Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "habitaci" dins totes les àrees temàtiques
<Gastronomia > Plats a la carta>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.
Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.
Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>
- ca calamarsons amb favetes saltades
- es chipirones con habitas salteadas
- fr encornets et sauté de fèves fines
- it calamaretti con favette saltate
- en baby squid with sautéed baby broad beans
- de kleine Tintenfische mit sautierten jungen Saubohnen
<Plats a la carta. Peix i marisc>
<Gastronomia > Plats a la carta>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.
Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.
Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>
- ca calamarsons i favetes saltats amb perfum de menta
- es chipirones y habitas salteados al perfume de menta
- fr petits calmars et fèves fines sautés au parfum de menthe
- it calamaretti e favette saltati aromatizzati alla menta
- en sautéed small squid and baby broad beans with mint aroma
- de sautierte kleine Tintenfische und junge Saubohnen mit Minzaroma
<Plats a la carta. Verdures, hortalisses i llegums>
<Gastronomia > Plats a la carta>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.
Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.
Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>
- ca calamarsons saltats amb favetes
- es chipirones salteados con habitas
- fr petits calmars sautés aux fèves fines
- it calamaretti saltati con favette
- en sautéed small squid with baby broad beans
- de sautierte kleine Tintenfische mit jungen Saubohnen
<Plats a la carta. Peix i marisc>
<Arts > Arts plàstiques>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
SALVÀ i LARA, Jaume. Diccionari de les arts: Arquitectura, escultura i pintura [en línia]. 2a ed. rev i ampl. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/147/>
- ca cambra, n f
- ca habitació, n f
- es cuarto
- es habitación
- en chamber
- en room
<Arts: arquitectura, escultura i pintura > Arquitectura i urbanisme>
Definició
<Gastronomia > Plats a la carta>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.
Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.
Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>
- ca carpaccio d'ànec amb favetes i fruita seca
- es carpaccio de pato con habitas y frutos secos
- fr carpaccio de canard aux fèves fines et aux fruits secs
- it carpaccio d'anatra con favette e frutti secchi
- en duck carpaccio with baby broad beans and dried fruits and nuts
- de Entencarpaccio mit jungen Saubohnen, Trockenfrüchten und Nüssen
<Plats a la carta. Carn>
<Gastronomia > Plats a la carta>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.
Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.
Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>
- ca carré de cabrit al forn, lletons i favetes amb pernil ibèric
- es carré de cabrito al horno, mollejas y habitas con jamon ibérico
- fr carré de chevreau au four, gésiers et petites fèves au jambon ibérique
- it carré di capretto al forno, animelle e favette con prosciutto iberico
- en baked rack of kid, sweetbreads and baby broad beans with Iberian ham
- de Rippenstück vom Zickel aus dem Ofen, Bries und junge Saubohnen mit iberischem Rohschinken
<Plats a la carta. Carn>
<Gastronomia > Plats a la carta>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.
Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.
Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>
- ca carxofes, favetes i bacallà saltats amb romesco i oli de picada
- es alcahofas, habitas y bacalao salteados con romesco y aceite de picadillo catalán (salsa catalana de frutos secos, pimiento rojo, tomate y ajo)
- fr artichauds, fèves fines et morue sautés au romesco et à la sauce de hachis catalan (sauce catalane à base de fruits secs, poivron rouge, tomate et ail)
- it carciofi, favette e baccalà saltati con romesco e olio di trito catalano (salsa catalana a base di frutta secca, peperoncino rosso, pomodoro e aglio)
- en artichokes, baby broad beans and cod sautéed with romesco and Catalan mince oil (Catalan nut, red pepper, tomato, and garlic sauce)
- de sautierte Artischocken, junge Saubohnen und Stockfisch mit Romesco und katalanischem Hackfleischöl (katalanische Sauce aus Nüssen, rotem Paprika, Tomaten und Knoblauch)
<Plats a la carta. Entrants i amanides>
<Dret penal>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca casa habitada, n f
- es casa habitada
<Dret penal>
Definició
Nota
- Àmbit: Espanya
-
És regulada per l'article 241 del Codi penal (CP). Segons aquest article, la comissió d'un robatori amb força en una casa habitada o a les seves dependències comporta un agreujant de la sanció inicialment tipificada per a aquest delicte (presó d'entre un i tres anys), que passa a presó de dos a cinc anys. El mateix Codi (art. 241.2 i 3) aporta una definició d'aquests conceptes. Així, segons el text de la llei, cal considerar casa habitada «qualsevol alberg que constitueixi la llar d'una o més persones, encara que accidentalment es trobin absents quan el robatori tingui lloc» i dependències, «llurs patis, garatges i la resta de departaments o llocs tancats i contigus a l'edifici i en comunicació interior amb aquest, i amb el qual formen una unitat física». Tradicionalment, la doctrina i la jurisprudència han justificat aquest agreujant penal a partir de dos fonaments diversos: d'una banda, en l'afectació a la intimitat o a la inviolabilitat del domicili, que comporta el fet que el robatori es cometi en la llar d'una persona, de manera que el subtipus de robatori en casa habitada no seria res més que la previsió legal específica del concurs delictiu entre el robatori i la violació de la llar (art. 202 CP). En aquest sentit, en la jurisprudència actual és unànime la idea que el subtipus de robatori en casa habitada consumeix la violació de la llar corresponent (Sentència del Tribunal Suprem [STS] del 28.6.2001, ponent: Martínez Arrieta). D'altra banda, s'ha al·legat també que l'agreujant s'explica pel perill que comporta el fet d'entrar a robar en un lloc on viuen habitualment persones, ja que en cas de coincidència del subjecte actiu i la víctima dins la casa la conducta delictiva pot degenerar en actes de violència física o intimidació. Com a regla general, la jurisprudència majoritària invoca alhora tots dos arguments (STS del 8.5.1998, ponent: Puerta Luis) i en la doctrina hi conviuen totes dues justificacions de manera cumulativa o autoexcloent segons les sentències.
