Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "humiliar" dins totes les àrees temàtiques
<Enginyeria industrial > Enginyeria mecànica > Elements de màquines>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca eix auxiliar, n m
- es eje auxiliar
<Enginyeria industrial > Enginyeria mecànica > Elements de màquines>
<Química > Química analítica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de química analítica. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2000. 252 p.; 22 cm. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris terminològics)
ISBN 84-412-0224-9
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca elèctrode auxiliar, n m
- es electrodo auxiliar
- en auxiliary electrode
- en counter electrode
<Química > Química analítica>
Definició
<Química>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari de química [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016-2023. (Diccionaris en Línia) (Ciència i Tecnologia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/212>
La negreta de determinats termes en l'interior de definicions i notes conviden l'usuari a consultar-ne la fitxa pròpia dins del diccionari per complementar algun aspecte del terme definit.
- ca n m
- ca n m sin. compl.
- es n m
- es n m
- en n
- en n
<Química > Química analítica>
Definició
<Treball > Negociació col·lectiva>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE TREBALL, AFERS SOCIALS I FAMÍLIES. Diccionari de la negociació col·lectiva [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/5/>
- ca empresa auxiliar, n f
- es empresa auxiliar
<Negociació col·lectiva > Organització del treball i condicions>
Definició
Nota
- Generalment l'empresa auxiliar presta els seus serveis per subcontractació.
<Dret civil>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca empresa familiar, n f
- es empresa familiar
<Dret civil>
Definició
Nota
- Àmbit: Inespecífic
-
Per bé que les empreses familiars catalanes representen el 66 % del total d'empreses i que generen el 57,1 % del treball en el sector privat i el 54,9 % del volum de vendes sobre el total d'empreses, no hi ha, en l'ordenament jurídic, una definició legal d'empresa familiar. Malgrat la gran importància que tenen dins el sector empresarial, es dona la circumstància que només el 40 % de les empreses familiars arriben a la segona generació i ja són només el 15 % les que arriben a la tercera. Per tant, i és unànime en la doctrina que ha estudiat el règim jurídic de l'empresa familiar, que hi ha una veritable dificultat per a la transmissió d'aquest tipus particular d'empresa entre els membres d'una mateixa família.
En aquest sentit, l'única accepció que hi ha en l'ordenament jurídic espanyol de empresa familiar és en la legislació tributària i, concretament, en les lleis que regulen l'impost sobre el patrimoni i l'impost de successions i donacions, en disposar exempcions i reduccions a la base imposable respectivament. Fora d'aquestes dues referències, que pretenen afavorir l'existència i la subsistència futura de les empreses familiars en reconèixer un seguit de beneficis fiscals, no hi ha en tot l'ordenament jurídic estatal cap més referència a aquest concepte.
Pel que fa a l'àmbit català, hom pot trobar una referència legislativa a l'empresa familiar en el sector agrícola. Així, la Llei 18/2001, del 31 de desembre, d'orientació agrària, en l'article 2.b, dedicat a les finalitats de la política de desenvolupament rural, assenyala que «cal [...] fomentar l'empresa familiar agrària i, especialment, la incorporació dels joves i de les dones a les responsabilitats empresarials».
Per tal de poder parlar d'una empresa familiar s'haurien de donar un seguit de circumstàncies concretes. Així, una o més famílies han de tenir una participació important del capital social de la societat familiar, independentment de la forma jurídica que tingui, la família ha d'exercir un control sobre l'empresa, i algun dels membres de la família ha de participar en la gestió de l'empresa. Així, en una empresa familiar normalment es produeix l'agrupament de les funcions de control, direcció o control i la propietat en una mateixa persona.
Aquestes característiques pròpies de les empreses familiars comporten avantatges i inconvenients. Els avantatges més destacables són un compromís superior dels integrants familiars amb l'empresa a causa de llur vinculació familiar, un alt grau d'innovació i capacitat emprenedora. Entre els desavantatges, cal destacar la dificultat per a mantenir la continuïtat de l'empresa familiar dins la pròpia família, una estructura organitzativa que no és capaç d'adaptar-se a l'evolució que es produeix a l'empresa, i els conflictes interns dins la família i amb els que no en són membres. Aquests inconvenients poden portar a una pèrdua de professionalitat de la direcció de l'empresa o a una pèrdua de competitivitat.
D'altra banda, dins una empresa familiar es poden detectar un seguit de reptes que els membres d'aquestes empreses haurien d'identificar i superar per tal de garantir, en primer lloc, la supervivència de l'empresa, i posteriorment, l'evolució que pugui tenir. Aquests reptes són, entre altres, trobar capital sense disminuir el control familiar, planificar per a resoldre els problemes financers derivats del canvi generacional, vèncer la resistència dels sèniors a deixar llurs llocs, superar rivalitats familiars, i tenir la capacitat per a atraure i retenir directius sèniors no familiars.
