Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "forat" dins totes les àrees temàtiques

enforcadura enforcadura

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  enforcadura, n f
  • ca  entreforc, n m sin. compl.
  • ca  forcat, n m sin. compl.
  • es  horcadura, n f
  • fr  fourche, n f
  • en  crotch, n
  • en  fork, n

<Enginyeria forestal>

equimosi equimosi

<Ciències de la salut > Terapèutica > Fisioteràpia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CARDONA RECASENS, Eva de; ESQUIROL CAUSSA, Jordi. Diccionari de fisioteràpia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/196/>

  • ca  equimosi, n f
  • ca  blau, n m sin. compl.
  • ca  morat, n m sin. compl.
  • es  equimosis, n f
  • en  ecchymosis

<Fisioteràpia > Semiologia > Signes>

Definició
Taca de la pell, de color blau moradenc, produïda per extravasació de la sang al teixit subcutani.

Nota

  • Les denominacions blau i morat són pròpies d'un registre col·loquial.
equimosi equimosi

<Angiologia>, <Traumatologia i ortopèdia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  equimosi, n f
  • ca  blau, n m sin. compl.
  • ca  hematospília, n f sin. compl.
  • ca  moradura, n f sin. compl.
  • ca  morat, n m sin. compl.
  • ca  mustela, n f sin. compl.
  • es  azul
  • es  equimosis
  • fr  bleu
  • fr  echymose
  • en  blue
  • en  ecchymosis

<Angiologia>, <Traumatologia i ortopèdia>

Definició
Taca de la pell, de color blau moradenc, produïda per extravasació de la sang al teixit subcutani.

Nota

  • Les denominacions blau i morat pertanyen al registre popular.
  • La denominació hematospília està formada a partir de hemato- i del grec spílos 'taca'.
folat folat

<Bioquímica i biologia molecular>, <Disciplines de suport > Química>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  folat, n m
  • es  folato, n m
  • en  folate, n

<Bioquímica i biologia molecular>, <Disciplines de suport > Química>

Definició
Qualsevol sal o èster de l'àcid fòlic. Actuen com a coenzims i són presents a la natura.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  foral, adj
  • es  foral

<Dret>

Definició
Relatiu o pertanyent al fur.

Nota

  • Àmbit: Inespecífic
  • Ex.: El dret foral valencià fou abolit el 1707.
forest forest

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  forest, n f
  • ca  terreny forestal, n m sin. compl.
  • es  monte, n m
  • fr  forêt, n f
  • en  forest, n

<Enginyeria forestal>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears, procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS. SERVEI LINGÜÍSTIC. GABINET DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la construcció: català-castellà-francès-anglès-alemany. 2a ed. rev. Palma: Universitat de les Illes Balears. Servei Lingüístic, 2008. (LB; 3)
ISBN 84-7632-842-7
<http://slg.uib.cat/gt/publicacions/?contentId=202168>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  forjat, n m
  • ca  sostre forjat, n m
  • es  forjado
  • fr  plancher
  • en  floor
  • de  Rohdecke

<Construcció>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya, procedeix de l'obra següent:

COL·LEGI D'ENGINYERS INDUSTRIALS DE CATALUNYA. COMISSIÓ LEXICOGRÀFICA. Diccionari multilingüe de l'enginyeria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/167/>
La informació de cada fitxa està disposada d'acord amb les dades originals:

Així, per exemple, les denominacions catalanes sinònimes estan recollides com a pertanyents a fitxes de termes diferents; això no succeeix, en canvi, en els equivalents d'una mateixa llengua, que s'acumulen dintre una sola fitxa tal com és habitual.

Igualment, per a desambiguar fitxes homògrafes, en uns quants casos es dóna algun tipus d'indicació conceptual (en lletra cursiva) al costat de la denominació i els equivalents.

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  forjat, n m
  • es  forjado, n m
  • fr  forgeage, n m
  • en  forging, n
  • de  Schmieden, n n

<Enginyeria>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA. SERVEI DE LLENGÜES I TERMINOLOGIA. Enginyeria industrial: Mecànica, termodinàmica: català-castellà. Barcelona: Institut Joan Lluís Vives: Universitat Politècnica de Catalunya, 1998. (Vocabulari Bàsic)
ISBN 84-8497-468-5

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015, cop. 2015.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178/>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Servei de Llengües i Terminologia de la Universitat Politècnica de Catalunya o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  forjat, n m
  • es  forjado, n m

<Enginyeria industrial: Mecànica i Termodinàmica>

forjat forjat

<Construcció > Obres públiques > Enginyeria civil>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari d'enginyeria civil [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/240/>
Les paraules marcades entre circumflexos (^) en l'interior d'una definició indiquen que es tracta de termes amb fitxa pròpia en el diccionari que poden ajudar a ampliar el significat d'aquella definició.

Per problemes tecnològics de representació gràfica, s'ha suprimit part d'algunes definicions. La informació completa es pot consultar a l'edició en paper d'aquesta obra.

  • ca  forjat, n m
  • ca  sostre, n m sin. compl.
  • es  forjado
  • en  floor slab
  • en  joist

<Enginyeria civil > Enginyeria de la construcció>

Definició
Element estructural horitzontal en forma de ^llosa^ que separa dos pisos i alhora rep directament les càrregues d'ús i les transmet als elements verticals portants de l'edifici.

D'altra banda, la llosa d'edificació actua tot distribuint entre els diferents elements verticals les forces provocades per les accions horitzontals dels sismes o del vent. Constitueix alhora la separació entre plantes consecutives i acompleix funcions d'aïllament acústic i de suport d'acabats (cels rasos, paviments) i d'instal·lacions. Sota l'efecte de les càrregues gravitatòries, la llosa d'edifici treballa com a placa a flexió-tallant normal; davant de les accions horitzontals, treballa en el seu pla a la manera d'una membrana o biga de gran cantell, motiu pel qual és important que presenti una rigidesa en el pla suficient.