Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "impersonal" dins totes les àrees temàtiques

agent impersonal de socialització agent impersonal de socialització

<Sociologia i ciències socials>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de sociologia i ciències socials [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019-2022. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/269>
Aquesta obra és un avançament del diccionari complet, en curs de revisió.

  • ca  agent impersonal de socialització, n m
  • es  agente impersonal de socialización, n m
  • en  impersonal socialization agent, n

<Socialització > Agents de socialització>

Definició
Agent de socialització que exerceix una influència indirecta sobre l'individu i sense la mediació d'una figura d'autoritat.

Nota

  • Són exemples d'agent impersonal de socialització els mitjans de comunicació de massa, les xarxes socials o les institucions religioses.
forma no personal forma no personal

<Llengua > Lingüística>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:

PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>

  • ca  forma no personal, n f
  • ca  forma impersonal, n f sin. compl.
  • es  forma no personal
  • fr  forme non-personnelle
  • en  non-personal form of a verb

<Lingüística>

Definició
Forma verbal mancada de morfemes de persona i nombre.

Nota

  • Són formes no personals l'infinitiu, el gerundi i el participi. Les formes no personals són també formes no finites. S'oposa a forma personal.
forma no personal de verb forma no personal de verb

<Llengua > Lingüística>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; FUNDACIÓ BARCELONA. Diccionari de lingüística. Barcelona: Fundació Barcelona, 1992. 219 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 84-88169-04-3

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  forma no personal de verb, n f
  • ca  forma impersonal de verb, n f sin. compl.
  • es  forma impersonal del verbo
  • es  forma no personal del verbo
  • fr  forme impersonnelle du verbe
  • en  noun-form of a verb

<Lingüística>

Definició
Forma verbal sense flexió de persona.

Nota

  • Es consideren formes no personals l'infinitiu, el gerundi i el participi.
oració impersonal oració impersonal

<Llengua > Lingüística>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:

PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>

  • ca  oració impersonal, n f
  • es  oració impersonal
  • fr  phrase impersonnelle
  • en  impersonal sentence

<Lingüística>

Definició
Oració mancada de subjecte semàntic i lèxic.

Nota

  • Per exemple, Plou molt. En aquestes oracions el verb es conjuga en la persona més neutra (la tercera persona del singular). Així mateix, es pot considerar que aquestes oracions prenen com a subjecte gramatical la proforma nominal més neutra: el pronom il en francés, el pronom it en anglés i l'absència de subjecte, o la proforma Ø, en català o en castellà.
oració impersonal oració impersonal

<Llengua > Lingüística>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; FUNDACIÓ BARCELONA. Diccionari de lingüística. Barcelona: Fundació Barcelona, 1992. 219 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 84-88169-04-3

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  oració impersonal, n f
  • es  oración impersonal
  • fr  phrase impersonnelle
  • en  impersonal sentence

<Lingüística>

Definició
Oració construïda amb un verb impersonal.
oració impersonal pronominal oració impersonal pronominal

<Llengua > Lingüística>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:

PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>

  • ca  oració impersonal pronominal, n f
  • es  oració impersonal pronominal
  • fr  phrase impersonnelle pronominale
  • en  pronominal impersonal sentence

<Lingüística>

Definició
Oració impersonal que es construeix amb el pronom es i un verb en tercera persona del singular.

Nota

  • Per exemple, En ma casa dinant no es parla mai de política. El verb de les impersonals pronominals pot ser intransitiu, com en l'exemple anterior, però també inacusatiu (Si s'arriba amb tren, les vistes a l'entrada de la ciutat són molt boniques) i copulatiu (No es pot ser jutge i part implicada). En aquestes oracions el pronom es només pot situar-se en posició proclítica, malgrat que l'oració continga una perífrasi que teòricament hauria de permetre l'enclisi (Si es pot anar en tren, millor, però *Si pot anar-se en tren, millor).
verb impersonal verb impersonal

<Llengua > Lingüística>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; FUNDACIÓ BARCELONA. Diccionari de lingüística. Barcelona: Fundació Barcelona, 1992. 219 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 84-88169-04-3

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  verb impersonal, n m
  • es  verbo impersonal
  • fr  verbe impersonnel
  • en  impersonal verb

<Lingüística>

Definició
Verb usat sense referència a cap subjecte.
verb impersonal verb impersonal

<Llengua > Lingüística>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:

PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>

  • ca  verb impersonal, n m
  • es  verbo impersonal
  • fr  verbe impersonnel
  • en  impersonal verb

<Lingüística>

Definició
Verb que no predica sobre cap subjecte lèxic ni semàntic.

Nota

  • Aquests verbs es conjuguen en la persona més neutra (la tercera persona del singular) i prenen com a subjecte gramatical la proforma més neutra: el pronom il en francés, el pronom it en anglés i l'absència de subjecte, o la proforma Ø, en català o en castellà. Són verbs impersonals ploure, caldre, etc.