Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "form�s" dins totes les àrees temàtiques
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI Denominació científica de base llatina (2): Formes tradicionals
- ca agger nasi [la] (EXEMPLE), n m
- ca angulus ludovici [la] (EXEMPLE), n m
- es agger nasi (EXEMPLE), n m
- en agger nasi (EXEMPLE), n
- TA agger nasi (EXEMPLE)
- TA angulus sterni (EXEMPLE)
<Ciències de la vida>
Definició
Aquest criteri es pot aplicar almenys en els dos casos següents:
(1) Quan en una llengua no hi ha cap forma alternativa a la forma pertanyent a una nomenclatura fixada internacionalment.
Ex.: [català] agger nasi | [castellà] agger nasi | [anglès] agger nasi | [Terminologia anatòmica] agger nasi
(2) Quan en una llengua es fa servir una forma de base llatina que no és la forma fixada en la nomenclatura internacional. Pot ser com a conseqüència de l'establiment d'uns criteris generals en la nomenclatura que aquella forma no compleix (per exemple, les terminologies anatòmiques prioritzen les formes descriptives a les basades en noms propis), de la simplificació que fa la forma tradicional respecte a la forma de la nomenclatura o bé de la tria en la nomenclatura d'una forma amb una motivació diferent.
Ex.: [català] angulus ludovici | [Terminologia anatòmica] angulus sterni
Nota
- 1. Aquest criteri es complementa amb la fitxa CRITERI Denominació científica de base llatina: De nomenclatures internacionals. També es poden consultar, amb relació als noms d'espècies animals, les fitxes CRITERI Denominació catalana d'animals (1): Generalitats, CRITERI Denominació catalana d'animals (2): Selecció de formes preferents i CRITERI Denominació catalana d'animals (3): Creació de formes.
- 2. Podeu consultar el document de criteri original, Denominacions científiques de base llatina: Caracterització i representació, en l'apartat "Criteris terminològics" del web del TERMCAT (arxiu.termcat.cat/criteris/denominacions-cientifiques-base-llatina.pdf).
<Criteris>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI Denominació científica de base llatina (2): Formes tradicionals
- ca agger nasi [la] (EXEMPLE), n m
- ca angulus ludovici [la] (EXEMPLE), n m
- es agger nasi (EXEMPLE), n m
- en agger nasi (EXEMPLE), n
- TA agger nasi (EXEMPLE)
- TA angulus sterni (EXEMPLE)
<Criteris metodològics > Dades terminològiques > Equivalents>
Definició
Aquest criteri es pot aplicar almenys en els dos casos següents:
(1) Quan en una llengua no hi ha cap forma alternativa a la forma pertanyent a una nomenclatura fixada internacionalment.
Ex.: [català] agger nasi | [castellà] agger nasi | [anglès] agger nasi | [Terminologia anatòmica] agger nasi
(2) Quan en una llengua es fa servir una forma de base llatina que no és la forma fixada en la nomenclatura internacional. Pot ser com a conseqüència de l'establiment d'uns criteris generals en la nomenclatura que aquella forma no compleix (per exemple, les terminologies anatòmiques prioritzen les formes descriptives a les basades en noms propis), de la simplificació que fa la forma tradicional respecte a la forma de la nomenclatura o bé de la tria en la nomenclatura d'una forma amb una motivació diferent.
Ex.: [català] angulus ludovici | [Terminologia anatòmica] angulus sterni
Nota
- 1. Aquest criteri es complementa amb la fitxa CRITERI Denominació científica de base llatina: De nomenclatures internacionals. També es poden consultar, amb relació als noms d'espècies animals, les fitxes CRITERI Denominació catalana d'animals (1): Generalitats, CRITERI Denominació catalana d'animals (2): Selecció de formes preferents i CRITERI Denominació catalana d'animals (3): Creació de formes.
- 2. Podeu consultar el document de criteri original, Denominacions científiques de base llatina: Caracterització i representació, en l'apartat "Criteris terminològics" del web del TERMCAT (arxiu.termcat.cat/criteris/denominacions-cientifiques-base-llatina.pdf).
