.
ca canya d'Índia, n f alt. sin.
ca canya de bambú, n f alt. sin.
ca canya forastera, n f alt. sin.
ca canya vera, n f alt. sin.
ca canyes de bambú, n f pl alt. sin.
nc Phyllostachys aurea Carrière ex Rivière et C. Rivière
nc Bambusa aurea Hort. ex Rivière et C. Rivière var. ling.

<Botànica > gramínies / poàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca camamilla, n f
ca camamil·la, n f sin. compl.
ca camamilla (flor), n f sin. compl.
ca camamil·la (flor), n f sin. compl.
ca maçanella, n f sin. compl.
ca majola, n f sin. compl.
ca matricària, n f sin. compl.
ca camamil·la borda, n f alt. sin.
ca camamilla borda, n f alt. sin.
ca camamilla comuna, n f alt. sin.
ca camamilla d'Aragó, n f alt. sin.
ca camamilla d'Espanya, n f alt. sin.
ca camamilla d'hort, n f alt. sin.
ca camamilla d'Urgell, n f alt. sin.
ca camamilla de jardí, n f alt. sin.
ca camamilla de l'Urgell, n f alt. sin.
ca camamilla de pagès, n f alt. sin.
ca camamilla de persones, n f alt. sin.
ca camamilla de roc, n f alt. sin.
ca camamil·la de sobres, n f alt. sin.
ca camamilla dels prats, n f alt. sin.
ca camamilla dolça, n f alt. sin.
ca camamilla dolça d'Aragó, n f alt. sin.
ca camamilla dolça d'Urgell, n f alt. sin.
ca camamilla espanyola, n f alt. sin.
ca camamilla fina, n f alt. sin.
ca camamil·la forastera, n f alt. sin.
ca camamilla majola, n f alt. sin.
ca camamilla romana, n f alt. sin.
ca camamilla vera, n f alt. sin.
ca camamila, n f var. ling.
ca camamíle, n f var. ling.
ca camamilla comú, n f var. ling.
ca camamirla, n f var. ling.
ca camamirla borda, n f var. ling.
ca camamirla vera, n f var. ling.
ca camomil·la, n f var. ling.
ca camomilla, n f var. ling.
ca camomilla borda, n f var. ling.
ca magarsa, n f var. ling.
ca magarssa, n f var. ling.
ca mançanilla, n f var. ling.
ca mançanilla dels camps, n f var. ling.
ca mançanilla dolça, n f var. ling.
ca mançanilla vera, n f var. ling.
nc Matricaria chamomilla L.
nc Chamomilla recutita (L.) Rauschert sin. compl.
nc Matricaria recutita L. var. ling.

<Botànica > compostes / asteràcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
Es tracta d'un diccionari que ofereix les dades en curs de treball del projecte DEMCAT, que té com a objectiu l'elaboració d'un nou diccionari de medicina en llengua catalana. El contingut, que es va actualitzant i ampliant periòdicament, té com a punt de partida la segona edició en línia del Diccionari enciclopèdic de medicina, consultable en el Portal CiT de l'Institut d'Estudis Catalans.

Per a veure amb detall els criteris de marcatge de les fitxes, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT. Igualment, per a obtenir més informació sobre el projecte, es pot consultar el web del projecte DEMCAT.

ca camamilla, n f
ca camamil·la, n f sin. compl.
ca camamilla d'Urgell, n f sin. compl.
ca camamil·la forastera, n f sin. compl.
ca camamilla majola, n f sin. compl.
ca maçanella, n f sin. compl.
ca majola, n f sin. compl.
ca matricària, n f sin. compl.
es manzanilla
fr camomille
en chamomile
nc Matricaria chamomilla

<.FITXA MODIFICADA>, <Bioquímica i biologia molecular>, <Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>

