Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "galera" dins totes les àrees temàtiques
<Criteris>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI Manlleus (1): Generalitats
- ca A.1 Manlleu adoptat: edelweiss (EXEMPLE), n m
- ca A.2 Manlleu adaptat a partir de la grafia: túnel (EXEMPLE), n m
- ca A.2 Manlleu adaptat a partir de la pronúncia: futbol (EXEMPLE), n m
- ca A.2 Manlleu adaptat morfològicament: galeta (EXEMPLE), n f
- ca B.3 Manlleu de llengua general: espagueti (EXEMPLE), n m
- ca B.3 Manlleu especialitzat: warrant (EXEMPLE), n m
- ca B.4 Manlleu introduït: falàfel (EXEMPLE), n m
- ca B.4 Manlleu no introduït: kopje (EXEMPLE), n m
- ca B.5 Manlleu internacionalitzat: rock (EXEMPLE), n m
- ca B.6 Manlleu gràficament modificable: gòspel (EXEMPLE), n m
- ca B.6 Manlleu gràficament no modificable: chill-out (EXEMPLE), n f
<Criteris lingüístics > Formació per manlleu>
Definició
Com tots els procediments de creació lèxica, els manlleus enriqueixen una llengua. Ara bé, si fos el recurs únic o majoritari, la llengua perdria la seva capacitat creativa, que també és un dels elements que caracteritzen tota llengua.
A. INCORPORACIÓ DE MANLLEUS EN UNA LLENGUA
La incorporació de manlleus es pot fer seguint dues vies diferents:
(1) Adopció: S'incorpora el manlleu mantenint la forma que té en la llengua de procedència.
. Avantatges: Manté la unitat formal amb el mot original.
. Inconvenients: Introdueix excepcions a la llengua, de manera que dificulta l'accés dels usuaris a la pronúncia i la grafia del manlleu.
Ex.: blues, edelweiss
(2) Adaptació: S'incorpora el manlleu adaptant-lo a les normes fonètiques i ortogràfiques de la llengua d'arribada.
. Habitualment l'adaptació parteix de la pronúncia de la llengua original, tot i que també pot partir de la grafia de la llengua original i de l'adaptació morfològica.
. Avantatges: Evita excepcions en la llengua, de manera que facilita l'accés dels usuaris a la forma.
. Inconvenients: Trenca la unitat formal amb el mot original.
Ex. 1 (adaptació de la pronúncia original): futbol (<-- football [anglès]), macarró (<-- maccarone [italià])
Ex. 2 (adaptació de la grafia original): túnel (<-- tunnel [anglès, pronunciat tànel])
Ex. 3 (adaptació morfològica): galeta (<-- galette [francès])
B. CRITERIS D'ELECCIÓ
A l'hora d'optar per l'adopció o per l'adaptació d'un manlleu, s'han de tenir en compte diversos elements. En podem destacar els següents:
(1) Tradició de cada llengua: Hi ha llengües que tradicionalment han recorregut més a l'adopció i llengües que han recorregut més a l'adaptació.
Ex. 1 (llengües més d'adopció): italià, anglès
Ex. 2 (llengües més d'adaptació): català, castellà, francès
(2) Tradició en l'àmbit: Cada àmbit d'especialitat segueix una determinada tendència a l'hora d'incorporar manlleus.
Ex.: En música, són freqüents els manlleus no adaptats (com ara molts italianismes).
(3) Grau d'especialització: En paraules d'especialitat es tendeix a l'adopció, i en paraules de llengua general, a l'adaptació.
Ex. 1 (paraules d'especialitat): blizzard, warrant
Ex. 2 (paraules de llengua general): espagueti (<-- spaghetti [italià]), esquí (<-- ski [francès])
(4) Grau d'introducció del referent: En referents existents en el país d'arribada és més fàcil l'adaptació, i en referents només existents en la llengua original, l'adopció.
Ex. 1 (referent introduït): falàfel
Ex. 2 (referent no existent): kopje [tipus de relleu d'Àfrica i Austràlia]
(5) Grau d'internacionalitat de la forma: Com més internacional és la forma del manlleu, més difícil és aplicar-hi l'adaptació.
Ex.: rock
(6) Abast gràfic de l'adaptació: Com més ha de canviar la forma d'un manlleu, més difícil és aplicar-hi l'adaptació.
