Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "fotgera" dins totes les àrees temàtiques
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca escrofulària, n f
- ca escrofulària aquàtica, n f alt. sin.
- ca herba blanca, n f alt. sin.
- ca herba de les escròfules, n f alt. sin.
- ca herba pudent d'aigua, n f alt. sin.
- ca herba pudent de torrent, n f alt. sin.
- ca pudenta, n f alt. sin.
- ca sabonera, n f alt. sin.
- ca setge, n m alt. sin.
- ca setge bord, n m alt. sin.
- ca setgera, n f alt. sin.
- ca herba de les escrofules, n f var. ling.
- ca herba pudenta d'aigua, n f var. ling.
- ca herba pudenta de torrent, n f var. ling.
- ca setga, n m var. ling.
- ca sétgel, n m var. ling.
- ca setja, n f var. ling.
- ca xetga, n m var. ling.
- nc Scrophularia auriculata L.
- nc Scrophularia aquatica L., p.p. var. ling.
<Botànica > escrofulariàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca escrofulària, n f
- ca escrofulària aquàtica, n f alt. sin.
- ca herba blanca, n f alt. sin.
- ca herba de les escròfules, n f alt. sin.
- ca herba pudent d'aigua, n f alt. sin.
- ca herba pudent de torrent, n f alt. sin.
- ca pudenta, n f alt. sin.
- ca sabonera, n f alt. sin.
- ca setge, n m alt. sin.
- ca setge bord, n m alt. sin.
- ca setgera, n f alt. sin.
- ca herba de les escrofules, n f var. ling.
- ca herba pudenta d'aigua, n f var. ling.
- ca herba pudenta de torrent, n f var. ling.
- ca setga, n m var. ling.
- ca sétgel, n m var. ling.
- ca setja, n f var. ling.
- ca xetga, n m var. ling.
- nc Scrophularia auriculata L.
- nc Scrophularia aquatica L., p.p. var. ling.
<Botànica > escrofulariàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca escrofulària, n f
- ca escrofulària major, n f alt. sin.
- ca escrofulària nodosa, n f alt. sin.
- ca herba dels humors freds, n f alt. sin.
- ca marçal, n m alt. sin.
- ca setge, n m alt. sin.
- ca setgera, n f alt. sin.
- nc Scrophularia nodosa L.
<Botànica > escrofulariàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca escrofulària, n f
- ca escrofulària major, n f alt. sin.
- ca escrofulària nodosa, n f alt. sin.
- ca herba dels humors freds, n f alt. sin.
- ca marçal, n m alt. sin.
- ca setge, n m alt. sin.
- ca setgera, n f alt. sin.
- nc Scrophularia nodosa L.
<Botànica > escrofulariàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca espart, n m
- ca espart bo, n m alt. sin.
- ca espart d'estores, n m alt. sin.
- ca espart ver, n m alt. sin.
- ca espartera, n f alt. sin.
- ca espartet, n m alt. sin.
- ca aspart, n m var. ling.
- ca aspart ver, n m var. ling.
- ca aspartera, n f var. ling.
- ca atotxa, n f var. ling.
- ca atotxons (espigues immadures), n m pl var. ling.
- ca totxa, n f var. ling.
- ca totxera, n f var. ling.
- nc Stipa tenacissima L.
- nc Macrochloa tenacissima (L.) Kunth sin. compl.
<Botànica > gramínies / poàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca espart, n m
- ca espart bo, n m alt. sin.
- ca espart d'estores, n m alt. sin.
- ca espart ver, n m alt. sin.
- ca espartera, n f alt. sin.
- ca espartet, n m alt. sin.
- ca aspart, n m var. ling.
- ca aspart ver, n m var. ling.
- ca aspartera, n f var. ling.
- ca atotxa, n f var. ling.
- ca atotxons (espigues immadures), n m pl var. ling.
- ca totxa, n f var. ling.
- ca totxera, n f var. ling.
- nc Stipa tenacissima L.
- nc Macrochloa tenacissima (L.) Kunth sin. compl.
<Botànica > gramínies / poàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca espernallac, n m
- ca botgeta de la cascadura, n f sin. compl.
