Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "fotgera" dins totes les àrees temàtiques

escrofulària escrofulària

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  escrofulària, n f
  • ca  escrofulària aquàtica, n f alt. sin.
  • ca  herba blanca, n f alt. sin.
  • ca  herba de les escròfules, n f alt. sin.
  • ca  herba pudent d'aigua, n f alt. sin.
  • ca  herba pudent de torrent, n f alt. sin.
  • ca  pudenta, n f alt. sin.
  • ca  sabonera, n f alt. sin.
  • ca  setge, n m alt. sin.
  • ca  setge bord, n m alt. sin.
  • ca  setgera, n f alt. sin.
  • ca  herba de les escrofules, n f var. ling.
  • ca  herba pudenta d'aigua, n f var. ling.
  • ca  herba pudenta de torrent, n f var. ling.
  • ca  setga, n m var. ling.
  • ca  sétgel, n m var. ling.
  • ca  setja, n f var. ling.
  • ca  xetga, n m var. ling.
  • nc  Scrophularia auriculata L.
  • nc  Scrophularia aquatica L., p.p. var. ling.

<Botànica > escrofulariàcies>

escrofulària escrofulària

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  escrofulària, n f
  • ca  escrofulària aquàtica, n f alt. sin.
  • ca  herba blanca, n f alt. sin.
  • ca  herba de les escròfules, n f alt. sin.
  • ca  herba pudent d'aigua, n f alt. sin.
  • ca  herba pudent de torrent, n f alt. sin.
  • ca  pudenta, n f alt. sin.
  • ca  sabonera, n f alt. sin.
  • ca  setge, n m alt. sin.
  • ca  setge bord, n m alt. sin.
  • ca  setgera, n f alt. sin.
  • ca  herba de les escrofules, n f var. ling.
  • ca  herba pudenta d'aigua, n f var. ling.
  • ca  herba pudenta de torrent, n f var. ling.
  • ca  setga, n m var. ling.
  • ca  sétgel, n m var. ling.
  • ca  setja, n f var. ling.
  • ca  xetga, n m var. ling.
  • nc  Scrophularia auriculata L.
  • nc  Scrophularia aquatica L., p.p. var. ling.

<Botànica > escrofulariàcies>

escrofulària escrofulària

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  escrofulària, n f
  • ca  escrofulària major, n f alt. sin.
  • ca  escrofulària nodosa, n f alt. sin.
  • ca  herba dels humors freds, n f alt. sin.
  • ca  marçal, n m alt. sin.
  • ca  setge, n m alt. sin.
  • ca  setgera, n f alt. sin.
  • nc  Scrophularia nodosa L.

<Botànica > escrofulariàcies>

escrofulària escrofulària

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  escrofulària, n f
  • ca  escrofulària major, n f alt. sin.
  • ca  escrofulària nodosa, n f alt. sin.
  • ca  herba dels humors freds, n f alt. sin.
  • ca  marçal, n m alt. sin.
  • ca  setge, n m alt. sin.
  • ca  setgera, n f alt. sin.
  • nc  Scrophularia nodosa L.

<Botànica > escrofulariàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  espart, n m
  • ca  espart bo, n m alt. sin.
  • ca  espart d'estores, n m alt. sin.
  • ca  espart ver, n m alt. sin.
  • ca  espartera, n f alt. sin.
  • ca  espartet, n m alt. sin.
  • ca  aspart, n m var. ling.
  • ca  aspart ver, n m var. ling.
  • ca  aspartera, n f var. ling.
  • ca  atotxa, n f var. ling.
  • ca  atotxons (espigues immadures), n m pl var. ling.
  • ca  totxa, n f var. ling.
  • ca  totxera, n f var. ling.
  • nc  Stipa tenacissima L.
  • nc  Macrochloa tenacissima (L.) Kunth sin. compl.

<Botànica > gramínies / poàcies>

espart espart

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  espart, n m
  • ca  espart bo, n m alt. sin.
  • ca  espart d'estores, n m alt. sin.
  • ca  espart ver, n m alt. sin.
  • ca  espartera, n f alt. sin.
  • ca  espartet, n m alt. sin.
  • ca  aspart, n m var. ling.
  • ca  aspart ver, n m var. ling.
  • ca  aspartera, n f var. ling.
  • ca  atotxa, n f var. ling.
  • ca  atotxons (espigues immadures), n m pl var. ling.
  • ca  totxa, n f var. ling.
  • ca  totxera, n f var. ling.
  • nc  Stipa tenacissima L.
  • nc  Macrochloa tenacissima (L.) Kunth sin. compl.