Ex.: gòspel (<-- gospel [anglès), però chill-out (<-- chill-out [anglès], per evitar *xilaut])
D'una manera general, s'ha de valorar que el creixement dels intercanvis entre cultures i del coneixement de llengües dels parlants fa que cada vegada resulti menys estranya la presència de manlleus adoptats en la forma original.
Nota
- 1. Per a completar la informació sobre els diversos procediments de creació de denominacions, podeu consultar la fitxa CRITERI Denominació (0): Creació.
- 2. Aquest criteri es complementa amb les fitxes CRITERI Manlleus (2): Ús de la cursiva; CRITERI Manlleus (3): Flexió de plural; CRITERI Manlleus (4): Grafia d'antropònims; CRITERI Manlleus (5): Els xenismes, i CRITERI Manlleus (6): Pronúncia.
- 3. Podeu consultar el document de criteri original, El carpaccio i els macarrons combinen? Per què alguns manlleus s'adapten i els altres no?, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/carpaccio-i-els-macarrons-combinen-que-alguns-manlleus-sadapten-i-daltres-no).
<Criteris>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI Sufix francès -ette: Adaptació
- ca -et: baguet (EXEMPLE), n f
- ca -et: casset (EXEMPLE), n f
- ca -et: cibulet (EXEMPLE), n m
- ca -et: disquet (EXEMPLE), n m
- ca -et: majoret (EXEMPLE), n f
- ca -et: marquiset (EXEMPLE), n m
- ca -et: raclet (EXEMPLE), n f
- ca -eta: broqueta(EXEMPLE), n f
- ca -eta: cigarreta (EXEMPLE), n f
- ca -eta: faceta (EXEMPLE), n f
- ca -eta: galeta (EXEMPLE), n f
- ca -eta: glorieta (EXEMPLE), n f
- ca -eta: lluneta (EXEMPLE), n f
- ca -eta: maqueta (EXEMPLE), n f
- ca -eta: raqueta (EXEMPLE), n f
- ca -eta: vinyeta (EXEMPLE), n f
- fr (-et, -eta) -ette
<Criteris lingüístics > Formació amb afixos>
Definició
Ex.: baguet, casset, cibulet, disquet, majoret, marquiset, raclet.
A més de la pronúncia, però, també cal valorar altres aspectes (com ara l'ús més habitual entre els especialistes i la documentació de les diverses formes), que de vegades poden portar a respectar la morfologia d'origen.
Ex.: broqueta, lluneta.
De fet, tradicionalment s'havia tendit a respectar la morfologia del francès, al revés del que succeeix ara.
Ex.: cigarreta, faceta, galeta, glorieta, maqueta, raqueta, vinyeta.
Nota
- Podeu consultar el document de criteri original, Adaptació del sufix francès "-ette": pronúncia o morfologia?, en l'apartat "La finestra neològica" del web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/Comentaris_Terminologics/Finestra_Neologica/109/).
<Llengua > Lingüística > Llengües>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.
L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.
Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.
El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.
Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca akateko
- ca acatec sin. compl.
- ca acateco sin. compl.
- ca conob sin. compl.
- ca kanjobal de l'oest sin. compl.
- ca kanjobal de San Miguel Acatán sin. compl.
- ca q'anjob'al de l'oest sin. compl.
- cy Akateko
- cy Acatec sin. compl.
- cy Acateco sin. compl.
- cy Conob sin. compl.
- cy Kanjobal de San Miguel Acatán sin. compl.
- cy Kanjobal gorllewinol sin. compl.
- cy Q'anjob'al gorllewinol sin. compl.
- de Acateco
- de Acatec sin. compl.
- de Akateko sin. compl.
- de Conob sin. compl.
- de Kanjobal West sin. compl.
- de San Miguel Acatán Kanjobal sin. compl.
- en Akateko
- en Acatec sin. compl.
- en Acateco sin. compl.
- en Conob sin. compl.
- en San Miguel Acatán Kanjobal sin. compl.
- en Western Kanjobal sin. compl.
- en Western Q'anjob'al sin. compl.
- es acateco
- es acatec sin. compl.
- es akateko sin. compl.
- es conob sin. compl.
- es kanjobal de San Miguel Acatán sin. compl.
- es kanjobal del oeste sin. compl.
- es q'anjob'al del oeste sin. compl.
- eu akatekera
- eu acatec sin. compl.
- eu acateco sin. compl.
- eu akateko sin. compl.
- eu conob sin. compl.
- eu mendebaldeko kanjobalera sin. compl.
- eu mendebaldeko q'anjob'alera sin. compl.
