Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "immunitat" dins totes les àrees temàtiques

comunitat ordinària comunitat ordinària

<Dret civil>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  comunitat ordinària, n f
  • ca  comunitat romana, n f
  • es  comunidad ordinaria

<Dret civil>

Definició
Comunitat romana.

Nota

  • Àmbit: Catalunya
comunitat ordinària indivisa comunitat ordinària indivisa

<Dret civil>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  comunitat ordinària indivisa, n f
  • ca  comunitat romana, n f
  • es  comunidad ordinaria indivisa

<Dret civil>

Definició
Comunitat romana.

Nota

  • Àmbit: Catalunya
comunitat permanent comunitat permanent

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  comunitat permanent, n f
  • es  comunidad permanente, n f
  • fr  communauté (végétale) permanente, n f
  • en  permanent community, n

<Enginyeria forestal>

comunitat pionera comunitat pionera

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  comunitat pionera, n f
  • es  comunidad pionera, n f
  • fr  communauté (végétale) pionnière, n f
  • en  pioneer community, n

<Enginyeria forestal>

comunitat prodivís comunitat prodivís

<Dret > Dret civil>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de dret civil [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia) <http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/150>

  • ca  comunitat prodivís, n f
  • es  comunidad pro diviso

<Dret civil > Drets reals>

Definició
Comunitat per meitats o parts materials d'un mateix objecte.

Nota

  • Per exemple, una paret mitgera.
comunitat romana comunitat romana

<Dret > Dret civil>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de dret civil [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia) <http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/150>

  • ca  comunitat romana, n f
  • ca  comunitat ordinària, n f sin. compl.
  • ca  comunitat ordinària indivisa, n f sin. compl.
  • ca  comunitat per quotes, n f sin. compl.
  • ca  comunitat proindivisa, n f sin. compl.
  • es  comunidad ordinaria
  • es  comunidad ordinaria indivisa
  • es  comunidad por cuotas
  • es  comunidad pro indiviso
  • es  comunidad romana

<Dret civil > Drets reals>

Definició
Comunitat en què els comuners són titulars d'una quota sobre el dret.
comunitat romana comunitat romana

<Dret civil>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  comunitat romana, n f
  • ca  comunitat ordinària, n f sin. compl.
  • ca  comunitat ordinària indivisa, n f sin. compl.
  • es  comunidad romana

<Dret civil>

Definició
Comunitat en què existeixen tants drets com titulars hi ha.

