Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "josep" dins totes les àrees temàtiques
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca aloc, n m
- ca agnocast, n m sin. compl.
- ca pebre foll d'Espanya, n m sin. compl.
- ca ximbla, n f sin. compl.
- ca alís, n m alt. sin.
- ca alocs, n m pl alt. sin.
- ca arbre de Sant Josep, n m alt. sin.
- ca barda, n f alt. sin.
- ca bardes, n f pl alt. sin.
- ca flor d'aloc, n f alt. sin.
- ca herba de la castedat, n f alt. sin.
- ca herba de les xinxes, n f alt. sin.
- ca mata de riu, n f alt. sin.
- ca mataví, n m/f alt. sin.
- ca pebre bord, n m alt. sin.
- ca pebre de frare, n m alt. sin.
- ca pebreboner, n m alt. sin.
- ca salze ver, n m alt. sin.
- ca ximbles, n f pl alt. sin.
- ca agnocasto, n m var. ling.
- ca alòs, n m var. ling.
- ca ximbes, n f pl var. ling.
- nc Vitex agnus-castus L.
<Botànica > verbenàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca aloc, n m
- ca agnocast, n m sin. compl.
- ca pebre foll d'Espanya, n m sin. compl.
- ca ximbla, n f sin. compl.
- ca alís, n m alt. sin.
- ca alocs, n m pl alt. sin.
- ca arbre de Sant Josep, n m alt. sin.
- ca barda, n f alt. sin.
- ca bardes, n f pl alt. sin.
- ca flor d'aloc, n f alt. sin.
- ca herba de la castedat, n f alt. sin.
- ca herba de les xinxes, n f alt. sin.
- ca mata de riu, n f alt. sin.
- ca mataví, n m/f alt. sin.
- ca pebre bord, n m alt. sin.
- ca pebre de frare, n m alt. sin.
- ca pebreboner, n m alt. sin.
- ca salze ver, n m alt. sin.
- ca ximbles, n f pl alt. sin.
- ca agnocasto, n m var. ling.
- ca alòs, n m var. ling.
- ca ximbes, n f pl var. ling.
- nc Vitex agnus-castus L.
<Botànica > verbenàcies>
<.FITXA MODIFICADA>, <Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
- ca aloc, n m
- ca agnocast, n m sin. compl.
- ca arbre de Sant Josep, n m sin. compl.
- ca herba de la castedat, n f sin. compl.
- ca herba de les xinxes, n f sin. compl.
- ca pebre bord, n m sin. compl.
- ca pebre de frare, n m sin. compl.
- ca pebre foll d'Espanya, n m sin. compl.
- ca pebroner, n m sin. compl.
- ca pebrononer, n m sin. compl.
- ca salze ver, n m sin. compl.
- ca ximbla, n f sin. compl.
- es agnocasto, n m
- fr gattilier, n m
- en chastetree, n
<.FITXA MODIFICADA>, <Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>
Definició
Nota
- Les fulles i els fruits de l'aloc, en infusió, han estat emprats com a sedants, espasmolítics i anafrodisíacs, i típicament com a guaridors de ferides.
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca arç de Sant Josep, n m
- ca arç del Japó, n m alt. sin.
- ca codonyer del Japó, n m alt. sin.
- nc Chaenomeles speciosa (Sweet) Nakai
- nc Chaenomeles lagenaria (Loisel.) Koidz. sin. compl.
<Botànica > rosàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca arç de Sant Josep, n m
- ca arç del Japó, n m alt. sin.
- ca codonyer del Japó, n m alt. sin.
- nc Chaenomeles speciosa (Sweet) Nakai
- nc Chaenomeles lagenaria (Loisel.) Koidz. sin. compl.
<Botànica > rosàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca boca de conill, n f
- ca boca de dragó, n f alt. sin.
- ca boca de gall, n f alt. sin.
- ca boqueta de llop, n f alt. sin.
- ca brams d'ase, n m pl alt. sin.
- ca conillets, n m pl alt. sin.
- ca conillets de camp, n m pl alt. sin.
- ca gatets, n m pl alt. sin.
- ca gatolins, n m pl alt. sin.
