Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

Cerca bàsica

Cerca avançada

Text de la consulta

Condició

Denominació

Nota

Definició

Àrea temàtica

Llengua

Categoria lèxica

Jerarquia

Cerca bàsica

Cerca avançada

Resultats per a la cerca "fua" dins totes les àrees temàtiques

Administració d'Aliments i Fàrmacs

<.FITXA REVISADA>, <Farmacologia > Agents>, <Farmacologia > Recerca clínica de medicaments>, <Recerca, metodologia i estadística>, <Entorn professional > Institucions>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

ca Administració d'Aliments i Fàrmacs, n f
ca FDA, n f sigla
es Administración de Medicamentos y Alimentos, n f
es FDA, n f sigla
fr Administration des aliments et produits pharmaceutiques, n f
fr FDA, n m sigla
en Food and Drug Administration, n
en U.S. Food and Drug Administration, n
en FDA, n sigla

<.FITXA REVISADA>, <Farmacologia > Agents>, <Farmacologia > Recerca clínica de medicaments>, <Recerca, metodologia i estadística>, <Entorn professional > Institucions>

Definició

Organisme governamental nord-americà que regula el mercat interestatal dels fàrmacs i altres productes mèdics, els cosmètics i els additius dels aliments elaborats als Estats Units.

Nota

La sigla FDA correspon a l'equivalent anglès Food and Drug Administration ('Administració d'Aliments i Fàrmacs').

<Química>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari de química [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016-2023. (Diccionaris en Línia) (Ciència i Tecnologia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/212>
La negreta de determinats termes en l'interior de definicions i notes conviden l'usuari a consultar-ne la fitxa pròpia dins del diccionari per complementar algun aspecte del terme definit.

ca n f
ca n f
ca n f sigla
es n m
es n m
es n m sigla
en n
en n sigla

<Química > Enginyeria química>

Definició

<Química>

ca n f
ca n f sigla
es n m
es n m sigla
en n
en n sigla

<Química > Química analítica>

Definició

Nota

assignació fixa de canal

<TIC > Telecomunicacions>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari de telecomunicacions [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia) (Ciència i Tecnologia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/235/>
Aquesta obra recull com a accepcions d'un sol terme els significats que tenen una mateixa denominació.

Les paraules marcades entre circumflexos (^) en l'interior d'una definició indiquen que es tracta de termes amb fitxa pròpia en el diccionari que poden ajudar a ampliar el significat d'aquella definició.

Per problemes tecnològics de representació gràfica, s'han suprimit del tot o en part algunes definicions. La informació completa es pot consultar a l'edició en paper d'aquesta obra.

ca assignació fixa de canal, n f
ca FCA, n f sigla
es asignación fija de canal
es FCA sigla
en fixed channel allocation
en FCA sigla

<Telecomunicacions > Telemàtica>

Definició

Assignació de canal en què un terminal sempre utilitza el mateix canal de comunicació.

Nota

La sigla FCA correspon a la denominació anglesa fixed channel allocation.

asta

<Empresa > Comunicació empresarial>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de comunicació empresarial: publicitat, relacions públiques i màrqueting. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1999. 306 p.; 22 cm. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris terminològics)
ISBN 84-412-0228-1

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

ca asta, n f
ca pal, n m sin. compl.
es asta
es palo
fr fût
fr hampe
fr haste
fr jambage
fr jambe
en main stroke
en stem

<Comunicació empresarial > Comunicació > Publicitat > Creació > Direcció d'art>

Definició

Traç vertical o diagonal principal i necessari d'un caràcter.

bafut

<Llengua > Lingüística > Llengües>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

