Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "intelligncia" dins totes les àrees temàtiques

0 CRITERI intel·ligència artificial, aprenentatge automàtic o aprenentatge profund? 0 CRITERI intel·ligència artificial, aprenentatge automàtic o aprenentatge profund?

<Tecnologies de la informació i la comunicació>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI intel·ligència artificial, aprenentatge automàtic o aprenentatge profund?
  • en  artificial intelligence (intel·ligència artificial), n
  • en  automatic learning (aprenentatge automàtic), n
  • en  deep learning (aprenentatge profund), n
  • en  machine learning (aprenentatge automàtic), n

<Tractament de la informació > Intel·ligència artificial>

Definició
Tant intel·ligència artificial (nom femení), com aprenentatge automàtic (nom masculí), com aprenentatge profund (nom masculí) es consideren formes adequades, encara que tenen matisos de significat diferents:

- La intel·ligència artificial (sigla IA), amb uns orígens que es remunten a la dècada del 1950, és una branca de la informàtica que es dedica a desenvolupar màquines amb capacitat de simular conductes humanes o d'aproximar-s'hi, com ara el raonament, l'aprenentatge, el processament i la interpretació d'estímuls sensorials.
. L'objectiu que es busca és que l'ordinador pugui percebre el seu entorn lògic i prendre decisions amb una mínima intervenció humana, per maximitzar les seves possibilitats d'èxit en una o més tasques.
. En són aplicacions concretes el reconeixement de veu i d'imatge, la traducció automàtica o la predicció de paraules en la introducció de text en un dispositiu.
. L'equivalent castellà és la inteligencia artificial (sigla IA); el francès, l'intelligence artificielle (sigla IA), i l'anglès, the artificial intelligence (sigla AI).

En canvi, l'aprenentatge automàtic i l'aprenentatge profund són processos lligats a la intel·ligència artificial:

- L'aprenentatge automàtic és un procés del camp de la intel·ligència artificial que treballa sobre grans volums de dades per identificar-hi patrons, amb l'objectiu de predir i suggerir comportaments futurs que permetin a una màquina evolucionar i millorar el seu comportament.
. L'equivalent castellà és el aprendizaje automático; els francesos, l'apprentissage automatique i l'apprentissage-machine, i els anglesos, the automatic learning i the machine learning (amb la sigla ML).

- L'aprenentatge profund també és un procés de la intel·ligència artificial que simula el funcionament bàsic de la xarxa neuronal del cervell humà per mitjà d'algorismes que funcionen com un sistema per capes, amb l'objectiu d'aconseguir que una màquina aprengui de manera independent i abstracta.
. L'equivalent castellà és el aprendizaje profundo; el francès, l'apprentissage profond, i els anglesos, the deep learning (amb la sigla DL), the deep machine learning i the deep structured learning.

Nota

ètica de la intel·ligència artificial ètica de la intel·ligència artificial

<Filosofia / Tecnologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, procedeix de l'obra següent:

ACADÈMIA VALENCIANA DE LA LLENGUA. Portal terminològic valencià [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua, 2023.
<http://www.avl.gva.es/lexicval/ptv>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  ètica de la intel·ligència artificial, n f
  • es  ética de la inteligencia artificial
  • fr  éthique de l'intelligence artificielle
  • en  ethics of artificial intelligence

<Filosofia / Tecnologia>

Definició
Ètica que s'ocupa de l'estudi de les qüestions morals que planteja a la societat l'existència de robots o de sistemes robòtics dotats d'intel·ligència artificial, i que comprén l'ètica de la robòtica i l'ètica de les màquines.
administració de prova d'intel·ligència administració de prova d'intel·ligència

<Ciències de la salut > Medicina clínica > Classificació internacional de malalties>

Font de la imatge

Les denominacions en català d'aquesta fitxa procedeixen de l'obra següent, elaborada pel TERMCAT:

CIM-9-MC: Classificació internacional de malalties: 9a revisió: modificació clínica. 6a edició. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Salut: Pòrtic, 2008. 1263 p.
ISBN: 978-84-9809-032-1

Aquesta classificació és la versió en català de la International Classification of Diseases, 9th revision, Clinical Modification (ICD-9-CM), que ha elaborat el TERMCAT a partir d'un encàrrec del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.

Les denominacions en anglès procedeixen del text oficial nord-americà, la versió digital del qual es pot descarregar des de l'adreça:
ftp://ftp.cdc.gov/pub/Health_Statistics/NCHS/Publications/ICD9-CM/2006/

Com a referència addicional s'ha tingut en compte l'obra:
PUCKETT, C. D. 2007 Annual hospital version: the educational annotation of ICD-9-CM. 5th ed. Reno, Nev.: Channel Publishing, 2006. 936 p.
ISBN: 1-933053-06-2

L'agrupació dels termes en àrees temàtiques s'ha fet seguint la distribució en capítols d'aquestes obres.

Com que l'ús principal d'aquestes classificacions és la codificació amb finalitats clíniques i estadístiques dels diagnòstics i procediments efectuats en els centres hospitalaris, els termes inclosos poden diferir dels que són habituals en la pràctica mèdica.

