Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "germanor" dins totes les àrees temàtiques

0 CRITERI icestock o cúrling? 0 CRITERI icestock o cúrling?

<Esport>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI icestock o cúrling?
  • es  (cúrling) curling, n m
  • es  (icestock [esport]) curling alemán, n m
  • es  (icestock [esport]) icestock, n m
  • fr  (cúrling) curling, n m
  • fr  (icestock [disc, esport]) eisstock, n m
  • fr  (icestock [esport]) curling allemand, n m
  • fr  (icestock [esport]) pétanque sur glace, n f
  • it  (cúrling) curling, n m
  • en  (cúrling) curling, n
  • en  (icestock [disc]) ice stock, n
  • en  (icestock [disc]) stock, n
  • en  (icestock [esport]) Bavarian curling, n
  • en  (icestock [esport]) German curling, n
  • en  (icestock [esport]) icestocksport, n
  • de  (icestock [disc, esport]) Eisstock, n m
  • de  (icestock [esport]) Eisschießen, n n
  • de  (icestock [esport]) Eisstockschießen, n n
  • de  (icestock [esport]) Eisstocksport, n m

<Esports > Esports d'hivern>

Definició
Tant icestock com cúrling (tots dos, noms masculins) es consideren formes adequades, encara que tenen significats diferents:

- L'icestock (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) tant pot ser un esport d'hivern com un element utilitzat en aquest esport. L'esport, que es practica en una pista de gel entre dos equips o dos jugadors, consisteix a fer lliscar diversos discos d'uns 27 cm de diàmetre amb l'objectiu de fer-los cobrir la màxima distància o bé d'acostar-los al màxim a un altre disc d'uns 12 cm de diàmetre amb un forat al mig; el disc que es fa lliscar, que és de fusta, metall o plàstic i té una base de plàstic o cautxú i un mànec desmuntable, també s'anomena icestock.
. Per a l'esport, els equivalents castellans són curling alemán i icestock; els francesos, curling allemand, eisstock i pétanque sur glace; els anglesos, Bavarian curling, German curling i icestocksport, i els alemanys, Eisschießen, Eisstock, Eisstockschießen i Eisstocksport; per al disc, l'equivalent francès és eisstock; els anglesos, ice stock i stock, i l'alemany, Eisstock.

- El cúrling (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) és un esport d'hivern practicat en una pista de gel entre dos equips de quatre jugadors cadascun, que consisteix a fer lliscar diverses pedres polides de 15 a 20 kg de pes, proveïdes de mànec, amb l'objectiu d'acostar-les al màxim a un blanc situat en un extrem.
. En castellà, en francès, en italià i en anglès els equivalents coincideixen en la forma curling.

Nota

  • 1. En l'icestock, el disc més petit amb un forat al mig al qual cal acostar-se s'anomena daube.
  • 2. Podeu consultar les fitxes completes de icestock, cúrling i daube al Cercaterm i la Neoloteca, i també el document de criteri original, Així de senzill: icestock, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/aixi-senzill-icestock).
àcid germànic àcid germànic

<Química>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, procedeix de l'obra següent:

ACADÈMIA VALENCIANA DE LA LLENGUA. Portal terminològic valencià [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua, 2023.
<http://www.avl.gva.es/lexicval/ptv>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  àcid germànic, n m
  • es  ácido germánico
  • fr  acide germanique
  • en  germanic acid

<Química>

Definició
Diòxid de germani hidratat, que dona solucions col·loidals de reacció àcida perceptible, que per reacció amb àlcalis càustics rendixen germanats de diversos graus de polimerització.
ànec collverd ànec collverd

<Zoologia > Ocells>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  ànec collverd, n m
  • es  ánade azulón
  • es  ánade real
  • fr  canard colvert
  • it  germano reale
  • en  mallard
  • de  Stockente
  • nc  Anas platyrhynchos

<Zoologia > Ocells>

Definició
Ocell de l'ordre dels anseriformes, de la família dels anàtids, d'uns 58 cm de llargària, amb el bec groc verdós, el cap i el coll d'un verd fosc brillant, amb un collar blanc, el pit porpra i el cos gris pàl·lid.

Nota

  • L'ànec collverd viu a prop dels rius i els estuaris. Es troba a tot l'hemisferi nord i és l'arrel de moltes races domèstiques. La femella i l'immatur són de color bru.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya, procedeix de l'obra següent:

COL·LEGI D'ENGINYERS INDUSTRIALS DE CATALUNYA. COMISSIÓ LEXICOGRÀFICA. Diccionari multilingüe de l'enginyeria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/167/>
La informació de cada fitxa està disposada d'acord amb les dades originals:

Així, per exemple, les denominacions catalanes sinònimes estan recollides com a pertanyents a fitxes de termes diferents; això no succeeix, en canvi, en els equivalents d'una mateixa llengua, que s'acumulen dintre una sola fitxa tal com és habitual.