ca bafut
ca babute sin. compl.
ca bufe sin. compl.
ca fut sin. compl.
ar بافوتية
cy Bafut
cy Babute sin. compl.
cy Bufe sin. compl.
cy Fut sin. compl.
de Bafut
de Babute sin. compl.
de Bufe sin. compl.
de Fut sin. compl.
en Bafut
en Babute sin. compl.
en Befe sin. compl.
en Bufe sin. compl.
en Fu sin. compl.
en Fut sin. compl.
es bafuto
es babute sin. compl.
es bufe sin. compl.
es fut sin. compl.
eu bafutera
eu babute sin. compl.
eu bufe sin. compl.
eu fut sin. compl.
fr bafut
fr babute sin. compl.
fr bufe sin. compl.
fr fut sin. compl.
gl bafut
gl babute sin. compl.
gl bufe sin. compl.
gl fut sin. compl.
gn vafuto
gn fut sin. compl.
gn vabute sin. compl.
gn vufe sin. compl.
it bafut
it babute sin. compl.
it bufe sin. compl.
it fut sin. compl.
ja バフット語
ja バブ－ト語、ブフェ語、フｰ語、フｰト語 sin. compl.
nl Bafut
nl Babute sin. compl.
nl Bufe sin. compl.
nl Fut sin. compl.
pt bafut
pt babute sin. compl.
pt bufe sin. compl.
pt fut sin. compl.
ru Бафут
ru Фут sin. compl.
ru Буфе sin. compl.
ru Бабуте sin. compl.
zh 巴弗特语
zh 巴布特、布非、弗特 sin. compl.
scr Alfabet llatí
num Sistema aràbic

<Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional>, <Àfrica > Camerun>

Definició

Alguns lingüistes consideren el bafut com una varietat dialectal de la llengua ngemba, ja que la intercomprensió entre els parlants de llengües del grup bantoide meridional és força alta.

La tradició oral situa els orígens dinàstics dels bafuts a les àrees de Ndobo i Tikari.

La forma escrita del bafut va ser codificada el 1982 per Joseph Mfonyam. Des d'aleshores s'ha emprat en traduccions i altres obres.

balena franca comuna

<Zoologia > Mamífers > Mamífers marins>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de mamífers marins [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/159/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de mamífers marins actuals o extingits recentment i les atribueix als noms científics corresponents.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

L'ordenació de les llengües, que prioritza el nom científic, l'autoria del nom científic i el codi de classificació de tres lletres de la FAO per davant de les llengües d'equivalència, es deu a la voluntat de prendre els noms científics com a identificadors dels tàxons.

La selecció de nomenclatura es basa en la proposta de la Llista d'espècies d'interès per a les estadístiques pesqueres de la FAO, per a la qual s'han recollit les denominacions catalanes d'un corpus de més de cent obres del segle XIV a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca balena franca comuna, n f
ca balena franca del sud, n f sin. compl.
nc Eubalaena australis
auct Desmoilins 1822
cod EUA
es ballena franca austral
fr baleine australe
en southern right whale

<Mamífers marins > Cetacis > Misticets > Balènids>

bota

<Vinificació. Enologia>

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

ca bota, n f
es bota
es tonel
fr fût
fr tonneau
en cask
en keg
en tun

<Vinificació. Enologia>

Definició

Recipient de fusta més llarg que ample, de secció transversal circular major en el centre que en els extrems, les bases del qual són dues peces circulars de fusta i la superfície lateral està formada per dogues encorbades i acoblades mantingudes unides amb cèrcols de fusta o ferro, que serveix per a guardar i transportar vi i altres líquids (esp. la de quatre cargues per amunt).

Nota

Segons el format i la mida, hi ha diferents tipus de botes, que reben noms específics (tonell, bocoi, botell, barral, etc.)

bua

<.FITXA MODIFICADA>, <Dermatologia>, <Terminologia històrica>

ca bua, n f
ca buanya, n f sin. compl.
ca buba, n f sin. compl.
es buba, n f
fr buba, n f
en buba, n

<.FITXA MODIFICADA>, <Dermatologia>, <Terminologia històrica>

Definició

Adenopatia subcutània palpable causada per diverses infeccions, com ara la sïfilis o la pesta.

Nota

El mal de bubes era el nom que es donava a la sífilis al s. XVI.

caixa

<Indústria > Indústria de la fusta > Eines>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la norma UNE 16572:2005 Eines per al treball de la fusta. Ribots de fusta. Nomenclatura i especificacions tècniques i de la norma ISO 2730:1973, tècnicament equivalent.

Aquesta norma UNE ha estat elaborada pel comitè tècnic AEN/CTN 16 Eines, la Secretaria del qual és a càrrec d'HERRAMEX. El TERMCAT n'ha fet la versió catalana en compliment de l'acord subscrit amb AENOR <http://www.aenor.es>
per a la traducció al català de les normes UNE, amb l'assessorament d'especialistes del Departament de Fusta i Moble de l'IES La Sénia <http://agora.xtec.cat/ies-la-senia/intranet/>
. El Consell Supervisor del TERMCAT ha ratificat la nomenclatura adoptada.

ca caixa, n f
es cuerpo de madera
fr fût
en body

<Ribots > Ribots de fusta>