Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "just" dins totes les àrees temàtiques

màscara antipols màscara antipols

<Construcció>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears, procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS. SERVEI LINGÜÍSTIC. GABINET DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la construcció: català-castellà-francès-anglès-alemany. 2a ed. rev. Palma: Universitat de les Illes Balears. Servei Lingüístic, 2008. (LB; 3)
ISBN 84-7632-842-7
<http://slg.uib.cat/gt/publicacions/?contentId=202168>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  màscara antipols, n f
  • ca  mascareta antipols, n f
  • es  máscara antipolvo
  • es  mascarilla antipolvo
  • fr  masque à poussière
  • fr  masque antipoussière
  • en  dust mask
  • en  respirator
  • de  Saubmaske

<Construcció>

miwok de la costa miwok de la costa

<Llengua > Lingüística > Llengües>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  miwok de la costa
  • ca  coast miwok sin. compl.
  • de  Coast Miwok
  • de  Miwok-Costano sin. compl.
  • en  Coast Miwok
  • es  miwok de la costa
  • es  coast miwok sin. compl.
  • eu  miwok de la costa
  • eu  coast miwok sin. compl.
  • fr  miwok de la côte
  • fr  coast miwok sin. compl.
  • gl  miwok da costa
  • gl  coast miwok sin. compl.
  • it  miwok della costa
  • it  coast miwok sin. compl.
  • nl  Miwok van de kust
  • nl  Coast miwok sin. compl.
  • pt  miwok da costa
  • pt  coast miwok sin. compl.

<Uti > Miwok > Oriental>, <Amèrica > Estats Units d'Amèrica>

Definició
Originàries de la regió central de Califòrnia, les llengües de la família uti s'agrupaven en dues branques, la miwok (o moquelumnan), al nord de Califòrnia, i la costanera, al nord-oest. Totes les llengües de la branca costanera (karkin, ramaytush, chalon, entre d'altres) es van extingir abans del 1935; s'estenien de San Francisco a Monterrey.

La branca miwok occidental s'estenia entre la Gran Vall Central i la costa de San Francisco.

La designació uti prové de l'arrel del mot propi d'aquestes llengües per al número dos. És una denominació creada pels lingüistes en constatar el parentiu de les llengües miwok i les costaneres.

El terme miwok significa 'persona' en la llengua miwok Sierra del nord.

Durant el segle XVIII, el territori miwok va ser colonitzat per invasors espanyols. A les missions la població miwok va davallar dràsticament per culpa de les epidèmies i les guerres. El descens demogràfic es va consolidar durant el segle XIX amb la febre de l'or. A l'inici del segle XX no es comptaven més de 700 miwoks.

Actualment, tota la població miwok de qualsevol de les comunitats originals viu repartida entre les reserves Jackson, Single Springs i Tuluomne Me-Wuk (Califòrnia).

Tradicionalment, el miwok de la costa es parlava entre la península Marin i Bodega Bay. Aquests dos punts geogràfics van donar nom als dos dialectes de la llengua.

Les dades demogràfiques sobre les llengües miwok són del 1994 (Hinton). En el millor dels casos, el miwok de la costa tindria un únic parlant ancià, ja que la llengua fa decennis que no es transmet a les noves generacions.
most most

<Alimentació. Gastronomia > Begudes>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. TO Begudes [fitxer XML]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2006. (Terminologia Oberta)
<http://www.termcat.cat/productes/toberta.htm>

  • ca  most, n m
  • es  mosto
  • fr  moût
  • en  must

<Begudes>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>

  • ca  most, n m
  • es  mosto
  • fr  moût
  • en  must

<Indústria > Indústria alimentària > Begudes > Productes bevibles>

most most

<Gastronomia > Plats a la carta>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.

Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.

Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>

  • ca  most
  • es  mosto
  • fr  moût
  • it  mosto
  • en  must
  • de  Most

<Plats a la carta. Begudes>

most most

<Economia > Comerç > Grans magatzems>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ANDORRA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari bàsic dels grans magatzems [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/129/>
En denominacions catalanes i en equivalents en altres llengües s'utilitza la barra inclinada (/) per indicar l'existència de diverses possibilitats. (Per exemple, al final de la secció, a l'esquerra / a la dreta).

Les denominacions utilitzades com a títol d'àrea temàtica en el diccionari tenen majúscula inicial.

Finalment, en els termes que no tenen equivalència exacta en una determinada llengua, es recull com a equivalent un manlleu seguit d'un parèntesi explicatiu. (Per exemple, l'equivalent anglès de fuet és fuet (Catalan dry cured pork sausage).)

  • ca  most, n m
  • es  mosto, n m
  • fr  moût, n m
  • pt  mosto, n m
  • en  must, n

<Grans Magatzems > Seccions > Alimentació > Begudes>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel TERMCAT.

  • ca  most, n m
  • es  mosto
  • fr  moût
  • en  must

<Viticultura. Enologia>

Definició
Suc del raïm trepitjat o premsat abans que fermenti i esdevingui vi.
Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  musth, n m
  • es  musth
  • en  must
  • en  musth

<Zoologia > Mamífers>

Definició
Època de zel dels elefants mascles que es caracteritza per la seva agressivitat.

Nota

  • Terme d'origen persa que significa 'estat d'intoxicació i embriaguesa'.
núvol de neu núvol de neu

<Esport > Esports d'hivern. Neu>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ANDORRA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de la neu. Barcelona: Enciclopèdia Catalana: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2001. 348 p. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris Terminològics)
ISBN 84-412-0880-8; 84-393-5538-6

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  núvol de neu, n m
  • es  nube de nieve
  • fr  souffle de l'avalanche
  • en  dust cloud
  • en  powder cloud

<Neu i esports d'hivern > Nivologia i meteorologia > Allaus>, <Neu i esports d'hivern > Nivologia i meteorologia > Transport de la neu pel vent>

Definició
Conjunt de partícules de neu en difusió turbulenta a causa del moviment d'una allau.

Nota

  • Està format per un 99% d'aire i un 1% de neu.
núvol de neu núvol de neu

<Ciències de la Terra>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ANDORRA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de la neu. Barcelona: Enciclopèdia Catalana: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2001. 348 p. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris Terminològics)
ISBN 84-412-0880-8; 84-393-5538-6

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  núvol de neu, n m
  • es  nube de nieve
  • fr  souffle de l'avalanche
  • en  dust cloud
  • en  powder cloud

<Neu i esports d'hivern > Nivologia i meteorologia > Allaus>, <Neu i esports d'hivern > Nivologia i meteorologia > Transport de la neu pel vent>

Definició
Conjunt de partícules de neu en difusió turbulenta a causa del moviment d'una allau.

Nota

  • Està format per un 99% d'aire i un 1% de neu.