Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "habilitaci�" dins totes les àrees temàtiques
<Dret > Dret civil>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de dret civil [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia) <http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/150>
- ca dret d'habitació, n m
- es derecho de habitación
<Dret civil > Drets reals>
Definició
<Dret civil>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:
LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca dret d'habitació, n m
- es derecho de habitación, n m
<Dret civil>
<Dret civil>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca dret d'habitació, n m
- es derecho de habitación
<Dret civil>
Definició
Nota
- Àmbit: Illes Balears
-
El dret d'habitació té varietats específiques a Mallorca -on dona lloc a l'estatge- i a Eivissa i Formentera, on aquest dret té unes peculiaritats especials a més d'una llarga tradició històrica, raó per la qual se li ha dedicat l'article 85 del llibre III de la Compilació del dret civil de les Illes Balears del 1990. En canvi, Menorca no té especialitat foral en la matèria -el títol III del llibre I no és aplicable a Menorca, segons l'article 65 de la Compilació-, per la qual cosa s'hi aplica el Codi civil espanyol (CC).
La doctrina (José Cerdá Gimeno) ha assenyalat que el peculiar dret d'habitació té, a les Pitiüses, un origen antiquíssim, com es pot comprovar en els protocols notarials, dels quals resulta que era normal que la concessió del dret d'habitació no fos un negoci jurídic autònom, sinó que figurava dins una altra disposició més àmplia i complexa: espòlits, heretament, donació universal, donació inter vivos o testament. I també Olga Cardona Guasch posa en relleu la unió del dret d'habitació amb les disposicions successòries, ja que normalment era establert en favor del legitimari sobre la casa de l'hereu o de l'usufructuari universal, i pal·liava d'aquesta manera -segons aquesta autora- els deliris de grandesa de l'hereu. Fins i tot en el text actual de la Compilació del 1990, es pot veure, en els articles 81.3 i 83.2, aquesta relació entre el legitimari i el dret d'habitació a la casa de l'hereu o de l'usufructuari universal de l'herència.
Atesa la rica tradició consuetudinària del dret d'habitació a les Pitiüses, és normal que la Compilació del dret civil especial de Balears del 1961 ja se n'ocupés, i el regulava en l'article 85, que en posa en relleu les característiques essencials. L'article 85 de la Compilació actual també en fa la regulació corresponent, i segueix, bàsicament, la Compilació del 1961, si bé hi introdueix unes quantes variants. Segons aquest precepte: «es podrà conferir per qualsevol títol el dret d'habitació consistent en el gaudi dels elements i les pertinences comuns de l'habitatge, i, en especial, d'una habitació independent que es tanqui amb clau. El gaudi de tots els elements esmentats i de l'habitació, tret que hi hagi estipulació expressa en contrari, es considerarà que ho és en la mesura suficient per atendre les necessitats del titular del dret, i el seu contingut comprendrà, a títol enunciatiu, tot el que es relaciona amb el porxo, cuina, pou de la casa i fruites fresques».
Destaquen, en el precepte, les primeres paraules, ja que quan estableix que el dret d'habitació es pot concedir «per qualsevol títol» posa en relleu que el dret d'habitació es pot constituir de manera independent i sense cap lligam, per tant, amb les disposicions successòries. Com ha assenyalat la doctrina, d'aquesta manera l'àmbit subjectiu del dret esdevé molt més ampli, ja que el titular del dret no ha de tenir necessàriament la condició de legitimari.
El contingut del dret d'habitació queda clarament fixat per l'article 85: «els elements i pertinences comuns de l'habitatge, i, en especial, una habitació independent que es tanqui amb clau». Aquesta darrera expressió té molta tradició històrica, ja que era normal concedir el dret d'ús i gaudi d'una habitació «amb porta fora» i, com diu Cerdá Gimeno, la particularitat del dret estava en el fet de poder obrir i tancar l'habitació amb una clau diferent de la de la casa o habitatge familiar principal, cosa que significava que estava ubicada fora o en una de les cantonades de la casa principal. Això demostra, una vegada més, la relació del dret foral amb l'explotació agrícola de la terra, ja que aquest condicionament de l'habitació amb porta fora seria impossible, avui en dia, en molts immobles. Probablement per això el precepte es limita a exigir «una habitació independent que es tanqui amb clau».
Aquest darrer autor, quan comenta el precepte, indica que s'hi estableixen els aspectes qualitatius (quale) i quantitatius (quantum) del contingut del dret.
