Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "homenia" dins totes les àrees temàtiques

diplopia directa diplopia directa

<Ciències de la salut > Oftalmologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'oftalmologia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/121>

  • ca  diplopia directa, n f
  • ca  diplopia homònima, n f
  • es  diplopía directa
  • es  diplopía homónima
  • en  direct diplopia
  • en  homonymous diplopia

<Oftalmologia > Semiologia>

Definició
Diplopia en què la imatge de l'ull dret apareix a la dreta del camp visual i la de l'ull esquerre apareix a l'esquerra del camp visual.
diplopia homònima diplopia homònima

<Neurologia>, <Oftalmologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  diplopia homònima, n f
  • ca  diplopia directa, n f sin. compl.

<Neurologia>, <Oftalmologia>

Definició
Diplopia en què la imatge de l'ull dret apareix en el costat dret del camp visual (i la de l'ull esquerre en el costat esquerre); és deguda a l'estrabisme convergent.
ecoestructura homogènia ecoestructura homogènia

<Ciències de la salut > Ginecologia. Obstetrícia > Sinologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CULELL, Pere; FANDOS, Adelaida; NIETO, Maribel. Diccionari de sinologia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/117/>

  • ca  ecoestructura homogènia, n f
  • es  ecoestructura homogénea
  • fr  échostructure homogène
  • it  ecostruttura omogenea
  • en  homogeneous echostructure

<Sinologia > Tècniques diagnòstiques > Proves complementàries>

Definició
Ecoestructura que presenta una distribució dels ecos regular.
el contingut d'una cel·la sempre comença amb majúscula el contingut d'una cel·la sempre comença amb majúscula

<TIC > Informàtica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia i fraseologia dels productes informàtics [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/123>

  • ca  el contingut d'una cel·la sempre comença amb majúscula
  • en  cell content always begins with uppercase

<Localització > Fraseologia>

el nom no és vàlid perquè comença amb un espai el nom no és vàlid perquè comença amb un espai

<TIC > Informàtica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia i fraseologia dels productes informàtics [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/123>

  • ca  el nom no és vàlid perquè comença amb un espai
  • en  the name is invalid because it starts with a space

<Localització > Fraseologia>

el nom que has triat no és vàlid perquè comença o acaba amb un punt (tu) el nom que has triat no és vàlid perquè comença o acaba amb un punt (tu)

<TIC > Informàtica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia i fraseologia dels productes informàtics [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/123>

  • ca  el nom que has triat no és vàlid perquè comença o acaba amb un punt (tu)
  • ca  el nom que heu triat no és vàlid perquè comença o acaba amb un punt (vós)
  • en  the name you have chosen is invalid because it begins or ends with a period

<Localització > Fraseologia>

elèctrode de membrana homogènia elèctrode de membrana homogènia

<Química > Química analítica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de química analítica. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2000. 252 p.; 22 cm. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris terminològics)
ISBN 84-412-0224-9

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  elèctrode de membrana homogènia, n m
  • es  electodo de membrana homogénea
  • en  homogeneous membrane electrode

<Química > Química analítica>

Definició
Elèctrode cristal·lí selectiu d'ions en el qual la membrana és un material cristal·lí preparat, ja sigui a partir d'un únic compost, ja sigui a partir d'una mescla homogènia de composts.
Església armènia Església armènia

<Cristianisme ortodox>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ASSOCIACIÓ UNESCO PER AL DIÀLEG INTERRELIGIÓS. Diccionari de religions [en línia]. Barcelona: TERMCAT. Centre de Terminologia, cop. 2015. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/193/>

  • ca  Església armènia
  • ca  Església armènia apostòlica
  • ca  Església armènia gregoriana

<Religions > Cristianisme > Cristianisme ortodox>

Definició
Església ortodoxa oriental pròpia del poble armeni.

Nota

  • Segons la tradició, Armènia fou evangelitzada per l'apòstol Bartomeu. Però el cristianisme s'hi difongué per l'obra de sant Gregori l'Il·luminador (d'on prové el nom de gregoriana), que va batejar el rei Tirdat III, amb el qual Armènia fou el primer estat a acceptar oficialment el cristianisme, l'any 301. El cap de l'Església armènia té el títol de patriarca suprem i catolicós de tots els armenis, i té la seu a Etxmiadzín, a l'oest d'Erevan. D'ell depenen dos patriarques armenis, de Jerusalem i de Constantinoble. Per raons històriques, hi ha una altra branca, la de l'Armènia de Cilícia (al sud de l'actual Turquia), el cap de la qual té també el títol de catolicós (catolicosat de Cilícia) i té la residència a Antelias, al Líban. Hi ha també una Església armènia catòlica, el cap de la qual té també el títol de patriarca i la residència, a Beirut (Líban). L'Església armènia té una litúrgia pròpia, el ritu armeni­.

<Química>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari de química [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016-2023. (Diccionaris en Línia) (Ciència i Tecnologia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/212>
La negreta de determinats termes en l'interior de definicions i notes conviden l'usuari a consultar-ne la fitxa pròpia dins del diccionari per complementar algun aspecte del terme definit.

  • ca   n m
  • ca   n m sin. compl.
  • es   n m
  • es   n m
  • en   n
  • en   n
  • sbl  

<Química > Química analítica>

Definició

Nota

febre mediterrània familiar febre mediterrània familiar

<Malalties i síndromes>, <Endocrinologia i nutrició>, <Disciplines de suport > Genètica i genòmica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  febre mediterrània familiar, n f
  • ca  febre familiar mediterrània, n f sin. compl.
  • ca  febre periòdica, n f sin. compl.
  • ca  malaltia armènia, n f sin. compl.
  • ca  malaltia periòdica, n f sin. compl.
  • ca  peritonitis paroxismal benigna, n f sin. compl.
  • ca  peritonitis periòdica, n f sin. compl.
  • ca  poliserositis familiar recidivant, n f sin. compl.
  • ca  poliserositis paroxismal familiar, n f sin. compl.
  • ca  poliserositis periòdica, n f sin. compl.
  • ca  poliserositis recidivant, n f sin. compl.

<Malalties i síndromes>, <Endocrinologia i nutrició>, <Disciplines de suport > Genètica i genòmica>

Definició
Malaltia hereditària autosòmica recessiva caracteritzada per l'aparició d'episodis breus i recidivants de febre de 38-40°C, dolor abdominal (hipocondri dret, fossa ilíaca dreta i ulteriorment difús), dolor toràcic (embassament pleural i, menys sovint, pericardíac), monoartritis o oligoartritis agudes, manifestacions cutànies (eritema erisipeloide de les extremitats inferiors o lesions nodulars) i miàlgies. Els criteris majors de diagnòstic són la febre, el dolor abdominal, el dolor toràcic, el dolor articular i les lesions cutànies. Es presenta predominantment en jueus sefardites i asquenasites, en armenis i en àrabs orientals. La malaltia pot complicar-se amb una amiloïdosi amb dipòsits d'amiloide a les túniques íntima i mitjana de les arterioles, els ronyons, la melsa, les suprarenals, entre altres òrgans.