Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "hermtic" dins totes les àrees temàtiques

àcid ceròtic àcid ceròtic

<Disciplines de suport > Química>, <Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  àcid ceròtic, n m
  • ca  cerina, n f sin. compl.

<Disciplines de suport > Química>, <Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>

Definició
Àcid gras, de cadena de vint-i-sis carbonis, que hom obté de la cera d'abelles i de ceres vegetals.
èczema asteatòtic dels vells èczema asteatòtic dels vells

<.FITXA MODIFICADA>, <Ciències de la salut > Semiologia>, <Dermatologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  èczema asteatòtic dels vells, n m
  • ca  èczema craquelé, n m sin. compl.
  • ca  èczema de la vellesa, n m sin. compl.
  • ca  èczema hiemal, n m sin. compl.
  • ca  èczema hiemalis, n m sin. compl.
  • ca  èczema xeròtic, n m sin. compl.
  • ca  eczemàtide de dessecació, n f sin. compl.
  • ca  pell seca hivernal, n f sin. compl.
  • ca  pruïja hiemal, n f sin. compl.
  • ca  pruïja hiemalis, n f sin. compl.
  • ca  pruïja hivernal, n f sin. compl.
  • ca  pruïja senil, n f sin. compl.
  • ca  xerosi hivernal, n f sin. compl.

<.FITXA MODIFICADA>, <Ciències de la salut > Semiologia>, <Dermatologia>

Definició
Dermatosi que es presenta en gent gran, caracteritzada per pruïja, descamació pitiriasiforme, eritema i canvis cutanis eczematoides distribuïts sobre una pell molt seca, finament clivellada (fr craquelé), en els braços, cames i dors de les mans. És originat per la disminució de la secreció sebàcia de la pell de les extremitats (asteatosi), pròpia de la vellesa, combinada amb el costum de banyar-se o rentar-se prolongadament amb sabons alcalinitzants. Es presenta especialment a l'hivern, quan la humitat de les habitacions és escassa per un excés de calefacció.
èczema herpètic èczema herpètic

<Ciències de la salut > Medicina clínica > Classificació internacional de malalties>

Font de la imatge

Les denominacions en català d'aquesta fitxa procedeixen de l'obra següent, elaborada pel TERMCAT:

CIM-9-MC: Classificació internacional de malalties: 9a revisió: modificació clínica. 6a edició. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Salut: Pòrtic, 2008. 1263 p.
ISBN: 978-84-9809-032-1

Aquesta classificació és la versió en català de la International Classification of Diseases, 9th revision, Clinical Modification (ICD-9-CM), que ha elaborat el TERMCAT a partir d'un encàrrec del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.

Les denominacions en anglès procedeixen del text oficial nord-americà, la versió digital del qual es pot descarregar des de l'adreça:
ftp://ftp.cdc.gov/pub/Health_Statistics/NCHS/Publications/ICD9-CM/2006/

Com a referència addicional s'ha tingut en compte l'obra:
PUCKETT, C. D. 2007 Annual hospital version: the educational annotation of ICD-9-CM. 5th ed. Reno, Nev.: Channel Publishing, 2006. 936 p.
ISBN: 1-933053-06-2

L'agrupació dels termes en àrees temàtiques s'ha fet seguint la distribució en capítols d'aquestes obres.

Com que l'ús principal d'aquestes classificacions és la codificació amb finalitats clíniques i estadístiques dels diagnòstics i procediments efectuats en els centres hospitalaris, els termes inclosos poden diferir dels que són habituals en la pràctica mèdica.

  • ca  èczema herpètic
  • en  eczema herpeticum

<Classificació internacional de malalties > Malalties > Malalties infeccioses i parasitàries>

èczema herpètic èczema herpètic

<.FITXA MODIFICADA>, <Dermatologia>, <Microbiologia i patologia infecciosa>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  èczema herpètic, n m
  • ca  èczema herpeticatum, n m sin. compl.
  • ca  èczema herpeticum, n m sin. compl.
  • ca  erupció varicel·liforme de Kaposi, n f sin. compl.
  • ca  pustulosi aguda varioliforme de Juliusberg, n f sin. compl.
  • ca  pustulosi vacciniforme aguda, n f sin. compl.
  • ca  pustulosi varioliforme aguda, n f sin. compl.