Igualment, per a desambiguar fitxes homògrafes, en uns quants casos es dóna algun tipus d'indicació conceptual (en lletra cursiva) al costat de la denominació i els equivalents.

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  agermanar, v tr
  • es  hermanar, v tr
  • fr  accorder, v tr
  • fr  adapter, v tr
  • en  match, to, v tr
  • de  verbrüdern, v tr
  • de  vereinen, v tr

<Enginyeria>

alemany alemany

<Llengua > Lingüística > Llengües>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  alemany
  • cod  Deutsch
  • ar  الألمانية
  • cy  Almaeneg
  • de  Deutsch
  • en  German
  • es  alemán
  • eu  alemana
  • fr  allemand
  • gl  alemán
  • gn  aleman
  • it  tedesco
  • ja  ドイツ語
  • nl  Duits
  • oc  alemand
  • pt  alemão
  • ru  Немецкий язык
  • sw  Kijerumani
  • tmh  Talimant
  • zh  德语
  • scr  Alfabet llatí
  • num  Sistema aràbic

<Indoeuropea > Germànica > Occidental>, <Àfrica > Namíbia>, <Europa > Alemanya>, <Europa > Àustria>, <Europa > Bèlgica>, <Europa > Croàcia>, <Europa > Dinamarca>, <Europa > Eslovàquia>, <Europa > Eslovènia>, <Europa > Estònia>, <Europa > França>, <Europa > Hongria>, <Europa > Itàlia>, <Europa > Letònia>, <Europa > Liechtenstein>, <Europa > Lituània>, <Europa > Luxemburg>, <Europa > Polònia>, <Europa > República Txeca>, <Europa > Romania>, <Europa > Sèrbia>, <Europa > Suïssa>, <Europa > Ucraïna>

Definició
L'alemany es divideix en dos grans blocs dialectals: el baix alemany, al nord -molt diferenciat- i l'alt alemany, al centre i al sud. Avui es continuen fent servir força en la comunicació oral quotidiana, però la llengua estàndard els va substituint cada cop més.

Els primers textos escrits en alemany daten del segle VIII, quan la llengua escrita no era unitària i cada regió se servia del seu propi dialecte. Aquesta situació, comuna a molts països d'Europa, es va allargassar més en el cas alemany a causa de la manca d'unitat política del país. Hi havia, però, una estructura aglutinadora, el Sacre Imperi Romanogermànic, que reforçava la idea de l'existència d'una comunitat cultural, amb unes necessitats que van fer emergir lentament, a partir del Renaixement, la llengua estàndard actual, basada en els parlars altalemanys orientals i, concretament, en la traducció de la Bíblia que va escriure Luter al segle XVI.
alemany alemany

<TIC > Informàtica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia i fraseologia dels productes informàtics [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/123>

  • ca  alemany
  • en  German

<Localització > Fraseologia>

amanida alemanya amanida alemanya

<Gastronomia > Plats a la carta>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.

Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.

Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>

  • ca  amanida alemanya
  • es  ensalada alemana
  • fr  salade à l'allemande
  • it  insalata tedesca
  • en  german potato salad
  • de  Kartoffelsalat

<Plats a la carta. Entrants i amanides>

aparellar aparellar

<Indústria > Indústria de la fusta > Fusteria>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Glosario de la madera [en línia]. [S.l.]: Coopwood, 2020.
<https://www.coopwoodplus.eu/es/dictionario/>
Es tracta d'un glossari elaborat en el marc del projecte Coopwood (del programa POCTEFA 2014-2020) en el qual ha participat el TERMCAT, que es pot consultar en aquest enllaç:
<https://www.coopwoodplus.eu/es/inicio/>

  • ca  aparellar, v tr
  • es  aparejar, v tr
  • es  hermanar las piezas, v tr
  • es  preparar, v tr
  • fr  apparier, v tr
  • fr  assembler, v tr
  • en  match, to, v tr
  • eu  antolatu
  • eu  egokitu
  • eu  moldatu

<Fusteria > Tècniques i procediments>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  api-rave, n m
  • es  apio nabo
  • es  apio rábano
  • es  apirrábano
  • fr  céléri navet
  • fr  céléri rave
  • en  celeriac
  • en  German celery
  • nc  Apium graveolens var. rapaceum
  • nc  Apium rapaceum

<Botànica>

argentat alemany argentat alemany

<Veterinària i ramaderia > Etnologia > Races de conills > Mida: mitjana>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  argentat alemany
  • es  plateado alemán
  • fr  argenté allemand
  • en  Silver German

<Veterinària i ramaderia > Etnologia > Races de conills > Mida: mitjana>