Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "incasable" dins totes les àrees temàtiques
<Criteris>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI Categoria lèxica adjectiu (1): Generalitats
- ca Adjectiu invariable: antimonopoli (EXEMPLE), adj
- ca Adjectiu invariable: multicolor (EXEMPLE), adj
- ca Adjectiu invariable: vivaç (EXEMPLE), adj
- ca Adjectiu locutiu: en actiu (EXEMPLE), adj
- ca Adjectiu variable: antiretrovíric -a (EXEMPLE), adj
- ca Fals adjectiu defectiu: prenyat -ada (EXEMPLE), adj
- ca Adjectiu sigla: ARV (EXEMPLE), adj sigla
<Criteris metodològics > Dades terminològiques > Denominació>, <Criteris metodològics > Dades terminològiques > Categoria lèxica>
Definició
En canvi, la denominació sí que fa referència al gènere: sempre que hi ha una forma femenina singular diferenciada de la forma masculina singular, es recullen la forma masculina singular i la terminació femenina singular.
Ex.: antiretroviral adj, antiretrovíric -a adj, ARV adj sigla
En el codi no s'utilitza mai la marca loc ('locució'), perquè sembla poc justificat especificar només el caràcter locutiu en determinades categories (sovint, adjectius i adverbis), perquè és deduïble de la forma mateixa i perquè té l'inconvenient d'ocupar la posició de nucli del codi.
Ex.: en actiu adj NEGOCIACIÓ COL·LECTIVA Que treballa o presta un servei.
A. Adjectius invariables
- Són els adjectius que no tenen les quatre formes previstes en el paradigma dels adjectius (masculí singular, masculí plural; femení singular, femení plural) sinó que en tenen menys, però amb la particularitat de poder complementar tant noms masculins com noms femenins, i tant noms flexionats en singular com noms flexionats en plural. La invariabilitat pot afectar el gènere o bé el nombre.
(a) Adjectius invariables amb tres formes: Són invariables pel que fa al gènere en singular, però no en plural.
Ex.: vivaç adj GEOGRAFIA FÍSICA Dit de la planta herbàcia que té òrgans subterranis persistents i renova cada any l'aparell aeri. [Un vegetal vivaç; una planta vivaç; uns vegetals vivaços; unes plantes vivaces)
(b) Adjectius invariables amb dues formes: Són invariables pel que fa al gènere en singular i en plural.
Ex.: multicolor adj VETERINÀRIA I RAMADERIA Dit del pelatge dels quadrúpedes que combina més de tres colors. [Un conill multicolor; una gata multicolor; uns conills multicolors; unes gates multicolors.]
(c) Adjectius invariables amb una forma: Són invariables pel que fa al gènere i pel que fa al nombre.
Ex: antimonopoli adj ECONOMIA I EMPRESA Dit de la mesura i, en especial, de les lleis que tracten d'evitar l'aparició de monopolis. [Un instrument antimonopoli; una llei antimonopoli; uns instruments antimonopoli; unes lleis antimonopoli.]
- Com a element informatiu, proposem recollir la informació sobre la invariabilitat d'un adjectiu en una nota.
Ex.: vivaç adj GEOGRAFIA FÍSICA Dit de la planta herbàcia que té òrgans subterranis persistents i renova cada any l'aparell aeri. Nota: El plural de vivaç és vivaços, en masculí, i vivaces, en femení.
B. Adjectius defectius
- Són els adjectius que no tenen les quatre formes previstes en el paradigma dels adjectius (masculí singular, masculí plural; femení singular, femení plural) sinó que en tenen menys, amb la peculiaritat que no poden complementar noms d'un determinat gènere o flexionats en un determinat nombre.
- Com que hi ha restriccions gramaticals per a atribuir un adjectiu a segons quin nom, aquesta informació hauria de figurar en el codi de categoria lèxica. Ara bé, no hem pogut documentar cap cas de defectivitat en terminologia, ni de gènere ni de nombre:
. Defectivitat de gènere: Els adjectius que, per raons semàntiques, no es poden aplicar a un referent d'un determinat sexe, no es poden considerar defectius, ja que sempre és imaginable una frase amb un antecedent expressat per un nom del gènere contrari.
