Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "güellar" dins totes les àrees temàtiques
<Lleure. Turisme > Hoteleria i turisme>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
AGÈNCIA CATALANA DE TURISME; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de turisme [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/312>
- ca cap de celler, n m, f
- es jefe de bodega | jefa de bodega, n m, f
- fr chef caviste | chef, cheffe caviste, n m, f
- fr chef de cave | chef, cheffe de cave, n m, f
- en cellar foreman [m], n
- en cellar manager, n
- en head cellarman [m], n
- de Kellermeister | Kellermeisterin, n m, f
<Turisme > Gastronomia i restauració>
Definició
Nota
- En francès del Quebec, chef és tant masculí com femení, mentre que a Europa la forma femenina és cheffe.
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca carabasseta de cascall, n f
- ca cascall, n m alt. sin.
- ca cascall blanc, n m alt. sin.
- ca cascall negre, n m alt. sin.
- ca cascalls, n m pl alt. sin.
- ca cascalls blancs, n m pl alt. sin.
- ca dormidora, n f alt. sin.
- ca herba dormidora, n f alt. sin.
- ca pavó, n m alt. sin.
- ca pintacoques, n m alt. sin.
- ca rosella blanca, n f alt. sin.
- ca adormidera, n f var. ling.
- ca cascai, n m var. ling.
- ca dormidera, n f var. ling.
- ca herba dormidera, n f var. ling.
- ca papàvero, n m var. ling.
- ca ruella blanca, n f var. ling.
- nc Papaver somniferum L.
<Botànica > papaveràcies>
Nota
- Papàvero és un nom alguerès provinent de l'italià papavero.
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca carabasseta de cascall, n f
- ca cascall, n m alt. sin.
- ca cascall blanc, n m alt. sin.
- ca cascall negre, n m alt. sin.
- ca cascalls, n m pl alt. sin.
- ca cascalls blancs, n m pl alt. sin.
- ca dormidora, n f alt. sin.
- ca herba dormidora, n f alt. sin.
- ca pavó, n m alt. sin.
- ca pintacoques, n m alt. sin.
- ca rosella blanca, n f alt. sin.
- ca adormidera, n f var. ling.
- ca cascai, n m var. ling.
- ca dormidera, n f var. ling.
- ca herba dormidera, n f var. ling.
- ca papàvero, n m var. ling.
- ca ruella blanca, n f var. ling.
- nc Papaver somniferum L.
<Botànica > papaveràcies>
Nota
- Papàvero és un nom alguerès provinent de l'italià papavero.
<Agricultura. Ramaderia. Pesca>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:
Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1
Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca cava, n f
- es cava, n f
- fr cave, n f
- en cellar, n
<Enginyeria forestal>
<Alimentació. Gastronomia > Productes lactis > Formatges>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de formatges [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2021-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/305>
- ca cava de maduració, n f
- ca cova de maduració, n f sin. compl.
- es cava de maduración, n f
- es cueva de maduración, n f
- fr cave d'affinage, n f
- en cheese cave, n
- en ripening cellar, n
<Formatges > Procés d'elaboració del formatge > Estris>
Definició
<Vinificació. Enologia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. "Selecció de terminologia". A: Lletres i vins de Catalunya: Bibliografia i tast de llengua. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 2013, p. 40-43.
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca celler, n m
- es bodega
- fr cave
- fr cellier
- fr chai
- en cellar
<Vinificació. Enologia>
Definició
Nota
- Especialment, la part del celler destinada a la conservació i l'emmagatzematge del vi una vegada elaborat s'anomena cava.
- També s'anomena celler la botiga on es venen vins i altres begudes (vegeu l'entrada enoteca).
<Lleure. Turisme > Hoteleria i turisme>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
AGÈNCIA CATALANA DE TURISME; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de turisme [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/312>
- ca celler, n m
- es bodega, n f
- fr cave à vins, n f
- fr cellier, n m
- en cellar, n
- de Weinkeller, n m
<Turisme > Gastronomia i restauració>
Definició
<Art i arquitectura>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'assessorament terminològic del TERMCAT per a l'obra següent:
Tesaurus d'art i arquitectura [en línia]. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, cop. 2000.
<http://aatesaurus.cultura.gencat.cat/index.php>
Els equivalents anglesos procedeixen de l'obra següent:
GETTY, J. Paul. Art & architecture thesaurus online [en línia]. Los Angeles: The Getty Research Institute, 2017.
<https://www.getty.edu/research/tools/vocabularies/aat/>
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca celler d'embarcador, n m
- en wharf cellar, n
<Art i arquitectura>
Definició
<Art i arquitectura>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'assessorament terminològic del TERMCAT per a l'obra següent:
Tesaurus d'art i arquitectura [en línia]. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, cop. 2000.
<http://aatesaurus.cultura.gencat.cat/index.php>
Els equivalents anglesos procedeixen de l'obra següent:
GETTY, J. Paul. Art & architecture thesaurus online [en línia]. Los Angeles: The Getty Research Institute, 2017.
<https://www.getty.edu/research/tools/vocabularies/aat/>
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca celler de llet, n m
- en milk cellar, n
<Art i arquitectura>
Definició
Nota
- Per a estructures íntegrament emprades per a aquest propòsit, s'utilitza lleteria.
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca cirerer de guineu, n m
- ca cirerer de Santa Llúcia, n m sin. compl.
- ca macaleu, n m sin. compl.
- ca cirer amarg, n m alt. sin.
- ca cirer bord, n m alt. sin.
- ca cirer de guilla, n m alt. sin.
- ca cirer de guineu, n m alt. sin.
- ca cirerer bord, n m alt. sin.
- ca cirerer de moixó, n m alt. sin.
- ca cireres de moixó, n f pl alt. sin.
- ca cireres de Sant Llúcia, n f pl alt. sin.
- ca cornera, n f alt. sin.
- ca llúcia, n f alt. sin.
- ca peu del cirerer, n m alt. sin.
- ca prunera borda, n f alt. sin.
- ca verprú, n m alt. sin.
- ca aviprú, n m var. ling.
- ca macaleba, n f var. ling.
- ca micaleu, n m var. ling.
- ca varprú, n m var. ling.
- ca velprú, n m var. ling.
- ca vemprú, n m var. ling.
- ca verdprú, n m var. ling.
- ca vèrprú, n m var. ling.
- ca verprun, n m var. ling.
- ca viprú, n m var. ling.
- nc Prunus mahaleb L.
- nc Cerasus mahaleb (L.) Mill. sin. compl.
<Botànica > rosàcies>
