Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "innocentada" dins totes les àrees temàtiques

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  angelets, n m pl
  • ca  cap de reina, n m alt. sin.
  • ca  cendrosa, n f alt. sin.
  • ca  collcolom, n m alt. sin.
  • ca  colomets, n m pl alt. sin.
  • ca  colomina, n f alt. sin.
  • ca  conillets, n m pl alt. sin.
  • ca  fumària, n f alt. sin.
  • ca  fumària oficinal, n f alt. sin.
  • ca  fumaterra, n f alt. sin.
  • ca  fumdeterra, n f alt. sin.
  • ca  fumera, n f alt. sin.
  • ca  fumusterra, n f alt. sin.
  • ca  gallaret, n m alt. sin.
  • ca  gallarets, n m pl alt. sin.
  • ca  gallgallaret, n m alt. sin.
  • ca  herba de colom, n f alt. sin.
  • ca  herba de foc, n f alt. sin.
  • ca  herba de fum, n f alt. sin.
  • ca  herba dels innocents, n f alt. sin.
  • ca  julivert bord, n m alt. sin.
  • ca  manetes de Nostre Senyor, n f pl alt. sin.
  • ca  mataconill, n m/f alt. sin.
  • ca  peuets de Nostre Senyor, n m pl alt. sin.
  • ca  pixallits, n m alt. sin.
  • ca  ponedora, n f alt. sin.
  • ca  sabatetes de la Mare de Déu, n f pl alt. sin.
  • ca  sang de Crist, n f alt. sin.
  • ca  fum de terra, n f var. ling.
  • ca  fumilisterra, n f var. ling.
  • ca  fumisterra, n f var. ling.
  • ca  fumisterre, n f var. ling.
  • ca  fumisterri, n f var. ling.
  • ca  fumulterra, n f var. ling.
  • ca  galleret, n m var. ling.
  • ca  gallerets, n m pl var. ling.
  • ca  gallgalleret, n m var. ling.
  • ca  jolivert bord, n m var. ling.
  • ca  serri musteli, n m var. ling.
  • ca  serri musterri, n m var. ling.
  • ca  terri mus-terri, n m var. ling.
  • nc  Fumaria officinalis L.

<Botànica > papaveràcies>

Nota

  • 1. MASCLANS indica que de vegades algunes de les denominacions que recull s'apliquen també a altres espècies del gènere Fumaria.
    2. Entre les nombroses variants del nom fumdeterra (forma normativa recollida a DIEC2-E), és habitual en obres rosselloneses la forma fuma terra (paral·lela al francès fumaterre), i en obres balears la forma fumusterra (a partir del llatí FUMUS TERRAE 'fum de la terra' o bé FIMUS TERRAE 'fems de la terra').
angelets angelets

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  angelets, n m pl
  • ca  cap de reina, n m alt. sin.
  • ca  cendrosa, n f alt. sin.
  • ca  collcolom, n m alt. sin.
  • ca  colomets, n m pl alt. sin.
  • ca  colomina, n f alt. sin.
  • ca  conillets, n m pl alt. sin.
  • ca  fumària, n f alt. sin.
  • ca  fumària oficinal, n f alt. sin.
  • ca  fumaterra, n f alt. sin.
  • ca  fumdeterra, n f alt. sin.
  • ca  fumera, n f alt. sin.
  • ca  fumusterra, n f alt. sin.
  • ca  gallaret, n m alt. sin.
  • ca  gallarets, n m pl alt. sin.
  • ca  gallgallaret, n m alt. sin.
  • ca  herba de colom, n f alt. sin.
  • ca  herba de foc, n f alt. sin.
  • ca  herba de fum, n f alt. sin.
  • ca  herba dels innocents, n f alt. sin.
  • ca  julivert bord, n m alt. sin.
  • ca  manetes de Nostre Senyor, n f pl alt. sin.
  • ca  mataconill, n m/f alt. sin.
  • ca  peuets de Nostre Senyor, n m pl alt. sin.
  • ca  pixallits, n m alt. sin.
  • ca  ponedora, n f alt. sin.
  • ca  sabatetes de la Mare de Déu, n f pl alt. sin.
  • ca  sang de Crist, n f alt. sin.
  • ca  fum de terra, n f var. ling.
  • ca  fumilisterra, n f var. ling.
  • ca  fumisterra, n f var. ling.
  • ca  fumisterre, n f var. ling.
  • ca  fumisterri, n f var. ling.
  • ca  fumulterra, n f var. ling.
  • ca  galleret, n m var. ling.
  • ca  gallerets, n m pl var. ling.
  • ca  gallgalleret, n m var. ling.
  • ca  jolivert bord, n m var. ling.
  • ca  serri musteli, n m var. ling.
  • ca  serri musterri, n m var. ling.
  • ca  terri mus-terri, n m var. ling.
  • nc  Fumaria officinalis L.

