Cercaterm

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, procedeix de l'obra següent:

Diccionari de ports i costes: Català, castellà, francès, anglès. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Política Territorial i Obres Públiques, 1995. 351 p.; 23 cm
ISBN 84-393-3324-2

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca càrrega de sòlids a lloure, n f
es carga seca a granel
fr marchandises solides en vrac
fr vrac sec
en bulk solids
en dry bulk

<Ports > Tipologia i peculiaritats > Usos>

Definició

Càrrega formada per materials sòlids solts sense envasar, com ara grans o pólvores.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca cameneri, n m
ca epilobi, n m alt. sin.
ca epilobi angustifoli, n m alt. sin.
ca epilobi de fulla estreta, n m alt. sin.
ca llorer de Sant Antoni, n m alt. sin.
nc Epilobium angustifolium L.
nc Chamaenerion angustifolium (L.) Scop. sin. compl.
nc Epilobium spicatum Lam. var. ling.

<Botànica > onagràcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca cameneri, n m
ca epilobi, n m alt. sin.
ca epilobi angustifoli, n m alt. sin.
ca epilobi de fulla estreta, n m alt. sin.
ca llorer de Sant Antoni, n m alt. sin.
nc Epilobium angustifolium L.
nc Chamaenerion angustifolium (L.) Scop. sin. compl.
nc Epilobium spicatum Lam. var. ling.

<Botànica > onagràcies>

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

ca corc dels llibres, n m

<Agricultura > Fitopatologia>

Definició

Coleòpter anòbid, Nicobium sp.

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

ca cuc de terra, n m
ca furga, n f sin. compl.
ca llambric, n m sin. compl.
ca llombric, n m sin. compl.
ca papaterra, n f sin. compl.
es lombriz
fr lombric
fr ver de terre
en earthworm

<Agricultura > Fitopatologia>

Definició

Anèl·lid oligoquet, especialment de la família dels lumbrícids, que viu al sòl i s'alimenta de partícules orgàniques, de tal manera que provoca un esponjament del terreny.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca falzia, n f
ca capil·lera, n f sin. compl.
ca falguerola, n f sin. compl.
ca falzia de pou, n f sin. compl.
ca falzilla, n f sin. compl.
ca adiant, n m alt. sin.
ca arracada de la reina, n f alt. sin.
ca arracades de la reina, n f pl alt. sin.
ca buscallibres, n m/f alt. sin.
ca cabells de Venus, n m pl alt. sin.
ca falguereta capil·lera, n f alt. sin.
ca falguerina, n f alt. sin.
ca falzia comuna, n f alt. sin.
ca falzia de pous, n f alt. sin.
ca falzia vera, n f alt. sin.
ca folguerola, n f alt. sin.
ca guardallibres, n m/f alt. sin.
ca herba breuca, n f alt. sin.
ca herba capil·lera, n f alt. sin.
ca herba de font, n f alt. sin.
ca herba de pou, n f alt. sin.
ca herba del pou, n f alt. sin.
ca herba falguera, n f alt. sin.
ca herba falzia, n f alt. sin.
ca capilera, n f var. ling.
ca capillera, n f var. ling.
ca falcija, n f var. ling.
ca faldia, n f var. ling.
ca falsia, n f var. ling.
ca falsia de pous, n f var. ling.
ca falsilla, n f var. ling.
ca falsitia, n f var. ling.
ca falsitja, n f var. ling.
ca fàlzia, n f var. ling.
ca falzija, n f var. ling.
ca farzia, n f var. ling.
ca fatzilla, n f var. ling.
ca fauzia, n f var. ling.
ca foguerola, n f var. ling.
ca franzilla, n f var. ling.
ca frasilla, n f var. ling.
ca frengilla, n f var. ling.
ca frenzilla, n f var. ling.
ca guarda llibres, n m/f var. ling.
ca helecho de pou, n m var. ling.
ca herba malmasia, n f var. ling.
ca malmasia, n f var. ling.
ca trenzilla, n f var. ling.
nc Adiantum capillus-veneris L.

<Botànica > polipodiàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca falzia, n f
ca capil·lera, n f sin. compl.
ca falguerola, n f sin. compl.
ca falzia de pou, n f sin. compl.
ca falzilla, n f sin. compl.
ca adiant, n m alt. sin.
ca arracada de la reina, n f alt. sin.
ca arracades de la reina, n f pl alt. sin.
ca buscallibres, n m/f alt. sin.
ca cabells de Venus, n m pl alt. sin.
ca falguereta capil·lera, n f alt. sin.
ca falguerina, n f alt. sin.
ca falzia comuna, n f alt. sin.
ca falzia de pous, n f alt. sin.
ca falzia vera, n f alt. sin.
ca folguerola, n f alt. sin.
ca guardallibres, n m/f alt. sin.
ca herba breuca, n f alt. sin.
ca herba capil·lera, n f alt. sin.
ca herba de font, n f alt. sin.
ca herba de pou, n f alt. sin.
ca herba del pou, n f alt. sin.
ca herba falguera, n f alt. sin.
ca herba falzia, n f alt. sin.
ca capilera, n f var. ling.
ca capillera, n f var. ling.
ca falcija, n f var. ling.
ca faldia, n f var. ling.
ca falsia, n f var. ling.
ca falsia de pous, n f var. ling.
ca falsilla, n f var. ling.
ca falsitia, n f var. ling.
ca falsitja, n f var. ling.
ca fàlzia, n f var. ling.
ca falzija, n f var. ling.
ca farzia, n f var. ling.
ca fatzilla, n f var. ling.
ca fauzia, n f var. ling.
ca foguerola, n f var. ling.
ca franzilla, n f var. ling.
ca frasilla, n f var. ling.
ca frengilla, n f var. ling.
ca frenzilla, n f var. ling.
ca guarda llibres, n m/f var. ling.
ca helecho de pou, n m var. ling.
ca herba malmasia, n f var. ling.
ca malmasia, n f var. ling.
ca trenzilla, n f var. ling.
nc Adiantum capillus-veneris L.

<Botànica > polipodiàcies>

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

ca febre del llorer, n f

Definició

Igual a la del fenc, que es presenta a l'època de florir el llorer.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Glosario de la madera [en línia]. [S.l.]: Coopwood, 2020.
<https://www.coopwoodplus.eu/es/dictionario/>
Es tracta d'un glossari elaborat en el marc del projecte Coopwood (del programa POCTEFA 2014-2020) en el qual ha participat el TERMCAT, que es pot consultar en aquest enllaç:
<https://www.coopwoodplus.eu/es/inicio/>

ca finestra de gelosia, n f
ca finestra de llibret de vidre, n f
es ventana de celosía, n f
es ventana de lamas, n f
es ventana de librillo de cristal, n f
fr fenêtre à jalousies, n f
fr fenêtre à lamelles, n f
fr fenêtre accordéon en verre, n f
eu sareta-leiho, n

<Fusteria > Construccions>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

BASART SALA, Pitu; PUJOLÀS MASET, Pere. Diccionari de fusteria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/188/>

ca finestra de llibret de vidre, n f
es ventana de librillo de cristal
fr fenêtre accordéon en verre
en lattice window

<Fusteria > Construccions > Tancaments > Finestres i targes>

Definició

Finestra constituïda per un seguit de peces de vidre orientables, més llargues que amples i fixades al bastiment.

Cerca bàsica

Cerca avançada

Resultats per a la cerca "llòbrec" dins totes les àrees temàtiques

Definició

Definició

Definició

Definició

Definició