Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "impersonal" dins totes les àrees temàtiques
<Sociologia i ciències socials>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de sociologia i ciències socials [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019-2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/269>
- ca agent impersonal de socialització, n m
- es agente impersonal de socialización, n m
- en impersonal socialization agent, n
<Socialització > Agents de socialització>
Definició
Nota
- Són exemples d'agent impersonal de socialització els mitjans de comunicació de massa, les xarxes socials o les institucions religioses.
<Llengua > Lingüística>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:
PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>
- ca forma no personal, n f
- ca forma impersonal, n f sin. compl.
- es forma no personal
- fr forme non-personnelle
- en non-personal form of a verb
<Lingüística>
Definició
Nota
- Són formes no personals l'infinitiu, el gerundi i el participi. Les formes no personals són també formes no finites. S'oposa a forma personal.
<Llengua > Lingüística>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; FUNDACIÓ BARCELONA. Diccionari de lingüística. Barcelona: Fundació Barcelona, 1992. 219 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 84-88169-04-3
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca forma no personal de verb, n f
- ca forma impersonal de verb, n f sin. compl.
- es forma impersonal del verbo
- es forma no personal del verbo
- fr forme impersonnelle du verbe
- en noun-form of a verb
<Lingüística>
Definició
Nota
- Es consideren formes no personals l'infinitiu, el gerundi i el participi.
<Llengua > Lingüística>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; FUNDACIÓ BARCELONA. Diccionari de lingüística. Barcelona: Fundació Barcelona, 1992. 219 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 84-88169-04-3
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca oració impersonal, n f
- es oración impersonal
- fr phrase impersonnelle
- en impersonal sentence
<Lingüística>
Definició
<Llengua > Lingüística>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:
PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>
- ca oració impersonal, n f
- es oració impersonal
- fr phrase impersonnelle
- en impersonal sentence
<Lingüística>
Definició
Nota
- Per exemple, Plou molt. En aquestes oracions el verb es conjuga en la persona més neutra (la tercera persona del singular). Així mateix, es pot considerar que aquestes oracions prenen com a subjecte gramatical la proforma nominal més neutra: el pronom il en francés, el pronom it en anglés i l'absència de subjecte, o la proforma Ø, en català o en castellà.
<Llengua > Lingüística>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:
PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>
- ca oració impersonal pronominal, n f
- es oració impersonal pronominal
- fr phrase impersonnelle pronominale
- en pronominal impersonal sentence
<Lingüística>
Definició
Nota
- Per exemple, En ma casa dinant no es parla mai de política. El verb de les impersonals pronominals pot ser intransitiu, com en l'exemple anterior, però també inacusatiu (Si s'arriba amb tren, les vistes a l'entrada de la ciutat són molt boniques) i copulatiu (No es pot ser jutge i part implicada). En aquestes oracions el pronom es només pot situar-se en posició proclítica, malgrat que l'oració continga una perífrasi que teòricament hauria de permetre l'enclisi (Si es pot anar en tren, millor, però *Si pot anar-se en tren, millor).
<Llengua > Lingüística>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; FUNDACIÓ BARCELONA. Diccionari de lingüística. Barcelona: Fundació Barcelona, 1992. 219 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 84-88169-04-3
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca verb impersonal, n m
- es verbo impersonal
- fr verbe impersonnel
- en impersonal verb
<Lingüística>
Definició
<Llengua > Lingüística>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:
PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>
- ca verb impersonal, n m
- es verbo impersonal
- fr verbe impersonnel
- en impersonal verb
<Lingüística>
Definició
Nota
- Aquests verbs es conjuguen en la persona més neutra (la tercera persona del singular) i prenen com a subjecte gramatical la proforma més neutra: el pronom il en francés, el pronom it en anglés i l'absència de subjecte, o la proforma Ø, en català o en castellà. Són verbs impersonals ploure, caldre, etc.