<Denominació>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI Denominació femenina (1): Representació de formes dobles determinades pel sexe (sistema tradicional)
- ca Grup 1: aconsellador -a (EXEMPLE), n m, f
- ca Grup 1: falb -a (EXEMPLE), adj
- ca Grup 1: guerxo -a (EXEMPLE), adj
- ca Grup 1: obstetre -a (EXEMPLE), n m, f
- ca Grup 2: audiòleg -òloga (EXEMPLE), n m, f
- ca Grup 2: educatiu -iva (EXEMPLE), adj
- ca Grup 3: cec cega (EXEMPLE), adj
- ca Grup 3: home anunci, dona anunci (EXEMPLE), n m, f
- ca Grup 3: joni jònia (EXEMPLE), n m, f
- ca Grup 3: petri pètria (EXEMPLE), adj
- ca Grup 3: roig roja (EXEMPLE), n m, f
- ca Grup 4: mestre-sala, mestra-sala (EXEMPLE), n m, f
<Criteris metodològics > Dades terminològiques > Denominació>
Definició
Els criteris de reducció de la forma femenina són els següents:
(Grup 1) Si la forma femenina difereix de la masculina per l'afegiment d'una a o per la substitució de la vocal final per una a, es redueix la forma femenina a una a.
Ex. 1: falb -a adj; aconsellador -a n m, f
Ex. 2: guerxo -a adj; obstetre -a n m, f
(Grup 2) Si la forma femenina difereix de la masculina en més d'una lletra però la forma masculina no és monosil·làbica, no hi ha canvis d'accent gràfic en la primera síl·laba ni hi ha radicals diferents, es redueix la forma femenina a la terminació des de la vocal tònica.
Ex.: educatiu -iva adj; audiòleg -òloga n m, f
(Grup 3) Si la forma femenina difereix de la masculina en més d'una lletra i, a més, la forma masculina és monosil·làbica, hi ha canvis d'accent gràfic en la primera síl·laba o bé radicals diferents, es recull la forma femenina completa.
Ex. 1: cec cega adj; roig roja n m, f
Ex. 2: petri pètria adj; joni jònia n m, f
Ex. 3: home anunci, dona anunci n m, f
(Grup 4) En casos concrets de dificultat gràfica d'interpretació d'una forma femenina dels grups 1 o 2, es pot recollir sencera.
Ex.: mestre-sala, mestra-sala n m, f (En comptes de *mestre-sala -a-sala)
A. Avantatges del sistema tradicional
Els avantatges d'aquest sistema de representació del femení són els següents:
(1) Brevetat del conjunt de la denominació (és important, sobretot, en productes de paper).
(2) Facilitat de representació en una eina de gestió perquè fa possible utilitzar un sol camp per a la denominació.
B. Inconvenients del sistema tradicional
Els inconvenients d'aquest sistema de representació del femení són els següents:
(1) Inconvenient conceptual: Presenta les formes de cada gènere com si el concepte del gènere masculí fos el bàsic i el concepte del gènere femení en derivés.
. En els adjectius, la forma masculina i la forma femenina comparteixen tot el concepte, ja que el gènere depèn del gènere del nom antecedent, fins al punt que un adjectiu reservat a un sexe pot prendre el gènere contrari (un espècimen embarassat, una cara barbuda).
. En els noms, la forma masculina i la forma femenina comparteixen el nucli del concepte però no la totalitat, ja que cada forma té un gènere inherent.
(2) Inconvenient formal: Presenta les formes de cada gènere com si la forma masculina fos la bàsica i la forma femenina en derivés.
. La forma femenina no es crea sobre la forma masculina, sinó que totes dues es creen sobre una forma subjacent a la qual les regles de gènere atribueixen flexió masculina o flexió femenina segons el gènere de la paraula (en el cas dels noms) o bé segons el gènere de l'antecedent (en el cas dels adjectius). La identificació entre forma masculina i forma subjacent és indefensable en el cas dels noms, que ja estan marcats amb un gènere inherent.
(3) Inconvenient d'interpretació: Dificulta la interpretació de l'usuari, sobretot en el cas de denominacions sintagmàtiques.
Ex.: comissari -ària tècnic -a controlador -a (ajunta comissari tècnic controlador i comissària tècnica controladora)
(4) Inconvenient metodològic: Planteja dubtes al terminòleg en casos de solució no evident.