Ex.: prenyada adj RAMADERIA Dit de la femella que porta a l'úter un embrió o un fetus.
--> prenyat -ada adj RAMADERIA Que porta a l'úter un embrió o un fetus. [cf. animal prenyat, exemplar prenyat]
. Defectivitat de nombre: Els adjectius que només tenen flexió en plural existeixen en llengua general (diferents o diversos amb el sentit 'uns quants'), però no és evident que n'hi hagi casos en terminologia.
Nota
- 1. Aquest criteri es complementa amb les fitxes CRITERI Categoria lèxica (0): Generalitats; CRITERI Categoria lèxica nom (1): Generalitats; CRITERI Categoria lèxica verb (1): Generalitats; CRITERI Categoria lèxica adverbi; CRITERI Categoria lèxica preposició; CRITERI Categoria lèxica interjecció, i CRITERI Categoria lèxica locució llatina.
- 2. Per a ampliar la informació sobre aquesta categoria lèxica, podeu consultar el document Categories lèxiques: Generalitats en l'apartat "Criteris terminològics" del web del TERMCAT (arxiu.termcat.cat/criteris/categories-lexiques-generalitats.pdf).
<Criteris>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI Formants cultes (2): Grafia dels formants d'un mot complex
- ca A. Grafia de prefix: ultraatòmic -a (EXEMPLE), adj
- ca B. Grafia de forma prefixada invariable: megaesòfag (EXEMPLE), n m
- ca C. Grafia de forma prefixada sense vocal d'enllaç: termalgèsia (EXEMPLE), n f
- ca D1. Grafia de forma prefixada amb vocal d'enllaç (adjunció a formant llatí amb consonant): acidificació (EXEMPLE), n f
- ca D2. Grafia de forma prefixada amb vocal d'enllaç (adjunció a formant amb consonant): cardiovascular (EXEMPLE), adj
- ca D3. Grafia de forma prefixada amb vocal d'enllaç (adjunció a mot lliure): termoanalgèsia (EXEMPLE), n f
- ca E1. Segon formant començat amb s+CONS (coincident amb paraula): cardioespasme (EXEMPLE), n m
- ca E2. Segon formant començat amb s+CONS (no coincident amb paraula): angiosperm -a (EXEMPLE), adj
- ca F. Segon formant començat amb r+VOC o s+VOC: asèpal -a (EXEMPLE), adj
<Criteris lingüístics > Formació per composició>
Definició
A. PREFIXOS
En general els prefixos no es modifiquen quan s'adjunten a un altre formant. (Considerem prefixos els formants procedents de prefixos llatins i grecs, com ara anti-, pre-, post- i ultra-; sovint tenen un valor preposicional.)
Ex.: posttònic, antiaeri, ultraatòmic
Excepció 1: Alguns prefixos són objecte d'assimilació consonàntica. (Ex.: in- [indefinit, il·lògic, impertinent, irracional]; sin- [sincrònic, sil·logisme, simplasma])
Excepció 2: Els prefixos a- i co- afegits a un formant amb r inicial comporten la duplicació d'aquesta r. (Ex.: arrítmia, correferència) [Vegeu el punt F.]
B. FORMES PREFIXADES INVARIABLES
Una sèrie limitada de formes prefixades són invariables. (Considerem formes prefixades els formants procedents de paraules lliures del llatí o el grec que en català s'anteposen a un altre formant per a construir un compost).
Ex.: bi- (bivalve), braqui- (braquiür), hemi- (hemiplegia), mega- (megaesòfag), multi- (multiaxial), pan- (panmielitis), paqui- (paquiderm), pluri- (pluridimensional), poli- (poliartritis), taqui- (taquicàrdia), taxi- (taxidèrmia), tele- (teleassistència), tri- (triacetat)
C. FORMES PREFIXADES SENSE VOCAL D'ENLLAÇ
Quan el segon formant és d'origen culte i comença amb vocal, és habitual que el primer formant no prengui cap vocal d'enllaç.