El precepte es refereix al quantum quan exigeix una habitació independent que es tanqui amb clau i els elements i pertinences comuns de l'habitatge. Sobre la primera s'han fet ja algunes indicacions; pel que fa a les segones, cal destacar l'important element corrector que conté el precepte, segons el qual l'ús i el gaudi dels elements i pertinences comuns de l'habitatge s'han d'estendre a tot el que cal per a atendre les necessitats del titular del dret. D'acord amb el que ha assenyalat Cerdá Gimeno, es tracta d'un criteri estàndard en l'aplicació de l'exercici del dret (quale). N'és la conseqüència que el titular del dret pot utilitzar la cuina, el menjador i els banys de l'habitatge, a més dels passadissos o corredors necessaris per a accedir a la seva habitació i a les altres dependències comunes amb dret a utilitzar-les.
L'article 85 fa una enumeració -no limitadora- d'aquestes dependències, i disposa que el contingut del dret comprèn «tot el que es relaciona amb el porxo, cuina, pou de la casa i fruites fresques». Novament es posa en relleu la tradició agrícola d'aquest dret, ja que el pou actualment no es pot trobar en molts immobles. Tanmateix, és normal, des del punt de vista històric, la referència al pou i les fruites fresques, ja que, com assenyala Cerdá Gimeno, a les Pitiüses es produeixen llargs períodes de sequera, de manera que en els mesos de calor la temperatura pot variar entre trenta i quaranta graus, no totes les cases de pagès tenen electricitat -la qual cosa significa que no disposen de gelera- i els legitimaris que habiten la casa amb l'hereu -moltes vegades ja oncles d'aquest i sovint ancians- necessiten per a viure aquestes fruites fresques i l'aigua fresca que és precisament al pou o a la cisterna de la casa.
És obligada la referència al porxo de les cases pitiüses, que figura entre les dependències indicades per l'article 85. Antoni Ferrer Abárzuza va escriure que «el porxo és l'espai més carismàtic de la casa pagesa, el que més interès ha despertat entre els que l'han estudiat. El primer a mostrar-hi atenció fou, com no podia ser d'altra manera, l'arxiduc Lluís Salvador». I, amb belles paraules, Antoni Costa Ramon va deixar escrit que «el porche de las casas campesinas ibicencas es el aposento común, recuerdo del "atrium" romano. En éste, sentados en torno a la mesa común, comían los padres, los hijos y los esclavos, i se sentaban las mujeres de la casa a hilar su lana, i allí mismo, en los primeros días de Roma, estaba el lecho de los jefes. En el porche ibicenco, entrada y habitación principal de la casa, se desarrollaba toda la vida familiar, siendo el lugar donde se come, donde se descansa después de las faenas campesinas, donde se efectua el noviazgo de las hijas casaderas; el lugar de las matanzas y de las fiestas familiares y el aposento donde se recibe el duelo, mientras en un rincón del mismo el cadaver de algún familiar espera la hora del entierro, entre rezos y las voces plañideras de las mujeres».
En la comparació entre el precepte que es comenta (article 85) i la regulació del dret d'estatge mallorquí que es fa en l'article 54, destaca el fet que en el primer no es disposa que el titular del dret d'habitació no hagi de concórrer a les despeses de manteniment, càrregues i tributs que afectin l'immoble. D'aquesta manera, en el dret d'habitació pitiús es pot establir qualsevol pacte que determini l'obligació del titular del dret d'habitació de participar en el pagament dels conceptes esmentats, sense limitació. Malgrat que l'article 54 formula aquesta exigència en relació amb l'estatge mallorquí, la doctrina ha considerat que no era una característica consubstancial a l'estatge, i, per tant, podia quedar sense efecte en virtut del pacte en contra.
I la diferència indicada no és l'única disparitat entre els articles 54 i 85, atès que el primer, en relació amb l'estatge, el configura com un dret personalíssim i intransmissible, a més d'assenyalar que l'ocupació s'ha de produir amb caràcter gratuït; mentre que en l'article 85 no hi ha cap referència als conceptes indicats. De totes maneres, des de la perspectiva històrica del dret d'habitació pitiús, el titular del dret -que n'era el legitimari a la casa de l'hereu o de l'usufructuari universal de l'herència- no pagava renda o una especial contraprestació per aquesta ocupació, i la doctrina (Cerdá Gimeno), quan assenyala les obligacions que tenia, es refereix tan sols a una possible col·laboració en les tasques de la finca o empresa familiar, a més de cuidar del manteniment de la seva habitació i ajudar a la conservació general de la casa. Realment, el pagament d'una renda o una contraprestació important per a l'ocupació desnaturalitzaria la figura, i l'aproximaria a l'arrendament o el sotsarrendament.