A la pràctica, però, sembla que l'argument de la intimitat té un pes específic molt més gran que la idea de perill, sobretot perquè aquesta pretesa ràtio de l'agreujant sembla fonamentar-se en una presumpció de perillositat dels autors del robatori la legitimitat de la qual és molt qüestionable, ja que, si efectivament s'arriben a cometre actes de violència o intimidació en les persones, passa a ser immediatament aplicable l'article 242 del CP (delicte de robatori amb violència o intimidació). De fet, el Tribunal Suprem no dubta a aplicar l'agreujant fins i tot en els casos en què els autors del robatori s'han assegurat que no hi havia ningú dins l'habitatge i que els habitants no tornarien durant l'execució del robatori (STS del 8.5.1998). No obstant això, aquesta interpretació és difícilment compatible amb l'exigència del text legal, que només permet aplicar la circumstància agreujant quan els habitants són absents del domicili de manera accidental. Aquesta previsió permet qüestionar la jurisprudència tradicional, segons la qual la circumstància és aplicable a les anomenades segones residències fins i tot fora de la temporada de vacances (STS del 28.4.1987), una època en què de cap manera es pot parlar d'una absència merament accidental. En qualsevol cas, l'accidentalitat de l'absència és un argument a favor de la idea de perill per als habitants com a possible fonament del subtipus agreujat, ja que amb aquest element sembla exigir-se que hi hagi el risc que durant el robatori puguin tornar al domicili els que hi viuen. De la mateixa manera, és més que qüestionable l'aplicació d'aquesta circumstància agreujant en els casos en què el robatori es comet efectivament en una casa habitada, però a l'interior de la qual el subjecte actiu gaudia d'accés lliure (la STS del 22.12.1998, ponent: De Vega Ruiz, aplica l'agreujant a una assistenta domèstica que, al domicili on treballava, es va apoderar d'una targeta de caixer automàtic guardada dins una capsa). En aquests casos sembla més correcte apreciar un delicte o falta de furt, agreujat en tot cas per la circumstància d'abús de confiança.
La jurisprudència també ha considerat aplicable la circumstància de casa habitada en el cas de robatoris comesos en habitacions d'hotels i pensions (STS del 3.10.1983, ponent: Vivas Marzal). En canvi, ha negat l'aplicació del subtipus en el cas de robatori en una caravana que no era llar habitual (STS del 25.12002, ponent: Bacigalupo Zapater).
<Construcció / Ecologia>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, procedeix de l'obra següent:
ACADÈMIA VALENCIANA DE LA LLENGUA. Portal terminològic valencià [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua, 2023.
<http://www.avl.gva.es/lexicval/ptv>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca casa passiva, n f
- es casa pasiva
- fr habitat passif
- en passive house
<Construcció / Ecologia>
Definició
<Dret ambiental>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca Catàleg Espanyol d'Hàbitats en Perill de Desaparició, n m
- es Catálogo español de hábitats en peligro de desaparición
<Dret ambiental>
Definició
Nota
- Àmbit: Espanya
-
El Catàleg Espanyol d'Hàbitats en Perill de Desaparició és regulat pels articles 24 i 25 de la Llei 42/2007, del 13 de desembre, del patrimoni natural i de la biodiversitat, de l'Estat.
L'article 24.1 crea, sota la dependència del Ministeri de Medi Ambient, amb caràcter administratiu i àmbit estatal, el Catàleg Espanyol d'Hàbitats en Perill de Desaparició, que s'ha d'instrumentar reglamentàriament i en el qual s'han d'incloure els hàbitats en perill de desaparició la conservació o la restauració dels quals exigeixi mesures especials de protecció i conservació pel fet de trobar-se, almenys, en alguna de les circumstàncies següents: a) tenir l'àrea de distribució molt reduïda i en disminució; b) haver estat destruïts en la major part de llur àrea de distribució natural; c) haver sofert un deteriorament dràstic de llur composició, estructura o funcions ecològiques en la major part de llur àrea de distribució natural, o d) tenir un risc elevat de transformació irreversible a curt o a mitjà termini en una part significativa de llur àrea de distribució.
L'article 25 en regula els efectes i estableix que la inclusió d'un hàbitat en el Catàleg té els efectes següents: a) una superfície adequada s'ha d'incloure en algun instrument de gestió o en alguna figura de protecció d'espais naturals, nova o existent, i b) les comunitats autònomes han de definir i prendre les mesures necessàries per a frenar la recessió i eliminar el risc de desaparició d'aquests hàbitats en els instruments de planificació, o d'altres tipus, adequats a aquests fins.
