Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "lladrar" dins totes les àrees temàtiques
<Bricolatge > Ferreteria>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca màquina de llançar pintura, n f
- es máquina de lanzar pintura
<Bricolatge > Ferreteria>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca milfulles, n f
- ca camamilla vera, n f sin. compl.
- ca flor de ploma, n f sin. compl.
- ca herba d'anyell, n f sin. compl.
- ca herba de corder, n f sin. compl.
- ca herba de les ferides, n f sin. compl.
- ca herba de les nou camises, n f sin. compl.
- ca herba de mil fulles, n f sin. compl.
- ca herba de xai, n f sin. compl.
- ca camamilla, n f alt. sin.
- ca camamilla de les ribes, n f alt. sin.
- ca camamilla de Meranges, n f alt. sin.
- ca camamilla de muntanya, n f alt. sin.
- ca camamilla de prat, n f alt. sin.
- ca camamilla del tros, n f alt. sin.
- ca camamilla dels aragonesos, n f alt. sin.
- ca camamil·la vera, n f alt. sin.
- ca camorro, n m alt. sin.
- ca camorros, n m pl alt. sin.
- ca cap de bou, n m alt. sin.
- ca cap de moro, n m alt. sin.
- ca ceguda, n f alt. sin.
- ca ceguda blanca, n f alt. sin.
- ca centenrama, n m alt. sin.
- ca centfulles, n f alt. sin.
- ca cordonet, n m alt. sin.
- ca curatalls, n m alt. sin.
- ca espina de peix, n f alt. sin.
- ca estronca-sangs, n m pl alt. sin.
- ca filera, n f alt. sin.
- ca fileres, n f pl alt. sin.
- ca guinça, n f alt. sin.
- ca guinces, n f pl alt. sin.
- ca herba bouera, n f alt. sin.
- ca herba conillera, n f alt. sin.
- ca herba currera, n f alt. sin.
- ca herba de cent fulles, n f alt. sin.
- ca herba de ferides, n f alt. sin.
- ca herba de l'angina, n f alt. sin.
- ca herba de la Coma, n f alt. sin.
- ca herba de la tos, n f alt. sin.
- ca herba de les cent fulles, n f alt. sin.
- ca herba de les mil fulles, n f alt. sin.
- ca herba de tall, n f alt. sin.
- ca herba de talls, n f alt. sin.
- ca herba de tos, n f alt. sin.
- ca herba del mal de coll, n f alt. sin.
- ca herba dels conills, n f alt. sin.
- ca herba dels talls, n f alt. sin.
- ca herba fina, n f alt. sin.
- ca herba per al sucre, n f alt. sin.
- ca indianeta, n f alt. sin.
- ca lladracà, n m alt. sin.
- ca marfull, n m alt. sin.
- ca milenrama, n m alt. sin.
- ca milflors, n f alt. sin.
- ca milherbes, n f alt. sin.
- ca milifulla, n f alt. sin.
- ca miliuna, n f alt. sin.
- ca oriecà, n m alt. sin.
- ca percala, n f alt. sin.
- ca pixacà, n m alt. sin.
- ca sardineta, n f alt. sin.
- ca setge, n m alt. sin.
- ca andianeta, n f var. ling.
- ca bliecà, n m var. ling.
- ca camamirla, n f var. ling.
- ca cebuda blanca, n f var. ling.
- ca cent fulles, n f var. ling.
- ca cinto enrama, n m var. ling.
- ca gamusa, n f var. ling.
- ca gamuses, n f pl var. ling.
- ca herba dels llapins, n f var. ling.
- ca hierba de tall, n f var. ling.
- ca lladrecà, n m var. ling.
- ca mil en rama, n m var. ling.
- ca mil fulles, n f var. ling.
- ca mil-en-rama, n m var. ling.
- ca milfulls, n f var. ling.
- ca milrama, n m var. ling.
- ca oliacà, n m var. ling.
- ca olicà, n m var. ling.
- ca sabuda, n f var. ling.
- ca sabuda blanca, n f var. ling.
- ca uliacà, n m var. ling.
- ca uliecà, n m var. ling.
- nc Achillea millefolium L.
<Botànica > compostes / asteràcies>
Nota
-
1. Les formes cebuda i sabuda, habituals en pallarès, mostren una equivalència acústica GU>BU de ceguda, evolució catalana del llatí CICUTA mantinguda en parlars dels Alts Pirineus, i substituïda a la resta del territori pel cultisme cicuta (cf. Coromines, Diccionari etimològic i complementari de la llen gua catalana, vol. II, p. 657; així com Veny, J. «L'equivalència acústica B = G en català: els casos de bolerany 'remolí' i boixac 'galdiró', Estudis de Llengua i Literatura Catalanes, XVIII, 1989, p. 101-127). MASCLANS recull sabuda blanca d'una obra del botànic Font i Quer sobre la Vall de Boí, tot i que l'ortografia com cebuda blanca.
2. En relació amb la denominació herba dels llapins, llapí 'conill' és un manlleu del francès lapin, a través de l'occità, present en els parlars septentrionals.
