Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "horror" dins totes les àrees temàtiques
<Empresa > Comptabilitat. Auditoria>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'auditoria i comptabilitat [recurs electrònic]. Barcelona: INK Catalunya, 2000. 1 CD-ROM
ISBN 84-607-0056-9
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca caixa d'estalvis, n f
- es caja de ahorros
- fr caisse d'épargne
- en savings bank
<Auditoria i comptabilitat > Finances>
<Economia. Empresa>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'economia i empresa. Barcelona: Dossier Econòmic de Catalunya, 2000. 263 p.
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca caixa d'estalvis, n f
- es caja de ahorros
- en savings bank
<Economia i empresa>
Definició
<Dret mercantil>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:
LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca caixa d'estalvis, n f
- es caja de ahorros, n f
<Dret mercantil>
<Dret mercantil>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca caixa d'estalvis, n f
- es caja de ahorros
<Dret mercantil>
Definició
Nota
- Àmbit: Catalunya
-
Apareixen a l'Estat espanyol en la primera meitat del segle XIX, especialment vinculades als anomenats monts de pietat, com a organitzacions que donaven préstecs amb garantia real (penyora) a llurs clients del i obtenien recursos dels impositors aplicant el benefici, si n'hi havia, de reduir els interessos que havien de satisfer les persones més necessitades. Tenien, doncs, una finalitat social i estaven vinculades a fundacions de caràcter civil dins el que són les institucions de beneficència.
A principi del segle XX s'inicià una major intervenció administrativa sobre aquestes institucions i s'intentà introduir certa uniformitat en llur règim jurídic, que culminà amb l'anomenat Estatut de les caixes generals d'estalvi popular (Decret del 14 de març de 1933) i l'obligació d'adoptar la forma jurídica de fundació. Progressivament, aquestes entitats van perdre una part del seu vessant benèfic i foren objecte de més control públic per part del Ministeri d'Hisenda, es desvincularen respecte de les entitats de beneficència (decrets del 26 de juliol de 1957, pels quals es transferia al Ministeri d'Hisenda l'exercici del protectorat sobre les caixes i es creava la junta d'inversions, que havia d'elaborar una llista de valors que les caixes havien de mantenir per complir les exigències del coeficient d'inversió obligatòria), i s'aproximaren, d'aquesta manera, al règim econòmic financer de la banca privada. Aquest procés s'intensifica amb l'aprovació de la Llei de bases d'ordenació del crèdit i la banca, del 1962,; la Llei d'ordenació del crèdit oficial, del 1971, i els Reials decrets 2290 i 2291, del 1977, sobre òrgans de govern i funcions i el de regionalització de les inversions de les caixes, en què es diu que les caixes d'estalvis poden dur a terme les mateixes operacions que les autoritzades a la banca privada, tret d'algunes limitacions.
A Catalunya, la regulació bàsica de les caixes d'estalvis és en el Decret legislatiu 1/1994, que aprovà el text refós de les lleis 15/1985 de l'1 de juliol, 6/1989 del 25 de maig i 13/1993 del 25 de novembre, de caixes d'estalvis, i que ha estat modificat per la Llei 14/2006 del 27 de juliol, normes que han estat desenvolupades amb altres disposicions.