  • ca  administració de prova d'intel·ligència
  • en  administration of intelligence test

<Classificació internacional de malalties > Procediments > Procediments diagnòstics i terapèutics>

alteració de la intel·ligència alteració de la intel·ligència

<Veterinària>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  alteració de la intel·ligència, n f

<Veterinària>

Definició
Modificació de les facultats intel·lectuals en el bestiar, degudes a tumors, al zel i a moltes altres afeccions i causes.
armari intel·ligent armari intel·ligent

<Economia > Comerç>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  armari intel·ligent, n m
  • es  consigna inteligente, n f
  • es  smart locker, n m
  • es  taquilla inteligente, n f
  • fr  casier connecté, n m
  • fr  casier intelligent, n m
  • fr  consigne intelligente, n f
  • fr  smart locker, n m
  • en  smart collection point, n
  • en  smart locker, n

<Economia > Comerç>

Definició
Moble constituït per diversos compartiments independents l'obertura dels quals es controla mitjançant un sistema informàtic, que s'utilitza per a desar temporalment objectes d'una manera segura.

Nota

  • 1. Els armaris intel·ligents s'utilitzen en hotels, gimnasos, estacions de transport, etc., a manera de consigna, i especialment en el comerç electrònic, per a la recepció i, eventualment, el retorn d'articles. Els compartiments s'obren habitualment amb un codi específic que l'usuari ha rebut prèviament.
  • 2. Els armaris intel·ligents utilitzats en el comerç electrònic s'instal·len en punts de recollida intel·ligents. Cadascun dels compartiments és una bústia intel·ligent.
assigna etiquetes intel·ligents a les dades assigna etiquetes intel·ligents a les dades

<TIC > Informàtica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia i fraseologia dels productes informàtics [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/123>

  • ca  assigna etiquetes intel·ligents a les dades
  • en  label data with smart tags

<Localització > Fraseologia>

bústia intel·ligent bústia intel·ligent

<Economia > Comerç>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  bústia intel·ligent, n f
  • es  buzón inteligente, n m
  • es  taquilla inteligente, n f
  • fr  boîte à colis intelligent, n f
  • it  armadietto intelligente, n m
  • en  elocker, n
  • en  intelligent parcel box, n
  • en  parcel box, n
  • en  smart locker, n
  • en  smart mailbox, n

<Economia > Comerç>

Definició
Receptacle, independent o integrat en un armari intel·ligent, l'obertura del qual es controla mitjançant un sistema informàtic, que s'utilitza per a la recepció i, eventualment, el retorn d'articles adquirits a través del comerç electrònic.

Nota

  • Les bústies intel·ligents s'obren habitualment amb un codi específic que l'usuari ha rebut prèviament. Se solen instal·lar en punts de recollida intel·ligents (integrades en un armari intel·ligent), en comunitats de veïns i oficines (integrades en un armari intel·ligent o en bateria), o bé en domicilis particulars (individualment).
big data big data

<Lleure. Turisme > Hoteleria i turisme>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

AGÈNCIA CATALANA DE TURISME; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de turisme [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/312>

  • ca  big data, n m
  • ca  dades massives, n f pl
  • es  big data, n m
  • es  datos a gran escala, n m pl
  • es  datos masivos, n m pl
  • es  inteligencia de datos, n f
  • es  macrodatos, n m pl
  • fr  big data, n m
  • fr  données de masse, n f pl
  • fr  données massives, n f pl
  • fr  données volumineuses, n f pl
  • fr  mégadonnées, n f pl
  • en  big data, n
  • de  Big Data, n pl
  • de  Massendaten, n n pl

<Turisme > Tecnologies i digitalització>

Definició
Flux molt gran de dades, de procedència i característiques diverses, que només es pot emmagatzemar, gestionar o analitzar amb l'ajuda d'eines informàtiques específiques.
big data big data

<Informàtica > Estructura de les dades>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  big data, n m
  • ca  dades massives, n f pl
  • es  big data, n m
  • es  datos a gran escala, n m pl
  • es  datos masivos, n m pl
  • es  inteligencia de datos, n f
  • es  macrodatos, n m pl
  • fr  big data, n m
  • fr  données de masse, n f pl
  • fr  données massives, n f pl
  • fr  données volumineuses, n f pl
  • fr  mégadonnées, n f pl
  • it  big data, n m pl
  • it  megadati, n m pl
  • en  big data··, n pl
  • en  big data, n
  • de  Big Data, n pl
  • de  Massendaten, n pl

<Informàtica > Estructura de les dades>

Definició
Flux molt gran de dades, de procedència i característiques diverses, que només es pot emmagatzemar i gestionar amb l'ajuda d'eines informàtiques específiques.

Nota

  • 1. Les dades que constitueixen el big data poden ser de caràcter personal, professional o institucional i poden provenir de publicacions a les xarxes socials, d'organismes públics, d'empreses, de bases de dades, etc.
  • 2. La forma big data també es refereix sovint a l'àmbit de la informàtica que s'ocupa del desenvolupament d'eines i sistemes per al tractament d'aquest gran flux de dades.
ciutat intel·ligent ciutat intel·ligent

<Construcció > Urbanisme>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

  • ca  ciutat intel·ligent, n f
  • es  ciudad inteligente
  • fr  ville intelligente
  • en  smart city

<Construcció > Urbanisme>

Definició
Ciutat dotada de mecanismes intel·ligents basats en tecnologies de la societat de la informació i la comunicació i enfocats a millorar tant la gestió dels diferents serveis de la ciutat com la qualitat de vida dels seus habitants.