Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "juvenil" dins totes les àrees temàtiques

acne acne

<.FITXA REVISADA>, <Dermatologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  acne, n f
  • ca  acne juvenil, n f
  • ca  acne vulgar, n f sin. compl.
  • es  acné, n m/f
  • es  acné común, n m/f
  • es  acne juvenil, n m
  • es  acné vulgar, n m/f
  • fr  acné, n f
  • fr  acné vulgaire, n m
  • en  acne, n
  • en  acne vulgaris, n

<.FITXA REVISADA>, <Dermatologia>

Definició
Malaltia inflamatòria dels fol·licles pilosebacis caracteritzada per la formació de barbs, pàpules, pústules, quists, nodes inflamatoris, abscessos i cicatrius.

Nota

  • L'acne es localitza en diverses parts de la superfície cutània, especialment a la cara, el coll, la part superior del tronc i els muscles. S'observa sovint durant l'adolescència, però també es pot veure en altres edats.

    La lesió fonamental de l'acne és el barb, produït per la hiperqueratosi dels fol·licles pilosebacis, que produeix la retenció de ceratina i de seu. La inflamació secundària dels barbs produeix la resta de lesions, que poden deixar cicatrius.

    La intensitat de l'afecció determina si es tracta d'una acne de primer grau (comedònica), d'una de segon grau o (papulopustulosa) o d'una de tercer grau (conglobata), en funció de la gravetat, el tipus i l'extensió de les lesions.
aigua juvenil aigua juvenil

<Ciències de la Terra>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de geografia física [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/124>

  • ca  aigua juvenil, n f
  • ca  aigua magmàtica, n f sin. compl.
  • es  agua juvenil
  • es  agua magmática
  • fr  eau juvénile
  • fr  eau magmatique
  • en  juvenile water
  • en  magmatic water

<Geografia física > Hidrologia>

Definició
Aigua procedent de les capes profundes de l'interior de la Terra i que ateny la superfície terrestre per primera vegada com a resultat de l'activitat volcànica.
aigua juvenil aigua juvenil

<Geografia > Geografia física>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de geografia física [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/124>

  • ca  aigua juvenil, n f
  • ca  aigua magmàtica, n f sin. compl.
  • es  agua juvenil
  • es  agua magmática
  • fr  eau juvénile
  • fr  eau magmatique
  • en  juvenile water
  • en  magmatic water

<Geografia física > Hidrologia>

Definició
Aigua procedent de les capes profundes de l'interior de la Terra i que ateny la superfície terrestre per primera vegada com a resultat de l'activitat volcànica.
aigua juvenil aigua juvenil

<Ciències de la Terra > Hidrologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, procedeix de l'obra següent:

VALVERDE FERREIRO, M.B.; ANGUITA BARTOLOMÉ, F. Vocabulari d'hidrologia subterrània = Vocabulario de hidrología subterránea = Vocabulary of groundwater hydrology. Barcelona: Fundació Centre Internacional d'Hidrologia Subterrània, 1996. 129 p.
ISBN 84-921469-0-7

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  aigua juvenil, n f
  • es  agua juvenil
  • en  juvenile water

<Hidrologia subterrània>

alberg de joventut alberg de joventut

<Lleure. Turisme > Hoteleria i turisme>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la norma UNE-EN ISO 18513:2004 Serveis turístics. Hotels i altres tipus d'allotjament turístic. Terminologia i de la norma internacional ISO corresponent (ISO 18513:2003).

Aquesta norma ha estat elaborada pel comitè tècnic AEN/CTN 167 Turisme, la secretaria del qual és a càrrec de FEHR. El TERMCAT n'ha fet la versió catalana en compliment de l'acord subscrit amb AENOR per a la traducció al català de les normes UNE, amb l'assessorament d'especialistes del CETT i del Departament d'Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya. El Consell Supervisor del TERMCAT ha ratificat la nomenclatura adoptada.

El símbol cod precedeix el codi de referència que permet localitzar els termes dins del text de la norma.