Ex.: hoste -essa; abat abadessa
(5) Inconvenient d'autoritat: En contra d'aquest sistema tradicional, la primera edició del diccionari normatiu de l'IEC (1995), ja va optar per escriure la forma femenina completa en els noms de doble gènere.
Ex.: professor professora
C. Conclusió: Necessitat d'un altre sistema
A la vista dels inconvenients que planteja el sistema tradicional, es proposa un nou sistema de representació de les formes femenines. (Vegeu els criteris Representació de denominacions femenines (2) i Representació de denominacions femenines (3).)
Nota
- 1. Aquest criteri es complementa amb les fitxes Denominació femenina (2): Representació de formes dobles determinades pel sexe (proposta de tractament) i Denominació femenina (3): Representació de formes no determinades pel sexe (tractament).
- 2. Podeu consultar el document de criteri original, Denominació: Representació del femení (Generalitats), en l'apartat "Criteris terminològics" del web del TERMCAT (arxiu.termcat.cat/criteris/denominacions-representacio-femeni-generalitats.pdf).
<Criteris>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI Denominació femenina (2): Representació de formes dobles determinades pel sexe (proposta de tractament)
- ca Adjectiu: cec cega (EXEMPLE), adj
- ca Adjectiu: educatiu -iva (EXEMPLE), adj
- ca Adjectiu: falb -a (EXEMPLE), adj
- ca Adjectiu: guerxo -a (EXEMPLE), adj
- ca Adjectiu: petri pètria (EXEMPLE), adj
- ca Nom: consumidor proactiu | consumidora proactiva (EXEMPLE), n m, f
- ca Nom: pilot (EXEMPLE), n m, f
- ca Nom: professor | professora (EXEMPLE), n m, f
<Criteris metodològics > Dades terminològiques > Denominació>
Definició
És per això que considerem preferible adoptar un sistema doble, tal com fa el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans (DIEC):
- En els adjectius, representar la forma femenina com una terminació adjuntada al masculí.
- En els noms de doble gènere, representar la forma femenina completa.
Ara bé, el sistema de representació del femení adoptat pel DIEC està pensat per a la lexicografia però no per a la terminografia. El seu ús en terminografia té inconvenients:
(1) La separació de forma masculina i forma femenina amb un espai pot plantejar dubtes sobre els límits de cadascuna, ja que hi ha moltes denominacions terminogràfiques amb espais interns.
Ex. 1: (DIEC) professor professora
Ex. 2: (terminografia) ?comissari tècnic controlador comissària tècnica controladora
(2) L'atribució de dues categories lèxiques, una a cada forma, s'ajusta al plantejament lexicogràfic basat en la forma lingüística (hi ha dues formes), però no al plantejament terminogràfic basat en el concepte (essencialment, hi ha un sol concepte, amb variacions menors segons el gènere).
Ex.: (DIEC) professor professora m i f [substantiu masculí i substantiu femení]
A. Proposta terminogràfica de representació final del femení
- En el cas dels adjectius, es manté el sistema de reducció de la forma femenina a la terminació, segons els criteris tradicionals. (Vegeu el criteri Representació de denominacions femenines (1).)
Ex. 1: falb -a adj; guerxo -a adj
Ex. 2: educatiu -iva adj
Ex. 3: cec cega adj; petri pètria adj
- En el cas dels noms de doble gènere, s'opta per escriure la forma femenina segons els criteris següents:
. Separació de la forma masculina i la forma femenina per mitjà d'un signe específic, '|', present en el teclat.
Ex.: professor | professora
. Representació d'una sola forma en cas de coincidència de forma masculina i forma femenina, per qüestions pràctiques.
Ex.: pilot
. Atribució d'una categoria lèxica unitària a totes dues formes, de manera que es pugui interpretar que són formes diferents de la mateixa denominació.
Ex.: consumidor proactiu | consumidora proactiva n m, f [nom masculí i femení]
B. Proposta terminogràfica de representació interna del femení
En l'eina de gestió utilitzada (eina de gestió és una base de dades amb una interfície ajustada a les necessitats terminogràfiques), es pot optar per les representacions següents dels noms de doble gènere:
(1) Reservar un camp per a cada forma, mantenint la unitat de la denominació.