<Botànica > gramínies / poàcies>

espernallac espernallac

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  espernallac, n m
  • ca  botgeta de la cascadura, n f sin. compl.
  • ca  botja de Sant Joan, n f sin. compl.
  • ca  botja fenollera, n f sin. compl.
  • ca  capellà, n m sin. compl.
  • ca  cordonet, n m sin. compl.
  • ca  flor de Sant Joan, n f sin. compl.
  • ca  herba cuquera, n f sin. compl.
  • ca  herba de Sant Joan, n f sin. compl.
  • ca  herba de Sant Pere, n f sin. compl.
  • ca  abròtan, n m alt. sin.
  • ca  botges, n f pl alt. sin.
  • ca  botges de Sant Joan, n f pl alt. sin.
  • ca  botgeta, n f alt. sin.
  • ca  botja, n f alt. sin.
  • ca  botja blanca, n f alt. sin.
  • ca  botja conillera, n f alt. sin.
  • ca  botja de Sant Pere, n f alt. sin.
  • ca  botja dels conills, n f alt. sin.
  • ca  botja groga, n f alt. sin.
  • ca  botja pudent, n f alt. sin.
  • ca  botja salada, n f alt. sin.
  • ca  botja santjoanera, n f alt. sin.
  • ca  botons de Sant Joan, n m pl alt. sin.
  • ca  broida femella, n f alt. sin.
  • ca  camamil·la, n f alt. sin.
  • ca  camamilla, n f alt. sin.
  • ca  camamilla amarga, n f alt. sin.
  • ca  camamilla blanca, n f alt. sin.
  • ca  camamilla borda, n f alt. sin.
  • ca  camamilla botó groc, n f alt. sin.
  • ca  camamilla de bosc, n f alt. sin.
  • ca  camamilla de botó, n f alt. sin.
  • ca  camamilla de botó groc, n f alt. sin.
  • ca  camamilla de l'hort, n f alt. sin.
  • ca  camamilla de muntanya, n f alt. sin.
  • ca  camamil·la de muntanya, n f alt. sin.
  • ca  camamilla de roc, n f alt. sin.
  • ca  camamilla del botó, n f alt. sin.
  • ca  camamilla del terme, n f alt. sin.
  • ca  camamilla dolça, n f alt. sin.
  • ca  camamil·la groga, n f alt. sin.
  • ca  camamilla groga, n f alt. sin.
  • ca  camamilla romana, n f alt. sin.
  • ca  camamilla silvestre, n f alt. sin.
  • ca  capellans, n m pl alt. sin.
  • ca  cura de pastor, n f alt. sin.
  • ca  flor de Sant Pere, n f alt. sin.
  • ca  guarda-roba, n f alt. sin.
  • ca  herba dels conills, n f alt. sin.
  • ca  mançanera, n f alt. sin.
  • ca  ontina, n f alt. sin.
  • ca  ontina de cabeceta, n f alt. sin.
  • ca  santjoan, n m alt. sin.
  • ca  santjoaneres, n f pl alt. sin.
  • ca  santjoans, n m pl alt. sin.
  • ca  santolina, n f alt. sin.
  • ca  santperes, n m pl alt. sin.
  • ca  asparllac, n m var. ling.
  • ca  asparrallat, n m var. ling.
  • ca  boja, n f var. ling.
  • ca  botja pudenta, n f var. ling.
  • ca  botxa, n f var. ling.
  • ca  botxes de Sant Joan, n f pl var. ling.
  • ca  camamirla, n f var. ling.
  • ca  camamirla amarga, n f var. ling.
  • ca  camomil·la, n f var. ling.
  • ca  esparnallac, n m var. ling.
  • ca  esparnalles, n f pl var. ling.
  • ca  esparnecat, n m var. ling.
  • ca  esparnellà, n m var. ling.
  • ca  esparnellat, n m var. ling.
  • ca  espernallà, n m var. ling.
  • ca  espernallat, n m var. ling.
  • ca  espernellà, n m var. ling.
  • ca  espernellac, n m var. ling.
  • ca  espeternallac, n m var. ling.
  • ca  espeternellac, n m var. ling.
  • ca  mançanilla, n f var. ling.
  • ca  mançanilla botja fenollera, n f var. ling.
  • nc  Santolina chamaecyparissus L.