En els casos en què la norma no recull la denominació per a una llengua determinada, es visualitzen punts suspensius (...) en aquell camp, precedits del codi de llengua corresponent.

  • ca  alberg de joventut, n m
  • es  albergue juvenil
  • fr  auberge de jeunesse
  • en  youth hostel
  • de  Jugendherberge
  • cod  2.02.08

<Lleure > Turisme > Serveis turístics. Allotjament turístic>

Definició
Establiment normalment atès per una organització sense ànim de lucre que ofereix especialment als joves allotjament, una oferta limitada d'àpats o instal·lacions de cuina, a més d'altres equipaments, serveis, programes i activitats que tenen finalitats educatives o d'oci.

Nota

  • 1 En alguns països el terme alberg de joventut és una marca registrada d'establiments integrats en associacions afiliades a la Federació Internacional d'Albergs de Joventut (IYHF).
  • 2 Els albergs de joventut generalment proporcionen allotjament en habitacions múltiples o en dormitoris comunitaris i de vegades faciliten habitacions dobles o habitacions familiars als membres (ja sigui com a membres individuals o com a part d'una organització associada) d'una associació nacional reconeguda per la Federació Internacional d'Albergs de Joventut o a aquelles persones que compren l'adhesió a un alberg de joventut integrat a la xarxa d'albergs internacionals.
alberg de joventut alberg de joventut

<Ciències socials > Educació>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT D'ENSENYAMENT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'educació [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/132>

  • ca  alberg de joventut, n m
  • es  albergue juvenil
  • fr  auberge de jeunesse
  • en  youth hostel

<Educació > Pedagogia social > Animació sociocultural>

Definició
Establiment que ofereix, especialment als joves, allotjament, servei de menjars o instal·lacions de cuina, a més d'altres equipaments o serveis amb finalitats educatives o d'oci, normalment gestionat per l'Administració o per una organització sense ànim de lucre.
alberg de joventut alberg de joventut

<Lleure. Turisme > Hoteleria i turisme>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

AGÈNCIA CATALANA DE TURISME; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de turisme [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/312>

  • ca  alberg de joventut, n m
  • ca  alberg, n m sin. compl.
  • es  albergue, n m
  • es  albergue de juventud, n m
  • es  albergue juvenil, n m
  • fr  auberge, n f
  • fr  auberge de jeunesse, n f
  • en  hostel, n
  • en  youth hostel, n
  • de  Jugendherberge, n f

<Turisme > Allotjament>

Definició
Establiment que ofereix allotjament a preus mòdics i en el qual els hostes, generalment gent jove i estudiants, solen compartir determinats serveis.
anfós bord anfós bord

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  anfós bord, n m
  • ca  abadejo, n m sin. compl.
  • ca  anfós burro, n m sin. compl.
  • ca  anfós jueu, n m sin. compl.
  • ca  anfós ratllat [juvenil], n m sin. compl.
  • ca  anfós rosat, n m sin. compl.
  • ca  ase, n m sin. compl.
  • ca  jueu, n m sin. compl.
  • ca  mero rosat, n m sin. compl.
  • ca  nero, n m sin. compl.
  • ca  nero bord, n m sin. compl.
  • ca  nero jueu, n m sin. compl.
  • ca  nero rosat, n m sin. compl.
  • ca  abadeco, n m var. ling.
  • ca  abadeig, n m var. ling.
  • ca  anfós-burro, n m var. ling.
  • ca  anfós-jueu, n m var. ling.
  • ca  neru, n f var. ling.
  • nc  Mycteroperca rubra
  • nc  Cerna nebulosa var. ling.
  • nc  Parepinephelus acutirostris var. ling.
  • es  abadejo
  • es  cardenal
  • es  gitano
  • es  mero
  • fr  baldèche rouge
  • fr  mérou royal
  • en  comb grouper

<Peixos > Serrànids>

Nota

  • Dades sobre la procedència dels noms extretes de les obres de buidatge
    [denominació (codi obra): procedència]