Ex.: proteràndria, termalgèsia, osteïtis, enuràlgia
Excepció: Els formants breus que podrien resultar incomprensibles mantenen la vocal. (Ex.: iso- [isoèdric -a], bio-, eco-, neo-)
D. FORMES PREFIXADES AMB VOCAL D'ENLLAÇ
D1. Adjuntades a formes sufixades llatines començades amb consonant
Les formes prefixades que s'adjunten a una forma sufixada que ja era forma sufixada en llatí i que comença amb consonant prenen la vocal d'enllaç i. (Considerem formes sufixades els formants procedents de paraules lliures que es posposen a un altre formant per a construir un compost.)
Ex.: herbicida, centrífug, velocípede, caducifoli, piscicultor, aqüífer, acidificació
Excepció: Amb -metria i -metre hi ha casos de formes prefixades amb final en -i i casos amb final en -o. (Ex.: planimetria, sacarímetre; craniometria, pluviòmetre.)
D2. Adjuntades a formants començats amb consonant diferent de r i s
Les formes prefixades que s'adjunten a un formant que no era forma sufixada en llatí i que comença amb consonant diferent de r o s prenen la vocal d'enllaç o.
Ex.: cardiovascular, heterosexual, escenografia, condriosoma, galactocele, pseudoscopi, psicofàrmac, neuròleg | neuròloga, biogeoquímic
D3. Adjuntades a paraules del català
Les formes prefixades que s'adjunten a un formant que és una paraula del català solen prendre la vocal d'enllaç o en tots els contextos.
Ex.: psicoanàlisi, microona, macroeconomia, psicoestètic, termoanalgèsia, neuroanatomia
E. SEGON FORMANT COMENÇAT AMB S + [CONSONANT]
E1. És un formant coincident amb una paraula del català
Quan el segon formant d'un compost (manllevat o creat en català) coincideix formalment i semànticament amb una paraula catalana, s'escriu una e (anomenada e protètica) com a lletra inicial d'aquest segon formant.
Ex.: cardioespasme (per coincidència amb espasme), bioespeleologia (per coincidència amb espeleologia); antiestàtic, biestable, contraespionatge, poliesportiu, subespècie, autoescola
Excepció 1: Si l'accent tònic del compost recau en el primer formant, no s'escriu la e protètica (Ex.: megàspora [malgrat espora])
Excepció 2: Si el caràcter complex no és evident, no s'escriu la e protètica. (Ex.: substrat [malgrat estrat])
E2. És un formant no coincident amb cap paraula del català
Quan el segon formant d'un compost no coincideix formalment i semànticament amb una paraula catalana, no s'escriu la e protètica davant del segon formant.
Ex.: angiosperm, microscopi
F. SEGON FORMANT COMENÇAT AMB R O S + [VOCAL]
Quan s'adjunta un prefix o una forma prefixada a un segon formant començat amb r o s+[vocal], generalment no hi ha ni duplicació de r o s ni cap altre canvi gràfic.
. En la pronúncia, es considera que la r és múltiple (=rr) i la s és sorda (=ss).
Ex.: asèpal, antireumàtic, multiracial, ecosistema
Excepció 1: Amb els prefixos a- i co- es duplica la r del segon formant. (Ex.: arrítimia, correferent)]
Excepció 2: Els formants grecs ràfia, ràgia, raqui(o), reo, rexi, rin(o), rinco, riz(o) i rod(o) dupliquen la r quan se'ls adjunta un primer formant acabat en vocal. (Ex.: gastrorràfia, menorràgia, cefalorraquidi, piorrea, otorrinolaringologia, ornitorrinc, micorriza, cinorròdon)
Excepció 3: En paraules antigues de llengua general, hi ha duplicació de r o s. (Ex.: birrem, trirrem, pressuposar.)
Nota
- 1. Aquest criteri es complementa amb les fitxes CRITERI Formants cultes (1): Norma general i tria de variants per a la creació d'un mot complex i CRITERI Formants cultes (3): Accentuació d'un mot complex.
- 2. Per a ampliar la informació, podeu consultar el document Formació de termes amb elements cultes en l'apartat "Criteris terminològics" del web del TERMCAT (arxiu.termcat.cat/criteris/formacio-elements-cultes.pdf). [Aquest document és la publicació d'un criteri normalitzat pel Consell Supervisor del TERMCAT l'any 1990.] (S'han aplicat sobre aquest criteri les modificacions ortogràfiques establertes per l'IEC l'octubre del 2016.)
