Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "fragós" dins totes les àrees temàtiques
<Components d'automoció>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>
- ca circuit de frens, n m
- es circuito de frenos
- fr système de freinage
- en braking system
<Indústria > Indústria mecànica > Components d'automoció>
<Construcció>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca ciutat de franges, n f
<Construcció > Urbanisme>
Definició
<Bricolatge > Ferreteria>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca clau de frens, n f
- es llave de frenos
<Bricolatge > Ferreteria>
<Agricultura. Ramaderia. Pesca>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca corc dentat del gra, n m
- es carcoma dentada de los granos
- es escarabajo
- es gorgojo
- fr silvain
- en saw-toothed grain beetle
<Agricultura > Fitopatologia>
Definició
<Història del dret>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca Corona d'Aragó, n f
- es Corona de Aragón
<Història del dret>
Definició
Nota
- Àmbit: Països Catalans
-
Els orígens de la Corona d'Aragó -anomenada també Corona catalanoaragonesa- arrenquen de les esposalles, el 1137, entre Ramon Berenguer IV de Barcelona i Peronella, filla de Ramir II d'Aragó; aquest matrimoni va fer possible que el fill d'ambdós, Alfons I de Catalunya (II d'Aragó), el Cast, pogués ser nomenat rei d'Aragó i comte de Barcelona després de la mort dels seus pares. Aquesta unió política no va comportar una fusió o integració territorial; la submissió a un mateix rei no va ocasionar una unificació jurídica i institucional, sinó que cada regne va mantenir l'ordenament propi. La nova situació va generar una forma pluralista de poder sota una coordinació política com a suport d'integració.
L'expansionisme conqueridor d'aquesta unió va incorporar al segle XIII els regnes musulmans de València i de Mallorca, i també les illes adjacents als territoris embrionaris o fundacionals. Aquesta incorporació, però, va permetre que s'erigissin com a regnes diferents i que desenvolupessin llur autonomia jurídica i institucional dins la Corona d'Aragó. D'aquesta manera, la Corona d'Aragó es presentava a la baixa edat mitjana com una forma política amb quatre centres de poder (Catalunya, Aragó, València i Mallorca), cadascun dels quals tenia un sistema jurídic propi. També durant aquest període, la Corona d'Aragó va actuar com una forma política expansionista a la conca mediterrània. Sota diferents títols de legitimació, era present a la Sicília insular, a Sardenya, a Còrsega (breument i sense consolidar-ne el domini), als ducats d'Atenes i Neopàtria i a Nàpols, encara que aquests territoris no sempre depenien directament de la Corona d'Aragó, ja que la presència d'aquesta no hi va ser contínua ni uniforme.
El rei, comte o senyor era el sobirà de la Corona d'Aragó. El rei, com a titular del poder polític i instrument d'integració, unia personalment i coordinava els esforços dels diferents territoris per a la realització d'accions comunes sense fer desaparèixer els focus de poder respectius. La Corona d'Aragó, doncs, es manifestava mitjançant un conjunt d'institucions politicojurídiques que, a partir del segle XII, es van anar perfilant i consolidant fins que es van extingir definitivament al començament del segle XVIII, arran dels diferents decrets de Nova Planta imposats per Felip IV de Catalunya-Aragó (V de Castella). - V. t.: Corona catalanoaragonesa n f
<Botànica>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca creixen de prat, n m
- es berro de los prados
- nc Cardamine pratensis
<Botànica>
<.FITXA MODIFICADA>, <Cardiologia>, <Farmacologia > Conceptes generals>, <Nefrologia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
- ca diürètic -a, adj
- ca uragog -a, adj sin. compl.
- es diurético -ca, adj
- fr diurétique, adj
- en diuretic, adj
<.FITXA MODIFICADA>, <Cardiologia>, <Farmacologia > Conceptes generals>, <Nefrologia>
Definició
<Indústria > Indústria tèxtil > Maquinària>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca diable desfibrador, n m
- ca diable, n m sin. compl.
- es deshilachadora de trapos
- es diablo desfibrador
- es diablo triturador
- fr effilocheuse
- en tearing machine
- de Reisser
<Indústria > Indústria tèxtil > Maquinària>
Definició
<Ciències de la salut > Medicina preventiva. Salut pública > Seguretat alimentària>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de seguretat alimentària [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/304>
- ca dibenzofurans policlorats, n m pl
- ca furans, n m pl
- ca PCDF, n m pl sigla
- es dibenzofuranos policlorados, n m pl
- es furanos, n m pl
- es policlorodibenzofuranos, n m pl
- es PCDF, n m pl sigla
- fr dibenzofuranes polychlorés, n m pl
- fr polychlorodibenzofuranes, n m pl
- fr polychloro-dibenzo furanes, n m pl var. ling.
- fr polychlorodibenzo-furanes, n m pl var. ling.
- fr PCDF, n m pl sigla
- en furans, n pl
- en polychlorinated dibenzofurans, n pl
- en PCDF, n pl sigla
<Seguretat alimentària > Perills alimentaris>
Definició
Nota
- 1. Formació: Es generen de forma no intencionada en el curs de processos tèrmics en presència de clor, com ara la incineració de residus industrials o domèstics i la combustió de matèria orgànica, per exemple, en un incendi forestal. També se'n generen en el curs de determinats processos químics, per exemple, en la indústria paperera.
- 2. Tipus de contaminant: Es consideren contaminants orgànics persistents. Són molt resistents a la degradació química i biològica, per la qual cosa són molt persistents en el medi ambient i són objecte de bioacumulació i bioamplificació al llarg de la cadena tròfica. Específicament, s'acumulen en els teixits grassos dels animals.
- 3. Exposició per via alimentària: Associada, principalment, al consum d'aliments amb un elevat contingut en greix, com ara carn i fetge de bovins i ovins, aus de granja, porc, peix i crustacis, llet i productes làctics i ous.
- 4. Efectes en la salut humana: Poden causar lesions cutànies i, a altes concentracions, poden provocar alteracions hepàtiques, renals, neurològiques i digestives. Poden resultar potencialment cancerígens, si bé no tots els congèneres d'aquest grup de compostos presenten el mateix grau de toxicitat. Els fetus són especialment sensibles a l'exposició als dibenzofurans policlorats.
- 5. Els dibenzofurans policlorats representen un subgrup de cent trenta-cinc congèneres dins del grup més ampli de les dioxines.
- 6. La sigla PCDF correspon a l'equivalent anglès polychlorinated dibenzofurans ('dibenzofurans policlorats').
<Arts > Escultura>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca drac, n m
- es dragón
- fr dragon
<Arts > Escultura>
