Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "hedra" dins totes les àrees temàtiques
<Agricultura. Ramaderia. Pesca>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:
Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1
Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca campaneta de mar, n f
- ca corretjola blanca, n f sin. compl.
- es berza marina, n f
- es correhuela mayor, n f
- es hiedra campana, n f
- fr liseron des dunes, n m
- fr liseron des sables, n m
- en morning glory, n
- nc Calystegia soldanella
<Enginyeria forestal>
<Ciències de la Terra>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de gestió ambiental [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/218/>
- ca carbó mineral, n m
- ca carbó de pedra, n m sin. compl.
- es carbón mineral
- en coal
- en mineral carbon
<Gestió ambiental > Impacte ambiental > Origen > Fonts antropogèniques>
Definició
Nota
- La torba, el lignit, els carbons bituminosos i l'antracita són carbons minerals que es diferencien en l'edat del jaciment del carbó.
<Medi ambient > Gestió ambiental>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de gestió ambiental [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/218/>
- ca carbó mineral, n m
- ca carbó de pedra, n m sin. compl.
- es carbón mineral
- en coal
- en mineral carbon
<Gestió ambiental > Impacte ambiental > Origen > Fonts antropogèniques>
Definició
Nota
- La torba, el lignit, els carbons bituminosos i l'antracita són carbons minerals que es diferencien en l'edat del jaciment del carbó.
<Indústria paperera>, <Indústria dels materials de la construcció>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>
- ca cartó pedra, n m
- es cartón piedra
- fr carton-pierre
- en carton-pierre
<Indústria > Indústria paperera i de les arts gràfiques > Indústria paperera>, <Indústria > Indústria dels materials de la construcció>
<Construcció > Execució de l'obra > Materials de construcció>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. TO Materials de la construcció [fitxer XML]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2006. (Terminologia Oberta)
<http://www.termcat.cat/productes/toberta.htm>
- ca cartó pedra, n m
- es cartón piedra
- en carton pierre
<Construcció > Execució de l'obra > Materials de construcció>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca cobea, n f
- ca heura morada, n f alt. sin.
- nc Cobaea scandens Cav.
<Botànica > polemoniàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca cobea, n f
- ca heura morada, n f alt. sin.
- nc Cobaea scandens Cav.
<Botànica > polemoniàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca corretjola gran, n f
- ca corretjola blanca, n f sin. compl.
- ca corretjola vera, n f sin. compl.
- ca campana, n f alt. sin.
- ca campaneta, n f alt. sin.
- ca campaneta de la Mare de Déu, n f alt. sin.
- ca campanetes, n f pl alt. sin.
- ca campanetes de canyar, n f pl alt. sin.
- ca campànula, n f alt. sin.
- ca corretjola, n f alt. sin.
- ca corretjola borda, n f alt. sin.
- ca corretjola d'aigua, n f alt. sin.
- ca corretjola de flor gran, n f alt. sin.
- ca corretjola de torrent, n f alt. sin.
- ca corretjola grossa, n f alt. sin.
- ca corretjola major, n f alt. sin.
- ca corretjola mascle, n f alt. sin.
- ca corretjola reial, n f alt. sin.
- ca corretjoles grans, n f pl alt. sin.
- ca corriola, n f alt. sin.
- ca corriola blanca, n f alt. sin.
- ca corriola gran, n f alt. sin.
- ca escanyapoll, n m alt. sin.
- ca escanyapolles, n m alt. sin.
- ca heura campana, n f alt. sin.
- ca heura de campana, n f alt. sin.
- ca campanillas, n f pl var. ling.
- ca corritjola blanca, n f var. ling.
- ca corritjola borda, n f var. ling.
- ca corritjola de torrent, n f var. ling.
- ca corritjola gran, n f var. ling.
- ca corritjola grossa, n f var. ling.
- ca corritjola reial, n f var. ling.
- ca corritjola vera, n f var. ling.
- nc Calystegia sepium (L.) R. Br.
- nc Convolvulus sepium L. sin. compl.
<Botànica > convolvulàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca corretjola gran, n f
- ca corretjola blanca, n f sin. compl.
- ca corretjola vera, n f sin. compl.
- ca campana, n f alt. sin.
- ca campaneta, n f alt. sin.
- ca campaneta de la Mare de Déu, n f alt. sin.
- ca campanetes, n f pl alt. sin.
- ca campanetes de canyar, n f pl alt. sin.
- ca campànula, n f alt. sin.
- ca corretjola, n f alt. sin.
- ca corretjola borda, n f alt. sin.
- ca corretjola d'aigua, n f alt. sin.
- ca corretjola de flor gran, n f alt. sin.
- ca corretjola de torrent, n f alt. sin.
- ca corretjola grossa, n f alt. sin.
- ca corretjola major, n f alt. sin.
- ca corretjola mascle, n f alt. sin.
- ca corretjola reial, n f alt. sin.
- ca corretjoles grans, n f pl alt. sin.
- ca corriola, n f alt. sin.
- ca corriola blanca, n f alt. sin.
- ca corriola gran, n f alt. sin.
- ca escanyapoll, n m alt. sin.
- ca escanyapolles, n m alt. sin.
- ca heura campana, n f alt. sin.
- ca heura de campana, n f alt. sin.
- ca campanillas, n f pl var. ling.
- ca corritjola blanca, n f var. ling.
- ca corritjola borda, n f var. ling.
- ca corritjola de torrent, n f var. ling.
- ca corritjola gran, n f var. ling.
- ca corritjola grossa, n f var. ling.
- ca corritjola reial, n f var. ling.
- ca corritjola vera, n f var. ling.
- nc Calystegia sepium (L.) R. Br.
- nc Convolvulus sepium L. sin. compl.
<Botànica > convolvulàcies>
<Oftalmologia>
La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
- ca dacriòlit, n m
- ca oftalmòlit, n m sin. compl.
- ca pedra lacrimal, n f sin. compl.
- es dacriolito
- fr dacryolithe
- en dacryolith
- en ophthalmolith
<Oftalmologia>