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca milfulles, n f
- ca camamilla vera, n f sin. compl.
- ca flor de ploma, n f sin. compl.
- ca herba d'anyell, n f sin. compl.
- ca herba de corder, n f sin. compl.
- ca herba de les ferides, n f sin. compl.
- ca herba de les nou camises, n f sin. compl.
- ca herba de mil fulles, n f sin. compl.
- ca herba de xai, n f sin. compl.
- ca camamilla, n f alt. sin.
- ca camamilla de les ribes, n f alt. sin.
- ca camamilla de Meranges, n f alt. sin.
- ca camamilla de muntanya, n f alt. sin.
- ca camamilla de prat, n f alt. sin.
- ca camamilla del tros, n f alt. sin.
- ca camamilla dels aragonesos, n f alt. sin.
- ca camamil·la vera, n f alt. sin.
- ca camorro, n m alt. sin.
- ca camorros, n m pl alt. sin.
- ca cap de bou, n m alt. sin.
- ca cap de moro, n m alt. sin.
- ca ceguda, n f alt. sin.
- ca ceguda blanca, n f alt. sin.
- ca centenrama, n m alt. sin.
- ca centfulles, n f alt. sin.
- ca cordonet, n m alt. sin.
- ca curatalls, n m alt. sin.
- ca espina de peix, n f alt. sin.
- ca estronca-sangs, n m pl alt. sin.
- ca filera, n f alt. sin.
- ca fileres, n f pl alt. sin.
- ca guinça, n f alt. sin.
- ca guinces, n f pl alt. sin.
- ca herba bouera, n f alt. sin.
- ca herba conillera, n f alt. sin.
- ca herba currera, n f alt. sin.
- ca herba de cent fulles, n f alt. sin.
- ca herba de ferides, n f alt. sin.
- ca herba de l'angina, n f alt. sin.
- ca herba de la Coma, n f alt. sin.
- ca herba de la tos, n f alt. sin.
- ca herba de les cent fulles, n f alt. sin.
- ca herba de les mil fulles, n f alt. sin.
- ca herba de tall, n f alt. sin.
- ca herba de talls, n f alt. sin.
- ca herba de tos, n f alt. sin.
- ca herba del mal de coll, n f alt. sin.
- ca herba dels conills, n f alt. sin.
- ca herba dels talls, n f alt. sin.
- ca herba fina, n f alt. sin.
- ca herba per al sucre, n f alt. sin.
- ca indianeta, n f alt. sin.
- ca lladracà, n m alt. sin.
- ca marfull, n m alt. sin.
- ca milenrama, n m alt. sin.
- ca milflors, n f alt. sin.
- ca milherbes, n f alt. sin.
- ca milifulla, n f alt. sin.
- ca miliuna, n f alt. sin.
- ca oriecà, n m alt. sin.
- ca percala, n f alt. sin.
- ca pixacà, n m alt. sin.
- ca sardineta, n f alt. sin.
- ca setge, n m alt. sin.
- ca andianeta, n f var. ling.
- ca bliecà, n m var. ling.
- ca camamirla, n f var. ling.
- ca cebuda blanca, n f var. ling.
- ca cent fulles, n f var. ling.
- ca cinto enrama, n m var. ling.
- ca gamusa, n f var. ling.
- ca gamuses, n f pl var. ling.
- ca herba dels llapins, n f var. ling.
- ca hierba de tall, n f var. ling.
- ca lladrecà, n m var. ling.
- ca mil en rama, n m var. ling.
- ca mil fulles, n f var. ling.
- ca mil-en-rama, n m var. ling.
- ca milfulls, n f var. ling.
- ca milrama, n m var. ling.
- ca oliacà, n m var. ling.
- ca olicà, n m var. ling.
- ca sabuda, n f var. ling.
- ca sabuda blanca, n f var. ling.
- ca uliacà, n m var. ling.
- ca uliecà, n m var. ling.
- nc Achillea millefolium L.
<Botànica > compostes / asteràcies>
Nota
-
1. Les formes cebuda i sabuda, habituals en pallarès, mostren una equivalència acústica GU>BU de ceguda, evolució catalana del llatí CICUTA mantinguda en parlars dels Alts Pirineus, i substituïda a la resta del territori pel cultisme cicuta (cf. Coromines, Diccionari etimològic i complementari de la llen gua catalana, vol. II, p. 657; així com Veny, J. «L'equivalència acústica B = G en català: els casos de bolerany 'remolí' i boixac 'galdiró', Estudis de Llengua i Literatura Catalanes, XVIII, 1989, p. 101-127). MASCLANS recull sabuda blanca d'una obra del botànic Font i Quer sobre la Vall de Boí, tot i que l'ortografia com cebuda blanca.
2. En relació amb la denominació herba dels llapins, llapí 'conill' és un manlleu del francès lapin, a través de l'occità, present en els parlars septentrionals.
