Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "jam" dins totes les àrees temàtiques

àcid N-acetilmuràmic àcid N-acetilmuràmic

<Química>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

  • ca  àcid N-acetilmuràmic, n m
  • es  ácido N-acetilmurámico
  • es  MurNAc
  • fr  acide N-acétylmuramique
  • fr  NAM
  • en  MurNAc
  • en  N-Acetylmuramic acid
  • en  NAM

<Química>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya, procedeix de l'obra següent:

COL·LEGI D'ENGINYERS INDUSTRIALS DE CATALUNYA. COMISSIÓ LEXICOGRÀFICA. Diccionari multilingüe de l'enginyeria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/167/>
La informació de cada fitxa està disposada d'acord amb les dades originals:

Així, per exemple, les denominacions catalanes sinònimes estan recollides com a pertanyents a fitxes de termes diferents; això no succeeix, en canvi, en els equivalents d'una mateixa llengua, que s'acumulen dintre una sola fitxa tal com és habitual.

Igualment, per a desambiguar fitxes homògrafes, en uns quants casos es dóna algun tipus d'indicació conceptual (en lletra cursiva) al costat de la denominació i els equivalents.

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  èmbol, n m
  • es  émbolo, n m
  • fr  piston, n m
  • en  piston, n
  • en  plunger, n
  • en  ram, n
  • de  Kolben, n m

<Enginyeria>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  albellatge, n m
  • ca  albellatge ample, n m alt. sin.
  • ca  albellatge de fulla ampla, n m alt. sin.
  • ca  albellatge gros, n m alt. sin.
  • ca  espartera, n f alt. sin.
  • ca  fenàs, n m alt. sin.
  • ca  fenàs de bou, n m alt. sin.
  • ca  jaç, n m alt. sin.
  • ca  piló, n m alt. sin.
  • ca  albelatge, n m var. ling.
  • ca  alvelatge, n m var. ling.
  • ca  asbelatge, n m var. ling.
  • ca  aspartera, n f var. ling.
  • ca  atbellatge, n m var. ling.
  • ca  belatge, n m var. ling.
  • ca  bellatge, n m var. ling.
  • ca  erbelatge, n m var. ling.
  • ca  esbelatge, n m var. ling.
  • ca  fenàs de monte, n m var. ling.
  • nc  Hyparrhenia hirta (L.) Stapf in Oliv. subsp. hirta
  • nc  Hyparrhenia hirta (L.) Stapf in Oliv. subsp. villosa Pignatti var. ling.
  • nc  Hyparrhenia podotricha (Hochst. ex Steud.) Andersson var. ling.

<Botànica > gramínies / poàcies>

albellatge albellatge

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  albellatge, n m
  • ca  albellatge ample, n m alt. sin.
  • ca  albellatge de fulla ampla, n m alt. sin.
  • ca  albellatge gros, n m alt. sin.
  • ca  espartera, n f alt. sin.
  • ca  fenàs, n m alt. sin.
  • ca  fenàs de bou, n m alt. sin.
  • ca  jaç, n m alt. sin.
  • ca  piló, n m alt. sin.
  • ca  albelatge, n m var. ling.
  • ca  alvelatge, n m var. ling.
  • ca  asbelatge, n m var. ling.
  • ca  aspartera, n f var. ling.
  • ca  atbellatge, n m var. ling.
  • ca  belatge, n m var. ling.
  • ca  bellatge, n m var. ling.
  • ca  erbelatge, n m var. ling.
  • ca  esbelatge, n m var. ling.
  • ca  fenàs de monte, n m var. ling.
  • nc  Hyparrhenia hirta (L.) Stapf in Oliv. subsp. hirta
  • nc  Hyparrhenia hirta (L.) Stapf in Oliv. subsp. villosa Pignatti var. ling.
  • nc  Hyparrhenia podotricha (Hochst. ex Steud.) Andersson var. ling.

<Botànica > gramínies / poàcies>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  alfòndec, n m
  • ca  funduq, n m sin. compl.
  • ca  jan, n f sin. compl.
  • es  alhóndiga
  • es  funduq
  • es  jan
  • es  lóndiga

<Història>

Definició
Conjunt d'edificis amb certs privilegis d'extraterritorialitat on els mercaders estrangers podien allotjar-se i efectuar tota mena d'afers comercials.

Nota

  • Presenta una sola portalada, amb tractament monumental, darrere de la qual s'obre un pati quadrat o rectangular.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya, procedeix de l'obra següent:

COL·LEGI D'ENGINYERS INDUSTRIALS DE CATALUNYA. COMISSIÓ LEXICOGRÀFICA. Diccionari multilingüe de l'enginyeria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/167/>
La informació de cada fitxa està disposada d'acord amb les dades originals:

Així, per exemple, les denominacions catalanes sinònimes estan recollides com a pertanyents a fitxes de termes diferents; això no succeeix, en canvi, en els equivalents d'una mateixa llengua, que s'acumulen dintre una sola fitxa tal com és habitual.

Igualment, per a desambiguar fitxes homògrafes, en uns quants casos es dóna algun tipus d'indicació conceptual (en lletra cursiva) al costat de la denominació i els equivalents.

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  ariet, n m
  • es  ariete, n m
  • fr  bélier, n m
  • en  ram, n
  • de  Rammbär, n m

<Enginyeria>

atall atall

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  atall, n m
  • es  ataguía, n f
  • fr  coupure d'eau, n f
  • en  dam, n

<Enginyeria forestal>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  bocal, n m
  • es  bote
  • es  tarro
  • fr  bocal
  • fr  pot
  • en  jar

<Utillatge de cuina>

Definició
Recipient cilíndric sovint amb tap de rosca, per a contenir conserves, medicaments, bombons, etc.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears, procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS. SERVEI LINGÜÍSTIC. GABINET DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la construcció: català-castellà-francès-anglès-alemany. 2a ed. rev. Palma: Universitat de les Illes Balears. Servei Lingüístic, 2008. (LB; 3)
ISBN 84-7632-842-7
<http://slg.uib.cat/gt/publicacions/?contentId=202168>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  brancal, n m
  • es  jamba
  • fr  jambage
  • en  jamb
  • de  Pfosten

<Construcció>

brancal brancal

<Arts > Arts plàstiques>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

SALVÀ i LARA, Jaume. Diccionari de les arts: Arquitectura, escultura i pintura [en línia]. 2a ed. rev i ampl. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/147/>

  • ca  brancal, n m
  • ca  muntant, n m
  • ca  rebranca, n f
  • es  jamba
  • es  larguero
  • es  montante
  • en  jamb

<Arts: arquitectura, escultura i pintura > Arquitectura i urbanisme>

Definició
Cadascun dels dos costats d'una obertura, sobre els quals descansa la llinda o l'arc.