<Botànica > compostes / asteràcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  espernallac, n m
  • ca  botgeta de la cascadura, n f sin. compl.
  • ca  botja de Sant Joan, n f sin. compl.
  • ca  botja fenollera, n f sin. compl.
  • ca  capellà, n m sin. compl.
  • ca  cordonet, n m sin. compl.
  • ca  flor de Sant Joan, n f sin. compl.
  • ca  herba cuquera, n f sin. compl.
  • ca  herba de Sant Joan, n f sin. compl.
  • ca  herba de Sant Pere, n f sin. compl.
  • ca  abròtan, n m alt. sin.
  • ca  botges, n f pl alt. sin.
  • ca  botges de Sant Joan, n f pl alt. sin.
  • ca  botgeta, n f alt. sin.
  • ca  botja, n f alt. sin.
  • ca  botja blanca, n f alt. sin.
  • ca  botja conillera, n f alt. sin.
  • ca  botja de Sant Pere, n f alt. sin.
  • ca  botja dels conills, n f alt. sin.
  • ca  botja groga, n f alt. sin.
  • ca  botja pudent, n f alt. sin.
  • ca  botja salada, n f alt. sin.
  • ca  botja santjoanera, n f alt. sin.
  • ca  botons de Sant Joan, n m pl alt. sin.
  • ca  broida femella, n f alt. sin.
  • ca  camamil·la, n f alt. sin.
  • ca  camamilla, n f alt. sin.
  • ca  camamilla amarga, n f alt. sin.
  • ca  camamilla blanca, n f alt. sin.
  • ca  camamilla borda, n f alt. sin.
  • ca  camamilla botó groc, n f alt. sin.
  • ca  camamilla de bosc, n f alt. sin.
  • ca  camamilla de botó, n f alt. sin.
  • ca  camamilla de botó groc, n f alt. sin.
  • ca  camamilla de l'hort, n f alt. sin.
  • ca  camamilla de muntanya, n f alt. sin.
  • ca  camamil·la de muntanya, n f alt. sin.
  • ca  camamilla de roc, n f alt. sin.
  • ca  camamilla del botó, n f alt. sin.
  • ca  camamilla del terme, n f alt. sin.
  • ca  camamilla dolça, n f alt. sin.
  • ca  camamil·la groga, n f alt. sin.
  • ca  camamilla groga, n f alt. sin.
  • ca  camamilla romana, n f alt. sin.
  • ca  camamilla silvestre, n f alt. sin.
  • ca  capellans, n m pl alt. sin.
  • ca  cura de pastor, n f alt. sin.
  • ca  flor de Sant Pere, n f alt. sin.
  • ca  guarda-roba, n f alt. sin.
  • ca  herba dels conills, n f alt. sin.
  • ca  mançanera, n f alt. sin.
  • ca  ontina, n f alt. sin.
  • ca  ontina de cabeceta, n f alt. sin.
  • ca  santjoan, n m alt. sin.
  • ca  santjoaneres, n f pl alt. sin.
  • ca  santjoans, n m pl alt. sin.
  • ca  santolina, n f alt. sin.
  • ca  santperes, n m pl alt. sin.
  • ca  asparllac, n m var. ling.
  • ca  asparrallat, n m var. ling.
  • ca  boja, n f var. ling.
  • ca  botja pudenta, n f var. ling.
  • ca  botxa, n f var. ling.
  • ca  botxes de Sant Joan, n f pl var. ling.
  • ca  camamirla, n f var. ling.
  • ca  camamirla amarga, n f var. ling.
  • ca  camomil·la, n f var. ling.
  • ca  esparnallac, n m var. ling.
  • ca  esparnalles, n f pl var. ling.
  • ca  esparnecat, n m var. ling.
  • ca  esparnellà, n m var. ling.
  • ca  esparnellat, n m var. ling.
  • ca  espernallà, n m var. ling.
  • ca  espernallat, n m var. ling.
  • ca  espernellà, n m var. ling.
  • ca  espernellac, n m var. ling.
  • ca  espeternallac, n m var. ling.
  • ca  espeternellac, n m var. ling.
  • ca  mançanilla, n f var. ling.
  • ca  mançanilla botja fenollera, n f var. ling.
  • nc  Santolina chamaecyparissus L.

<Botànica > compostes / asteràcies>

espernallac espernallac

<.FITXA MODIFICADA>, <Bioquímica i biologia molecular>, <Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  espernallac, n m
  • ca  botgera de la cascadura, n f sin. compl.
  • ca  botja de Sant Joan, n f sin. compl.
  • ca  botja fenollera, n f sin. compl.
  • ca  botja pudent, n f sin. compl.
  • ca  camamilla blanca, n f sin. compl.
  • ca  camamilla de la Mola, n f sin. compl.
  • ca  camamilla de Maó, n f sin. compl.
  • ca  camamilla de muntanya, n f sin. compl.
  • ca  camamilla del mar, n f sin. compl.
  • ca  camamilla groga, n f sin. compl.
  • ca  cardonet, n m sin. compl.
  • ca  cordonet, n m sin. compl.
  • ca  flor de Sant Joan, n f sin. compl.
  • ca  herba cuquera, n f sin. compl.
  • ca  herba de Sant Joan, n f sin. compl.
  • ca  herba de Sant Pere, n f sin. compl.
  • ca  maçanella, n f sin. compl.
  • ca  mançanilla, n f sin. compl.
  • ca  ontina, n f sin. compl.
  • nc  Santolina chamaecyparissus

