Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "fossana" dins totes les àrees temàtiques
<Ciències socials > Filosofia > Ioga>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia del ioga [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/278>
- ca àssana, n m
- ca postura, n f
- es asana, n m
- en asana, n
- sa āsana, n n
<Ioga > Conceptes generals>, <Ioga > Àssanes>
Definició
Nota
- 1. L'àssana és el tercer anga del ioga clàssic, segons la classificació de Patanjali. Va precedit del niama i seguit del pranaiama.
- 2. La forma àssana prové de l'arrel sànscrita ās, que significa 'seure'. S'aplica, però, a qualsevol tipus de postura, no tan sols a les postures en què el iogui es manté assegut.
<Filosofia. Religió>
La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel TERMCAT.
- ca àssana, n m
- es asana, n m
- en asana, n
- scr āsana, n n
<Filosofia. Religió>
Definició
Nota
- 1. L'àssana és el tercer anga del ioga clàssic, segons la classificació de Patanjali. Va precedit del niiama i seguit del pranaiama.
- 2. La forma àssana prové de l'arrel sànscrita ās, que significa 'seure'. S'aplica, però, a qualsevol tipus de postura, no tan sols a les postures en què el iogui es manté assegut.
<Filosofia > Ioga>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:
- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).
- ca àssana, n m
- ca postura, n f
- es asana, n m
- en asana, n
- sa āsana, n n
<Filosofia > Ioga>
Definició
Nota
- 1. L'àssana és el tercer anga del ioga clàssic, segons la classificació de Patanjali. Va precedit del niama i seguit del pranaiama.
- 2. La forma àssana prové de l'arrel sànscrita ās, que significa 'seure'. S'aplica, però, a qualsevol tipus de postura, no tan sols a les postures en què el iogui es manté assegut.
<.FITXA REVISADA>, <Disciplines de suport>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
- ca àssana, n m
- es asana, n f
- fr asana, n f
- en asana, n
<.FITXA REVISADA>, <Disciplines de suport>
Definició
Nota
- La finalitat dels àssanes és flexibilitzar, enfortir i harmonitzar el cos i els seus òrgans, facilitant l'equilibri energètic i l'estabilitat mental.
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca agulles, n f pl
- ca candelers, n m pl alt. sin.
- ca cicuta, n f alt. sin.
- ca escanyavelles, n m alt. sin.
- ca forquetes, n f pl alt. sin.
- ca forquilles, n f pl alt. sin.
- ca fulla sana, n f alt. sin.
- ca gerani, n m alt. sin.
- ca gerani de fulla rodona, n m alt. sin.
- ca rellotges, n m pl alt. sin.
- ca suassana, n f alt. sin.
- ca suassana rotundifòlia, n f alt. sin.
- ca sacuta, n f var. ling.
- ca sussana, n f var. ling.
- nc Geranium rotundifolium L.
<Botànica > geraniàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca agulles, n f pl
- ca candelers, n m pl alt. sin.
- ca cicuta, n f alt. sin.
- ca escanyavelles, n m alt. sin.
- ca forquetes, n f pl alt. sin.
- ca forquilles, n f pl alt. sin.
- ca fulla sana, n f alt. sin.
- ca gerani, n m alt. sin.
- ca gerani de fulla rodona, n m alt. sin.
- ca rellotges, n m pl alt. sin.
- ca suassana, n f alt. sin.
- ca suassana rotundifòlia, n f alt. sin.
- ca sacuta, n f var. ling.
- ca sussana, n f var. ling.
- nc Geranium rotundifolium L.
<Botànica > geraniàcies>
<Botànica > Anatomia vegetal>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca alvèol, n m
- ca fosseta, n f sin. compl.
- es alvéolo
<Botànica > Anatomia vegetal>
Definició
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca amanida de gripau, n f
- ca herba de les fonts, n f alt. sin.
- ca herba dels gripaus, n f alt. sin.
- ca herba fontana, n f alt. sin.
- ca móntia, n f alt. sin.
- ca mòntia, n f var. ling.
- nc Montia fontana L.
- nc Montia rivularis C.C. Gmel. var. ling.
<Botànica > portulacàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca amanida de gripau, n f
- ca herba de les fonts, n f alt. sin.
- ca herba dels gripaus, n f alt. sin.
- ca herba fontana, n f alt. sin.
- ca móntia, n f alt. sin.
- ca mòntia, n f var. ling.
- nc Montia fontana L.
- nc Montia rivularis C.C. Gmel. var. ling.
<Botànica > portulacàcies>
<Gastronomia > Plats a la carta>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.
Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.
Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>
- ca amanida Toscana
- es ensalada Toscana
- fr salade Toscane
- it insalata Toscana
- en Tuscany salad
- de Salat Toscana
<Plats a la carta. Entrants i amanides>
