Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "homogene�tat" dins totes les àrees temàtiques

0 CRITERI Formants cultes (1): Norma general i tria de variants per a la creació d'un mot complex 0 CRITERI Formants cultes (1): Norma general i tria de variants per a la creació d'un mot complex

<Criteris>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI Formants cultes (1): Norma general i tria de variants per a la creació d'un mot complex
  • ca  A. Norma general: català econòmic -a < llatí oeconomicus < grec oikonomikós (EXEMPLE), adj
  • ca  A. Norma general: formant culte somato- < genitiu grec sómatos (EXEMPLE), pfx
  • ca  B1. Tria per adequació a la norma general: clistocarp (EXEMPLE de forma llatinitzada), n m
  • ca  B1. Tria per adequació a la norma general: megalocèfal -a (EXEMPLE de forma plena), adj
  • ca  B2. Tria per homogeneïtat: dipiràmide (EXEMPLE), n f
  • ca  B3. Tria per analogia amb altres llengües: impedància (EXEMPLE), n f
  • ca  B5. Tria per ús: anquilosi (EXEMPLE), n f
  • ca  B6. Tria per formes tradicionals: cirurgia (EXEMPLE), n f
  • ca  B6. Tria per formes tradicionals: quirúrgic -a (EXEMPLE), adj

<Criteris lingüístics > Formació per composició>

Definició
Els formants cultes són un dels recursos existents en català per a la creació de paraules. (Considerem formants cultes les formes procedents del llatí o del grec que no funcionen com a paraules independents en català però que sí que serveixen per a crear paraules catalanes.) A l'hora d'utilitzar aquests formants, convé tenir en compte diverses qüestions, referides a la norma general (exposada en aquesta fitxa), la grafia dels formants en contacte i l'accentuació de la paraula resultant.

A. NORMA GENERAL

Per a formar termes amb elements cultes, en català es prenen formants llatins o bé la forma llatinitzada de formants grecs.
Ex. 1: ca solecisme < la soloecismus < gr soloikismós
Ex. 2: ca econòmic < la oeconomicus < gr oikonomikós

Els formants cultes es prenen en la forma plena de l'arrel llatina, que es dona en determinats casos de la declinació (per exemple, en el cas genitiu, però no en els casos nominatiu o acusatiu).
Ex. 1: somat(o)-, forma culta del grec sôma (nominatiu), sómatos (genitiu)
Ex. 2: ginec(o)-, forma culta del grec gyné (nominatiu), gynaikós (genitiu)

B. CRITERIS DE TRIA EN CAS DE VARIANTS

En cas que un terme es presenti amb diverses variants i se'n vulgui prioritzar una, convé valorar el conjunt de criteris següents, que no són excloents entre ells:

B1. Adequació a la norma general
B1.1 Forma llatinitzada
En els termes d'origen grec, té preferència la forma llatinitzada respecte a la forma grega original.
Ex.: clistocarp (i no *cleistocarp) [perquè la forma llatinitzada és clisto-]
B1.2 Forma plena de l'arrel
Té preferència la forma plena de l'arrel (extreta del genitiu), respecte de la forma reduïda.
Ex.: megalocèfal (i no *megacèfal) [perquè l'arrel completa és megalo-]

B2. Homogeneïtat
En els compostos, tenen preferència les construccions amb formants de la mateixa llengua clàssica (grec o llatí) respecte a les construccions que barregen formants de llengües clàssiques diferents i, sobretot, respecte a construccions que barregen un formant culte i un formant de lèxic comú o d'una altra llengua actual).
Ex. 1: dipiràmide (grec + grec) i no *bipiràmide (llatí + grec)
Ex. 2: tubericultura (llatí + llatí) i no *tofonicultura (català + llatí) o *truficultura (francès + llatí)

B3. Analogia amb altres llengües
És convenient tenir en compte les formes adoptades en les llengües de referència.
Ex.: impedància, reactància, conductància i no *impedència, *reactència, *conductència [en correspondència amb les formes franceses impédance, réactance, conductance, malgrat que el sufix català corresponent seria -ència, pel pes en l'ús del català d'aquestes formes del francès]

B4. Coherència dins la mateixa família
Tenen preferència les formacions que mantenen l'accentuació de les formes ja incorporades a la llengua.

B5. Ús
Tenen preferència les formes més utilitzades.
Ex 1.: anquilosi i no *ancilosi [tot i que per etimologia seria preferible la forma amb c]
Ex. 2: plasmagel i no *plasmatogel [tot i que la forma completa de l'arrel és plasmato-]

B6. Formes tradicionals
Tenen preferència les formes tradicionals respecte a les mateixes formes esmenades.
Ex.: cirurgia i cirurgià | cirurgiana i no *quirurgia i *quirurgià | *quirurgiana [perquè les formes amb c ja són medievals]; en canvi, quirúrgic -a, perquè és una forma moderna i s'adapta a la norma general.