<.FITXA MODIFICADA>, <Bioquímica i biologia molecular>, <Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>

Definició
Planta policàrpica, de la família de les compostes, de fulla persistent, arbustiva, de 20 a 60 cm d'alçària d'olor forta que creix en costers i llocs pedregosos secs, preferentment calcaris. Les summitats florides, que es cullen a l'estiu, en infusió, han estat emprades contra les digestions laborioses, semblantment a la camamilla. Hom els hi atribueix també propietats vermífugues i emmenagogues i, com a ús extern també s'han fet servir contra inflamacions de la boca, faringe i parpelles.
espina-xoca espina-xoca

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  espina-xoca, n f
  • ca  floravia, n f sin. compl.
  • ca  gafet, n m sin. compl.
  • ca  gossets, n m pl sin. compl.
  • ca  gossos, n m pl sin. compl.
  • ca  gutxets, n m pl sin. compl.
  • ca  herba de tres claus, n f sin. compl.
  • ca  llagasta, n f sin. compl.
  • ca  narriola, n f sin. compl.
  • ca  abriülls, n m alt. sin.
  • ca  aferragós, n m alt. sin.
  • ca  aferragosos, n m pl alt. sin.
  • ca  arrancamonyos, n m/f alt. sin.
  • ca  arrencamonyos, n m/f alt. sin.
  • ca  baconets, n m pl alt. sin.
  • ca  blanquiella, n f alt. sin.
  • ca  cadells, n m pl alt. sin.
  • ca  cadiretes, n f pl alt. sin.
  • ca  caparrera, n f alt. sin.
  • ca  caparres (fruit), n f pl alt. sin.
  • ca  card estrellat, n m alt. sin.
  • ca  cardassina, n f alt. sin.
  • ca  cardigassa borda, n f alt. sin.
  • ca  cardigassos, n m pl alt. sin.
  • ca  catxurrera, n f alt. sin.
  • ca  catxurreres, n f pl alt. sin.
  • ca  catxurros, n m pl alt. sin.
  • ca  catxurros (fruit), n m pl alt. sin.
  • ca  coscorros, n m pl alt. sin.
  • ca  enganxadones, n m alt. sin.
  • ca  enganxadones (fruit), n m alt. sin.
  • ca  enganxagossos, n m alt. sin.
  • ca  enganxamonyos, n m alt. sin.
  • ca  escardot bord, n m alt. sin.
  • ca  escorpins, n m pl alt. sin.
  • ca  espinacal, n m alt. sin.
  • ca  floravies, n f pl alt. sin.
  • ca  gafets, n m pl alt. sin.
  • ca  gafets petits, n m pl alt. sin.
  • ca  garrinets, n m pl alt. sin.
  • ca  herba catxurrera, n f alt. sin.
  • ca  herba de l'hepatitis, n f alt. sin.
  • ca  herba de les espines, n f alt. sin.
  • ca  herba de les punxes, n f alt. sin.
  • ca  herba del fetge, n f alt. sin.
  • ca  herba dels tres claus, n f alt. sin.
  • ca  herba espitllera, n f alt. sin.
  • ca  herba fetgera, n f alt. sin.
  • ca  herba pollosa, n f alt. sin.
  • ca  herba xoca, n f alt. sin.
  • ca  llagastes, n f pl alt. sin.
  • ca  llapassa, n f alt. sin.
  • ca  llapassa menuda, n f alt. sin.
  • ca  llapassa petita, n f alt. sin.
  • ca  llufes, n f pl alt. sin.
  • ca  obriülls, n m alt. sin.
  • ca  punxera, n f alt. sin.
  • ca  rastellera, n f alt. sin.
  • ca  rialla, n f alt. sin.
  • ca  rialles, n f pl alt. sin.
  • ca  rioles espinoses, n f pl alt. sin.
  • ca  te de garrot, n m alt. sin.
  • ca  te de punxes, n m alt. sin.
  • ca  violes espinoses, n f pl alt. sin.
  • ca  xoca, n f alt. sin.
  • ca  xoques, n f pl alt. sin.
  • ca  espina xoca, n f var. ling.
  • ca  ferragosos, n m pl var. ling.
  • ca  flor-i-dia, n f var. ling.
  • ca  garrutxera, n f var. ling.
  • ca  guixets, n m pl var. ling.
  • ca  llipasses, n f pl var. ling.
  • ca  riaia, n f var. ling.
  • ca  sobrevia, n f var. ling.
  • ca  xaques, n f pl var. ling.
  • nc  Xanthium spinosum L.

<Botànica > compostes / asteràcies>