Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "infimitat" dins totes les àrees temàtiques
<Dret civil>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca indignitat successòria, n f
- es indignidad para suceder
<Dret civil>
Definició
Nota
-
L'article 412-3 del Codi civil de Catalunya (CCCat) recull les situacions que impliquen la indignitat successòria d'un subjecte: a) El qui ha estat condemnat per sentència ferma dictada en judici penal per haver matat o haver intentat matar dolosament el causant, el seu cònjuge, la persona amb qui convivia en unió estable o algun descendent o ascendent del causant; b) El qui ha estat condemnat per sentència ferma dictada en judici penal per haver comès dolosament delictes de lesions greus, contra la llibertat, de tortures, contra la integritat moral o contra la llibertat i la indemnitat sexuals, si la persona agreujada és el causant, el seu cònjuge, la persona amb qui convivia en unió estable o algun descendent o ascendent del causant; c) El qui ha estat condemnat per sentència ferma dictada en judici penal per haver calumniat el causant, si l'ha acusat d'un delicte per al qual la llei estableix una pena de presó que no sigui inferior a tres anys; d) El qui ha estat condemnat per sentència ferma en judici penal per haver prestat fals testimoni contra el causant, si li ha imputat un delicte per al qual la llei estableix una pena de presó que no és inferior a tres anys; e) El qui ha estat condemnat per sentència ferma dictada en judici penal per haver comès un delicte contra els drets i deures familiars, en la successió de la persona agreujada o d'un representant legal d'aquesta; f) Els pares que han estat suspesos o privats de la potestat respecte al fill causant de la successió, per una causa que els sigui imputable; g) El qui ha induït el causant de manera maliciosa a atorgar, revocar o modificar un testament, un pacte successori o qualsevol altra disposició per causa de mort del causant o li ha impedit de fer-ho, i també el qui, coneixent aquests fets, se n'ha aprofitat; i h) El qui ha destruït, amagat o alterat el testament o una altra disposició per causa de mort del causant.
Així com la llei estableix aquestes causes d'indignitat successòria també estableix la possibilitat que aquestes causes no tinguin efectes si el causant atorga la disposició a favor de l'indigne coneixent-ne la causa, si s'hi reconcilia per actes indubtables o el perdona mitjançant escriptura pública o disposicions fetes en pacte successori. Tant la reconciliació com el perdó són irrevocables.
Incórrer en una d'aquestes causes d'indignitat, tal com estableix l'article 451-17.a del CCCat, suposa una causa de desheretament. Per tant, el causant pot privar els seus legitimaris del dret a la legítima, si en la successió concorre alguna d'aquestes causes. En aquest cas, la llegítima individual s'extingeix i s'integra en l'herència sense acréixer la dels altres legitimaris (art. 451-25.3 CCCat).
L'acció per a declarar la indignitat successòria caduca al cap de quatre anys des que la persona legitimada la pot exercir o en pot conèixer l'existència d'una manera raonable, i, en tot cas, passats quatre anys des que la persona indigna hagi pres possessió dels béns en qualitat d'hereva o legatària. En el cas que la causa exigeixi una condemna en sentència, aquest còmput del termini de caducitat s'inicia quan la sentència és ferma (art. 421-7 CCCat).
Si la persona indigna ja ha pres possessió dels béns, s'ha de liquidar aquesta situació possessòria considerant-la posseïdora de mala fe, i els efectes de la indignitat es retrotrauen al moment de la delació. La indignitat és personalíssima i no afecta els fills o descendents de la persona indigna que són cridats a la successió (art. 412-8 CCCat). - V. t.: desheretament n m
<Ciències de la salut > Bioètica>
La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.
- ca inequitat, n f
- ca iniquitat, n f sin. compl.
- es inequidad, n f
- fr iniquité, n f
- en inequity, n
<Ciències de la salut > Bioètica>
Definició
Nota
- Les inequitats sanitàries són diferències sistemàtiques que s'observen en l'estat de salut dels diferents grups de població i suposen un cost social i econòmic tant per a les persones com per a les societats.