Nota

  • 1. Aquest criteri es complementa amb les fitxes CRITERI Formants cultes (2): Grafia dels formants d'un mot complex i CRITERI Formants cultes (3): Accentuació d'un mot complex.
  • 2. Per a ampliar la informació, podeu consultar el document Formació de termes amb elements cultes en l'apartat "Criteris terminològics" del web del TERMCAT (arxiu.termcat.cat/criteris/formacio-elements-cultes.pdf). [Aquest document és la publicació d'un criteri normalitzat pel Consell Supervisor del TERMCAT l'any 1990.]
àrea homogènia àrea homogènia

<Construcció>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  àrea homogènia, n f
  • es  área homogénea
  • fr  air homogène
  • en  homogenous area

<Construcció > Urbanisme>

Definició
Àrea afectada per processos urbans composta per elements morfològics i socioeconòmics semblants.
atmosfera homogènia atmosfera homogènia

<Física > Meteorologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Servei de Llengües i Terminologia de la Universitat Politècnica de Catalunya, procedeix de l'obra següent:

JORGE SÁNCHEZ, Joan; RIVERA AMORES, Joan Josep. Diccionari de meteorologia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/249/>

  • ca  atmosfera homogènia, n f
  • es  atmósfera homogénea
  • fr  atmosphère homogène
  • en  homogeneous atmosphere

<Meteorologia > Atmosfera terrestre > Classificació>

Definició
Atmosfera, d'una espessor d'uns 8 km aproximadament, en la qual la densitat de l'aire se suposa que és constant a tots els nivells, i la pressió atmosfèrica al nivell del mar és la mateixa que la que correspon a una situació real.
atmosfera homogènia atmosfera homogènia

<Ciències de la Terra>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Servei de Llengües i Terminologia de la Universitat Politècnica de Catalunya, procedeix de l'obra següent:

JORGE SÁNCHEZ, Joan; RIVERA AMORES, Joan Josep. Diccionari de meteorologia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/249/>

  • ca  atmosfera homogènia, n f
  • es  atmósfera homogénea
  • fr  atmosphère homogène
  • en  homogeneous atmosphere

<Meteorologia > Atmosfera terrestre > Classificació>

Definició
Atmosfera, d'una espessor d'uns 8 km aproximadament, en la qual la densitat de l'aire se suposa que és constant a tots els nivells, i la pressió atmosfèrica al nivell del mar és la mateixa que la que correspon a una situació real.

<Química>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari de química [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016-2023. (Diccionaris en Línia) (Ciència i Tecnologia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/212>
La negreta de determinats termes en l'interior de definicions i notes conviden l'usuari a consultar-ne la fitxa pròpia dins del diccionari per complementar algun aspecte del terme definit.

  • ca   n f
  • es   n f
  • en   n

<Química > Química física>

Definició

Nota

coordenades homogènies coordenades homogènies

<Matemàtiques>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  coordenades homogènies, n f pl
  • es  coordenadas homogéneas
  • en  homogeneous coordinates

<Matemàtiques>

coordenades homogènies coordenades homogènies

<Ciències de la Terra>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:

- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció

La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.

  • ca  coordenades homogènies, n f pl
  • es  coordenadas homogéneas
  • en  homogeneous coordinates

<Disciplines cartogràfiques > Fotogrametria>

Definició
Coordenades que incorporen una dimensió addicional a les dimensions d'un objecte per a representar la transformació afí com una operació de matrius.

Nota

  • 1. Les coordenades homogènies representen una posició n-dimensional amb n+1 coordenades, de manera que una coordenada (x,y,z,w) equival a (x/w,y/w,z/w) en coordenades no homogènies.

    2. La dimensió addicional que incorporen les coordenades homogènies s'anomena coordenada homogeneïtzadora.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
coordenades homogènies coordenades homogènies

<Tecnologies de la informació i la comunicació>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:

- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció

La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.

  • ca  coordenades homogènies, n f pl
  • es  coordenadas homogéneas
  • en  homogeneous coordinates

<Disciplines cartogràfiques > Fotogrametria>

Definició
Coordenades que incorporen una dimensió addicional a les dimensions d'un objecte per a representar la transformació afí com una operació de matrius.

Nota

  • 1. Les coordenades homogènies representen una posició n-dimensional amb n+1 coordenades, de manera que una coordenada (x,y,z,w) equival a (x/w,y/w,z/w) en coordenades no homogènies.

    2. La dimensió addicional que incorporen les coordenades homogènies s'anomena coordenada homogeneïtzadora.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
coordenades homogènies coordenades homogènies

<Geografia > Disciplines cartogràfiques>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:

- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció

La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.

  • ca  coordenades homogènies, n f pl
  • es  coordenadas homogéneas
  • en  homogeneous coordinates

<Disciplines cartogràfiques > Fotogrametria>

Definició
Coordenades que incorporen una dimensió addicional a les dimensions d'un objecte per a representar la transformació afí com una operació de matrius.

Nota

  • 1. Les coordenades homogènies representen una posició n-dimensional amb n+1 coordenades, de manera que una coordenada (x,y,z,w) equival a (x/w,y/w,z/w) en coordenades no homogènies.

    2. La dimensió addicional que incorporen les coordenades homogènies s'anomena coordenada homogeneïtzadora.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
ecoestructura homogènia ecoestructura homogènia

<Ciències de la salut > Ginecologia. Obstetrícia > Sinologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CULELL, Pere; FANDOS, Adelaida; NIETO, Maribel. Diccionari de sinologia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/117/>

  • ca  ecoestructura homogènia, n f
  • es  ecoestructura homogénea
  • fr  échostructure homogène
  • it  ecostruttura omogenea
  • en  homogeneous echostructure

<Sinologia > Tècniques diagnòstiques > Proves complementàries>

Definició
Ecoestructura que presenta una distribució dels ecos regular.