<Sociologia>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI Limitacions a les dones: barrera invisible, terra enganxós, porta de vidre, sostre de vidre i precipici de vidre
<Ciències socials > Sociologia>
Definició
Així, barrera invisible i terra enganxós tenen un significat general, que es refereix a les limitacions en el conjunt de la trajectòria de les dones que els impedeixen estar en igualtat de condicions amb els homes:
- La barrera invisible és la impossibilitat d'una dona d'accedir a la presa de decisions i de participar plenament en la societat com a conseqüència de les normes i els valors patriarcals tradicionals.
. L'equivalent castellà és la barrera invisible; el francès, la barrière invisible, i l'anglès, the invisible barrier.
- El terra enganxós és la limitació que es troba una dona al llarg de la seva carrera professional com a conseqüència de les tasques i les càrregues culturalment associades a les dones.
. L'equivalent castellà és el suelo pegajoso; el francès, le plancher collant, i l'anglès, the sticky floor.
Pel que fa a porta de vidre i sostre de vidre, són expressions concretes de les barreres invisibles que es troben les dones al món laboral, degudes per tant al pes de les normes i els valors tradicionals:
- La porta de vidre és la barrera invisible que limita la progressió d'una dona al començament de la seva carrera professional.
. L'equivalent castellà és la puerta de cristal, i l'anglès, the glass door.
- El sostre de vidre és la barrera invisible que impedeix a una dona ascendir als càrrecs de més responsabilitat.
. L'equivalent castellà és el techo de cristal; els francesos, le plafond de verre i le plafonnement voilé, i l'anglès, the glass ceiling.
Finalment, ei precipici de vidre fa referència a una situació molt concreta de la carrera professional d'una dona, ja que és la possibilitat única que tenen sovint les dones d'accedir als càrrecs de més responsabilitat només en moments de crisi i, per tant, amb probabilitats de fracàs molt elevades.
. Els equivalents castellans són el acantilado de cristal i el precipicio de cristal; el francès, la falaise de verre, i l'anglès, the glass cliff.
Nota
- Podeu consultar les fitxes completes de barrera invisible, terra enganxós, porta de vidre, sostre de vidre i precipici de vidre al Cercaterm, i també el document de criteri original, Terme de la setmana: precipici de vidre, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/termedelasetmana-precipici-vidre).
<Empresa>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI Limitacions a les dones: barrera invisible, terra enganxós, porta de vidre, sostre de vidre i precipici de vidre
<Economia. Empresa > Empresa>
Definició
Així, barrera invisible i terra enganxós tenen un significat general, que es refereix a les limitacions en el conjunt de la trajectòria de les dones que els impedeixen estar en igualtat de condicions amb els homes:
- La barrera invisible és la impossibilitat d'una dona d'accedir a la presa de decisions i de participar plenament en la societat com a conseqüència de les normes i els valors patriarcals tradicionals.
. L'equivalent castellà és la barrera invisible; el francès, la barrière invisible, i l'anglès, the invisible barrier.
- El terra enganxós és la limitació que es troba una dona al llarg de la seva carrera professional com a conseqüència de les tasques i les càrregues culturalment associades a les dones.
. L'equivalent castellà és el suelo pegajoso; el francès, le plancher collant, i l'anglès, the sticky floor.
Pel que fa a porta de vidre i sostre de vidre, són expressions concretes de les barreres invisibles que es troben les dones al món laboral, degudes per tant al pes de les normes i els valors tradicionals:
- La porta de vidre és la barrera invisible que limita la progressió d'una dona al començament de la seva carrera professional.
. L'equivalent castellà és la puerta de cristal, i l'anglès, the glass door.
- El sostre de vidre és la barrera invisible que impedeix a una dona ascendir als càrrecs de més responsabilitat.
. L'equivalent castellà és el techo de cristal; els francesos, le plafond de verre i le plafonnement voilé, i l'anglès, the glass ceiling.
Finalment, ei precipici de vidre fa referència a una situació molt concreta de la carrera professional d'una dona, ja que és la possibilitat única que tenen sovint les dones d'accedir als càrrecs de més responsabilitat només en moments de crisi i, per tant, amb probabilitats de fracàs molt elevades.