<Ciències de la salut > Educació per a la salut>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia de l'educació per a la salut [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/321/>
- ca inequitat en salut, n f
- ca iniquitat en salut, n f
- es inequidad en salud, n f
- en health inequity, n
<Educació per a la salut > Pedagogia en salut>
Definició
<Ciències de la salut > Conceptes troncals>
La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
- ca infermetat, n f
<Ciències de la salut > Conceptes troncals>
Definició
<Economia > Finances > Assegurances>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'assegurances: terminologia i fraseologia. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2001. 214 p.
ISBN 84-393-5519-X
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca infidelitat, n f
- es infidelidad
- en employee dishonesty
<Assegurances > Assegurança privada > Assegurança de danys > Assegurança de robatori>
Definició
<Dret > Dret penal. Dret penitenciari>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari de dret penal i penitenciari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/172/>
- ca infidelitat en la custòdia de documents, n f
- es infidelidad en la custodia de documentos, n f
<Dret penal i penitenciari > Dret penal>
<Dret penal>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:
LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca infidelitat en la custòdia de documents, n f
- es infidelidad en la custodia de documentos, n f
<Dret penal>
<Dret penal>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca infidelitat en la custòdia de documents, n f
- es infidelidad en la custodia de documentos
<Dret penal>
Definició
Nota
- Àmbit: Espanya
-
En el capítol IV («De la infidelitat en la custòdia de documents i de la violació de secrets») del títol XIX («Delictes contra l'Administració pública») del Codi penal (CP) es recullen tres articles, del 413 al 415, que fan referència a la custòdia de documents encomanada als funcionaris o a les autoritats en virtut de llur càrrec; també pot afectar els particulars encarregats accidentalment del despatx o de la custòdia de documents, per comissió del govern o de les autoritats o dels funcionaris als quals s'hagi encomanat la custòdia, d'acord amb l'article 416 del CP.
La infracció del deure de custòdia es castiga, principalment, perquè afecta el funcionament correcte de l'Administració pública, la puresa de la funció pública, en sentit objectiu o material, tenint en compte el dany social que pot comportar l'exercici indegut del càrrec públic i com pot condicionar la relació entre l'Administració i els ciutadans. En segon lloc, també afecta l'organització interna de l'Administració, és a dir, la relació entre l'Administració i els funcionaris o les autoritats.
Essencialment, l'incompliment del deure de fidelitat que tenen tots els funcionaris només s'ha de sancionar administrativament (responsabilitat disciplinària) sempre que no afecti la ciutadania. L'article 413 del CP castiga les autoritats o els funcionaris (per als efectes penals, cal consultar l'article 24 del CP) que, sabent-ho, sostreguin, destrueixin, inutilitzin o ocultin, totalment o parcialment, documents la custòdia dels quals els estigui encomanada en virtut del càrrec, amb penes de presó d'un a quatre anys, una multa de set a vint-i-quatre mesos i la inhabilitació especial per a l'ocupació o l'exercici de càrrecs públics durant un període de tres a sis anys.
Cal tenir en compte que el CP proporciona una definició legal de document en l'article 26: «A l'efecte d'aquest Codi es considera document tot suport material que expressi o incorpori dades, fets o narracions amb eficàcia probatòria o amb qualsevol altre tipus de rellevància jurídica.» Aquesta definició tanca d'una manera completa el pas a la figura tradicional de document, referit exclusivament al text escrit, per bé que ja fa trenta anys que la doctrina va començar a considerar errònia la delimitació conceptual de document a les manifestacions de voluntat en forma escrita capaces de provar fets de transcendència jurídica. Són exemples de documents, d'acord amb l'article 26 CP, les cintes magnetofòniques, les cintes de vídeo, els suports informàtics, les fotografies i els escrits. La jurisprudència inclou la correspondència privada o oficial en el concepte, d'acord amb la Sentència del Tribunal Suprem (STS) del 31.5.1884, la STS del 23.11.1939, la STS del 25.10.1947, la STS del 22.5.1951, la STS del 25.4.1972 i la STS del 5.11.1974, entre altres sentències.
