Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "hereva" dins totes les àrees temàtiques
<Dret > Dret romà>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:
UNIVERSITAT DE VALÈNCIA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Vocabulari de dret romà [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/234/>
- la heres, n m, f
- ca hereu | hereva, hereua, n m, f
- es heredero | heredera, n m, f
- fr héritier | héritière, n m, f
- it erede, n m, f
<Dret romà>
<Dret > Dret notarial > Notaria>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia notarial [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2008. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/17/>
- ca hereu | hereva, n m, f
- es heredero
- fr héritier
- en heir
<Notaria > Tipologia documental > Herències>
Definició
<Dret > Dret civil>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de dret civil [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia) <http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/150>
- ca hereu | hereva, n m, f
- es heredero | heredera
<Dret civil > Dret de successions>
Definició
Nota
- També té la flexió de femení hereua.
<Història del dret>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca hereu | hereva, n m, f
- es heredero | heredera
<Història del dret>
Definició
Nota
- Àmbit: Catalunya
-
Els testaments comprenien diverses disposicions, però n'hi havia una que era obligatòria perquè fossin vàlids, i era la institució d'hereu. Certament, alguns drets municipals no l'exigien, però en la pràctica tots els testaments contenien aquesta institució. A més, hi havia altres institucions no obligatòries i que eren més o menys habituals. La institució d'hereu en el testament s'esdevenia arreu del Principat i era un requisit inexcusable perquè el testament fos vàlid i efectiu.
Regia el principi de llibertat per a designar hereu, però, per costum immemorial, en la pràctica ho era un membre de la família del causant i, si era possible, un descendent directe. A més, se seguia el criteri de la primogenitura, amb preferència del fill mascle respecte de la femella i del de més edat respecte del més petit (així van aparèixer les típiques figures catalanes de l'hereu i la pubilla). L'hereu podia ser un menor d'edat, un concebut no- nascut (nasciturus) i, fins i tot, en alguns casos s'instituïa un no-concebut (concepturus). Evidentment, en aquests darrers casos l'efectivitat de la institució depenia del naixement del concebut i, si esqueia, del no-concebut.
Una causa de pèrdua dels drets successoris (desheretament) era el fet de contraure matrimoni sense el consentiment patern. Altres causes eren la comissió de delictes d'heretgia i de lesa majestat, perquè en tots dos casos com a pena accessòria es confiscaven els béns dels reus que perdien tots llurs drets inherents, entre els quals els hereditaris o successoris que tinguessin.
Òbviament, l'expectativa d'heretar constituïa, per si mateixa, un element de caràcter patrimonial que qui el tenia transmetia amb la pròpia herència si moria abans que el seu possible causant (els nets tenien el ius representandi respecte a l'herència dels avis si llurs pares havien mort abans que aquells). La designació de l'hereu era lliure i s'havia de determinar directament i clarament per a evitar possibles confusions.
Normalment es designava un sol hereu, i era la persona (fill, parent o tercer) que es considerava més adient per a continuar la casa. Si hi havia fills o nets, la norma era que l'hereu fos un d'ells; i si no hi havia descendència pròpia directa, s'acostumava a disposar del patrimoni propi a favor d'un membre de la família d'origen, el parent més proper possible. Però també es podia instituir el cònjuge, un tercer o la pròpia ànima. Res no impedia que es nomenessin diversos hereus, que ho havien de ser a parts iguals i amb el dret d'acréixer la porció corresponent amb la dels altres, en cas que aquestes porcions quedessin vacants. Es podia fer així amb tots els fills o amb diversos parents o altres.
En general, la fórmula utilitzada per a establir la institució consistia a nomenar hereu universal de tots «los bens mobles e inmobles, haguts y per haver, veus, drets, forças y accions, en qualsevol part del mon, per qualsevols causes y rahons». Tanmateix, en alguns casos el testador es limitava a ordenar el lliurament dels seus béns a un subjecte determinat sense fer servir tot aquest formalisme. La institució d'hereu també es podia fer condicionada a alguna exigència del causant, com ara que l'hereu «prengui estat» (es casés), o que hagués de viure a la mateixa vila que el testador (condicions que pretenien assegurar el futur de la casa i del seu patrimoni dins la mateixa família).
