Cercaterm

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca fenigrec, n m
ca senigrec, n m sin. compl.
ca alfolba, n f alt. sin.
ca alfolber, n f alt. sin.
ca alfolbes, n f pl alt. sin.
ca banya de cabra, n f alt. sin.
ca fonoll grec, n m alt. sin.
ca senigrecs, n m pl alt. sin.
ca tapissot bord, n m alt. sin.
ca alfolga, n f var. ling.
ca alfolves, n f pl var. ling.
ca fenogrec, n m var. ling.
ca fenugrec, n m var. ling.
ca finigrec, n m var. ling.
ca senigroc, n m var. ling.
ca sinegrec, n m var. ling.
ca sinigrec, n m var. ling.
nc Trigonella foenum-graecum L.

<Botànica > papilionàcies / fabàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca fenigrec, n m
ca senigrec, n m sin. compl.
ca alfolba, n f alt. sin.
ca alfolber, n f alt. sin.
ca alfolbes, n f pl alt. sin.
ca banya de cabra, n f alt. sin.
ca fonoll grec, n m alt. sin.
ca senigrecs, n m pl alt. sin.
ca tapissot bord, n m alt. sin.
ca alfolga, n f var. ling.
ca alfolves, n f pl var. ling.
ca fenogrec, n m var. ling.
ca fenugrec, n m var. ling.
ca finigrec, n m var. ling.
ca senigroc, n m var. ling.
ca sinegrec, n m var. ling.
ca sinigrec, n m var. ling.
nc Trigonella foenum-graecum L.

<Botànica > papilionàcies / fabàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca grèvol, n m
ca agrifoli, n m sin. compl.
ca boix grèvol, n m sin. compl.
ca coscoll del vesc, n m sin. compl.
ca coscoll grec, n m sin. compl.
ca grevoler, n m sin. compl.
ca arbre de mal fruit, n m alt. sin.
ca arbre de visc, n m alt. sin.
ca arbre del mal fruit, n m alt. sin.
ca arbre del vesc, n m alt. sin.
ca arbre del visc, n m alt. sin.
ca boix, n m alt. sin.
ca boix grèvol (fruit), n m alt. sin.
ca coscó marí, n m alt. sin.
ca coscoll, n m alt. sin.
ca coscoll de vesc, n m alt. sin.
ca coscoll grèvol, n m alt. sin.
ca flor de Nadal, n f alt. sin.
ca grèvol de visc, n m alt. sin.
ca hereu, n m alt. sin.
ca ram cabrer, n m alt. sin.
ca reboll bord, n m alt. sin.
ca reboll grèvol, n m alt. sin.
ca reboll mascle, n m alt. sin.
ca agrevol, n m var. ling.
ca aleure, n m var. ling.
ca crévol, n m var. ling.
ca gargolé, n m var. ling.
ca gregol, n m var. ling.
ca greu, n m var. ling.
ca greuler, n m var. ling.
ca grévol, n m var. ling.
nc Ilex aquifolium L.
nc Ilex balearica Desf. var. ling.

<Botànica > aquifoliàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca grèvol, n m
ca agrifoli, n m sin. compl.
ca boix grèvol, n m sin. compl.
ca coscoll del vesc, n m sin. compl.
ca coscoll grec, n m sin. compl.
ca grevoler, n m sin. compl.
ca arbre de mal fruit, n m alt. sin.
ca arbre de visc, n m alt. sin.
ca arbre del mal fruit, n m alt. sin.
ca arbre del vesc, n m alt. sin.
ca arbre del visc, n m alt. sin.
ca boix, n m alt. sin.
ca boix grèvol (fruit), n m alt. sin.
ca coscó marí, n m alt. sin.
ca coscoll, n m alt. sin.
ca coscoll de vesc, n m alt. sin.
ca coscoll grèvol, n m alt. sin.
ca flor de Nadal, n f alt. sin.
ca grèvol de visc, n m alt. sin.
ca hereu, n m alt. sin.
ca ram cabrer, n m alt. sin.
ca reboll bord, n m alt. sin.
ca reboll grèvol, n m alt. sin.
ca reboll mascle, n m alt. sin.
ca agrevol, n m var. ling.
ca aleure, n m var. ling.
ca crévol, n m var. ling.
ca gargolé, n m var. ling.
ca gregol, n m var. ling.
ca greu, n m var. ling.
ca greuler, n m var. ling.
ca grévol, n m var. ling.
nc Ilex aquifolium L.
nc Ilex balearica Desf. var. ling.