Tant aquest autor com Cardona Guasch han indicat que el dret d'habitació pitiús és intransmissible inter vivos. I si bé assenyalen que, en la pràctica pitiüsa, el legitimari titular d'aquest dret -i que, per tant, conviu amb l'hereu- sol atribuir la seva porció legitimària al nebot predilecte entre els fills de l'hereu, a la casa del qual viu, costa de creure que, dins d'aquesta atribució, es pugui incloure el dret a viure en la casa aliena, ja que, si és així, es crearien unes vinculacions que no tenen cap justificació.
Pel que fa al futur de la institució, Cerdá Gimeno ha assenyalat que la freqüència en la utilització de la institució sembla que ha davallat els darrers anys perquè s'ha examinat des d'un perfil tradicional, sense atendre les noves realitats socials, que mostren la seva possible pervivència amb una nova configuració. En aquest sentit, indica que no ha variat la institució sinó l'entorn; el paisatge rural pitiús s'ha tornat urbà i la vella explotació agrària s'ha convertit en un modest hotel o pensió, però les necessitats que tracta de solucionar la institució encara són les mateixes, ja que, en molts casos, aquests negocis són explotats per l'hereu amb l'ajuda de germanes que conviuen en la casa familiar. Igualment, Cardona Guasch assenyala la conveniència de traslladar la figura a un context socioeconòmic més d'acord amb l'actualitat preservant l'essència de la institució -concretament, la seva consideració de dret real-, ja que, a pesar dels canvis socials, continua sent un instrument jurídic útil. - V. t.: estatge n m
<Dret civil>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca dret d'habitació, n m
- es derecho de habitación
<Dret civil>
Definició
Nota
- Àmbit: Catalunya
-
La consideració de les circumstàncies de l'habitacionista permet qualificar el dret d'habitació com un dret intuitu personae. En el dret català, el dret d'habitació es regeix pel que estableixen el títol de constitució, el capítol II del títol VI del llibre V del Codi civil de Catalunya (CCCat) -que substitueix el capítol VI de la Llei 13/2000, del 20 de novembre, de regulació dels drets d'usdefruit, ús i d'habitació- i, subsidiàriament, la regulació de l'usdefruit (art. 561-2 CCCat). El dret d'habitació s'ha de diferenciar del dret d'ús, ja que, quan el primer recau sobre un habitatge, s'estén sobre la totalitat de l'habitatge i comprèn l'ús de totes les dependències i annexos (art. 562-7 CCCat).
El dret d'habitació es pot constituir per llei, per títol voluntari -entre vius, tant a títol onerós com gratuït, o per causa de mort- i per usucapió. El poden constituir tant els propietaris de l'habitatge com els titulars de drets reals limitats de gaudi, i també els usufructuaris. En aquest darrer cas, el dret d'habitació s'extingeix quan ho fa el dret de qui el constitueix. El dret d'habitació, a diferència del dret d'ús, només es pot constituir a favor de persones físiques (art. 562-10 CCCat), i si no s'estableix altrament en el títol de constitució, el dret es presumeix vitalici (art. 562-2 CCCat). El dret es pot constituir a favor de diverses persones, de manera simultània o successiva, però en aquest darrer cas només si es tracta de persones vives en el moment de la constitució (art. 562-3 CCCat).
Perquè la persona titular del dret d'habitació pugui gravar o alienar el dret, o pugui formalitzar contractes d'arrendament de les dependències que té dret a usar o d'una part, o altres contractes en què disposi de les facultats inherents al seu dret, cal el consentiment dels propietaris (art. 562-4.1 CCCat). L'habitacionista es fa càrrec de les despeses que siguin individualitzables i que es derivin de la utilització de l'habitatge, i també de les derivades dels serveis instal·lats o contractats.