<Botànica > papaveràcies>

Nota

  • 1. MASCLANS indica que de vegades algunes de les denominacions que recull s'apliquen també a altres espècies del gènere Fumaria.
    2. Entre les nombroses variants del nom fumdeterra (forma normativa recollida a DIEC2-E), és habitual en obres rosselloneses la forma fuma terra (paral·lela al francès fumaterre), i en obres balears la forma fumusterra (a partir del llatí FUMUS TERRAE 'fum de la terra' o bé FIMUS TERRAE 'fems de la terra').
arracadetes de la Mare de Déu arracadetes de la Mare de Déu

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  arracadetes de la Mare de Déu, n f pl
  • ca  cendrellosa, n f alt. sin.
  • ca  colomina, n f alt. sin.
  • ca  conillets, n m pl alt. sin.
  • ca  espardenyetes de la Mare de Déu, n f pl alt. sin.
  • ca  fadristerns, n m pl alt. sin.
  • ca  fartabous, n m alt. sin.
  • ca  fumària, n f alt. sin.
  • ca  fumària enfiladissa, n f alt. sin.
  • ca  fumdeterra, n f alt. sin.
  • ca  fumusterra, n f alt. sin.
  • ca  gallaret, n m alt. sin.
  • ca  gallarets, n m pl alt. sin.
  • ca  herba de colom, n f alt. sin.
  • ca  herba de fum, n f alt. sin.
  • ca  herba dels innocents, n f alt. sin.
  • ca  herba dona, n f alt. sin.
  • ca  herba ponedora, n f alt. sin.
  • ca  inflabou, n m alt. sin.
  • ca  inflabous, n m alt. sin.
  • ca  julivert bord, n m alt. sin.
  • ca  julivert de rata, n m alt. sin.
  • ca  manetes de Nostre Senyor, n f pl alt. sin.
  • ca  mataconill, n m/f alt. sin.
  • ca  mataconills, n m/f alt. sin.
  • ca  ponedora, n f alt. sin.
  • ca  sabatetes de la Mare de Déu, n f pl alt. sin.
  • ca  unflabous, n m alt. sin.
  • ca  arrecadetes de la Mare de Déu, n f pl var. ling.
  • ca  felibusternis, n m pl var. ling.
  • ca  ferri-busterri, n m var. ling.
  • ca  ferri-musterri, n m var. ling.
  • ca  ferribusterri, n m var. ling.
  • ca  ferribustèrribus, n m var. ling.
  • ca  fum de terra, n f var. ling.
  • ca  fumisterra, n f var. ling.
  • ca  gallerets, n m pl var. ling.
  • ca  gatamoro, n m var. ling.
  • ca  jolivert bord, n m var. ling.
  • ca  juevert bord, n m var. ling.
  • ca  orribustèrri, n m var. ling.
  • ca  serri-musterri, n m var. ling.
  • ca  terri musterri, n m var. ling.
  • ca  terri-busterri, n m var. ling.
  • ca  terri-musterri, n m var. ling.
  • nc  Fumaria capreolata L.