<Botànica > aquifoliàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'assessorament terminològic del TERMCAT per a l'obra següent:

Tesaurus d'art i arquitectura [en línia]. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, cop. 2000.
<http://aatesaurus.cultura.gencat.cat/index.php>
Els equivalents anglesos procedeixen de l'obra següent:

GETTY, J. Paul. Art & architecture thesaurus online [en línia]. Los Angeles: The Getty Research Institute, 2017.
<https://www.getty.edu/research/tools/vocabularies/aat/>
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

ca himne grec, n m
en Greek hymn, n

Definició

Cançó sagrada de culte de l'antiga Grècia.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.

Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.

Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>

ca iogurt grec
es yogur griego
fr yaourt grec
it yogurt greco
en Greek yogurt
de griechisches Joghurt

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Glosario de la madera [en línia]. [S.l.]: Coopwood, 2020.
<https://www.coopwoodplus.eu/es/dictionario/>
Es tracta d'un glossari elaborat en el marc del projecte Coopwood (del programa POCTEFA 2014-2020) en el qual ha participat el TERMCAT, que es pot consultar en aquest enllaç:
<https://www.coopwoodplus.eu/es/inicio/>

ca planta grega, n f
es planta de cruz griega, n f
es planta en forma de cruz griega, n f
es planta griega, n f
fr plan grec, n m
eu gurutze grekoko oinplanoa, n

<Fusteria > Construccions>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca salze blanc, n m
ca vimenera, n f sin. compl.
ca vimera, n f sin. compl.
ca vimetera, n f sin. compl.
ca sàlic, n m alt. sin.
ca salits blancs, n m pl alt. sin.
ca salze, n m alt. sin.
ca salze grec, n m alt. sin.
ca sarga, n f alt. sin.
ca saule, n m alt. sin.
ca vim (branca), n m alt. sin.
ca vimeneres, n f pl alt. sin.
ca vímet, n m alt. sin.
ca aula, n f var. ling.
ca mimbrera, n f var. ling.
ca sàlice, n m var. ling.
ca salit, n m var. ling.
ca sàlit, n m var. ling.
ca salita, n f var. ling.
ca salsa, n f var. ling.
ca salse, n m var. ling.
ca salser, n m var. ling.
ca salser blanc, n m var. ling.
ca sàlzer, n m var. ling.
ca sarja, n f var. ling.
ca saula, n f var. ling.
ca saulic, n m var. ling.
ca saura, n f var. ling.
ca sause, n m var. ling.
ca vilma, n f var. ling.
ca vimeguera, n f var. ling.
ca vimequera, n f var. ling.
nc Salix alba L.

<Botànica > salicàcies>

Nota

1. La denominació vim fa referència a la rama prima i flexible, apta per a cistelleria.
2. Sàlice és una variant algueresa provinent de l'italià salice.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca salze blanc, n m
ca vimenera, n f sin. compl.
ca vimera, n f sin. compl.
ca vimetera, n f sin. compl.
ca sàlic, n m alt. sin.
ca salits blancs, n m pl alt. sin.
ca salze, n m alt. sin.
ca salze grec, n m alt. sin.
ca sarga, n f alt. sin.
ca saule, n m alt. sin.
ca vim (branca), n m alt. sin.
ca vimeneres, n f pl alt. sin.
ca vímet, n m alt. sin.
ca aula, n f var. ling.
ca mimbrera, n f var. ling.
ca sàlice, n m var. ling.
ca salit, n m var. ling.
ca sàlit, n m var. ling.
ca salita, n f var. ling.
ca salsa, n f var. ling.
ca salse, n m var. ling.
ca salser, n m var. ling.
ca salser blanc, n m var. ling.
ca sàlzer, n m var. ling.
ca sarja, n f var. ling.
ca saula, n f var. ling.
ca saulic, n m var. ling.
ca saura, n f var. ling.
ca sause, n m var. ling.
ca vilma, n f var. ling.
ca vimeguera, n f var. ling.
ca vimequera, n f var. ling.
nc Salix alba L.

<Botànica > salicàcies>

Nota

1. La denominació vim fa referència a la rama prima i flexible, apta per a cistelleria.
2. Sàlice és una variant algueresa provinent de l'italià salice.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

SALVÀ i LARA, Jaume. Diccionari de les arts: Arquitectura, escultura i pintura [en línia]. 2a ed. rev i ampl. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/147/>

ca teatre grec, n m
es teatro griego
en Greek theater

<Arts: arquitectura, escultura i pintura > Arquitectura i urbanisme>

Definició

Teatre a l'aire lliure construït aprofitant la falda d'una muntanya, amb una càvea que sobrepassa els 180º, una orquestra circular, un prosceni i una escena, propi de l'antiguitat grega.

Cerca bàsica

Cerca avançada

Resultats per a la cerca "grec" dins totes les àrees temàtiques

Definició

Nota

Nota

Definició