<.FITXA MODIFICADA>, <Dermatologia>, <Microbiologia i patologia infecciosa>

Definició
Infecció generalitzada pel virus de l'herpes simple en malalts amb èczema crònic, principalment atòpic, o tractats amb corticoides tòpics i sistèmics durant molt de temps, o bé sotmesos a tractament immunosupressor. També és molt freqüent en malalts VIH positius amb èczema atòpic.

Erupció d'origen víric, composta de vesícules i pústules, apareguda sobre una dermatitis atòpica preexistent. L'agent causal és el virus de l'herpes simple, virus del vaccí o el virus Coxsackie A16. ((erupció varicel·liforme de Kaposi))
ablació oberta d'un teixit hepàtic ablació oberta d'un teixit hepàtic

<Ciències de la salut > Medicina clínica > Classificació internacional de malalties>

Font de la imatge

Les denominacions en català d'aquesta fitxa procedeixen de l'obra següent, elaborada pel TERMCAT:

CIM-9-MC: Classificació internacional de malalties: 9a revisió: modificació clínica. 6a edició. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Salut: Pòrtic, 2008. 1263 p.
ISBN: 978-84-9809-032-1

Aquesta classificació és la versió en català de la International Classification of Diseases, 9th revision, Clinical Modification (ICD-9-CM), que ha elaborat el TERMCAT a partir d'un encàrrec del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.

Les denominacions en anglès procedeixen del text oficial nord-americà, la versió digital del qual es pot descarregar des de l'adreça:
ftp://ftp.cdc.gov/pub/Health_Statistics/NCHS/Publications/ICD9-CM/2006/

Com a referència addicional s'ha tingut en compte l'obra:
PUCKETT, C. D. 2007 Annual hospital version: the educational annotation of ICD-9-CM. 5th ed. Reno, Nev.: Channel Publishing, 2006. 936 p.
ISBN: 1-933053-06-2

L'agrupació dels termes en àrees temàtiques s'ha fet seguint la distribució en capítols d'aquestes obres.

Com que l'ús principal d'aquestes classificacions és la codificació amb finalitats clíniques i estadístiques dels diagnòstics i procediments efectuats en els centres hospitalaris, els termes inclosos poden diferir dels que són habituals en la pràctica mèdica.

  • ca  ablació oberta d'un teixit hepàtic
  • en  open ablation of liver tissue

<Classificació internacional de malalties > Procediments > Operacions de l'aparell digestiu>

abscés amèbic hepàtic abscés amèbic hepàtic

<Ciències de la salut > Medicina clínica > Classificació internacional de malalties>

Font de la imatge

Les denominacions en català d'aquesta fitxa procedeixen de l'obra següent, elaborada pel TERMCAT:

CIM-9-MC: Classificació internacional de malalties: 9a revisió: modificació clínica. 6a edició. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Salut: Pòrtic, 2008. 1263 p.
ISBN: 978-84-9809-032-1

Aquesta classificació és la versió en català de la International Classification of Diseases, 9th revision, Clinical Modification (ICD-9-CM), que ha elaborat el TERMCAT a partir d'un encàrrec del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.

Les denominacions en anglès procedeixen del text oficial nord-americà, la versió digital del qual es pot descarregar des de l'adreça:
ftp://ftp.cdc.gov/pub/Health_Statistics/NCHS/Publications/ICD9-CM/2006/

Com a referència addicional s'ha tingut en compte l'obra:
PUCKETT, C. D. 2007 Annual hospital version: the educational annotation of ICD-9-CM. 5th ed. Reno, Nev.: Channel Publishing, 2006. 936 p.
ISBN: 1-933053-06-2

L'agrupació dels termes en àrees temàtiques s'ha fet seguint la distribució en capítols d'aquestes obres.

Com que l'ús principal d'aquestes classificacions és la codificació amb finalitats clíniques i estadístiques dels diagnòstics i procediments efectuats en els centres hospitalaris, els termes inclosos poden diferir dels que són habituals en la pràctica mèdica.