El dret d'habitació s'extingeix per les causes generals d'extinció dels drets reals: a) quan ho estableix el CCCat, b) quan ho estableix el títol de constitució, c) per la pèrdua del bé, d) per la consolidació del dret i e) per la renúncia del titular (art. 532-1 CCCat). També s'extingeix per les causes d'extinció del dret l'usdefruit d'acord amb la seva naturalesa. En primer lloc, per mort de l'habitacionista o del darrer d'ells en els casos a què fa referència l'article 563-3 del CCCat. En conseqüència, el dret d'habitació que es constitueix a favor de diverses persones, simultàniament o successivament, no s'extingeix, llevat que el títol de constitució estableixi una altra cosa, fins a la mort de tots els titulars, de manera que la quota o el dret dels que premoren incrementa el dels supervivents en la proporció corresponent (art. 561-14.1 CCCat). En segon lloc, el dret d'habitació s'extingeix per expropiació forçosa de l'immoble sobre el qual té el dret d'habitació, sens perjudici de la subrogació real, si escau, sobre el preu just (art. 561-16.1.e CCCat). En tercer lloc, per nul·litat o resolució del dret dels transmitents o dels constituents del dret d'habitació sens perjudici de terceres persones (art. 561-16.1.f CCCat). Finalment, el dret d'habitació també s'extingeix per causes específiques: a) per resolució judicial en cas d'exercici greument contrari a la naturalesa del bé (art. 562-5 CCCat), sens perjudici del dret dels propietaris de reclamar una indemnització pels danys causats, i també de sol·licitar a l'autoritat judicial que adopti les mesures necessàries per a preservar els béns, incloent-hi llur administració judicial (art. 561-8.1 CCCat), i b) per l'execució d'una hipoteca sobre l'habitatge si els titulars del dret d'habitació en van consentir la constitució (art. 562-4.2 CCCat). Si la hipoteca es va constituir amb anterioritat al dret d'habitació, no cal disposar del consentiment de l'habitacionista perquè l'execució de la hipoteca produeixi l'extinció del dret (art. 134 Llei hipotecària). - V. t.: gaudi n m
- V. t.: usdefruit n m
- V. t.: usucapió n f
<Tecnologies de la informació i la comunicació>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:
- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció
La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.
- ca element habilitat, n m
- es elemento habilitado
- en enabled feature
<Disciplines cartogràfiques > Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Geoprocessament>
Definició
Nota
-
1. Els elements habilitats per a una operació són els elements que han estat seleccionats prèviament a l'operació. Si no hi ha cap selecció prèvia a l'operació, tots els elements són habilitats.
2. En anàlisi de xarxes, els elements habilitats són els que fan possible la connectivitat a través de la xarxa i permeten modelitzar situacions particulars en cada anàlisi concreta. Per exemple, l'obertura d'una vàlvula. -
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
<Geografia > Disciplines cartogràfiques>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:
- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció
La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.
- ca element habilitat, n m
- es elemento habilitado
- en enabled feature
<Disciplines cartogràfiques > Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Geoprocessament>
Definició
Nota
-
1. Els elements habilitats per a una operació són els elements que han estat seleccionats prèviament a l'operació. Si no hi ha cap selecció prèvia a l'operació, tots els elements són habilitats.
2. En anàlisi de xarxes, els elements habilitats són els que fan possible la connectivitat a través de la xarxa i permeten modelitzar situacions particulars en cada anàlisi concreta. Per exemple, l'obertura d'una vàlvula. -
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
<Ciències de la Terra>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:
- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció
La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.
- ca element habilitat, n m
- es elemento habilitado
- en enabled feature
<Disciplines cartogràfiques > Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Geoprocessament>
Definició
Nota
-
1. Els elements habilitats per a una operació són els elements que han estat seleccionats prèviament a l'operació. Si no hi ha cap selecció prèvia a l'operació, tots els elements són habilitats.
2. En anàlisi de xarxes, els elements habilitats són els que fan possible la connectivitat a través de la xarxa i permeten modelitzar situacions particulars en cada anàlisi concreta. Per exemple, l'obertura d'una vàlvula. -
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
<Treball > Recursos humans>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia de recursos humans. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2004. 105 p. (Terminologies; 3)
ISBN 84-393-6416-4
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca empoderament, n m
- es capacitación
- es empoderamiento
- es fortalecimiento
- fr autonomisation
- fr habilitation
- en empowerment
<Recursos humans > Gestió de recursos humans > Desenvolupament de recursos humans > Motivació>
Definició
<Ciències de la salut > Infermeria>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'infermeria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2008. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/34/>
- ca empoderament, n m
- es capacitación
- es empoderamiento
- es fortalecimiento
- fr autonomisation
- fr habilitation
- en empowerment
<Infermeria > Gestió administrativa>
Definició
<Ciències de la salut > Salut mental. Psiquiatria>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de psiquiatria [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2021. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/21/>
- ca entrenament en habilitats socials, n m
- es entrenamiento en habilidades sociales, n m
- fr entraînement aux habilités sociales, n m
- en social capacity building, n
- de Social-Skills-Training, n n
- de Training zur Entwicklung sozialer Kompetenzen, n n
- de Training sozialer Kompetenzen, n n sin. compl.
<Psiquiatria > Teràpia>