Ex.: [Denominació] professor (m) professora (f) || [Categoria lèxica] n m, f
(2) Recollir totes dues formes en el mateix camp, amb el format previst per a la representació final.
Ex.: [Denominació] professor | professora || [Categoria lèxica] n m, f
Nota
- 1. Aquest criteri es complementa amb les fitxes CRITERI Denominació femenina (1): Representació de formes dobles determinades pel sexe (sistema tradicional) i Denominació femenina (3): Representació de formes dobles no determinades pel sexe (tractament).
- 2. Podeu consultar el document de criteri original, Denominació: Representació del femení (Generalitats), en l'apartat "Criteris terminològics" del web del TERMCAT (arxiu.termcat.cat/criteris/denominacions-representacio-femeni-generalitats.pdf).
<Criteris>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI Denominació femenina (3): Representació de formes dobles no determinades pel sexe (tractament)
- ca Denominació simple amb forma masculina i forma femenina iguals: flavor n m/f (EXEMPLE)
- ca Denominació simple amb forma masculina i forma femenina quasi iguals: claustre n m - claustra n f (EXEMPLE)
- ca Denominació sintagmàtica amb forma prioritzada: invariant adiabàtic n m (EXEMPLE)
- ca Denominació sintagmàtica amb forma prioritzada: invariant relativista n m (EXEMPLE)
- ca Denominació sintagmàtica sense forma prioritzada: invariant adiabàtic n m - invariant adiabàtica n f (EXEMPLE)
- ca Denominació sintagmàtica sense forma prioritzada: invariant relativista n m/f (EXEMPLE)
<Criteris metodològics > Dades terminològiques > Denominació>
Definició
Ex. invariant (un invariant, una invariant); claustre (un claustre) - claustra (una claustra)
A. En el cas d'un nom simple
S'hi pot donar el tractament següent:
(1) Quan la forma masculina i la forma femenina són exactament iguals, es considera que conformen una denominació única, amb la categoria lèxica nom masculí o femení (amb el codi proposat n m/f).
Ex. de formes iguals: flavor n m/f Conjunt de propietats olfactives, gustatives i tàctils que es perceben en la degustació d'un element
(2) Quan la forma masculina i la forma femenina són quasi iguals, ja que difereixen pel morfema de flexió de femení, es considera que corresponen a dues denominacions diferents, cadascuna amb la categoria lèxica corresponent (nom masculí, amb el codi proposat n m; nom femení, amb el codi proposat n f).
. La relació entre la denominació masculina i la denominació femenina pot ser de sinonímia absoluta (es consideren igual d'adequades) o bé de sinonímia complementària (s'agafa una de les formes com a principal, per extensió dialectal, freqüència, preferència dels especialistes, etc.).
Ex. de formes quasi iguals: claustre n m, sin. compl. claustra n f Passatge cobert, d'una o dues plantes, amb mur en una banda i porticat en l'altra, que volta un pati o un jardí […].
B. En el cas d'un nom compost
Es proposa el tractament següent:
(1) Prioritzar una de les formes (la que es consideri millor per extensió general o especialitzada, per opinió dels especialistes, etc.) i preferiblement recollir en nota l'altra forma.
Ex. 1: invariant relativista n m Magnitud que té el mateix valor en tots els sistemes de referència. Nota D'acord amb el doble gènere de invariant, també s'accepta invariant relativista com a nom femení.
Ex. 2: invariant adiabàtic n m Magnitud que, en un procés físic determinat, tendeix a romandre constant […]. Nota D'acord amb el doble gènere de invariant, també s'accepta la forma invariant adiabàtica (n f).
(2) Recollir totes dues formes (perquè es considera que totes dues són vàlides).
. La relació entre la denominació masculina i la denominació femenina pot ser de sinonímia absoluta o bé de sinonímia complementària.
. Com en el cas dels noms simples, convé distingir si són formes exactament iguals o bé si difereixen:
Ex. de formes iguals: invariant relativista n m/f Magnitud que té el mateix valor en tots els sistemes de referència.
Ex. de formes quasi iguals: invariant adiabàtic n m, invariant adiabàtica n f Magnitud que, en un procés físic determinat, tendeix a romandre constant […].