- eu San Miguel Acataneko kanjobalera sin. compl.
- fr acatèque
- fr acatec sin. compl.
- fr acateco sin. compl.
- fr akateko sin. compl.
- fr conob sin. compl.
- fr kanjobal de l'ouest sin. compl.
- fr kanjobal de San Miguel Acatán sin. compl.
- fr q'anjob'al de l'ouest sin. compl.
- gl akateko
- gl acatec sin. compl.
- gl acateco sin. compl.
- gl conob sin. compl.
- gl kanjobal de San Miguel Acatán sin. compl.
- gl kanjobal do oeste sin. compl.
- gl q'anjob'al do oeste sin. compl.
- gn akatéko
- gn akatec sin. compl.
- gn akatéko sin. compl.
- gn kanjobal kuarahyreikeogua sin. compl.
- gn kanjoval kuarahyreikeogua sin. compl.
- gn kanjoval San Miguel Akatan-gua sin. compl.
- gn konob sin. compl.
- it akateko
- it acatec sin. compl.
- it acateco sin. compl.
- it conob sin. compl.
- it kanjobal di San Miguel Acatán sin. compl.
- it kanjobal occidentale sin. compl.
- it q'anjob'al occidentale sin. compl.
- pt akateco
- pt acatec sin. compl.
- pt acateco sin. compl.
- pt conob sin. compl.
- pt kanjobal de San Miguel Acatán sin. compl.
- pt kanjobal do oeste sin. compl.
- pt q'anjob'al do oeste sin. compl.
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
<Maia > Yucatec-maia principal > Maia principal > Q'anjob'al-chuj > Q'anjob'al > Q'anjob'al-akatek-jakaltec>, <Amèrica > Guatemala>, <Amèrica > Mèxic>
Definició
Hi ha hagut cert debat al voltant de la naturalesa d'aquestes dues llengües o varietats i també al voltant del jakalteko. De fet, sembla que hi ha un grau molt elevat d'intercomprensió entre totes tres llengües, que constitueixen un subgrup lingüístic dins la família maia. Formen un contínuum o cadena de dialectes d'orient a occident en què l'akateko ocupa un lloc intermedi entre el jakalteko i el q'anjobal.
Totes tres llengües són reconegudes com a diferents per l'Academia de Lenguas Mayas de Guatemala i per l'Estat guatemalenc.
Hi ha una comunitat akateka força important establerta a Mèxic, als ejidos de Cuauhtémoc, a Benito Juárez i a Lago Escondido, al municipi de Las Margaritas, a Chiapas. La frontera entre Mèxic i Guatemala no ha estat un obstacle perquè la població maia d'un costat i de l'altre mantingués vincles estrets. Els primers assentaments de població maia guatemalenca a l'altra banda de la frontera es van produir cap al final del segle XIX, però no va ser fins als anys vuitanta del segle XX que van esdevenir importants numèricament. La violència que imperava a Guatemala en aquesta època, que va afectar greument la regió, va provocar diverses onades d'emigracions cap a Mèxic. Amb els anys, aquesta població emigrada s'ha anat dispersant per Mèxic, pels Estats Units i pel Canadà. La voluntat de mantenir la identitat els ha portat a organitzar-se a l'exili, i en són una mostra el diari en akateko Ixim, publicat a Los Angeles (Califòrnia), o les festes patronals que se celebren a Florida.
L'arribada de població akateka a Mèxic a partir dels anys vuitanta va tenir com a efecte una certa revitalització lingüística entre la població akateka que s'hi havia establert anteriorment i entre altres petites comunitats maies parlants de chuj, de q'anjobal o de jakalteko.
El govern de Guatemala reconeix 22 llengües maies: l'achí, l'akateko, l'awakateko, el chalchiteko, el ch'orti', el chuj, l'ixil, l'itza', el kaqchikel, el k'iche', el mam, el mopan, el jakalteko el popti, el poqomam, el poqomchi', el q'anjob'al, el q'eqchi', el sakapulteko, el sipakapense, el tektiteko, el tz'utujil i l'uspanteko.
La població maia a Guatemala representa aproximadament el 40% de la població total del país (algunes fonts eleven la xifra fins al 50%). Malgrat això, aquesta població ha patit una situació històrica de repressió i marginació. No ha estat fins a les darreres dècades que el govern guatemalenc ha començat a prendre algunes mesures per a la protecció de les llengües maies. L'any 1990, per exemple, es va crear l'Academia de Lenguas Mayas de Guatemala, la màxima autoritat rectora per a la promoció i per al desenvolupament de les llengües maies del país. Des d'aquest organisme s'han desenvolupat molts projectes, tant en l'àmbit de la recerca com en el de la promoció social (creació de materials pedagògics, diccionaris, gramàtiques, traduccions, estudis dialectals, etc.).