Nota

  • Àmbit: Catalunya
  • Tal com disposa l'article 551-1 del llibre cinquè del Codi civil de Catalunya, relatiu als drets reals (CCCat), es produeix una situació de comunitat quan dues persones o més comparteixen d'una manera conjunta i concurrent la titularitat d'una propietat o d'un altre dret real sobre el mateix bé o un mateix patrimoni. Les situacions de comunitat mai no es presumeixen, tret que ho estableixi una disposició legal expressa; no obstant això, en les situacions de comunitat es presumeix la comunitat romana o també anomenada comunitat ordinària indivisa, si no es prova altra cosa. La comunitat romana o comunitat ordinària indivisa es regeix per les normes de l'autonomia de la voluntat i, supletòriament, per l'article 552 del CCCat.
    Aquesta comunitat comporta l'existència de tants drets diversos com titulars hi ha i el dret de cada cotitular està limitat pels drets dels altres (art. 552-1.1 CCCat). Cada dret determina la quota de participació en l'ús, el gaudi, els rendiments, les despeses i les responsabilitats de la comunitat (art. 552-1.2 CCCat) i els drets i les quotes es consideren iguals, llevat que es provi el contrari (art. 552-1.3 CCCat).
    La comunitat es pot constituir mitjançant (art. 552-2 CCCat): a) un negoci jurídic, per adquisició conjunta per més d'una persona de la propietat o del dret real sobre el qual recau, o per alienació d'una part indivisa amb reserva d'una altra part; b) usucapió; c) disposicions per causa de mort, o d) llei.
    Cada cotitular pot disposar de manera lliure del seu dret en la comunitat, el pot alienar o gravar, i pot disposar de l'objecte indeterminat que li correspondrà en el futur, quan es divideixi. Durant la circumstància d'indivisió, però, el nou adquirent no s'incorpora a la comunitat i, per tant, no pot exigir la divisió (art. 552-3 CCCat).
    L'article 552-4 del CCCat recull el cas d'alienació a títol onerós del dret del cotitular a favor d'una tercera persona aliena a la comunitat, llevat que en el títol de constitució s'hagi pactat una altra cosa, atorga als altres cotitulars el dret de tanteig per a adquirir-lo pel mateix preu o valor i en les condicions acordades amb la tercera persona. Per aquest motiu, els cotitulars que pretenen efectuar la transmissió han de notificar fefaentment a la resta la decisió d'alienar i les circumstàncies d'aquesta transmissió, perquè, en el termini d'un mes des de la notificació, la resta de cotitulars puguin exercir el seu dret. L'incompliment del que s'acaba de relatar comporta que els altres cotitulars tinguin dret de retracte, que poden exercir en el termini de tres mesos comptats des del moment en què tenen coneixement de l'alienació i de les seves circumstàncies, o des de la data en què s'inscriu la transmissió en el registre que correspon.
    Els drets de tanteig i retracte són renunciables, i el mateix títol de constitució de la comunitat els pot excloure. Si la comunitat té per objecte la propietat o un altre dret real sobre béns immobles, l'exclusió o la renúncia anticipada només es pot fer en escriptura pública. Si són més d'un els cotitulars que pretenen exercir-los, els correspon la proporció a llurs drets respectius en la comunitat.
    Els titulars poden renunciar a llur dret en la comunitat i aquesta renúncia comporta l'acreixement dels altres cotitulars en proporció amb els drets que tenen sense necessitat d'acceptació expressa, però també hi poden renunciar. En cas que la comunitat tingui per objecte la propietat o un dret real sobre un bé immoble o sobre participacions en societats mercantils, la renúncia també ha de constar en una escriptura pública. Aquest fet no eximeix els renunciants de complir les obligacions anteriors i pendents per raó de la comunitat (art. 552-5 CCCat).
    Pel que fa als drets i deures sobre l'objecte de la comunitat, l'article 552-6 del CCCat regula que cada cotitular pot fer ús de l'objecte de la comunitat d'acord amb la seva finalitat social i econòmica, i de manera que no perjudiqui els interessos de la comunitat ni dels altres cotitulars. I no pot modificar l'objecte de la comunitat sense el consentiment dels altres, ni per a millorar-lo. A cada cotitular li pertoquen els fruits i rendiments en proporció amb llur quota. Si els percep només un cotitular, aquest n'ha de retre compte als altres, d'acord amb les normes d'administració de béns aliens.
    La norma catalana (art. 552-7 CCCat) determina que l'administració de la comunitat correspon a tots els titulars. I per majoria, segons el valor de llur quota, els cotitulars acorden els actes de l'administració ordinària, que obliguen la minoria dissident. Els actes d'administració extraordinària s'acorden amb una majoria de tres quartes parts de les quotes. I els actes de disposició s'acorden per unanimitat.
    Els cotitulars dissidents que es considerin perjudicats per l'acord de la majoria poden acudir a l'autoritat judicial, la qual resol i pot, fins i tot, nomenar un administrador. La responsabilitat dels cotitulars per les obligacions que resulten de llur administració és mancomunada, en proporció a cada quota.
    Quant a les despeses (art. 552-8 CCCat), cada titular ha de contribuir, de manera proporcional a la seva quota, a les necessàries per a la conservació, l'ús i el rendiment de l'objecte de la comunitat, i també a les de reforma i millora que hagi acordat la majoria. Els cotitulars que han avançat despeses poden exigir als altres el reemborsament de la part que els correspon més els interessos legals meritats des que es reclamen fefaentment.
    La comunitat es pot dissoldre per una de les causes següents (art. 552-9 CCCat): a) la divisió de la cosa o del patrimoni comú; b) la reunió en una sola persona de la totalitat dels drets; c) la destrucció de la cosa comuna o la pèrdua del dret; d) la conversió en una comunitat especial; e) l'acord unànime o renúncia de tots els cotitulars, i f) el venciment del termini o compliment de la condició resolutòria pactats.
    En relació amb la divisió de la comunitat, qualsevol cotitular pot exigir la divisió de l'objecte de la comunitat, en qualsevol moment i sense expressar-ne els motius. Tanmateix, els cotitulars poden pactar per unanimitat la indivisió per un termini que no pot superar els deu anys. I l'autoritat judicial, si algun dels cotitulars és menor d'edat o incapaç i la divisió el pot perjudicar, pot establir, de manera raonada, la indivisió per un termini no superior a cinc anys (art. 552-10.1, 552-10.2 i 552-10.3 CCCat).
    Tot i així, quan l'objecte sobre el qual recau la comunitat és una nau o un local que es destina a places d'aparcament o a trasters, de manera que cada titular té l'ús d'una plaça o de més d'una, no es pot demanar la divisió, llevat que s'acordi prèviament modificar-ne l'ús i això sigui possible (art. 552.10-4 CCCat).
    Pel que fa als efectes de la divisió, segons l'article 552.12, modificat per la Llei 3/2017, del 15 de febrer, del llibre sisè del Codi civil de Catalunya, relatiu a les obligacions i els contractes, i de modificació dels llibres primer, segon, tercer, quart i cinquè, aquesta atribueix a cada persona adjudicatària en exclusiva la propietat del bé o del dret adjudicat; la divisió no perjudica terceres persones, que conserven íntegrament llurs drets sobre l'objecte de la comunitat o els que en resulten després de la divisió; els titulars de crèdits contra qualsevol dels cotitulars poden concórrer a la divisió i, si es fa en frau de llurs drets, impugnar-la, però no la poden impedir, i finalment, els cotitulars estan obligats recíprocament i en proporció a llurs drets a garantir la conformitat per defectes jurídics i materials dels béns adjudicats.
  • V. t.: comunitat de propietaris n f
comunitat sostenible comunitat sostenible

