Cercaterm

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

ca degotador, n m
es gotero
fr goutte-à-goutte
en drip

<Veterinària i ramaderia > Clínica>

Definició

Aparell emprat per a administrar una perfusió.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

ca degotador, n m
es gotero
fr goutte-à-goutte
en drip

<Veterinària i ramaderia > Clínica>

Definició

Aparell emprat per a administrar una perfusió.

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI. SERVEI LINGÜÍSTIC; UNIVERSITAT DE BARCELONA. SERVEIS LINGÜÍSTICS. Vocabulari d'infermeria: Català-castellà-francès-anglès. Barcelona: Institut Joan Lluís Vives: Universitat Rovira i Virgili: Universitat de Barcelona, 2005. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 84-95817-10-1

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015, cop. 2015.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178/>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Servei Lingüístic de la Universitat Rovira i Virgili, pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca degotador, n m
es gotero, n m
fr goutte-à-goutte, n m
en drip, n

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

ca degotador, n m
es gotero
fr goutte-à-goutte
en drip

Definició

Aparell mèdic emprat per a administrar les perfusions. Consta d'un tub connectat per un extrem al flascó d'infusió i per l'altre al lloc d'entrada de la perfusió (correntment una vena); intercalat, hi ha un petit dispositiu que serveix per a fer visible la caiguda, de gota en gota, de la perfusió. Hom en regula la velocitat mitjançant una vàlvula accionada manualment o bé mitjançant un dispositiu electromecànic que permet una precisió més acurada (bomba d'infusió).

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari d'enginyeria civil [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/240/>
Les paraules marcades entre circumflexos (^) en l'interior d'una definició indiquen que es tracta de termes amb fitxa pròpia en el diccionari que poden ajudar a ampliar el significat d'aquella definició.

Per problemes tecnològics de representació gràfica, s'ha suprimit part d'algunes definicions. La informació completa es pot consultar a l'edició en paper d'aquesta obra.

ca difusor, n m
es difusor
es tobera
en nozzle

<Enginyeria civil > Enginyeria hidràulica>

Definició

Dispositiu on es desaccelera un corrent de fluid, a fi d'aconseguir un augment de la pressió, mitjançant un increment gradual de la secció, en forma d'embut.

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

ca dragó de la Gomera, n m
es perinquén gomero
nc Tarentola gomerensis

<Zoologia > Amfibis. Rèptils>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca espígol, n m
ca espic, n m sin. compl.
ca lavanda, n f sin. compl.
ca barballó, n m alt. sin.
ca botja de Sant Joan, n f alt. sin.
ca espigó, n m alt. sin.
ca espígol d'estiu, n m alt. sin.
ca espígol d'obaga, n m alt. sin.
ca espígol de muntanya, n m alt. sin.
ca espígol femella, n m alt. sin.
ca espígol mascle, n m alt. sin.
ca espígol ver, n m alt. sin.
ca espígola, n f alt. sin.
ca espigoler, n m alt. sin.
ca espigolina, n f alt. sin.
ca espigolina femella, n f alt. sin.
ca garlanda, n f alt. sin.
ca gotzema, n f alt. sin.
ca herba de Sant Joan, n f alt. sin.
ca lavàndula, n f alt. sin.
ca aspic, n m var. ling.
ca aspit, n m var. ling.
ca barbaió, n m var. ling.
ca barmaió, n m var. ling.
ca berbelló, n m var. ling.
ca espícol, n m var. ling.
ca espigo, n m var. ling.
ca espigol, n m var. ling.
ca espigola, n f var. ling.
ca espit, n m var. ling.
ca espliégol, n m var. ling.
ca espligo, n m var. ling.
ca espriégol, n m var. ling.
ca esprígol, n m var. ling.
ca ispígol, n m var. ling.
ca llavanda, n f var. ling.
nc Lavandula angustifolia Mill.

<Botànica > labiades / lamiàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca espígol, n m
ca espic, n m sin. compl.
ca lavanda, n f sin. compl.
ca barballó, n m alt. sin.
ca botja de Sant Joan, n f alt. sin.
ca espigó, n m alt. sin.
ca espígol d'estiu, n m alt. sin.
ca espígol d'obaga, n m alt. sin.
ca espígol de muntanya, n m alt. sin.
ca espígol femella, n m alt. sin.
ca espígol mascle, n m alt. sin.
ca espígol ver, n m alt. sin.
ca espígola, n f alt. sin.
ca espigoler, n m alt. sin.
ca espigolina, n f alt. sin.
ca espigolina femella, n f alt. sin.
ca garlanda, n f alt. sin.
ca gotzema, n f alt. sin.
ca herba de Sant Joan, n f alt. sin.
ca lavàndula, n f alt. sin.
ca aspic, n m var. ling.
ca aspit, n m var. ling.
ca barbaió, n m var. ling.
ca barmaió, n m var. ling.
ca berbelló, n m var. ling.
ca espícol, n m var. ling.
ca espigo, n m var. ling.
ca espigol, n m var. ling.
ca espigola, n f var. ling.
ca espit, n m var. ling.
ca espliégol, n m var. ling.
ca espligo, n m var. ling.
ca espriégol, n m var. ling.
ca esprígol, n m var. ling.
ca ispígol, n m var. ling.
ca llavanda, n f var. ling.
nc Lavandula angustifolia Mill.

<Botànica > labiades / lamiàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca esparreguera de gat, n f
ca espareguera d'ombra, n f alt. sin.
ca espareguera de gat, n f alt. sin.
ca espareguera de moix, n f alt. sin.
ca espareguera gatera, n f alt. sin.
ca esparreguera, n f alt. sin.
ca esparreguera borda, n f alt. sin.
ca esparreguera d'ombra, n f alt. sin.
ca esparreguera de ca, n f alt. sin.
ca esparreguera de moix, n f alt. sin.
ca esparreguera de secà, n f alt. sin.
ca esparreguera gatera, n f alt. sin.
nc Asparagus albus L.

<Botànica > liliàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca esparreguera de gat, n f
ca espareguera d'ombra, n f alt. sin.
ca espareguera de gat, n f alt. sin.
ca espareguera de moix, n f alt. sin.
ca espareguera gatera, n f alt. sin.
ca esparreguera, n f alt. sin.
ca esparreguera borda, n f alt. sin.
ca esparreguera d'ombra, n f alt. sin.
ca esparreguera de ca, n f alt. sin.
ca esparreguera de moix, n f alt. sin.
ca esparreguera de secà, n f alt. sin.
ca esparreguera gatera, n f alt. sin.
nc Asparagus albus L.

<Botànica > liliàcies>

Cerca bàsica

Cerca avançada

Resultats per a la cerca "gotera" dins totes les àrees temàtiques

Definició

Definició

Definició

Definició