Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "garb" dins totes les àrees temàtiques

anell esofàgic inferior anell esofàgic inferior

<Ciències de la salut > Gastroenterologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

  • ca  anell esofàgic inferior, n m
  • ca  anell de Schatzki, n m sin. compl.
  • es  anillo de Schatzki, n m
  • es  anillo esofágico inferior, n m
  • es  anillo esofagogástrico, n m
  • fr  anneau de Schatzki, n m
  • fr  incisure de Templeton, n f
  • en  esophagogastric ring, n
  • en  lower esophageal ring, n
  • en  oesophagogastric ring, n
  • en  Schatzki ring, n
  • en  Schatzki-Gary ring, n
  • en  Schatzki's ring, n

<Ciències de la salut > Gastroenterologia>

Definició
Engruiximent fibrós i simètric situat a la unió gastroesofàgica.

Nota

  • Els anells esofàgics inferiors causen disfàgia intermitent en la deglució de sòlids. Els símptomes poden aparèixer a qualsevol edat, però habitualment comencen després dels 25 anys.
arbitratge mediació arbitratge mediació

<Resolució alternativa de conflictes>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  arbitratge mediació, n m
  • ca  arb-med, n m sin. compl.
  • es  arb-med, n m
  • es  arbitraje y mediación, n m
  • es  arbitraje-mediación, n m
  • es  arbmed, n m
  • fr  arb-med, n m
  • fr  arbitrage-médiation, n m
  • it  arb-med, n m
  • it  arbitrato-mediazione, n m
  • en  arb-med, n
  • en  arbitration/mediation, n
  • en  arbitration-mediation, n

<Resolució alternativa de conflictes>

Definició
Procediment de resolució alternativa de conflictes en què les parts pacten sotmetre el conflicte primer a un arbitratge i després a una mediació, de manera que el resultat de l'arbitratge només es dona a conèixer i adquireix validesa si no s'arriba a un acord a través de la mediació.

Nota

  • L'arbitratge mediació va ser creat amb la voluntat d'evitar els problemes de parcialitat i manca de neutralitat que pot generar la mediació arbitratge quan és un mateix professional qui duu a terme la mediació i l'arbitratge.
arbitratge mediació arbitratge mediació

<Dret > Resolució alternativa de conflictes > Mediació>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA, DRETS I MEMÒRIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de la mediació [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/301>

  • ca  arbitratge mediació, n m
  • ca  arb-med, n m sin. compl.
  • es  arb-med, n m
  • es  arbitraje y mediación, n m
  • es  arbitraje-mediación, n m
  • es  arbmed, n m
  • en  arb-med, n
  • en  arbitration/mediation, n
  • en  arbitration-mediation, n

<04.Sistemes de gestió i resolució de conflictes > 01.Altres ADR>

Definició
Procediment de resolució alternativa de conflictes, mixt i esglaonat, en què les parts pacten sotmetre el conflicte primer a un arbitratge i després a una mediació, de manera que el resultat de l'arbitratge només es dona a conèixer a les parts i adquireix validesa si aquestes no arriben a un acord a través de la mediació.

Nota

  • L'arbitratge mediació va ser creat amb la voluntat d'evitar els problemes de parcialitat i manca de neutralitat que pot generar la mediació arbitratge quan és un mateix professional qui duu a terme la mediació i l'arbitratge.
arc de pas arc de pas

<01 Conceptes generals de l'esport>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

  • ca  arc de pas, n m
  • es  arco de paso, n m
  • fr  arche de course, n f
  • it  arco di gara, n m
  • en  race arch, n

<Esport > 01 Conceptes generals de l'esport>

Definició
Estructura de grans dimensions amb forma de porta, sovint inflable, que indica als corredors on és un punt rellevant del recorregut, com ara la meitat de la cursa.
bàlec bàlec

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  bàlec, n m
  • ca  escoba, n f sin. compl.
  • ca  bàlecs, n m pl alt. sin.
  • ca  escobes, n f pl alt. sin.
  • ca  escombres de canya, n f pl alt. sin.
  • ca  ginesta, n f alt. sin.
  • ca  ginesta borda, n f alt. sin.
  • ca  ginesta negra, n f alt. sin.
  • ca  ginester, n m alt. sin.
  • ca  escouba, n f var. ling.
  • ca  escoubes, n f pl var. ling.
  • nc  Genista balansae (Boiss.) Rouy subsp. europaea (G. López et C.E. Jarvis) O. Bolòs et Vigo
  • nc  Cytisus balansae subsp. europaeus (G. López et C.E. Jarvis) Muñoz Garm. sin. compl.
  • nc  Cytisus oromediterraneus Rivas Mart. sin. compl.
  • nc  Genista purgans auct. var. ling.

<Botànica > papilionàcies / fabàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  bàlec, n m
  • ca  escoba, n f sin. compl.
  • ca  bàlecs, n m pl alt. sin.
  • ca  escobes, n f pl alt. sin.
  • ca  escombres de canya, n f pl alt. sin.
  • ca  ginesta, n f alt. sin.
  • ca  ginesta borda, n f alt. sin.
  • ca  ginesta negra, n f alt. sin.
  • ca  ginester, n m alt. sin.
  • ca  escouba, n f var. ling.
  • ca  escoubes, n f pl var. ling.
  • nc  Genista balansae (Boiss.) Rouy subsp. europaea (G. López et C.E. Jarvis) O. Bolòs et Vigo
  • nc  Cytisus balansae subsp. europaeus (G. López et C.E. Jarvis) Muñoz Garm. sin. compl.
  • nc  Cytisus oromediterraneus Rivas Mart. sin. compl.
  • nc  Genista purgans auct. var. ling.

<Botànica > papilionàcies / fabàcies>

balsamina africana balsamina africana

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  balsamina africana, n f
  • nc  Impatiens holstii Engl. et Warb. ex Engl.

<Botànica > balsaminàcies>

balsamina africana balsamina africana

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  balsamina africana, n f
  • nc  Impatiens holstii Engl. et Warb. ex Engl.

<Botànica > balsaminàcies>

barb barb

<Indústria > Indústria de la pell>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  barb, n m
  • ca  brià, n m sin. compl.
  • es  barro
  • fr  bossede
  • fr  varron
  • it  tarolo
  • en  warole
  • de  Dasselbeule

<Indústria > Indústria de la pell>

Definició
Granulació de les pells de bovins produïda per la larva del tàvec, el qual diposita els ous sota l'epidermis i hi produeix bonys o hi deixa durícies amb un forat al centre.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>

  • ca  barb, n m
  • es  barro
  • fr  bosse de varron
  • en  warble
  • de  Dasselbeule

<Indústria > Indústria de la pell>