Les caixes d'estalvis són considerades, jurídicament, empresaris d'estructura fundacional i de naturalesa privada que exerceixen l'activitat bancària sense cap mena de restricció. Aquesta condició d'empresari s'admet, i el reconeixement legal d'aquesta condició es troba ja en l'article 39 de la Llei 26/1988, així com en la Llei 19/1989, que permet l'accés de les caixes d'estalvis al Registre Mercantil. El seu objecte, segons l'article 3.1 del text refós, és fomentar l'estalvi, fent-ne una captació i retribució adient i invertint-lo en actius d'interès general, així com fomentar el desenvolupament econòmic i social en llur àmbit d'actuació. Els òrgans de les caixes són:
1. L'ASSEMBLEA GENERAL DE LES CAIXES D'ESTALVIS. Representa els interessos socials i col·lectius de l'àmbit d'actuació de cada entitat i assumeix les facultats generals de govern de l'entitat, òrgan suprem de govern i decisió. Està format pel nombre de persones que determinen els estatuts (d'entre un mínim de seixanta i un màxim de cent seixanta) i que han de procedir dels estaments següents: impositors, persones o entitats fundadores, corporacions locals i entitats territorials creades per la Generalitat, empleats, i fundacions culturals, benèfiques, cíviques, econòmiques, d'arrelament reconegut en l'àmbit territorial d'actuació de la caixa d'estalvis. El seu mandat és per quatre anys i poden ser reelegibles. Destaca la potestat que té aquest òrgan de nomenar i de fer cessar els membres del Consell d'Administració i de la Comissió de Control; aprovar i modificar els estatuts de l'entitat i els seus reglaments; acordar la fusió o liquidació i dissolució de l'entitat i definir les línies generals del pla d'actuació anual de la caixa. També ha d'aprovar, si s'escau, la gestió del consell d'administració, la memòria, el balanç anual i els resultats, i la gestió de l'obra social.
2. EL CONSELL D'ADMINISTRACIÓ. Actua com a òrgan delegat de l'Assemblea General i té encomanat el govern, la gestió l'administració i la representació de la caixa. Format per un mínim de deu membres i un màxim de vint-i-un, en representació dels grups que formen l'Assemblea, la seva durada és de sis anys, i es poden reelegir. Té un president que nomenen els seus integrants i que ho és també de l'entitat. A les reunions hi pot assistir el director general de l'entitat, que hi tindrà veu i vot, i pot delegar algunes de les seves facultats, ja sigui en una comissió executiva o bé en la figura del director general. El director general és nomenat pel consell d'administració i n'executa els acords; també assumeix altres funcions que li puguin encomanar els estatuts i reglaments de l'entitat.
3. LA COMISSIÓ DE CONTROL. Formada per un membre de cadascun dels grups que integren l'assemblea, són anomenats per aquesta i no poden ser membres del Consell d'Administració. Té funcions de supervisió de la gestió del consell i de la situació econòmica i financera de l'entitat.
Cal esmentar, així mateix, que el deure de fer obra social pròpia i en col·laboració amb altres entitats és característic de les caixes d'estalvis. Aquesta obra social es pot dur a terme directament o mitjançant ens instrumentals que a Catalunya han de ser fundacions privades subjectes a la legislació civil catalana i que queden sotmeses al control i a la supervisió del Departament d'Economia i Finances de la Generalitat.
<Construcció>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca ciutat portuària, n f
- es ciudad portuaria
- fr ville portuaire
- en harbor city
- en harbour city
<Construcció > Urbanisme>
Definició
<Ciències de la Terra>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:
- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció
La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.
- ca classificador borrós, n m
- es clasificador borroso
- en fuzzy classifier
<Disciplines cartogràfiques > Teledetecció > Classificació>
Definició
Els classificadors borrosos treballen en consonància amb el tipus de classificador que s'ha utilitzat en la classificació.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
<Geografia > Disciplines cartogràfiques>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:
- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció
La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.
- ca classificador borrós, n m
- es clasificador borroso
- en fuzzy classifier
<Disciplines cartogràfiques > Teledetecció > Classificació>
Definició
Els classificadors borrosos treballen en consonància amb el tipus de classificador que s'ha utilitzat en la classificació.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
<Tecnologies de la informació i la comunicació>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:
- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció
La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.
- ca classificador borrós, n m
- es clasificador borroso
- en fuzzy classifier
<Disciplines cartogràfiques > Teledetecció > Classificació>
Definició
Els classificadors borrosos treballen en consonància amb el tipus de classificador que s'ha utilitzat en la classificació.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
<Bricolatge > Ferreteria>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca clau de ferrar, n m
- es clavo de herrar
<Bricolatge > Ferreteria>
<Matemàtiques>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:
- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).
- ca conjunt borrós, n m
- ca conjunt difús, n m
- es conjunto borroso
- es conjunto difuso
- fr ensemble fou
- it insieme fuzzy
- it insieme sfumato
- en fuzzy set
- de Fuzzy Set
- de Fuzzymenge
- de unscharfe Menge
<Matemàtiques>