. Els equivalents castellans són el acantilado de cristal i el precipicio de cristal; el francès, la falaise de verre, i l'anglès, the glass cliff.
Nota
- Podeu consultar les fitxes completes de barrera invisible, terra enganxós, porta de vidre, sostre de vidre i precipici de vidre al Cercaterm, i també el document de criteri original, Terme de la setmana: precipici de vidre, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/termedelasetmana-precipici-vidre).
<Física>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca àtom inestable, n m
- es átomo inestable
- en unsteady atom
<Física>
Definició
<Llengua > Lingüística>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:
PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>
- ca adjectiu invariable, n m
- ca adjectiu d'una terminació, n m sin. compl.
- es adjetivo de una terminación
- es adjetivo invariable
- fr adjectif invariable
- en invariable adjective
<Lingüística>
Definició
Nota
- La invariabilitat pot afectar el gènere o el nombre, o bé totes dues categories gramaticals alhora. Són adjectius invariables amb tres formes aquells que no presenten variació formal relacionada amb el gènere en singular, però sí en plural (per exemple, audaç: un home / una dona audaç, homes audaços, dones audaces); són invariables amb dues formes aquells que presenten variació formal relacionada amb el nombre, però no amb el gènere (per exemple, alegre: un xic / una xica alegre, uns xics / unes xiques alegres); són invariables amb una forma aquells que no presenten variació formal relacionada amb el gènere ni amb el nombre (per exemple, beix: un abric / una jaqueta / uns abrics / unes jaquetes beix). [V. invariable]
<Imatge personal > Perruqueria. Estètica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
ESTÉVEZ, Miquel Àngel; RUBIRALTA, Joan. Vocabulari de perruqueria i bellesa. 2a ed. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1988. 75 p.
ISBN 84-393-0865-5
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca agulla de ganxo, n f
- ca invisible, n m sin. compl.
- es invisible
- fr épingle à chignon
- en hairpin
<Imatge personal > Perruqueria>
Definició
<Ciències de la salut > Medicina clínica > Classificació internacional de malalties>
Les denominacions en català d'aquesta fitxa procedeixen de l'obra següent, elaborada pel TERMCAT:
CIM-9-MC: Classificació internacional de malalties: 9a revisió: modificació clínica. 6a edició. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Salut: Pòrtic, 2008. 1263 p.
ISBN: 978-84-9809-032-1
Aquesta classificació és la versió en català de la International Classification of Diseases, 9th revision, Clinical Modification (ICD-9-CM), que ha elaborat el TERMCAT a partir d'un encàrrec del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.
Les denominacions en anglès procedeixen del text oficial nord-americà, la versió digital del qual es pot descarregar des de l'adreça:
ftp://ftp.cdc.gov/pub/Health_Statistics/NCHS/Publications/ICD9-CM/2006/
Com a referència addicional s'ha tingut en compte l'obra:
PUCKETT, C. D. 2007 Annual hospital version: the educational annotation of ICD-9-CM. 5th ed. Reno, Nev.: Channel Publishing, 2006. 936 p.
ISBN: 1-933053-06-2
L'agrupació dels termes en àrees temàtiques s'ha fet seguint la distribució en capítols d'aquestes obres.
Com que l'ús principal d'aquestes classificacions és la codificació amb finalitats clíniques i estadístiques dels diagnòstics i procediments efectuats en els centres hospitalaris, els termes inclosos poden diferir dels que són habituals en la pràctica mèdica.
- ca angina inestable
- en unstable angina
<Classificació internacional de malalties > Malalties > Malalties de l'aparell circulatori>
<Ciències de la salut > Semiologia>, <Angiologia>, <Cardiologia>
La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
- ca angina inestable, n f
- ca preinfart, n m sin. compl.
<Ciències de la salut > Semiologia>, <Angiologia>, <Cardiologia>
Definició
Nota
- La denominació preinfart es considera obsoleta.
<Economia > Finances > Assegurances>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'assegurances: terminologia i fraseologia. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2001. 214 p.
ISBN 84-393-5519-X
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca assegurable, adj
- es asegurable
- en insurable
<Assegurances > Risc>