La civilització maia, una de les més importants de l'Amèrica precolombina, va desenvolupar un sistema d'escriptura propi. La mostra més antiga que s'ha conservat és de l'any 250 aC i sembla que es va emprar fins al segle XVI. Els avenços més importants en el desxiframent es van produir als anys vuitanta del segle XX, tot i que encara queden alguns símbols per desxifrar. Aquesta mostra consta d'uns 550 logogrames (símbols que representen mots o morfemes) i d'uns 150 sil·labogrames (símbols que representen síl·labes). Els darrers anys hi ha hagut una certa recuperació d'aquest sistema d'escriptura.
<Esport > Esports de pilota > Bàsquet>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:
- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).
- ca ala, n m, f
- ca aler | alera, n m, f
- es ala
- es alero
- fr ailier
- fr avant
- en forward
<Esport > Esports de pilota > Bàsquet>
Definició
<09 Esports de pilota > 01 Bàsquet>, <09 Esports de pilota > 05 Hoquei > 03 Hoquei sobre gel>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>
- ca ala, n m, f
- ca aler | alera, n m, f
- es ala, n m, f
- es alero | alera, n m, f
- fr ailier | ailière, n m, f
- fr avant [BÀSQUET], n m, f
- en forward [BÀSQUET], n
- en wing [HOQUEI GEL], n
- en winger [HOQUEI GEL], n
<Esport > 09 Esports de pilota > 01 Bàsquet>, <Esport > 09 Esports de pilota > 05 Hoquei > 03 Hoquei sobre gel>
Definició
Nota
- La denominació aler | alera és utilitzada sobretot en bàsquet, i la denominació ala, sobretot en hoquei sobre gel.
<Esport > Esports d'hivern. Neu>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia dels esports d'hivern [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2004-2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/29/>
- ca ala, n m, f
- ca aler | alera, n m, f sin. compl.
- es ala
- es alero | alera
- fr ailier | ailière
- en wing
- en winger
<Neu i esports d'hivern > Esports d'hivern > Hoquei sobre gel>
Definició
<Esport > Esports de pilota > Bàsquet>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de bàsquet [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/318>
Les formes en negreta a les notes indiquen que tenen una fitxa de terme pròpia en el mateix diccionari.
Aquest diccionari s'anirà completant en anys successius amb nous termes.
- ca aler | alera, n m, f
- ca ala, n m, f sin. compl.
- es ala, n m, f
- es alero | alera, n m, f
- fr ailier | ailière, n m, f
- fr avant, n m, f
- en forward, n
<Bàsquet > 04 Posicions i jugadors>
Definició
Nota
- 1. En els esquemes de joc, l'aler o l'alera se solen representar amb el número 3.
- 2. Els alers i les aleres estan especialitzats en els llançaments de mitjana distància i els llançaments de lluny.
<09 Esports de pilota > 01 Bàsquet>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>
- ca aler dret | alera dreta, n m, f
- es alero derecho, alero derecha | alera derecha, n m, f
- fr ailier droit | ailière droite, n m, f
- fr avant droit | avant droite, n m, f
- en right forward, n
<Esport > 09 Esports de pilota > 01 Bàsquet>
Definició
<Esport > Esports de pilota > Bàsquet>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de bàsquet [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/318>
Les formes en negreta a les notes indiquen que tenen una fitxa de terme pròpia en el mateix diccionari.
Aquest diccionari s'anirà completant en anys successius amb nous termes.
- ca aler dret | alera dreta, n m, f
- es alero derecho, alero derecha | alera derecha, n m, f
- fr ailier droit | ailière droite, n m, f
- fr avant droit | avant droite, n m, f
- en right forward, n
<Bàsquet > 04 Posicions i jugadors>
Definició
<09 Esports de pilota > 01 Bàsquet>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>
- ca aler esquerre | alera esquerra, n m, f
- es alero izquierdo, alero izquierda | alera izquierda, n m, f
- fr ailier gauche | ailière gauche, n m, f
- fr avant gauche, n m, f
- en left forward, n
<Esport > 09 Esports de pilota > 01 Bàsquet>