  • ca  abscés amèbic hepàtic
  • en  amebic liver abscess

<Classificació internacional de malalties > Malalties > Malalties infeccioses i parasitàries>

abscés hepàtic abscés hepàtic

<Ciències de la salut > Medicina clínica > Classificació internacional de malalties>

Font de la imatge

Les denominacions en català d'aquesta fitxa procedeixen de l'obra següent, elaborada pel TERMCAT:

CIM-9-MC: Classificació internacional de malalties: 9a revisió: modificació clínica. 6a edició. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Salut: Pòrtic, 2008. 1263 p.
ISBN: 978-84-9809-032-1

Aquesta classificació és la versió en català de la International Classification of Diseases, 9th revision, Clinical Modification (ICD-9-CM), que ha elaborat el TERMCAT a partir d'un encàrrec del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.

Les denominacions en anglès procedeixen del text oficial nord-americà, la versió digital del qual es pot descarregar des de l'adreça:
ftp://ftp.cdc.gov/pub/Health_Statistics/NCHS/Publications/ICD9-CM/2006/

Com a referència addicional s'ha tingut en compte l'obra:
PUCKETT, C. D. 2007 Annual hospital version: the educational annotation of ICD-9-CM. 5th ed. Reno, Nev.: Channel Publishing, 2006. 936 p.
ISBN: 1-933053-06-2

L'agrupació dels termes en àrees temàtiques s'ha fet seguint la distribució en capítols d'aquestes obres.

Com que l'ús principal d'aquestes classificacions és la codificació amb finalitats clíniques i estadístiques dels diagnòstics i procediments efectuats en els centres hospitalaris, els termes inclosos poden diferir dels que són habituals en la pràctica mèdica.

  • ca  abscés hepàtic
  • en  abscess of liver

<Classificació internacional de malalties > Malalties > Malalties de l'aparell digestiu>

abscés hepàtic abscés hepàtic

<Gastroenterologia>, <Microbiologia i patologia infecciosa>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  abscés hepàtic, n m
  • ca  hepatofima, n f sin. compl.
  • ca  purohepatitis, n f sin. compl.

<Gastroenterologia>, <Microbiologia i patologia infecciosa>

Definició
Abscés únic o múltiple del fetge, originat a partir d'una infecció biliar (colecistitis, colangitis), una infecció procedent d'un altre òrgan abdominal (apendicitis, úlcera gastroduodenal perforada, malaltia inflamatòria intestinal, diverticulitis del còlon, càncer de còlon infectat) traumatismes hepàtics amb infecció secundària, bacterièmia, etc. Els microorganismes detectats més sovint són: Escherichia coli, Klebsiella pneumoniae, Proteus vulgaris, Streptococcus fecalis, S. Millen, Bacteroides i Clostridium.

Nota

  • La denominació purohepatitis està formada a partir del llatí pus puris 'pus' i del grec hêpar hepatos 'fetge'. Es considera obsoleta.
  • La denominació hepatofima està formada a partir de hepato- i del grec phyma 'tumor'. Es considera obsoleta.
absorció tèrmica absorció tèrmica

<Ciències de la Terra > Hidrologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, procedeix de l'obra següent:

VALVERDE FERREIRO, M.B.; ANGUITA BARTOLOMÉ, F. Vocabulari d'hidrologia subterrània = Vocabulario de hidrología subterránea = Vocabulary of groundwater hydrology. Barcelona: Fundació Centre Internacional d'Hidrologia Subterrània, 1996. 129 p.
ISBN 84-921469-0-7

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  absorció tèrmica, n f
  • es  absorción térmica
  • en  thermic absorption

<Hidrologia subterrània>

acin hepàtic acin hepàtic

<Anatomia > Òrgans i sistemes>, <Anatomia > Histologia>, <Angiologia>, <Gastroenterologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  acin hepàtic, n m
  • ca  acin de Rappaport, n m sin. compl.

<Anatomia > Òrgans i sistemes>, <Anatomia > Histologia>, <Angiologia>, <Gastroenterologia>

Definició
Unitat estructural i funcional del parènquima hepàtic centrada per les darreres ramificacions de la vena porta, de l'artèria hepàtica i dels conductes biliars. Fou descrit per Rappaport, i no és l'espai porta sinó una ramificació seva que en surt en angle recte i transita entre dos lobels clàssics veïns. En els talls histològics, té forma romboidal: en dos dels seus angles, oposats, hi ha les venes centrolobel·lars i en els altres dos, els espais porta; l'eix de nutrició biliportal ocupa la diagonal més curta del romboide.