Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "infeli" dins totes les àrees temàtiques
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:
UNIVERSITAT DE BARCELONA. SERVEIS LINGÜÍSTICS. Vocabulari de botànica: Català-castellà-francès-anglès. Barcelona: Institut Joan Lluís Vives: Universitat de Barcelona, 2004. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 84-95817-09-8
Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015, cop. 2015.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca ínfer -a, adj
- es ínfero -ra, adj
- fr infère, adj
- en inferior, adj
<Botànica>
<Indumentària > Accessoris de vestir>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca ínfula, n f
- es ínfula
- en infula
<Indumentària > Accessoris de vestir>
Definició
<Esport > Esports de pilota > Beisbol>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de beisbol. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1992. 105 p.; 20 cm. (Diccionaris dels esports olímpics; 24)
ISBN 84-7739-274-9
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca camp interior, n m
- ca diamant, n m sin. compl.
- ca quadre, n m sin. compl.
- es campo interior
- es cuadro
- es diamante
- fr avant champ
- fr champ intérieur
- fr diamant
- fr intra-champ
- en diamond
- en infield
<Esport > Esports de pilota > Beisbol>
Definició
Nota
- Per extensió, el sinònim complementari "diamant" s'aplica també a la totalitat del camp de joc.
<Esport > Esports de pilota > Criquet>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:
- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).
- ca camp interior, n m
- es campo interior
- en infield
<Esport > Esports de pilota > Criquet>
Definició
<Esport > Esports de pilota > Criquet>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari bàsic del criquet [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/138/>
- ca camp interior, n m
- es campo interior
- en infield
<Esport > Esports de pilota > Criquet>
Definició
<09 Esports de pilota > 09 Beisbol>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>
- ca camp interior, n m
- ca diamant, n m sin. compl.
- ca quadre, n m sin. compl.
- es campo interior
- es cuadro
- es diamante
- fr avant-champ
- fr champ intérieur
- fr diamant
- fr intra-champ
- en diamond
- en infield
<Esport > 09 Esports de pilota > 09 Beisbol>
Definició
Nota
- 1. Per extensió, el sinònim complementari diamant s'aplica també al camp de joc sencer.
- 2. El camp interior té una base a cada angle i el monticle del llançador al mig.
<09 Esports de pilota > 08 Criquet>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>
- ca camp interior, n m
- es campo interior, n m
- en infield, n
<Esport > 09 Esports de pilota > 08 Criquet>
Definició
<Dret romà>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca cautio damni infecti [la], n f
<Dret romà>
Definició
Nota
- Àmbit: Inespecífic
- ('garantia de dany previsible')
<Llengua > Lingüística > Llengües>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.
L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.
Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.
El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.
Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca deg xinag
- ca deg hit'an sin. compl.
- ca degexit'an sin. compl.
- ca ingalik sin. compl.
- cy Deg Xinag
- cy Ingalik
- cy Deg hit'an sin. compl.
- cy Degexit'an sin. compl.
- cy Ingalik sin. compl.
- de Deg Xinag
- de Deg Hit'an sin. compl.
- de Deg Hitan sin. compl.
- de Deg Xit'an sin. compl.
- de Degexit'an sin. compl.
- de Ingalik sin. compl.
- de Ingalit sin. compl.
- en Deg Xinag
- en Deg Hit'an sin. compl.
- en Deg Xit'an sin. compl.
- en Degexit'an sin. compl.
- en Ingalik sin. compl.
- es ingalí
- es deg hit'an sin. compl.
- es deg xinag sin. compl.
- es degexit'an sin. compl.
- es ingalik sin. compl.
- eu deg Xinagera
- eu deg hit'an sin. compl.
- eu deg xinag sin. compl.
- eu degexit'an sin. compl.
- eu ingalik sin. compl.
- eu ingalikera sin. compl.
- fr deg hitʾan
- fr ingalik
- fr deg xinag sin. compl.
- fr degexit'an sin. compl.
- fr ingalik sin. compl.
- gl deg xinag
- gl ingalik
- gl deg hit'an sin. compl.
- gl degexit'an sin. compl.
- gl ingalik sin. compl.
- gn deg xinag
- gn ingalik
- gn deg hit'an sin. compl.
- gn degexit'an sin. compl.
- gn ingalik sin. compl.
- it deg xinag
- it deg hit'an sin. compl.
- it degexit'an sin. compl.
- it ingalik sin. compl.
- pt deg xinag
- pt deg hit'an sin. compl.
- pt degexit'an sin. compl.
- pt ingalik sin. compl.
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
<Atapascana-eyak-tlingit > Septentrional>, <Amèrica > Estats Units d'Amèrica>
Definició
La família atapascana-eyak-tlingit s'estén en una llarga franja des d'Alaska fins a Mèxic. Sembla que el nucli originari se situava a l'interior d'Alaska, des d'on es va escampar cap a l'oest i cap al sud.
Els parlars del riu Yukon i els del Kuskokwim constitueixen les dues varietats dialectals bàsiques de la llengua deg xinag.
El grup ètnic, anomenat deg hit'an està integrat per unes 250 persones. Tots els parlants competents de la llengua tenen més de 50 anys, és a dir, les noves generacions ja no aprenen la llengua.
L'antiga designació ingalik, que també s'aplica a l'alt kuskokwim, té connotacions pejoratives.
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca estramoni, n m
- ca castanya talpera, n f sin. compl.
- ca herba de l'asma, n f sin. compl.
- ca herba de l'ofec, n f sin. compl.
- ca herba talpera, n f sin. compl.
- ca herba talpinera, n f sin. compl.
- ca abret, n m alt. sin.
- ca castanya, n f alt. sin.
- ca castanyer bord, n m alt. sin.
- ca castanyes, n f pl alt. sin.
- ca datura borda, n f alt. sin.
- ca estramoni (fruit), n m alt. sin.
- ca estramoni pudent, n m alt. sin.
- ca fesolera de llum, n f alt. sin.
- ca figuera borda, n f alt. sin.
- ca figuera d'infern, n f alt. sin.
- ca figuera infernal, n f alt. sin.
- ca figuera infernal borda, n f alt. sin.
- ca herba de les talpes, n f alt. sin.
- ca herba de talps, n f alt. sin.
- ca herba pudent, n f alt. sin.
- ca herba queixalera, n f alt. sin.
- ca orval, n m alt. sin.
- ca pudent, n m alt. sin.
- ca pudents, n m pl alt. sin.
- ca talpenera, n f alt. sin.
- ca talper, n m alt. sin.
- ca talpera, n f alt. sin.
- ca campanono, n m var. ling.
- ca curalotot bord, n m var. ling.
- ca figuera loca, n f var. ling.
- ca herba de taups, n f var. ling.
- ca herba pudenta, n f var. ling.
- ca herba tauera, n f var. ling.
- ca herba taupera, n f var. ling.
- ca trompetilla, n f var. ling.
- nc Datura stramonium L.
<Botànica > solanàcies>