Nota
-
1. Convé no confondre les denominacions vistes amb les denominacions amb una forma masculina i una forma femenina iguals o quasi iguals que indiquen subconjunts d'individus diferents: habitualment, la forma masculina indica individus de sexe masculí (o bé tots els individus) i la forma femenina indica individus de sexe femení. (La categoria d'aquests casos és nom masculí i femení, amb el codi proposat n m, f.)
Ex. professor, professora n m, f - 2. Aquest criteri es complementa amb les fitxes Denominació femenina (1): Representació de formes dobles determinades pel sexe (sistema tradicional) i Denominació femenina (2): Representació de formes dobles determinades pel sexe (proposta de tractament). També es pot consultar, amb relació a les categories nom masculí i femení (n m, f) i nom masculí o femení (n m/f), la fitxa CRITERI Categoria lèxica nom (2): Nom masculí i femení, nom masculí o femení.
<Criteris>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI Formants cultes (1): Norma general i tria de variants per a la creació d'un mot complex
- ca A. Norma general: català econòmic -a < llatí oeconomicus < grec oikonomikós (EXEMPLE), adj
- ca A. Norma general: formant culte somato- < genitiu grec sómatos (EXEMPLE), pfx
- ca B1. Tria per adequació a la norma general: clistocarp (EXEMPLE de forma llatinitzada), n m
- ca B1. Tria per adequació a la norma general: megalocèfal -a (EXEMPLE de forma plena), adj
- ca B2. Tria per homogeneïtat: dipiràmide (EXEMPLE), n f
- ca B3. Tria per analogia amb altres llengües: impedància (EXEMPLE), n f
- ca B5. Tria per ús: anquilosi (EXEMPLE), n f
- ca B6. Tria per formes tradicionals: cirurgia (EXEMPLE), n f
- ca B6. Tria per formes tradicionals: quirúrgic -a (EXEMPLE), adj
<Criteris lingüístics > Formació per composició>
Definició
A. NORMA GENERAL
Per a formar termes amb elements cultes, en català es prenen formants llatins o bé la forma llatinitzada de formants grecs.
Ex. 1: ca solecisme < la soloecismus < gr soloikismós
Ex. 2: ca econòmic < la oeconomicus < gr oikonomikós
Els formants cultes es prenen en la forma plena de l'arrel llatina, que es dona en determinats casos de la declinació (per exemple, en el cas genitiu, però no en els casos nominatiu o acusatiu).
Ex. 1: somat(o)-, forma culta del grec sôma (nominatiu), sómatos (genitiu)
Ex. 2: ginec(o)-, forma culta del grec gyné (nominatiu), gynaikós (genitiu)
B. CRITERIS DE TRIA EN CAS DE VARIANTS
En cas que un terme es presenti amb diverses variants i se'n vulgui prioritzar una, convé valorar el conjunt de criteris següents, que no són excloents entre ells:
B1. Adequació a la norma general
B1.1 Forma llatinitzada
En els termes d'origen grec, té preferència la forma llatinitzada respecte a la forma grega original.
Ex.: clistocarp (i no *cleistocarp) [perquè la forma llatinitzada és clisto-]
B1.2 Forma plena de l'arrel
Té preferència la forma plena de l'arrel (extreta del genitiu), respecte de la forma reduïda.
Ex.: megalocèfal (i no *megacèfal) [perquè l'arrel completa és megalo-]
B2. Homogeneïtat
En els compostos, tenen preferència les construccions amb formants de la mateixa llengua clàssica (grec o llatí) respecte a les construccions que barregen formants de llengües clàssiques diferents i, sobretot, respecte a construccions que barregen un formant culte i un formant de lèxic comú o d'una altra llengua actual).
Ex. 1: dipiràmide (grec + grec) i no *bipiràmide (llatí + grec)
Ex. 2: tubericultura (llatí + llatí) i no *tofonicultura (català + llatí) o *truficultura (francès + llatí)
B3. Analogia amb altres llengües
És convenient tenir en compte les formes adoptades en les llengües de referència.
