Cercaterm

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

ca 0 CRITERI sucre de llustre, sucre llustre o sucre glace?
es azúcar de lustre, n m/f
es azúcar glas, n m/f
es azúcar glasé, n m/f
es azúcar glaseada, n f
es azúcar glaseado, n m
es azúcar impalpable, n m/f
es azúcar lustre, n m/f
fr sucre à glacer, n m
fr sucre farine, n m
fr sucre glace, n m
fr sucre impalpable, n m
it zucchero a velo, n m
it zucchero velo, n m
en confectioner's sugar, n
en icing sugar, n
en powdered sugar, n

<Alimentació. Gastronomia > Productes de pastisseria>

Definició

Es considera que les formes adequades són sucre de llustre i, com a sinònim complementari, sucre llustre (i l'escurçament llustre; en tots tres casos, noms masculins); en canvi, no es consideren adequades les formes *sucre glace, *sucre glacé, *sucre glas, *sucre glaça ni *sucre glaç. (A Menorca, a més, s'utilitza la forma floreti, probablement originària d'un dialecte italià.)

Els motius de la tria de sucre de llustre i sucre llustre són els següents:
(1) Sucre de llustre és la forma recollida en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans, amb el significat genèric 'sucre en pols'.
(2) Segons els especialistes, sucre glace i sucre de llustre denominen exactament el mateix concepte.
(3) Sucre de llustre i sucre llustre són les formes més utilitzades en l'àmbit professional de la pastisseria.
(4) Tenint en compte els punts anteriors, es considera innecessari incorporar el manlleu del francès sucre glace o les diverses adaptacions gràfiques que se n'han fet (com ara *sucre glacé, *sucre glas, *sucre glaça o *sucre glaç:)

El sucre de llustre, o el sinònim complementari sucre llustre, és un sucre en pols format per cristalls d'un diàmetre inferior a 0,15 mm que s'obté de la molta de sucre comú; aquest sucre s'utilitza sobretot per a empolvorar dolços i per a elaborar glaces i determinades masses.

Nota

Podeu consultar la fitxa completa de sucre de llustre al Cercaterm i la Neoloteca, i també el document de criteri original, Sucre glace o sucre llustre?, en l'apartat "La consulta del mes" del web del TERMCAT
(www.termcat.cat/ca/Comentaris_Terminologics/Consultes_Terminologiques/150/).

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

ca agulla de glaç, n f
es aguja de hielo
fr aiguille de glace
en ice needle

<Física > Meteorologia>

Definició

Bastonet prim de glaç, que voleia visiblement en l'aire.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

ca agulla de glaç, n f
es aguja de hielo
fr aiguille de glace
en ice needle

<Física > Meteorologia>

Definició

Bastonet prim de glaç, que voleia visiblement en l'aire.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca alzina, n f
ca aglaner, n m sin. compl.
ca alzina de fulla llarga, n f sin. compl.
ca alzina vera, n f sin. compl.
ca alzinera, n f sin. compl.
ca aulina, n f sin. compl.
ca bellotera, n f sin. compl.
ca glaner, n m sin. compl.
ca aglà (fruit), n m/f alt. sin.
ca aglanera, n f alt. sin.
ca alzinoi, n m alt. sin.
ca àndel (fruit), n m alt. sin.
ca gla (fruit), n f alt. sin.
ca glans (fruit), n f pl alt. sin.
ca glans d'alzina (fruit), n f pl alt. sin.
ca rebolls, n m pl alt. sin.
ca abelloter, n m var. ling.
ca anzinera, n f var. ling.
ca ausina, n f var. ling.
ca auzina, n f var. ling.
ca éligue, n f var. ling.
ca eusina, n f var. ling.
ca olzina, n f var. ling.
ca rebrolls, n m pl var. ling.
ca usina, n f var. ling.
nc Quercus ilex L. subsp. ilex