- ca gola de llop, n f alt. sin.
- ca gossets, n m pl alt. sin.
- ca herba de gossos, n f alt. sin.
- ca herba sabatera, n f alt. sin.
- ca mamaconill, n m alt. sin.
- ca morro de vedell, n m alt. sin.
- ca quico-fam, n m alt. sin.
- ca quico-té-fam, n m alt. sin.
- ca sabateta, n f alt. sin.
- ca sabateta de la Mare de Déu, n f alt. sin.
- ca sabateta del Nostre Senyor, n f alt. sin.
- ca sabatetes, n f pl alt. sin.
- ca sabatetes de la Mare de Déu, n f pl alt. sin.
- ca sabatetes de Sant Josep, n f pl alt. sin.
- ca sabatetes del Nostre Senyor, n f pl alt. sin.
- ca trencaqueixals, n m/f alt. sin.
- ca vedells, n m pl alt. sin.
- ca badells, n m pl var. ling.
- ca gosets, n m pl var. ling.
- ca herba de gosos, n f var. ling.
- nc Antirrhinum barrelieri Boreau
<Botànica > escrofulariàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca boca de conill, n f
- ca boca de dragó, n f alt. sin.
- ca boca de gall, n f alt. sin.
- ca boqueta de llop, n f alt. sin.
- ca brams d'ase, n m pl alt. sin.
- ca conillets, n m pl alt. sin.
- ca conillets de camp, n m pl alt. sin.
- ca gatets, n m pl alt. sin.
- ca gatolins, n m pl alt. sin.
- ca gola de llop, n f alt. sin.
- ca gossets, n m pl alt. sin.
- ca herba de gossos, n f alt. sin.
- ca herba sabatera, n f alt. sin.
- ca mamaconill, n m alt. sin.
- ca morro de vedell, n m alt. sin.
- ca quico-fam, n m alt. sin.
- ca quico-té-fam, n m alt. sin.
- ca sabateta, n f alt. sin.
- ca sabateta de la Mare de Déu, n f alt. sin.
- ca sabateta del Nostre Senyor, n f alt. sin.
- ca sabatetes, n f pl alt. sin.
- ca sabatetes de la Mare de Déu, n f pl alt. sin.
- ca sabatetes de Sant Josep, n f pl alt. sin.
- ca sabatetes del Nostre Senyor, n f pl alt. sin.
- ca trencaqueixals, n m/f alt. sin.
- ca vedells, n m pl alt. sin.
- ca badells, n m pl var. ling.
- ca gosets, n m pl var. ling.
- ca herba de gosos, n f var. ling.
- nc Antirrhinum barrelieri Boreau
<Botànica > escrofulariàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca boixac, n m
- ca boixac de jardí, n m sin. compl.
- ca boixac ver, n m sin. compl.
- ca bojac, n m sin. compl.
- ca calèndula, n f sin. compl.
- ca clavellina de mort, n f sin. compl.
- ca flor de mort, n f sin. compl.
- ca flor de tot l'any, n f sin. compl.
- ca galdiró, n m sin. compl.
- ca gojat, n m sin. compl.
- ca groguet, n m sin. compl.
- ca jaumet, n m sin. compl.
- ca boixacs, n m pl alt. sin.
- ca clavells grocs, n m pl alt. sin.
- ca flor d'albat, n f alt. sin.
- ca flor de jaumet, n f alt. sin.
- ca flor de meravella, n f alt. sin.
- ca floreta de Sant Josep, n f alt. sin.
- ca galdirons, n m pl alt. sin.
- ca garronada, n f alt. sin.
- ca gauges, n f pl alt. sin.
- ca gauget, n m alt. sin.
- ca gauja, n f alt. sin.
- ca goget, n m alt. sin.
- ca gogets, n m alt. sin.
- ca goig, n m alt. sin.
- ca goja, n f alt. sin.
- ca gojats, n m pl alt. sin.
- ca groguets, n m pl alt. sin.
- ca jaumets, n m pl alt. sin.
- ca llevamà, n m alt. sin.
- ca llevamà de jardí, n m alt. sin.
- ca llevamal, n m alt. sin.