<Transports > Mobilitat > Mobilitat sostenible>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de mobilitat sostenible [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2020-2022. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/288>
Les formes en negreta a les notes indiquen que tenen una fitxa de terme pròpia en el mateix diccionari.

Aquest diccionari s'anirà completant en anys successius amb noves àrees.

  • ca  comunitat sostenible, n f
  • es  comunidad sostenible, n f
  • fr  collectivité durable, n f
  • fr  collectivité viable, n f
  • it  comunità sostenibile, n f
  • en  livable community, n
  • en  sustainable community, n

<Mobilitat sostenible > Conceptes generals>

Definició
Comunitat estructurada d'acord amb un model sostenible pel que fa a l'explotació dels recursos, el medi, l'economia, les infraestructures i la mobilitat.
comunitat terapèutica comunitat terapèutica

<Dret > Dret penal. Dret penitenciari>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari de dret penal i penitenciari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/172/>

  • ca  comunitat terapèutica, n f
  • es  comunidad terapéutica, n f

<Dret penal i penitenciari > Dret penitenciari>

comunitat terapèutica comunitat terapèutica

<Ciències de la salut > Salut mental i addiccions>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia de l'atenció a la salut mental i a les addiccions [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2020. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/242>

  • ca  comunitat terapèutica, n f
  • ca  CT, n f sigla
  • es  comunidad terapéutica, n f
  • es  comunidad terapéutica de salud mental, n f
  • es  CT, n f sigla
  • es  CTSM, n f sigla
  • fr  communauté thérapeutique, n f
  • fr  CT, n f sigla
  • en  therapeutic community, n
  • en  TC, n sigla

<Atenció a salut mental i addiccions > Model d'atenció > Col·laboració interdepartamental>

Definició
Servei d'acolliment residencial temporal per a la rehabilitació de persones amb conductes addictives greus, consistent en un allotjament col·lectiu on es reprodueix un espai social, basat en la participació en la vida comunitària i en l'autogestió com a eina socialitzadora i de reeducació amb la finalitat de controlar i extingir les conductes addictives.

Nota

  • 1. Les comunitats terapèutiques ofereixen programes de curta, mitjana i llarga estada, d'entre sis i divuit mesos, en funció de la durada del tractament i de la ràtio de professionals que hi intervenen.
  • 2. A la comunitat terapèutica hi accedeixen les persones amb trastorns per ús de substàncies greus que necessiten contenció i un distanciament de l'entorn, que tenen una situació familiar, social i laboral desestructurada i que s'han sotmès a diversos tractaments ambulatoris sense èxit.
  • 3. La comunitat terapèutica té per objectiu afavorir la integració social i la inclusió comunitària de les persones que hi resideixen.
  • 4. La comunitat terapèutica compta, principalment, amb un equip de professionals de la medicina, la infermeria, la psicologia i el treball social i un servei de monitoratge.