Ex.: impedància, reactància, conductància i no *impedència, *reactència, *conductència [en correspondència amb les formes franceses impédance, réactance, conductance, malgrat que el sufix català corresponent seria -ència, pel pes en l'ús del català d'aquestes formes del francès]
B4. Coherència dins la mateixa família
Tenen preferència les formacions que mantenen l'accentuació de les formes ja incorporades a la llengua.
B5. Ús
Tenen preferència les formes més utilitzades.
Ex 1.: anquilosi i no *ancilosi [tot i que per etimologia seria preferible la forma amb c]
Ex. 2: plasmagel i no *plasmatogel [tot i que la forma completa de l'arrel és plasmato-]
B6. Formes tradicionals
Tenen preferència les formes tradicionals respecte a les mateixes formes esmenades.
Ex.: cirurgia i cirurgià | cirurgiana i no *quirurgia i *quirurgià | *quirurgiana [perquè les formes amb c ja són medievals]; en canvi, quirúrgic -a, perquè és una forma moderna i s'adapta a la norma general.
Nota
- 1. Aquest criteri es complementa amb les fitxes CRITERI Formants cultes (2): Grafia dels formants d'un mot complex i CRITERI Formants cultes (3): Accentuació d'un mot complex.
- 2. Per a ampliar la informació, podeu consultar el document Formació de termes amb elements cultes en l'apartat "Criteris terminològics" del web del TERMCAT (arxiu.termcat.cat/criteris/formacio-elements-cultes.pdf). [Aquest document és la publicació d'un criteri normalitzat pel Consell Supervisor del TERMCAT l'any 1990.]
<Criteris>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI Formants cultes (3): Accentuació d'un mot complex
- ca A. Accent secundari en formes prefixades: cefalometria (EXEMPLE), n f
- ca A. Accent secundari en formes prefixades: heterosexual (EXEMPLE), adj
- ca A. Accent secundari en formes prefixades: medicoquirúrgic -a (EXEMPLE), adj
- ca B1. Forma sufixada tònica grega: -crom (EXEMPLE), sfx
- ca B1. Forma sufixada tònica grega: -glot (EXEMPLE), sfx
- ca B1. Forma sufixada tònica grega: -òptria (EXEMPLE), sfx
- ca B1. Forma sufixada tònica llatina: -cultor (EXEMPLE), sfx
- ca B1. Forma sufixada tònica llatina: -forme (EXEMPLE), sfx
- ca B2. Forma sufixada àtona grega: -cron (EXEMPLE), sfx
- ca B2. Forma sufixada àtona grega: -gam (EXEMPLE), sfx
- ca B2. Forma sufixada àtona grega: -stasi (EXEMPLE), sfx
- ca B2. Forma sufixada àtona llatina: -fug (EXEMPLE), sfx
- ca B2. Forma sufixada àtona llatina: -pede (EXEMPLE), sfx
<Criteris lingüístics > Formació per composició>
Definició
A. FORMES PREFIXADES
En una paraula composta, l'accent tònic principal (o accent primari) està determinat pel segon formant (vegeu el punt B). Tot i això, les formes prefixades tenen un accent tònic propi (accent secundari), que fa que en el compost hi hagi una segona síl·laba que sobresurt en la pronúncia. A més, l'accent secundari determina la pronúncia vocàlica en els dialectes orientals, ja que la a, la e i la o d'una síl·laba amb accent secundari es mantenen, en comptes de passar a vocal neutra (la a i la e) i a u (la o).
Ex.: heterosexual (=hètero+sexuál), medicoquirúrgic (=mèdico+quirúrgic), cefalometria (cèfalo+metría) (Indiquem l'accent primari amb un accent tancat, [´], i l'accent secundari amb un accent obert, [`].)
B. FORMES SUFIXADES
. Per a establir quina és la síl·laba tònica d'una forma sufixada es recorre a la pronúncia llatina i no a la pronúncia grega.
Excepció: En determinats compostos se segueix l'accentuació original grega (filosofia, teologia, al costat de història, neurastènia).
. La forma sufixada determina quin és l'accent primari d'un compost, és a dir si es tracta d'una paraula aguda, plana o esdrúixola. Aquesta determinació pot ser per mitjà d'una forma sufixada tònica o bé per mitjà d'una forma sufixada que atreu l'accent tònic sobre la síl·laba anterior a ella.