Per a fer front a tots aquests reptes, s'empra un instrument jurídic, ideat als Estats Units durant la dècada dels anys seixanta del segle passat, anomenat protocol familiar. Aquest protocol, segons la definició de Vicent Chulià, és un acord entre accionistes i familiars titulars de béns i drets que volen controlar de manera unitària i preservar a llarg termini, a fi de regular l'organització corporativa i les relacions professionals i econòmiques entre la família i l'empresa. Aquest protocol, d'acord amb la rellevància jurídica que té, es pot classificar, segons els efectes jurídics, en protocols informals, que són pactes entre cavallers i només obliguen des d'un punt de vista moral i pel qual es fixen un seguit de declaracions d'intencions, principis i valors.; protocols contractuals, amb els quals, per mitjà d'un document públic o privat, els sotasignants reconeixen un conjunt de drets i deures pels quals queden vinculats jurídicament i, alhora, s'estableixen garanties o sancions per al cas d'incompliment, i protocols institucionals, que es poden oposar a tercers ja que han estat inscrits en un registre públic.
Pel que fa al contingut d'un protocol familiar, atès que es tracta d'un document obert i molt flexible, pot regular qualsevol mena de relació entre els membres de l'empresa familiar, com per exemple pel que fa a governar-la. No obstant això, i amb ànim de garantir un dels aspectes clau de l'empresa familiar, com és la perdurabilitat en el temps, hauria d'establir, d'una banda, la regulació dels òrgans de l'empresa familiar i, de l'altra, la constitució d'altres òrgans de caràcter familiar, com són la Junta de Parents, formada per tots els membres de la família, accionistes o no, perquè manifestin llurs inquietuds, i el Consell de Família, que promou l'aplicació del protocol familiar, estableix criteris per a resoldre conflictes, promou el desenvolupament dels joves de la família, fixa normes de comportament, etc. També hauria de determinar la política de transmissió de la propietat, que obliga els membres de la família a complir. Aquest protocol familiar pot requerir instruments jurídics per tal de produir eficàcia plena. En aquest sentit, els principals instruments que poden emprar els membres de l'empresa són els estatuts corporatius, els pactes extraestatutaris, les capitulacions matrimonials i el testament. - V. t.: protocol familiar n m
<Empresa > Tipologia d'empreses>
La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel TERMCAT.
- ca empresa familiar, n f
- es empresa familiar, n f
- fr entreprise familiale, n f
- en family business, n
- en family enterprise, n
- en family undertaking, n
<Empresa > Tipologia d'empreses>
Definició
<Neurologia>
La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
- ca encefalopatia familiar, n f
<Neurologia>
Definició
<Energia solar>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>
- ca energia auxiliar, n f
- es energía auxiliar
- es energía de apoyo
- fr énergie auxiliaire
- fr énergie complémentaire
- fr énergie d'appoint
- en auxiliary energy
- en backup energy
<Indústria > Indústria energètica > Energia elèctrica > Energia solar>
<Energia > Energia solar>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Servei de Llengües i Terminologia de la Universitat Politècnica de Catalunya, procedeix de l'obra següent:
BLAS ABANTE, Marta de; SERRASOLSES i DOMÈNECH, Jaume. Diccionari d'energia solar [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia)
<<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/241/>>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca energia auxiliar, n f
- es energía auxiliar
- es energía de apoyo
- fr énergie auxiliare
- fr énergie complémentaire
- fr énergie d'appoint
- en auxiliary energy
- en backup energy
<Energia solar>
Definició
<Ciències de la Terra>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la norma UNE-EN ISO 14050:2010 Gestió ambiental. Vocabulari i de la norma internacional ISO corresponent (ISO 14050:2009).
Aquesta norma ha estat elaborada pel comitè tècnic AEN/CTN 150 Gestió Ambiental, la secretaria del qual és a càrrec d'AENOR. El TERMCAT n'ha fet la versió catalana en compliment de l'acord subscrit amb AENOR per a la traducció al català de les normes UNE, amb l'assessorament d'especialistes del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya.
El símbol cod precedeix el codi de referència que permet localitzar els termes dins del text de la norma. Els termes de les definicions i de les notes que tenen una entrada específica en la norma es presenten en negreta seguits del codi de referència entre parèntesis.
- ca entrada auxiliar, n f
- es entrada auxiliar
- fr intrant auxiliaire
- it materiale ausiliario in ingresso
- pt entrada auxiliar
- en ancillary input
- de Betriebsstoff-Input
- cod 6.17.1
<Gestió ambiental>
Definició
Nota
- [ISO 14040:2006]