<Botànica > fagàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca alzina, n f
ca aglaner, n m sin. compl.
ca alzina de fulla llarga, n f sin. compl.
ca alzina vera, n f sin. compl.
ca alzinera, n f sin. compl.
ca aulina, n f sin. compl.
ca bellotera, n f sin. compl.
ca glaner, n m sin. compl.
ca aglà (fruit), n m/f alt. sin.
ca aglanera, n f alt. sin.
ca alzinoi, n m alt. sin.
ca àndel (fruit), n m alt. sin.
ca gla (fruit), n f alt. sin.
ca glans (fruit), n f pl alt. sin.
ca glans d'alzina (fruit), n f pl alt. sin.
ca rebolls, n m pl alt. sin.
ca abelloter, n m var. ling.
ca anzinera, n f var. ling.
ca ausina, n f var. ling.
ca auzina, n f var. ling.
ca éligue, n f var. ling.
ca eusina, n f var. ling.
ca olzina, n f var. ling.
ca rebrolls, n m pl var. ling.
ca usina, n f var. ling.
nc Quercus ilex L. subsp. ilex

<Botànica > fagàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.

Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.

Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>

ca amanida de confit d'ànec i pernil de gla
es ensalada de confit de pato y jamón de bellota
fr salade de confit de canard et de jambon ibérique de gland
it insalata di confit d'anatra e prosciutto iberico di ghianda
en salad of duck confit and acorn-fed Iberian ham
de Salat mit eingemachtem Entenfleisch und Eichelschinken

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.

Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.

Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>

ca amanida de llagostins amb pernil ibèric de gla
es ensalada de langostinos con jamón ibérico de bellota
fr salade de crevettes au jambon ibérique de gland
it insalata di mazzancolle con prosciutto iberico di ghianda
en prawn salad with acorn-fed Iberian ham
de Garnelensalat mit iberischem Eichelschinken

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.

Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.

Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>

ca amanida provençal amb enciam, ous de guatlla, pernil de gla, alvocat i mongetes tendres
es ensalada provenzal con lechuga, huevos de codorniz, jamón de bellota, aguacate y judías verdes
fr salade provençale à la laitue, aux oeufs de caille, au jambon ibérique de gland, à l'avocat et aux haricots verts
it insalata provenzale con lattuga, uova di quaglia, prosciutto iberico di ghianda, avocado e fagiolini verdi
en Provençale salad with lettuce, quail's eggs, acorn-fed Iberian ham, avocado and green beans
de provenzalischer Salat mit Blattsalat, Wachteleiern, Eichelschinken, Avocado und grünen Bohnen

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.

Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.

Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>

ca amanida tèbia de favetes amb foie-gras o pernil ibèric de gla
es ensalada templada de habitas con foie gras o jamón ibérico de bellota
fr salade tiède au foie gras ou au jambon ibérique de gland
it insalata tiepida di favette con foie gras o prosciutto iberico di ghianda
en warm baby broad bean salad with foie gras or acorn-fed Iberian ham
de lauwarmer Salat mit jungen Saubohnen und Foie Gras oder iberischem Eichelschinken

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.

Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.

Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>

ca amanida tèbia de favetes amb pernil de gla, formatge de cabra i vinagreta d'avellanes
es ensalada templada de habitas con jamón de bellota, queso de cabra y vinagreta de avellanas
fr salade tiède de fèves fines au jambon ibérique de gland, au fromage de chèvre et à la vinaigrette de noisettes
it insalata tiepida di favette con prosciutto iberico di ghianda, formaggio di capra e vinaigrette alle nocciole
en warm salad of baby broad beans with acorn-fed Iberian ham, goat cheese and hazelnut vinaigrette
de lauwarmer Salat mit jungen Saubohnen, Eichelschinken, Ziegenkäse und Haselnussvinaigrette

Cerca bàsica

Cerca avançada

Resultats per a la cerca "glaa" dins totes les àrees temàtiques

Definició

Nota

Definició

Definició