El CP del 1995 redueix l'objecte de protecció als documents i exclou els efectes -que comprenen els béns mobles- a què feia referència l'article 365 del CP anterior. D'aquesta manera, no es consideren documents a l'efecte penal les peces d'escultura, els quadres i altres béns mobles (art. 237 i 413 i s. CP), a diferència del que considera la jurisprudència en la interpretació del dret penal francès, que inclou la sostracció de les estàtues i els quadres exposats en els museus, els llibres de les biblioteques públiques i els objectes dipositats en la consigna de les estacions; la infidelitat aplicada als objectes descrits pot comportar un delicte de malversació de cabals públics. Fora de la relació de custòdia entre els documents i els funcionaris es pot cometre, si escau, un delicte de danys o el delicte patrimonial corresponent, si hi ha l'element subjectiu de l'ànim de lucre.
El CP del 1995 només castiga la comissió dolosa de la infidelitat en la custòdia de documents, i tanca la polèmica doctrinal relacionada amb la possibilitat de la incriminació de la modalitat imprudent, defensada per la doctrina majoritària i per la STS del 10.6.1987, la STS del 24.10.1990 i la STS del 21.2.1995, entre altres sentències. En efecte, en l'article 413 del CP s'ha introduït el fragment «sabent-ho», que exclou la imprudència. A més, cal tenir en compte el que disposa l'article 12 del CP, que estableix que «les accions o omissions imprudents només s'han de castigar quan la llei ho disposi expressament». L'article 414 del CP castiga les autoritats o els funcionaris que, sabent-ho, destrueixin o inutilitzin els mitjans disposats per l'autoritat competent per a impedir l'accés al document o en consentin la destrucció o la inutilització, amb la pena de presó de sis mesos a un any o una multa de sis a vint-i-quatre mesos i la inhabilitació especial per a ocupar o exercir un càrrec públic durant un període d'un a tres anys. L'objecte de la conducta no és el document, sinó les barreres de protecció dels documents acordades prèviament per l'autoritat competent, sense que sigui necessari l'accés al contingut dels documents.
L'article 415 del CP castiga les autoritats o els funcionaris que, sabent-ho i sense autorització, accedeixin o permetin l'accés a documents secrets amb la pena de multa de sis a dotze mesos i la inhabilitació especial per a ocupar o exercir un càrrec públic durant un període d'un a tres anys. Es castiga l'accés il·lícit a documents secrets (que han de ser oficials i no privats) dels funcionaris no autoritzats per a conèixer-ne el contingut. Són secrets oficials, per exemple, els secrets estadístics, els secrets en matèria econòmica i tributària, el secret sanitari, el secret dels membres del govern i dels parlamentaris, els secrets processals i el secret sumarial. Cal excloure de l'àmbit de l'article 415 del CP els secrets oficials i públics relatius a matèries delicades que són objecte de protecció en altres preceptes penals a causa de l'especificitat del bé jurídic protegit. Un exemple és el delicte de traïció de l'article 584 del CP i els articles del 598 al 603 del CP, que fan referència a la seguretat o a la defensa de l'Estat i són d'aplicació preferent.
Finalment, el CP inclou la infidelitat en la custòdia d'interns comesa per funcionaris encarregats de conduir i de custodiar persones condemnades, preses o detingudes entre els delictes contra l'Administració de justícia, en l'article 471 del títol XX.
<Dret > Dret penal. Dret penitenciari>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari de dret penal i penitenciari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/172/>
- ca infidelitat en la custòdia de presos, n f
- es infidelidad en la custodia de presos, n f
<Dret penal i penitenciari > Dret penal>
<Dret penal>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:
LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca infidelitat en la custòdia de presos, n f
- es infidelidad en la custodia de presos, n f
<Dret penal>