- ca botja de Sant Joan, n f sin. compl.
- ca botja fenollera, n f sin. compl.
- ca capellà, n m sin. compl.
- ca cordonet, n m sin. compl.
- ca flor de Sant Joan, n f sin. compl.
- ca herba cuquera, n f sin. compl.
- ca herba de Sant Joan, n f sin. compl.
- ca herba de Sant Pere, n f sin. compl.
- ca abròtan, n m alt. sin.
- ca botges, n f pl alt. sin.
- ca botges de Sant Joan, n f pl alt. sin.
- ca botgeta, n f alt. sin.
- ca botja, n f alt. sin.
- ca botja blanca, n f alt. sin.
- ca botja conillera, n f alt. sin.
- ca botja de Sant Pere, n f alt. sin.
- ca botja dels conills, n f alt. sin.
- ca botja groga, n f alt. sin.
- ca botja pudent, n f alt. sin.
- ca botja salada, n f alt. sin.
- ca botja santjoanera, n f alt. sin.
- ca botons de Sant Joan, n m pl alt. sin.
- ca broida femella, n f alt. sin.
- ca camamil·la, n f alt. sin.
- ca camamilla, n f alt. sin.
- ca camamilla amarga, n f alt. sin.
- ca camamilla blanca, n f alt. sin.
- ca camamilla borda, n f alt. sin.
- ca camamilla botó groc, n f alt. sin.
- ca camamilla de bosc, n f alt. sin.
- ca camamilla de botó, n f alt. sin.
- ca camamilla de botó groc, n f alt. sin.
- ca camamilla de l'hort, n f alt. sin.
- ca camamilla de muntanya, n f alt. sin.
- ca camamil·la de muntanya, n f alt. sin.
- ca camamilla de roc, n f alt. sin.
- ca camamilla del botó, n f alt. sin.
- ca camamilla del terme, n f alt. sin.
- ca camamilla dolça, n f alt. sin.
- ca camamil·la groga, n f alt. sin.
- ca camamilla groga, n f alt. sin.
- ca camamilla romana, n f alt. sin.
- ca camamilla silvestre, n f alt. sin.
- ca capellans, n m pl alt. sin.
- ca cura de pastor, n f alt. sin.
- ca flor de Sant Pere, n f alt. sin.
- ca guarda-roba, n f alt. sin.
- ca herba dels conills, n f alt. sin.
- ca mançanera, n f alt. sin.
- ca ontina, n f alt. sin.
- ca ontina de cabeceta, n f alt. sin.
- ca santjoan, n m alt. sin.
- ca santjoaneres, n f pl alt. sin.
- ca santjoans, n m pl alt. sin.
- ca santolina, n f alt. sin.
- ca santperes, n m pl alt. sin.
- ca asparllac, n m var. ling.
- ca asparrallat, n m var. ling.
- ca boja, n f var. ling.
- ca botja pudenta, n f var. ling.
- ca botxa, n f var. ling.
- ca botxes de Sant Joan, n f pl var. ling.
- ca camamirla, n f var. ling.
- ca camamirla amarga, n f var. ling.
- ca camomil·la, n f var. ling.
- ca esparnallac, n m var. ling.
- ca esparnalles, n f pl var. ling.
- ca esparnecat, n m var. ling.
- ca esparnellà, n m var. ling.
- ca esparnellat, n m var. ling.
- ca espernallà, n m var. ling.
- ca espernallat, n m var. ling.
- ca espernellà, n m var. ling.
- ca espernellac, n m var. ling.
- ca espeternallac, n m var. ling.
- ca espeternellac, n m var. ling.
- ca mançanilla, n f var. ling.
- ca mançanilla botja fenollera, n f var. ling.
- nc Santolina chamaecyparissus L.
<Botànica > compostes / asteràcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca espernallac, n m
- ca botgeta de la cascadura, n f sin. compl.
- ca botja de Sant Joan, n f sin. compl.
- ca botja fenollera, n f sin. compl.
- ca capellà, n m sin. compl.
- ca cordonet, n m sin. compl.
- ca flor de Sant Joan, n f sin. compl.
- ca herba cuquera, n f sin. compl.