Definició

Planta herbàcia anual, de la família de les compostes, de 20 a 50 cm d'alçada, amb flors agrupades en capítols grocs de lígules blanques que tenen el receptacle cònic i buit, i són oloroses. Viu en terres sense conrear, guarets i camps de blat a tot Catalunya i al País Valencià. L'involucre i les flors, principalment, contenen diverses essències (antemè, azulè, etc.), tanins, àcid salicílic, etc. Les flors que es cullen a la primavera i l'estiu, són emprades, en infusió, per estimular la gana, contra digestions laborioses i espasmes gastrointestinals, i també com a carminatiu o per combatre l'insomni. Com a ús extern, aplicades en compreses o banys, han estat utilitzades per a desinfectar ferides i contra inflamacions de la boca i de la vagina.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca canya forastera, n f
ca bambú negre, n m alt. sin.
nc Phyllostachys nigra (Lodd. ex Lindl.) Munro

<Botànica > gramínies / poàcies>

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

ca ciència forestal, n f
ca dasonomia, n f
es ciencia forestal
es dasonomía
fr foresterie
fr science forestière
en forestry

<Ciència forestal>

Definició

Ciència que tracta de la conservació, conreu i explotació dels boscs.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de sociologia i ciències socials [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019-2022. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/269>
Aquesta obra és un avançament del diccionari complet, en curs de revisió.

ca foraster | forastera, n m, f
es forastero | forastera, n m, f
en stranger, n

<Cultura i identitat > Identitat i relacions interculturals>

Definició

Persona que es troba en una localitat que no és la seva, sigui puntualment o bé com a residència temporal.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

NOGUÉS, Joaquim M. (coord.). Diccionari de gemmologia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/168/>
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

ca forsterita, n f
es forsterita
fr forstérite
it forsterite
en forsterite
de Forsterit

<Gemmologia > Espècies gemmològiques > Silicats>

Definició

Silicat de magnesi, mineral que cristal·litza en el sistema ròmbic i que estructuralment és un nesosilicat.

Nota

És un mineral que es troba en un dels límits de la sèrie isomorfa forsterita-faialita, en la qual l'olivina representa la posició intermèdia. El nom és dedicat al col·leccionista de minerals anglès A. J. Forster (1739-1806).

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca herba donzella, n f
ca pervinca, n f alt. sin.
ca pruenga, n f alt. sin.
ca pruenga forastera, n f alt. sin.
ca vinca, n f alt. sin.
ca vinca ciliada, n f alt. sin.
ca vinca gran, n f alt. sin.
ca vinca grossa, n f alt. sin.
ca vinca major, n f alt. sin.
ca vincapervinca, n f alt. sin.
ca viola de bruixa, n f alt. sin.
ca violeta borda, n f alt. sin.
ca proenga, n f var. ling.
ca proenga forastera, n f var. ling.
ca vinca pervinca, n f var. ling.
ca vinca-pervincla, n f var. ling.
ca vincla-pervincla, n f var. ling.
nc Vinca major L.

<Botànica > apocinàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca heura, n f
ca hedra, n f sin. compl.
ca heurera, n f sin. compl.
ca hedrera, n f alt. sin.
ca heura (fruit), n f alt. sin.
ca heura forastera, n f alt. sin.
ca heures, n f pl alt. sin.
ca deura, n f var. ling.
ca edra, n f var. ling.
ca elres, n f pl var. ling.
ca eubra, n f var. ling.
ca eurera, n f var. ling.
ca fedra, n f var. ling.
ca gedra, n f var. ling.
ca hèdera, n f var. ling.
ca hedra trepadora, n f var. ling.
ca helra, n f var. ling.
ca lledrera, n f var. ling.
ca lleura, n f var. ling.
ca xedra, n f var. ling.
nc Hedera helix L.

<Botànica > araliàcies>

Nota

MOLL2004c indica que la denominació heura forastera s'aplica a diverses cultivars de Hedera helix emprades en jardineria.

Cerca bàsica

Cerca avançada

Resultats per a la cerca "forasteries" dins totes les àrees temàtiques

Definició

Definició

Definició

Definició

Nota

Nota