Cercaterm

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.

Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.

ca gavina riallera, n f
ca gavina vulgar, n f sin. compl.
es gaviota reidora
fr mouette rieuse
en black-headed gull
de Lachmöwe
nc Larus ridibundus

<00 Fitxa il·lustrada>, <23.17 Ocells > Caradriformes > Làrids>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CASAS i ESTIVALES, X. [et al.] Vocabulari d'odontologia: Equivalències català, castellà, anglès i francès. Barcelona: Doyma, DL 1991.
ISBN 84-7592-421-2

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

ca hàbit de succió del polze, n m
es hábito de succión del pulgar
fr succion du pouce
en thumb sucking habit

<Ciències de la salut > Odontologia. Estomatologia>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

ca ictiosi lligada al cromosoma X, n f
ca ictiosi recessiva lligada al cromosma X, n f sin. compl.
ca ictiosi vulgar lligada al sexe, n f sin. compl.
ca ictiosi vulgar recessiva, n f sin. compl.

<.FITXA MODIFICADA>, <Dermatologia>, <Disciplines de suport > Genètica i genòmica>

Definició

Forma d'ictiosi que es transmet únicament als fills mascles de dones heterozigòtiques, de forma recessiva lligada al cromosma X. Les portadores heterozigòtiques poden tenir manifestacions cutànies lleugeres i fins i tot opacitats corneals. S'assembla clínicament a la ictiosi vulgar, amb afectació intensa del tronc, especialment de l'abdomen i de les superfícies d'extensió de les extremitats. A diferència de la ictiosi vulgar, s'afecten també les superfícies de flexió dels membres (sofrages del colze i de la cama, aixelles), amb indemnitat dels palmells de les mans i les plantes dels peus. Les escates són típicament de color marró brut, semblants a la pell del llangardaix. Les lesions no milloren amb l'edat. S'associa amb opacitats corneals, però no afecten la visió.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

ca ictiosi vulgar, n f

<.FITXA MODIFICADA>, <Dermatologia>, <Disciplines de suport > Genètica i genòmica>

Definició

Ictiosi hereditària autosòmica dominant, d'intensitat variable, caracteritzada per una queratinització anormal generalitzada, que es manifesta en forma d'escates seques adherents, especialment pronunciades en les superfícies d'extensió de les extremitats, amb indemnitat de les superfícies de flexió, sequedat de la pell, accentuació de les ratlles de les mans i dels peus, i sovint queratosi fol·licular i manifestacions atòpiques. Les lesions tenen tendència a millorar o a desaparèixer en l'adultesa. S'associa freqüentment amb hiperaminoacidúria i, ocasionalment, amb alteracions mentals, anomalies dels ulls, les orelles, les dents i els ossos.

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

ca iguana verda, n f
ca iguana vulgar, n f sin. compl.
es iguana común
en green iguana
nc Iguana iguana

<Zoologia > Amfibis. Rèptils>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

ca impetigen contagiós, n m
ca impetigen tropical, n m sin. compl.
ca impetigen vulgar, n m sin. compl.
ca piosi de Corlett, n f sin. compl.

<.FITXA MODIFICADA>, <Dermatologia>, <Microbiologia i patologia infecciosa>

Definició

Infecció cutània superficial, causada per estafilococs o estreptococs, que afecta principalment els infants i, menys sovint, els adults. Hom pot distingir-ne dues varietats: impetigen ampul·lar i impetigen contagiós microvesiculós.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.

Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.

Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>

ca kebe (mandonguilla de búrgul i xai amb espècies, ceba i pinyons)
es kebbe (albóndiga de bulgur y cordero con especias, cebolla y piñones)
fr kebbe (boulette de burgul et de veau aux épices, à l'oignon et aux pignons)
it kibbe (polpetta di bulgur ed agnello con spezie, cipolla e pinoli)
en kibbeh (bulgur and lamb meatball with spices, onion and pine nuts)
de Kebbe (Bulgur-Lammfleisch-Bällchen mit Gewürzen, Zwiebeln und Pinienkernen)

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca lisimàquia lútia, n f
ca lisimàquia vulgar, n f alt. sin.
ca lisimaquia lutea, n f var. ling.
nc Lysimachia vulgaris L.
nc Lysimachia lutea Jiraseck ex Mert. et W.D.J. Koch var. ling.

<Botànica > primulàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca lisimàquia lútia, n f
ca lisimàquia vulgar, n f alt. sin.
ca lisimaquia lutea, n f var. ling.
nc Lysimachia vulgaris L.
nc Lysimachia lutea Jiraseck ex Mert. et W.D.J. Koch var. ling.

<Botànica > primulàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca llengua de bou, n f
ca cul de porc, n m sin. compl.
ca viperina, n f sin. compl.
ca alcança, n f alt. sin.
ca baldofa, n f alt. sin.
ca boleng, n m alt. sin.
ca bolenga borda, n f alt. sin.
ca bolenga morada, n f alt. sin.
ca borraina, n f alt. sin.
ca borraina borda, n f alt. sin.
ca borratja borda, n f alt. sin.
ca bovina, n f alt. sin.
ca buglossa, n f alt. sin.
ca cardaula, n f alt. sin.
ca cardet pelut, n m alt. sin.
ca cardigàs, n m alt. sin.
ca cua de porc, n f alt. sin.
ca herba bovina, n f alt. sin.
ca herba de la fam, n f alt. sin.
ca herba de la vibra, n f alt. sin.
ca herba peluda, n f alt. sin.
ca herba roja, n f alt. sin.
ca herba viperina, n f alt. sin.
ca llengua bovina, n f alt. sin.
ca llengua bovina borda, n f alt. sin.
ca llengua de bou vulgar, n f alt. sin.
ca sardineta, n f alt. sin.
ca violeta borda, n f alt. sin.
ca viperina vulgar, n f alt. sin.
ca bigalosa, n f var. ling.
ca bigolosa, n f var. ling.
ca borratxa, n f var. ling.
ca borratxa borda, n f var. ling.
ca bugalosa, n f var. ling.
ca burranga, n f var. ling.
ca herba de la víbora, n f var. ling.
ca herba del vibre, n f var. ling.
ca herba viborera, n f var. ling.
ca viborera, n f var. ling.
nc Echium vulgare L.

<Botànica > boraginàcies>

Nota

MASCLANS recull les denominacions llengua de bou, cul de porc, viperina, bal dofa, bigalosa, boleng, bolenga borda, borraina borda, borratja borda, bovina, cerradeta, cua de porc, herba de la víbora, herba de la vibra, herba viborera, herba viperina, sardineta, serradeta i viborera per a Echium vulgare i algunes espècies congèneres afins.

Cerca bàsica

Cerca avançada

Resultats per a la cerca "fulgor" dins totes les àrees temàtiques

Definició

Definició

Definició

Nota