B1. Forma sufixada tònica
La majoria de formes sufixades d'origen llatí o grec són tòniques, és a dir que, en l'interior d'un compost, atreuen l'accent cap a una de les seves pròpies síl·labes.
Ex. 1: Llatí -cida (insecticida), -cultor (agricultor), -forme (pisciforme ), -lingüe (bilingüe)
Ex. 2: Grec -agog (demagog), -àlgia (neuràlgia), -antrop (misantrop), -clasta (iconoclasta), -crom (policrom), -èctasi (branquioèctasi), -estèsia (radioestèsia), -glot (poliglot), -òptria (diòptria), -plegia (hemiplegia), -tropia (al·lotropia)
B2. Forma sufixada àtona amb desplaçament d'accent
Determinades formes sufixades són àtones, és a dir que no porten l'accent tònic en el compost; aquestes formes, però, atreuen l'accent cap a la síl·laba anterior a elles (és a dir, cap a l'última síl·laba del primer formant).
Ex. 1: Llatí -cola (agrícola), -fer (aqüífer), -fug (centrífug), -grad (plantígrad), -par (vivípar), -pede (unípede), -vor (carnívor)
Ex. 2: Grec -bar (isòbar), -bol (discòbol), -cer (quelícer), -cit (leucòcit), -crata (autòcrata), -cron (isòcron), -drom (hipòdrom), -fag (antropòfag), -fan (piròfan), -fil (anglòfil), -fit (tal·lòfit), -fob (zoòfob), -fon (telèfon), -for (semàfor), -gam (polígam), -gen (al·lucinogen), -gin (misogin), -gon (octògon), -graf (estilògraf), -latra (idòlatra), -leg (geòleg), -lisi (electròlisi), -lit (monòlit), -man (megalòman). -metre (quilòmetre), -nom (agrònom), -pode (miriàpode), -polis (necròpolis), -pter (dípter), -stasi (iconòstasi), -stat (termòstat),-stic (acròstic), -top (isòtop), -tric (holòtric)
Nota
- 1. Aquest criteri es complementa amb les fitxes CRITERI Formants cultes (1): Norma general i tria de variants per a la creació d'un mot complex i CRITERI Formants cultes (2): Grafia dels formants d'un mot complex.
- 2. Per a ampliar la informació, podeu consultar el document Formació de termes amb elements cultes en l'apartat "Criteris i metodologia" del web del TERMCAT (arxiu.termcat.cat/criteris/formacio-elements-cultes.pdf). [Aquest document és la publicació d'un criteri normalitzat pel Consell Supervisor del TERMCAT l'any 1990.]
<Criteris>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI Noms compostos verb+nom: Base nominal singular o plural?
- ca A1. Singular en noms no comptables: gratacel (EXEMPLE), n m
- ca A2. Singular en noms de parts del cos: lligacama (EXEMPLE), n f
- ca A3. Singular en compostos que són una part: cobrellit (EXEMPLE), n m
- ca B1. Plural en noms comptables: parallamps (EXEMPLE), n m
- ca B2. Plural en casos determinats de noms no comptables metonímics: tastavins (EXCEPCIÓ), n m, f
- ca B3. Plural en casos determinats de parts del cos no úniques: rentamans (EXCEPCIÓ), n m
- ca C. Formes dobles opcionals en casos determinats de noms comptables: eixugamà/eixugamans (EXCEPCIÓ), n m
- ca C. Formes dobles vacil·lants en casos determinats de noms comptables: voltadits (EXCEPCIÓ), n m
<Criteris lingüístics > Formació per composició>
Definició
En canvi, en un ús en singular d'aquesta mena de compostos, la flexió en singular o en plural del nom que en forma part pot generar dubtes, perquè, segons el cas, és preferible el singular (el para-sol) o és preferible el plural (el parallamps).
A continuació es presenten en forma d'esquema els criteris que estableixen la flexió en singular o en plural del nom integrat en un compost verb+nom quan el compost s'utilitza en un context singular (el para-sol, l'aplegapilotes, etc.).