Mort el causant, l'hereu havia d'acceptar l'herència per a prendre'n possessió i, si esqueia, donar compliment a la condició que es podia haver imposat; no obstant això, tenia un termini de trenta anys per a acceptar-la formalment. L'hereu era en tot cas un successor universal en l'herència, entesa com un conjunt de drets i deures. Tot i el termini legalment fixat per a acceptar l'herència o renunciar-hi, les altres persones que hi estaven interessades podien requerir a l'hereu instituït que finalment manifestés la seva voluntat d'acceptar-la o rebutjar-la. Ho podien fer per via judicial els legataris i els creditors del causant. Malgrat tot, l'hereu instituït podia renunciar a l'herència, i aleshores es considerava el que disposés el testament (en cas de substitucions), o bé s'obria la successió intestada.
Cal tenir en compte que l'hereu, un cop acceptada l'herència, se situava en la posició del causant i que la seva acceptació era irrevocable. Així l'hereu adquiria els béns i els drets de l'herència, però també els deutes i les càrregues, i d'aquests en responia també amb el propi patrimoni. El problema sorgia quan els deutes i les càrregues eren més grans que els béns i els drets; aleshores l'hereu podia renunciar efectivament a l'herència en aquestes circumstàncies. Tanmateix, el dret romà oferia una altra solució -el beneficium inventarii-, és a dir, que la pogués acceptar a benefici d'inventari. D'aquesta manera l'hereu acceptava l'herència, però limitava les seves responsabilitats sobre aquesta al contingut exacte. Feia un inventari dels béns que la integraven (l'havia de començar a fer dins els trenta dies següents al dia en què havia estat cridat a succeir i en un termini màxim de seixanta dies), amb la presència d'un notari que n'havia d'aixecar l'acta corresponent, i també dels creditors coneguts i dels legataris i d'altres que hi tinguessin algun dret o relació. Un cop fet l'inventari, se'n feia constar el valor i l'hereu el signava. Amb l'herència acceptada a benefici d'inventari, l'hereu només responia dels seus deutes i obligacions en funció del valor indicat i amb els béns i els drets que la componien.
<Dret>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca hereu | hereva, n m, f
- ca hereter | heretera, n m, f sin. compl.
- ca hereua, n f sin. compl.
- es heredero | heredera
<Dret>
Definició
Nota
- Àmbit: Inespecífic
- Ex.: Instituir hereu.
- Ex.: Fer hereu algú.
<Economia > Política econòmica > Política fiscal. Hisenda pública>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona, procedeix de l'obra següent:
UNIVERSITAT DE BARCELONA. GRUP D'INNOVACIÓ DOCENT EN ECONOMIA DELS IMPOSTS (GIDEI). Diccionari de fiscalitat [en línia]. 2a ed. Barcelona: Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics, 2021.
<https://www.ub.edu/ubterm/obra/fiscalitat/>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca hereu | hereva, n m, f
- es heredero | heredera, n m, f
- en heir, n
<Fiscalitat>
Definició
<Dret civil>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:
LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca hereu | hereva, hereua, n m, f
- es heredero | heredera, n m, f
<Dret civil>
<Dret > Dret civil>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de dret civil [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia) <http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/150>
- ca hereu aparent | hereva aparent, n m, f
- ca hereu putatiu | hereva putativa, n m, f sin. compl.
- es heredero aparente | heredera aparente
- es heredero putativo | heredera putativa
<Dret civil > Dret de successions>
Definició
<Dret>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca hereu beneficiari | hereva beneficiària, n m, f
- es heredero beneficiario | heredera beneficiaria
<Dret>
Definició
<Dret > Dret civil>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de dret civil [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia) <http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/150>
- ca hereu contractual | hereva contractual, n m, f
- es heredero contractual | heredera contractual
<Dret civil > Dret de successions>