<Indústria > Indústria de la fusta > Fusteria>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
BASART SALA, Pitu; PUJOLÀS MASET, Pere. Diccionari de fusteria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/188/>
- ca obrar, v tr
- ca afaiçonar, v tr sin. compl.
- es labrar
- es obrar
- fr façonner
- fr ouvrer
- en work, to
<Fusteria > Tècniques i processos > Manipulació de la fusta de serra>
Definició
<Indústria > Indústria de la fusta > Fusteria>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
BASART SALA, Pitu; PUJOLÀS MASET, Pere. Diccionari de fusteria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/188/>
- ca obrar, v tr
- ca llavorar, v tr sin. compl.
- ca planejar, v tr sin. compl.
- es cepillar
- fr raboter
- en plane, to
<Fusteria > Tècniques i processos > Manipulació de la fusta de serra>
Definició
<Indústria > Indústria de la fusta > Fusteria>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Glosario de la madera [en línia]. [S.l.]: Coopwood, 2020.
<https://www.coopwoodplus.eu/es/dictionario/>
Es tracta d'un glossari elaborat en el marc del projecte Coopwood (del programa POCTEFA 2014-2020) en el qual ha participat el TERMCAT, que es pot consultar en aquest enllaç:
<https://www.coopwoodplus.eu/es/inicio/>
- ca obrar, v tr
- ca afaiçonar, v tr sin. compl.
- es tallar, v tr
- es labrar, v tr sin. compl.
- es obrar, v tr sin. compl.
- fr façonner, v tr
- fr ouvrer, v tr
- en work, to, v tr
- eu landu
- eu tailatu
- eu zizelkatu
<Fusteria > Tècniques i procediments>
<Indústria > Indústria de la fusta > Fusteria>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Glosario de la madera [en línia]. [S.l.]: Coopwood, 2020.
<https://www.coopwoodplus.eu/es/dictionario/>
Es tracta d'un glossari elaborat en el marc del projecte Coopwood (del programa POCTEFA 2014-2020) en el qual ha participat el TERMCAT, que es pot consultar en aquest enllaç:
<https://www.coopwoodplus.eu/es/inicio/>
- ca obrar, v tr
- ca llavorar, v tr sin. compl.
- es cepillar, v tr
- fr dégauchir, v tr
- fr dresser, v tr
- en dress, to, v tr
- eu arrabotatu
- eu lautu
<Fusteria > Tècniques i procediments>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca paradella mollerosa, n f
- ca arengada, n f sin. compl.
- ca llengua bovina, n f sin. compl.
- ca mollerosa, n f sin. compl.
- ca arengades, n f pl alt. sin.
- ca buscaporc bord, n m alt. sin.
- ca cama-roges, n f pl alt. sin.
- ca cama-roja, n f alt. sin.
- ca cama-roja de tarongerar, n f alt. sin.
- ca llengua de bou, n f alt. sin.
- ca llengua de llebre, n f alt. sin.
- ca mal-llaurer, n m alt. sin.
- ca mal-llaures, n f pl alt. sin.
- ca paradella, n f alt. sin.
- ca paradelles, n f pl alt. sin.
- ca peixos, n m pl alt. sin.
- ca pradella, n f alt. sin.
- ca pradella mollerosa, n f alt. sin.
- ca romàs, n m alt. sin.
- ca romàs comú, n m alt. sin.
- ca romerill, n m alt. sin.
- ca sang de bou, n f alt. sin.
- ca Santes Maries, n f pl alt. sin.
- ca tabaquera, n f alt. sin.
- ca mallaures, n f pl var. ling.
- ca panadelles, n f pl var. ling.
- ca romança, n f var. ling.
- nc Rumex pulcher L.
<Botànica > poligonàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca paradella mollerosa, n f
- ca arengada, n f sin. compl.
- ca llengua bovina, n f sin. compl.
- ca mollerosa, n f sin. compl.
- ca arengades, n f pl alt. sin.
- ca buscaporc bord, n m alt. sin.
- ca cama-roges, n f pl alt. sin.
- ca cama-roja, n f alt. sin.
- ca cama-roja de tarongerar, n f alt. sin.
- ca llengua de bou, n f alt. sin.
- ca llengua de llebre, n f alt. sin.
- ca mal-llaurer, n m alt. sin.
- ca mal-llaures, n f pl alt. sin.
- ca paradella, n f alt. sin.
- ca paradelles, n f pl alt. sin.
- ca peixos, n m pl alt. sin.
- ca pradella, n f alt. sin.
- ca pradella mollerosa, n f alt. sin.
- ca romàs, n m alt. sin.
- ca romàs comú, n m alt. sin.
- ca romerill, n m alt. sin.
- ca sang de bou, n f alt. sin.
- ca Santes Maries, n f pl alt. sin.
- ca tabaquera, n f alt. sin.
- ca mallaures, n f pl var. ling.
- ca panadelles, n f pl var. ling.
- ca romança, n f var. ling.
- nc Rumex pulcher L.
<Botànica > poligonàcies>
<Esport > Muntanyisme>
La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.
- ca planejar, v intr
- es llanear
<Esport > Muntanyisme>