Cercaterm

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca aixadó, n m
es azadilla, n m
es azadón, n m
es escardillo, n m
fr houe, n f
en weeding hoe, n

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca aixada, n f
ca fes, n m sin. compl.
es azada, n f
fr houe, n f
en hoe, n

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

ca assiniboin
ca assiniboine sin. compl.
ca hohe sin. compl.
ca nakoda sin. compl.
ca nakota sin. compl.
cod nakoda
de Assiniboine
de Assiniboin sin. compl.
en Assiniboin
en Assiniboine sin. compl.
en hohe sin. compl.
en Nakoda sin. compl.
en Nakota sin. compl.
es assiniboin
es assiniboine sin. compl.
es hohe sin. compl.
es nakoda sin. compl.
es nakota sin. compl.
eu assiniboin
eu assiniboine sin. compl.
eu hohe sin. compl.
eu nakoda sin. compl.
eu nakota sin. compl.
fr assiniboine
fr assiniboin sin. compl.
fr nakona sin. compl.
fr nakota sin. compl.
gl assiniboin
gl assiniboine sin. compl.
gl hohe sin. compl.
gl nakoda sin. compl.
gl nakota sin. compl.
it assiniboin
it assiniboine sin. compl.
it hohe sin. compl.
it nakoda sin. compl.
it nakota sin. compl.
nl Assiniboine
nl Nakona sin. compl.
nl Nakota sin. compl.
pt assiniboin
pt assiniboine sin. compl.
pt hohe sin. compl.
pt nakoda sin. compl.
pt nakota sin. compl.

<Sioux-catawba > Sioux de la vall del Mississipí > Dakota>, <Amèrica > Canadà>, <Amèrica > Estats Units d'Amèrica>

Definició

Com el nom indica, la família lingüística sioux-catawba constava de dues branques principals, la sioux i la catawba. La branca catawba estava integrada per les llengües woccon i catawba, totes dues extingides.
La branca sioux se subdivideix en tres: les llengües sioux del riu Missouri, les de la vall del Mississipí (o sioux central) i les de la vall d'Ohio (o sioux del sud-est).

El territori originari de les llengües sioux, abans del contacte amb els colonitzadors, abraçava part de les Grans Planes nord-americanes: des d'Alberta i Saskatchewan fins a Montana, Dakota del Nord, Dakota del Sud, Minnesota i Wisconsin; al llarg de Nebraska, Iowa, Missouri i Kansas, i més al sud fins a Arkansas i Mississipí.

Algunes fonts inclouen l'assiniboin i l'stoney com a varietats dialectals de la llengua dakota/sioux. Ara bé, es tracta de varietats força divergents: no hi ha intercomprensió entre els parlants de les varietats assiniboin i stoney, d'una banda, i els dels dialectes dakotes, de l'altra, de manera que probablement cal considerar-les llengües independents.

Tant els assiniboins com els stoneys anomenen la seva llengua nakoda, reflex de l'origen comú. Tanmateix, els parlants d'una llengua no entenen els de l'altra.

Els assiniboins es van escindir dels altres grups dakotes abans del 1640. Primer van migrar cap al nord de Minnesota, on es van aliar amb els crees. Més tard, encara durant el segle XVII, es van traslladar cap a l'oest i es van assentar definitivament prop dels rius Saskatchewan i Assiniboin.

A Alberta la llengua té força presència a les escoles de les reserves i fins i tot se'n fan cursos a la universitat. El percentatge de parlants nadius, tanmateix, és molt baix.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ANDORRA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari bàsic dels grans magatzems [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/129/>
En denominacions catalanes i en equivalents en altres llengües s'utilitza la barra inclinada (/) per indicar l'existència de diverses possibilitats. (Per exemple, al final de la secció, a l'esquerra / a la dreta).

Les denominacions utilitzades com a títol d'àrea temàtica en el diccionari tenen majúscula inicial.

Finalment, en els termes que no tenen equivalència exacta en una determinada llengua, es recull com a equivalent un manlleu seguit d'un parèntesi explicatiu. (Per exemple, l'equivalent anglès de fuet és fuet (Catalan dry cured pork sausage).)

ca avui, adv
es hoy, adv
fr aujourd'hui, adv
pt hoje, adv
en today, adv

<Grans Magatzems > Expressions útils > Expressions de temps>

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, procedeix de l'obra següent:

Diccionari de ports i costes: Català, castellà, francès, anglès. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Política Territorial i Obres Públiques, 1995. 351 p.; 23 cm
ISBN 84-393-3324-2

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca botavara, n f
es botavara
fr bôme
fr gui
en gaffsail boom

<Ports > Tipologia de vaixells i parts bàsiques>

Definició

Pal horitzontal subjectat a un de vertical per la banda de proa al qual s'aferra la vora inferior de la vela.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

ca botavara, n f
es botavara
fr bôme
en boom

<Esport > 11 Esports nàutics > 01 Vela>

Definició

Perxa horitzontal subjectada a un pal per l'extrem de proa i maniobrable per l'extrem de popa.

Nota

La botavara serveix per a subjectar l'aurica, la guaira i la vela major.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

BASART SALA, Pitu; PUJOLÀS MASET, Pere. Diccionari de fusteria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/188/>

ca brunyidor, n m
es bruñidor
fr brunissoir
en hone

<Fusteria > Aparells, estris, eines i instruments > Estris i instruments d'esmolar i afinar>

Definició

Estri consistent en una barra cilíndrica d'acer, semblant a la d'una llima rodona però sense estries tallants, amb la superfície completament llisa, encastada a un mànec, que s'utilitza per a donar fil a les ganivetes.

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears, procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS. SERVEI LINGÜÍSTIC. GABINET DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la construcció: català-castellà-francès-anglès-alemany. 2a ed. rev. Palma: Universitat de les Illes Balears. Servei Lingüístic, 2008. (LB; 3)
ISBN 84-7632-842-7
<http://slg.uib.cat/gt/publicacions/?contentId=202168>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca càvec, n m
es azadón
fr houe
en hoe
de Hacke

<Construcció>

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca càvec, n m
es azadón, n m
fr houe, n f
en hoe, n

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

ca diàmetre normal, n m
ca diàmetre a l'alçada de l'home, n m sin. compl.
es diámetro a la altura del pecho
es diámetro normal
fr diamètre à la hauteur de l'homme
fr diamètre normal
en normal diameter

<Ciència forestal>

Definició

Diàmetre del canó d'un arbre a 1,3 m del sòl.

Cerca bàsica

Cerca avançada

Resultats per a la cerca "home" dins totes les àrees temàtiques

Definició

Definició

Definició

Nota

Definició

Definició