    - abadeco (FAUNAICT): Tarragona

    - abadejo (DCVB-E): Camp de Tarragona, "dialecte català occidental", València

    - anfós bord (DCVB-E): Mallorca

    - anfós bord (DELC): Balears

    - anfós bord (DELC2): Balears

    - anfós bord (RANDA11): Mallorca

    - anfós bord (RPCE3): Mallorca

    - anfós burro (DCVB-E): Eivissa

    - anfós burro (DELC): Balears

    - anfós burro (RANDA11): Eivissa

    - anfós jueu (DCVB-E): Mallorca

    - anfós jueu (DELC): Balears

    - anfós jueu (RANDA11): Mallorca

    - anfós-burro (RPCE3): Eivissa

    - anfós-jueu (RPCE3): Mallorca

    - ase (DELC2): Balears

    - jueu (DELC2): Balears

    - neru (LVPB): Menorca
anfós bord anfós bord

<Zoologia > Peixos>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  anfós bord, n m
  • ca  abadejo, n m sin. compl.
  • ca  anfós burro, n m sin. compl.
  • ca  anfós jueu, n m sin. compl.
  • ca  anfós ratllat [juvenil], n m sin. compl.
  • ca  anfós rosat, n m sin. compl.
  • ca  ase, n m sin. compl.
  • ca  jueu, n m sin. compl.
  • ca  mero rosat, n m sin. compl.
  • ca  nero, n m sin. compl.
  • ca  nero bord, n m sin. compl.
  • ca  nero jueu, n m sin. compl.
  • ca  nero rosat, n m sin. compl.
  • ca  abadeco, n m var. ling.
  • ca  abadeig, n m var. ling.
  • ca  anfós-burro, n m var. ling.
  • ca  anfós-jueu, n m var. ling.
  • ca  neru, n f var. ling.
  • nc  Mycteroperca rubra
  • nc  Cerna nebulosa var. ling.
  • nc  Parepinephelus acutirostris var. ling.
  • es  abadejo
  • es  cardenal
  • es  gitano
  • es  mero
  • fr  baldèche rouge
  • fr  mérou royal
  • en  comb grouper

<Peixos > Serrànids>

Nota

  • Dades sobre la procedència dels noms extretes de les obres de buidatge
    [denominació (codi obra): procedència]

    - abadeco (FAUNAICT): Tarragona

    - abadejo (DCVB-E): Camp de Tarragona, "dialecte català occidental", València

    - anfós bord (DCVB-E): Mallorca

    - anfós bord (DELC): Balears

    - anfós bord (DELC2): Balears

    - anfós bord (RANDA11): Mallorca

    - anfós bord (RPCE3): Mallorca

    - anfós burro (DCVB-E): Eivissa

    - anfós burro (DELC): Balears

    - anfós burro (RANDA11): Eivissa

    - anfós jueu (DCVB-E): Mallorca

    - anfós jueu (DELC): Balears

    - anfós jueu (RANDA11): Mallorca

    - anfós-burro (RPCE3): Eivissa

    - anfós-jueu (RPCE3): Mallorca

    - ase (DELC2): Balears

    - jueu (DELC2): Balears

    - neru (LVPB): Menorca
angiofibroma nasofaringi angiofibroma nasofaringi

<Ciències de la salut > Otorrinolaringologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'otorrinolaringologia [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/148>

  • ca  angiofibroma nasofaringi, n m
  • ca  angiofibroma de càvum, n m sin. compl.
  • ca  angiofibroma juvenil, n m sin. compl.
  • es  angiofibroma de cavum
  • es  angiofibroma juvenil
  • es  angiofibroma nasofaríngeo
  • en  juvenile angiofibroma
  • en  nasopharyngeal angiofibroma

<Otorinolaringologia > Rinologia > Patologia>, <Otorinolaringologia > Faringologia > Patologia>

Definició
Angiofibroma que produeix obstrucció nasal i abundants epistaxis, que afecta generalment adolescents del sexe masculí.