- ca llevamans, n m pl alt. sin.
- ca mal d'ulls, n m alt. sin.
- ca meravella, n f alt. sin.
- ca pet de frare, n m alt. sin.
- ca caldiró, n m var. ling.
- ca gaugé, n m var. ling.
- ca gauig, n m var. ling.
- ca gaujat, n m var. ling.
- ca gaujats, n m pl var. ling.
- ca gauses, n f pl var. ling.
- ca gauxa, n f var. ling.
- ca gauxe, n m var. ling.
- ca gavic, n m var. ling.
- ca goixes, n f pl var. ling.
- ca grauget, n m var. ling.
- ca groguic, n m var. ling.
- nc Calendula officinalis L.
<Botànica > compostes / asteràcies>
Nota
-
1. Per a una anàlisi de l'evolució lingüística gojat>bojac>boixac i les diverses variants, vegeu Veny, J. "L'equivalència acústica B=G en català: els casos de bolerany 'remolí' i boixac 'galdiró', Estudis de Llengua i Literatura Catalanes, XVIII, 1989, p. 101-127.
2. La denominació llevamal és la forma originària de llevamà, motivada per les propietats curatives de la planta.
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca boixac, n m
- ca boixac de jardí, n m sin. compl.
- ca boixac ver, n m sin. compl.
- ca bojac, n m sin. compl.
- ca calèndula, n f sin. compl.
- ca clavellina de mort, n f sin. compl.
- ca flor de mort, n f sin. compl.
- ca flor de tot l'any, n f sin. compl.
- ca galdiró, n m sin. compl.
- ca gojat, n m sin. compl.
- ca groguet, n m sin. compl.
- ca jaumet, n m sin. compl.
- ca boixacs, n m pl alt. sin.
- ca clavells grocs, n m pl alt. sin.
- ca flor d'albat, n f alt. sin.
- ca flor de jaumet, n f alt. sin.
- ca flor de meravella, n f alt. sin.
- ca floreta de Sant Josep, n f alt. sin.
- ca galdirons, n m pl alt. sin.
- ca garronada, n f alt. sin.
- ca gauges, n f pl alt. sin.
- ca gauget, n m alt. sin.
- ca gauja, n f alt. sin.
- ca goget, n m alt. sin.
- ca gogets, n m alt. sin.
- ca goig, n m alt. sin.
- ca goja, n f alt. sin.
- ca gojats, n m pl alt. sin.
- ca groguets, n m pl alt. sin.
- ca jaumets, n m pl alt. sin.
- ca llevamà, n m alt. sin.
- ca llevamà de jardí, n m alt. sin.
- ca llevamal, n m alt. sin.
- ca llevamans, n m pl alt. sin.
- ca mal d'ulls, n m alt. sin.
- ca meravella, n f alt. sin.
- ca pet de frare, n m alt. sin.
- ca caldiró, n m var. ling.
- ca gaugé, n m var. ling.
- ca gauig, n m var. ling.
- ca gaujat, n m var. ling.
- ca gaujats, n m pl var. ling.
- ca gauses, n f pl var. ling.
- ca gauxa, n f var. ling.
- ca gauxe, n m var. ling.
- ca gavic, n m var. ling.
- ca goixes, n f pl var. ling.
- ca grauget, n m var. ling.
- ca groguic, n m var. ling.
- nc Calendula officinalis L.
<Botànica > compostes / asteràcies>
Nota
-
1. Per a una anàlisi de l'evolució lingüística gojat>bojac>boixac i les diverses variants, vegeu Veny, J. "L'equivalència acústica B=G en català: els casos de bolerany 'remolí' i boixac 'galdiró', Estudis de Llengua i Literatura Catalanes, XVIII, 1989, p. 101-127.
2. La denominació llevamal és la forma originària de llevamà, motivada per les propietats curatives de la planta.
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca casmant, n m
- ca ploma de foc, n f sin. compl.
- ca gladiol bord, n m alt. sin.
- ca vara de Sant Josep, n f alt. sin.
- nc Chasmanthe aethiopica (L.) N.E. Br.
<Botànica > iridàcies>