<Botànica > papaveràcies>

arracadetes de la Mare de Déu arracadetes de la Mare de Déu

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  arracadetes de la Mare de Déu, n f pl
  • ca  cendrellosa, n f alt. sin.
  • ca  colomina, n f alt. sin.
  • ca  conillets, n m pl alt. sin.
  • ca  espardenyetes de la Mare de Déu, n f pl alt. sin.
  • ca  fadristerns, n m pl alt. sin.
  • ca  fartabous, n m alt. sin.
  • ca  fumària, n f alt. sin.
  • ca  fumària enfiladissa, n f alt. sin.
  • ca  fumdeterra, n f alt. sin.
  • ca  fumusterra, n f alt. sin.
  • ca  gallaret, n m alt. sin.
  • ca  gallarets, n m pl alt. sin.
  • ca  herba de colom, n f alt. sin.
  • ca  herba de fum, n f alt. sin.
  • ca  herba dels innocents, n f alt. sin.
  • ca  herba dona, n f alt. sin.
  • ca  herba ponedora, n f alt. sin.
  • ca  inflabou, n m alt. sin.
  • ca  inflabous, n m alt. sin.
  • ca  julivert bord, n m alt. sin.
  • ca  julivert de rata, n m alt. sin.
  • ca  manetes de Nostre Senyor, n f pl alt. sin.
  • ca  mataconill, n m/f alt. sin.
  • ca  mataconills, n m/f alt. sin.
  • ca  ponedora, n f alt. sin.
  • ca  sabatetes de la Mare de Déu, n f pl alt. sin.
  • ca  unflabous, n m alt. sin.
  • ca  arrecadetes de la Mare de Déu, n f pl var. ling.
  • ca  felibusternis, n m pl var. ling.
  • ca  ferri-busterri, n m var. ling.
  • ca  ferri-musterri, n m var. ling.
  • ca  ferribusterri, n m var. ling.
  • ca  ferribustèrribus, n m var. ling.
  • ca  fum de terra, n f var. ling.
  • ca  fumisterra, n f var. ling.
  • ca  gallerets, n m pl var. ling.
  • ca  gatamoro, n m var. ling.
  • ca  jolivert bord, n m var. ling.
  • ca  juevert bord, n m var. ling.
  • ca  orribustèrri, n m var. ling.
  • ca  serri-musterri, n m var. ling.
  • ca  terri musterri, n m var. ling.
  • ca  terri-busterri, n m var. ling.
  • ca  terri-musterri, n m var. ling.
  • nc  Fumaria capreolata L.

<Botànica > papaveràcies>

colomina colomina

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  colomina, n f
  • ca  fumaterra, n f alt. sin.
  • ca  fumdeterra, n f alt. sin.
  • ca  fumusterra, n f alt. sin.
  • ca  herba dels innocents, n f alt. sin.
  • ca  julivert bord, n m alt. sin.
  • ca  pixallits, n m alt. sin.
  • ca  fum de terra, n f var. ling.
  • ca  fumisterra, n f var. ling.
  • ca  juevert bord, n m var. ling.
  • nc  Fumaria agraria Lag.

<Botànica > papaveràcies>

Nota

  • Entre les nombroses variants del nom fumdeterra (forma normativa recollida a DIEC2-E), és habitual en obres rosselloneses la forma fumaterra (paral·lela al francès fumeterre), i en obres balears la forma fumusterra (a partir del llatí FUMUS TERRAE 'fum de la terra' o bé FIMUS TERRAE 'fems de la terra').
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  colomina, n f
  • ca  fumaterra, n f alt. sin.
  • ca  fumdeterra, n f alt. sin.
  • ca  fumusterra, n f alt. sin.
  • ca  herba dels innocents, n f alt. sin.
  • ca  julivert bord, n m alt. sin.
  • ca  pixallits, n m alt. sin.
  • ca  fum de terra, n f var. ling.
  • ca  fumisterra, n f var. ling.
  • ca  juevert bord, n m var. ling.
  • nc  Fumaria agraria Lag.