- ca herba de Sant Joan, n f sin. compl.
- ca herba de Sant Pere, n f sin. compl.
- ca abròtan, n m alt. sin.
- ca botges, n f pl alt. sin.
- ca botges de Sant Joan, n f pl alt. sin.
- ca botgeta, n f alt. sin.
- ca botja, n f alt. sin.
- ca botja blanca, n f alt. sin.
- ca botja conillera, n f alt. sin.
- ca botja de Sant Pere, n f alt. sin.
- ca botja dels conills, n f alt. sin.
- ca botja groga, n f alt. sin.
- ca botja pudent, n f alt. sin.
- ca botja salada, n f alt. sin.
- ca botja santjoanera, n f alt. sin.
- ca botons de Sant Joan, n m pl alt. sin.
- ca broida femella, n f alt. sin.
- ca camamil·la, n f alt. sin.
- ca camamilla, n f alt. sin.
- ca camamilla amarga, n f alt. sin.
- ca camamilla blanca, n f alt. sin.
- ca camamilla borda, n f alt. sin.
- ca camamilla botó groc, n f alt. sin.
- ca camamilla de bosc, n f alt. sin.
- ca camamilla de botó, n f alt. sin.
- ca camamilla de botó groc, n f alt. sin.
- ca camamilla de l'hort, n f alt. sin.
- ca camamilla de muntanya, n f alt. sin.
- ca camamil·la de muntanya, n f alt. sin.
- ca camamilla de roc, n f alt. sin.
- ca camamilla del botó, n f alt. sin.
- ca camamilla del terme, n f alt. sin.
- ca camamilla dolça, n f alt. sin.
- ca camamil·la groga, n f alt. sin.
- ca camamilla groga, n f alt. sin.
- ca camamilla romana, n f alt. sin.
- ca camamilla silvestre, n f alt. sin.
- ca capellans, n m pl alt. sin.
- ca cura de pastor, n f alt. sin.
- ca flor de Sant Pere, n f alt. sin.
- ca guarda-roba, n f alt. sin.
- ca herba dels conills, n f alt. sin.
- ca mançanera, n f alt. sin.
- ca ontina, n f alt. sin.
- ca ontina de cabeceta, n f alt. sin.
- ca santjoan, n m alt. sin.
- ca santjoaneres, n f pl alt. sin.
- ca santjoans, n m pl alt. sin.
- ca santolina, n f alt. sin.
- ca santperes, n m pl alt. sin.
- ca asparllac, n m var. ling.
- ca asparrallat, n m var. ling.
- ca boja, n f var. ling.
- ca botja pudenta, n f var. ling.
- ca botxa, n f var. ling.
- ca botxes de Sant Joan, n f pl var. ling.
- ca camamirla, n f var. ling.
- ca camamirla amarga, n f var. ling.
- ca camomil·la, n f var. ling.
- ca esparnallac, n m var. ling.
- ca esparnalles, n f pl var. ling.
- ca esparnecat, n m var. ling.
- ca esparnellà, n m var. ling.
- ca esparnellat, n m var. ling.
- ca espernallà, n m var. ling.
- ca espernallat, n m var. ling.
- ca espernellà, n m var. ling.
- ca espernellac, n m var. ling.
- ca espeternallac, n m var. ling.
- ca espeternellac, n m var. ling.
- ca mançanilla, n f var. ling.
- ca mançanilla botja fenollera, n f var. ling.
- nc Santolina chamaecyparissus L.
<Botànica > compostes / asteràcies>
<.FITXA MODIFICADA>, <Bioquímica i biologia molecular>, <Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
- ca espernallac, n m
- ca botgera de la cascadura, n f sin. compl.
- ca botja de Sant Joan, n f sin. compl.
- ca botja fenollera, n f sin. compl.
- ca botja pudent, n f sin. compl.
- ca camamilla blanca, n f sin. compl.
- ca camamilla de la Mola, n f sin. compl.
- ca camamilla de Maó, n f sin. compl.
- ca camamilla de muntanya, n f sin. compl.
- ca camamilla del mar, n f sin. compl.
- ca camamilla groga, n f sin. compl.
