Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

Cerca bàsica

Cerca avançada

Text de la consulta

Condició

Denominació

Nota

Definició

Àrea temàtica

Llengua

Categoria lèxica

Jerarquia

Cerca bàsica

Cerca avançada

Resultats per a la cerca "instruccions" dins totes les àrees temàtiques

circular

<Dret > Dret administratiu>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de dret administratiu [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/169/>

ca circular, n f
ca instrucció, n f sin. compl.
ca ordre de servei, n f sin. compl.
es circular, n f
es instrucción, n f
es parte de servicio, n m

<Dret administratiu > Fonts de l'ordenament administratiu>

Definició

Document amb el qual un òrgan administratiu dirigeix l'activitat d'un òrgan jeràrquicament dependent.

classe inversa

<Pedagogia. Ensenyament>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

ca classe inversa, n f
es clase al revés, n f
es clase inversa, n f
es clase invertida, n f
fr classe inversée, n f
fr classe renversée, n f
en backwards classroom, n
en flip teaching, n
en flipped classroom, n
en reverse instruction, n
en reverse teaching, n
de umgedrehter Unterricht, n m

<Pedagogia. Ensenyament>

Definició

Aprenentatge mixt en què els alumnes accedeixen als continguts formatius fora de l'aula, per mitjà de materials digitals sovint en format audiovisual, i durant les hores de presència a l'aula reben atenció personalitzada i realitzen activitats pensades per a consolidar els coneixements.

classe inversa

<Ciències de la salut > Educació per a la salut>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia de l'educació per a la salut [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/321/>

ca classe inversa, n f
es clase al revés, n f
es clase inversa, n f
es clase invertida, n f
en flip teaching, n
en flipped classroom, n
en reverse instruction, n
en reverse teaching, n

<Educació per a la salut > Solucions pedagògiques en salut>

Definició

Aprenentatge semipresencial en què inicialment s'accedeix al coneixement sobre una temàtica concreta de manera no presencial, sovint en línia i amb mitjans audiovisuals, i, en una o diverses trobades presencials posteriors, es realitzen activitats col·laboratives destinades a la resolució de dubtes, la consolidació de coneixements i l'assoliment de les competències previstes.

com-es-fa

<TIC: Tecnologies de la informació i la comunicació>

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

ca com-es-fa, n m
es cómo
es guía práctica
es how-to
es howto
es manual de ¿Cómo se hace...?
fr howto
fr manuel d'instruction
fr manuel de la marche à suivre
en how to
en how-to
en how-to manual
en howto

<TIC: Tecnologies de la informació i la comunicació>

Definició

Document digital, generalment breu i de caràcter divulgatiu, que descriu els passos que cal seguir per a dur a terme una tasca específica.

concurs d'infraccions penals

<Dret > Dret penal. Dret penitenciari>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari de dret penal i penitenciari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/172/>

ca concurs d'infraccions penals, n m
es concurso de infracciones penales, n m

<Dret penal i penitenciari > Dret penal>

concurs d'infraccions penals

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca concurs d'infraccions penals, n m
es concurso de infracciones penales

Definició

Concurrència de fets que impliquen la vulneració d'un o diversos preceptes del Codi penal en diferents ocasions per part d'una mateixa persona, de manera que ha de respondre per diversos delictes.

Nota

Àmbit: Espanya
Per parlar de concurs d'infraccions s'han de donar quatre requisits: a) que sigui la mateixa persona, b) que hi hagi una pluralitat d'infraccions, c) que hi hagi una acció o diverses i d) que hi hagi un únic enjudiciament. Són exemples de concurs d'infraccions la col·locació d'una bomba que causa quatre morts i tres ferits, i el fet de cometre una mateixa persona vuit robatoris la mateixa setmana.
Segons si hi ha una acció única o diverses, es tracta d'un cas de concurs ideal o real.
En els concursos d'infraccions, com a norma general, regeix la regla del compliment simultani de les penes, o acumulació material de les penes. Quan el compliment simultani no és possible, cal complir les penes d'acord amb les regles del compliment successiu de les penes, començant per les més greus.
Aquestes regles penològiques són aplicables sempre que no es tracti d'un cas de concurs real, ideal o medial o d'un delicte continuat, ja que tenen unes regles penològiques pròpies.
V. t.: concurs de normes n m
V. t.: concurs ideal de delictes n m

construcció

<Construcció>

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

ca construcció, n f
es construcción
fr construction
fr travaux publics
en construction

<Construcció > Urbanisme>

Definició

Resultat de bastir un element arquitectònic o una obra civil segons una ordenació o un pla determinat.

construcció

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

GINER i ROURICH, Matilde. Vocabulari dels oficis d'art. 2a ed. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1990. 164 p.
ISBN 84-393-0947-3

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

ca construcció, n f
es construcción

<Arts > Dibuix tècnic>

construcció

<Construcció > Arquitectura > Dibuix tècnic>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; FUNDACIÓ BARCELONA. Diccionari de dibuix tècnic. Barcelona: Fundació Barcelona, 1992. 133 p.; 22 cm.
ISBN 84-88169-01-9

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

ca construcció, n f
es construcción
en construction

<Construcció > Arquitectura > Dibuix tècnic>

Definició

Realització d'un dibuix geomètric.

construcció

<Llengua > Lingüística>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; FUNDACIÓ BARCELONA. Diccionari de lingüística. Barcelona: Fundació Barcelona, 1992. 219 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 84-88169-04-3

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

ca construcció, n f
es construcción
fr construction
en construction

<Lingüística>

Definició

1. Estructura que presideix l'ordenació dels mots dins d'una oració i les seves relacions gramaticals. 2. Unitat sintagmàtica o morfològica formada per unitats lingüístiques d'un nivell jeràrquic inferior.