<Botànica > papaveràcies>

Nota

  • Entre les nombroses variants del nom fumdeterra (forma normativa recollida a DIEC2-E), és habitual en obres rosselloneses la forma fumaterra (paral·lela al francès fumeterre), i en obres balears la forma fumusterra (a partir del llatí FUMUS TERRAE 'fum de la terra' o bé FIMUS TERRAE 'fems de la terra').
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  conillets, n m pl
  • ca  fumària densiflora, n f alt. sin.
  • ca  fumaterra, n f alt. sin.
  • ca  fumusterra de flors petites, n f alt. sin.
  • ca  gallarets, n m pl alt. sin.
  • ca  herba de colom, n f alt. sin.
  • ca  herba dels innocents, n f alt. sin.
  • ca  julivert bord, n m alt. sin.
  • ca  pixallits, n m alt. sin.
  • ca  fumisterri, n f var. ling.
  • nc  Fumaria densiflora DC.
  • nc  Fumaria micrantha Lag. var. ling.

<Botànica > papaveràcies>

Nota

  • Entre les nombroses variants del nom fumdeterra (forma normativa recollida a DIEC2-E), és habitual en obres rosselloneses la forma fumaterra (paral·lela al francès fumaterre), i en obres balears la forma fumusterra (a partir del llatí FUMUS TERRAE 'fum de la terra' o bé FIMUS TERRAE 'fems de la terra').
conillets conillets

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  conillets, n m pl
  • ca  fumària densiflora, n f alt. sin.
  • ca  fumaterra, n f alt. sin.
  • ca  fumusterra de flors petites, n f alt. sin.
  • ca  gallarets, n m pl alt. sin.
  • ca  herba de colom, n f alt. sin.
  • ca  herba dels innocents, n f alt. sin.
  • ca  julivert bord, n m alt. sin.
  • ca  pixallits, n m alt. sin.
  • ca  fumisterri, n f var. ling.
  • nc  Fumaria densiflora DC.
  • nc  Fumaria micrantha Lag. var. ling.

<Botànica > papaveràcies>

Nota

  • Entre les nombroses variants del nom fumdeterra (forma normativa recollida a DIEC2-E), és habitual en obres rosselloneses la forma fumaterra (paral·lela al francès fumaterre), i en obres balears la forma fumusterra (a partir del llatí FUMUS TERRAE 'fum de la terra' o bé FIMUS TERRAE 'fems de la terra').
fossa innominada fossa innominada

<Anatomia > Òrgans i sistemes>, <Otorrinolaringologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  fossa innominada, n f

<Anatomia > Òrgans i sistemes>, <Otorrinolaringologia>

Definició
Depressió poc profunda situada entre la corda vocal superior i el plec aritenoepiglòtic de cada costat.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  fumària, n f
  • ca  angelets, n m pl sin. compl.
  • ca  fumdeterra, n f sin. compl.
  • ca  gallaret, n m sin. compl.
  • ca  herba de colom, n f sin. compl.
  • ca  herba de foc, n f sin. compl.
  • ca  herba del fum, n f sin. compl.
  • ca  herba dels innocents, n f sin. compl.
  • ca  pixallits, n m sin. compl.
  • ca  colomina, n f alt. sin.
  • ca  fumusterra, n f alt. sin.
  • ca  gallarets, n m pl alt. sin.
  • ca  gallgallaret, n m alt. sin.
  • ca  herba de coloms, n f alt. sin.
  • ca  herba de fum, n f alt. sin.
  • ca  julivert bord, n m alt. sin.
  • ca  peu de pardal, n m alt. sin.
  • ca  ponedora, n f alt. sin.
  • ca  gallgalleret, n m var. ling.
  • ca  jolivert bord, n m var. ling.
  • nc  Fumaria sp. pl.

<Botànica > papaveràcies>