- ca cardonet, n m sin. compl.
- ca cordonet, n m sin. compl.
- ca flor de Sant Joan, n f sin. compl.
- ca herba cuquera, n f sin. compl.
- ca herba de Sant Joan, n f sin. compl.
- ca herba de Sant Pere, n f sin. compl.
- ca maçanella, n f sin. compl.
- ca mançanilla, n f sin. compl.
- ca ontina, n f sin. compl.
- nc Santolina chamaecyparissus
<.FITXA MODIFICADA>, <Bioquímica i biologia molecular>, <Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>
Definició
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca espina-xoca, n f
- ca floravia, n f sin. compl.
- ca gafet, n m sin. compl.
- ca gossets, n m pl sin. compl.
- ca gossos, n m pl sin. compl.
- ca gutxets, n m pl sin. compl.
- ca herba de tres claus, n f sin. compl.
- ca llagasta, n f sin. compl.
- ca narriola, n f sin. compl.
- ca abriülls, n m alt. sin.
- ca aferragós, n m alt. sin.
- ca aferragosos, n m pl alt. sin.
- ca arrancamonyos, n m/f alt. sin.
- ca arrencamonyos, n m/f alt. sin.
- ca baconets, n m pl alt. sin.
- ca blanquiella, n f alt. sin.
- ca cadells, n m pl alt. sin.
- ca cadiretes, n f pl alt. sin.
- ca caparrera, n f alt. sin.
- ca caparres (fruit), n f pl alt. sin.
- ca card estrellat, n m alt. sin.
- ca cardassina, n f alt. sin.
- ca cardigassa borda, n f alt. sin.
- ca cardigassos, n m pl alt. sin.
- ca catxurrera, n f alt. sin.
- ca catxurreres, n f pl alt. sin.
- ca catxurros, n m pl alt. sin.
- ca catxurros (fruit), n m pl alt. sin.
- ca coscorros, n m pl alt. sin.
- ca enganxadones, n m alt. sin.
- ca enganxadones (fruit), n m alt. sin.
- ca enganxagossos, n m alt. sin.
- ca enganxamonyos, n m alt. sin.
- ca escardot bord, n m alt. sin.
- ca escorpins, n m pl alt. sin.
- ca espinacal, n m alt. sin.
- ca floravies, n f pl alt. sin.
- ca gafets, n m pl alt. sin.
- ca gafets petits, n m pl alt. sin.
- ca garrinets, n m pl alt. sin.
- ca herba catxurrera, n f alt. sin.
- ca herba de l'hepatitis, n f alt. sin.
- ca herba de les espines, n f alt. sin.
- ca herba de les punxes, n f alt. sin.
- ca herba del fetge, n f alt. sin.
- ca herba dels tres claus, n f alt. sin.
- ca herba espitllera, n f alt. sin.
- ca herba fetgera, n f alt. sin.
- ca herba pollosa, n f alt. sin.
- ca herba xoca, n f alt. sin.
- ca llagastes, n f pl alt. sin.
- ca llapassa, n f alt. sin.
- ca llapassa menuda, n f alt. sin.
- ca llapassa petita, n f alt. sin.
- ca llufes, n f pl alt. sin.
- ca obriülls, n m alt. sin.
- ca punxera, n f alt. sin.
- ca rastellera, n f alt. sin.
- ca rialla, n f alt. sin.
- ca rialles, n f pl alt. sin.
- ca rioles espinoses, n f pl alt. sin.
- ca te de garrot, n m alt. sin.
- ca te de punxes, n m alt. sin.
- ca violes espinoses, n f pl alt. sin.
- ca xoca, n f alt. sin.
- ca xoques, n f pl alt. sin.
- ca espina xoca, n f var. ling.
- ca ferragosos, n m pl var. ling.
- ca flor-i-dia, n f var. ling.
- ca garrutxera, n f var. ling.
- ca guixets, n m pl var. ling.
- ca llipasses, n f pl var. ling.
- ca riaia, n f var. ling.
- ca sobrevia, n f var. ling.
- ca xaques, n f pl var. ling.
- nc Xanthium spinosum L.
<Botànica > compostes / asteràcies>