(A) VERB + NOM EN SINGULAR
El nom d'un compost verb+nom s'escriu en singular (si l'ús del compost és singular) quan pertany a un dels casos següents:
A1. Noms no comptables
Són noms que no es poden comptar perquè són únics, són abstractes o descriuen una matèria. (Diem que no es poden comptar perquè no s'hi pot posar un numeral: *dos cels, *tres cels;*dues llibertats, *tres llibertats; *dues farines, *tres farines.)
Ex.: un gratacel, una llevaneu
Excepcions: Vegeu el punt B2.
A2. Noms comptables que designen una part del cos
Són els noms referits a una part del cos humà que es poden comptar. (Diem que es poden comptar perquè s'hi pot posar un numeral: dues cames, quatre mans.)
Ex. una lligacama, un pinçanàs
Excepcions: Vegeu el punt B3.
A3. Noms comptables que mantenen una relació de tot-part amb el compost
Són noms comptables que, quan van sols, designen un tot del qual el compost forma part .
Ex.: el cobrellit (un cobrellit és un element d'un llit), el picaporta (un picaporta és un element d'una porta).
[En canvi, l'escalfallits (perquè no és un element d'un llit sinó un estri que s'aplica a diversos llits, i llit és un nom comptable; correspon al cas B1.)]
(B) VERB + NOM EN PLURAL
El nom d'un compost verb+nom s'escriu en plural (encara que l'ús del compost sigui singular) quan pertany a un dels casos següents:
B1. Noms comptables
Són els noms que es poden comptabilitzar per mitjà d'un numeral: dos sofàs, tres sofàs; dues jugadores, tres jugadores; dos gots, tres gots.
Ex.: el parallamps, un comptagotes, un saltamarges
Excepcions: Vegeu els punts A2 i A3.
B2. Noms no comptables amb valor metonímic comptable
Excepcionalment, es flexionen en plural alguns noms no comptables de compostos que volen remarcar la idea de multiplicitat. Això es dona quan, per metonímia, el nom designa un espècimen concret d'una cosa, de manera que el plural fa referència a diverses realitzacions.
Ex.: una tastavins (el plural vins designa el conjunt de varietats diferents de vi que es tasten), la Ventafocs (el plural focs designa el conjunt de realitzacions d'un foc, és similar a foguera), un penja-robes (el plural robes designa el conjunt de peces de roba).
B3. Noms que designen una part del cos no única
Excepcionalment, es flexionen en plural alguns noms de parts del cos que es presenten de manera no única en una persona.
Ex.: el rentamans, un voltadits, un estiracabells
(C) FORMES DOBLES
C1. Opcionalitat normativa
Excepcionalment, en alguns casos es consideren igualment vàlides formes singulars i formes plurals d'un mateix compost verb+nom utilitzat en singular.
Ex.: un eixugamà, un eixugamans (com a part del cos, hi tocaria el singular; com a part del cos no única, el plural) [El diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans recull totes dues possibilitats.]
C2. Vacil·lació d'ús
De vegades hi ha vacil·lació en l'ús real, per bé que la normativa s'hagi decantat per una sola forma.
Ex. un voltadits (*un voltadit), un tapaboques (*un tapaboca)
Nota
- La informació recollida en aquesta fitxa està extreta, amb modificacions sobretot d'ordenació, de la Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (punt 12.4.1.c, pàg. 453-54).
<Indústria > Indústria de la pell>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca àcid fòrmic, n m
- ca àcid metanoic, n m sin. compl.
- es ácido fórmico
- es ácido metanoico
<Indústria > Indústria de la pell>
Definició
<Ciències de la salut>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears, procedeix de l'obra següent:
UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS. SERVEI LINGÜÍSTIC. GABINET DE TERMINOLOGIA. Lèxic de bioquímica: Català-castellà-anglès. Palma: Universitat de les Illes Balears. Servei Lingüístic, 2000. (LB; 2)
ISBN 84-7632-587-8
<http://slg.uib.cat/gabinets/gt/publicacions/Diccionaris-en-linea-del-Gabinet-de-Terminologia.cid202155>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca àcid fòrmic, n m
- ca àcid metanoic, n m sin. compl.
- es ácido fórmico
- es ácido metanoico
- en formic acid
- en methanoic acid
<Ciències de la vida > Bioquímica>
