Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "llangor" dins totes les àrees temàtiques

ametller ametller

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  ametller, n m
  • ca  ametla (fruit), n f sin. compl.
  • ca  ametla (llavor), n f sin. compl.
  • ca  ametler, n m sin. compl.
  • ca  ametlla (fruit), n f sin. compl.
  • ca  ametlla (llavor), n f sin. compl.
  • ca  ametlló (fruit tendre), n m sin. compl.
  • ca  alzina d'ametlles, n f alt. sin.
  • ca  ametler comú, n m alt. sin.
  • ca  ametlla, n f alt. sin.
  • ca  ametllers, n m pl alt. sin.
  • ca  ametlles dolces (llavor), n f pl alt. sin.
  • ca  ametlló (fruit), n m alt. sin.
  • ca  ametlló (llavor), n m alt. sin.
  • ca  ametllons (fruit), n m pl alt. sin.
  • ca  almelda, n f var. ling.
  • ca  almeler, n m var. ling.
  • ca  almeller, n m var. ling.
  • ca  almetla, n f var. ling.
  • ca  almetler, n m var. ling.
  • ca  amaller, n m var. ling.
  • ca  amédola, n f var. ling.
  • ca  amela, n f var. ling.
  • ca  amelder, n m var. ling.
  • ca  ameler, n m var. ling.
  • ca  amel·ler, n m var. ling.
  • ca  amendula (fruit), n f var. ling.
  • ca  amenla, n f var. ling.
  • ca  amenles, n f pl var. ling.
  • ca  amerler, n m var. ling.
  • ca  armela, n f var. ling.
  • ca  armela (fruit), n f var. ling.
  • ca  armelé, n m var. ling.
  • ca  armeler, n m var. ling.
  • ca  armella (fruit), n f var. ling.
  • ca  atmel·ler, n m var. ling.
  • ca  atmetlla, n f var. ling.
  • ca  atmetller, n m var. ling.
  • ca  atmetlló (fruit tendre), n m var. ling.
  • ca  aumetler, n m var. ling.
  • ca  aumetllé, n m var. ling.
  • ca  encina d'amenles, n f var. ling.
  • ca  mel·lé, n m var. ling.
  • ca  mel·ler, n m var. ling.
  • ca  metla, n f var. ling.
  • ca  metler, n m var. ling.
  • nc  Prunus dulcis (Mill.) D.A. Webb
  • nc  Amygdalus communis L. sin. compl.
  • nc  Amygdalus dulcis Mill. var. ling.
  • nc  Prunus amygdalus Batsch var. ling.
  • nc  Prunus communis (L.) Arcang. var. ling.

<Botànica > rosàcies>

Nota

  • MASCLANS recull les denominacions ametller d'ametlles dolces i ametller dolç per a la var. dulcis («el d'ús corrent, d'ametlles comestibles»), i ametller agre i ametller amarg per a la var. amara (DC.) Buchheim («d'ametlles amargues»). També indica que hi ha nombroses subvarietats conreades: blanqueta, cresteta, desmai (llargueta), esperança forta, marcona, mollar de Tarragona, pasquala, poteta o victòria, entre d'altres.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  ametller, n m
  • ca  ametla (fruit), n f sin. compl.
  • ca  ametla (llavor), n f sin. compl.
  • ca  ametler, n m sin. compl.
  • ca  ametlla (fruit), n f sin. compl.
  • ca  ametlla (llavor), n f sin. compl.
  • ca  ametlló (fruit tendre), n m sin. compl.
  • ca  alzina d'ametlles, n f alt. sin.
  • ca  ametler comú, n m alt. sin.
  • ca  ametlla, n f alt. sin.
  • ca  ametllers, n m pl alt. sin.
  • ca  ametlles dolces (llavor), n f pl alt. sin.
  • ca  ametlló (fruit), n m alt. sin.
  • ca  ametlló (llavor), n m alt. sin.
  • ca  ametllons (fruit), n m pl alt. sin.
  • ca  almelda, n f var. ling.
  • ca  almeler, n m var. ling.
  • ca  almeller, n m var. ling.
  • ca  almetla, n f var. ling.
  • ca  almetler, n m var. ling.
  • ca  amaller, n m var. ling.
  • ca  amédola, n f var. ling.
  • ca  amela, n f var. ling.
  • ca  amelder, n m var. ling.
  • ca  ameler, n m var. ling.
  • ca  amel·ler, n m var. ling.
  • ca  amendula (fruit), n f var. ling.
  • ca  amenla, n f var. ling.
  • ca  amenles, n f pl var. ling.
  • ca  amerler, n m var. ling.
  • ca  armela, n f var. ling.
  • ca  armela (fruit), n f var. ling.
  • ca  armelé, n m var. ling.
  • ca  armeler, n m var. ling.
  • ca  armella (fruit), n f var. ling.
  • ca  atmel·ler, n m var. ling.
  • ca  atmetlla, n f var. ling.
  • ca  atmetller, n m var. ling.
  • ca  atmetlló (fruit tendre), n m var. ling.
  • ca  aumetler, n m var. ling.
  • ca  aumetllé, n m var. ling.
  • ca  encina d'amenles, n f var. ling.
  • ca  mel·lé, n m var. ling.
  • ca  mel·ler, n m var. ling.
  • ca  metla, n f var. ling.
  • ca  metler, n m var. ling.
  • nc  Prunus dulcis (Mill.) D.A. Webb
  • nc  Amygdalus communis L. sin. compl.
  • nc  Amygdalus dulcis Mill. var. ling.
  • nc  Prunus amygdalus Batsch var. ling.
  • nc  Prunus communis (L.) Arcang. var. ling.

<Botànica > rosàcies>

Nota

  • MASCLANS recull les denominacions ametller d'ametlles dolces i ametller dolç per a la var. dulcis («el d'ús corrent, d'ametlles comestibles»), i ametller agre i ametller amarg per a la var. amara (DC.) Buchheim («d'ametlles amargues»). També indica que hi ha nombroses subvarietats conreades: blanqueta, cresteta, desmai (llargueta), esperança forta, marcona, mollar de Tarragona, pasquala, poteta o victòria, entre d'altres.
arbre de la nou vòmica arbre de la nou vòmica

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  arbre de la nou vòmica, n m
  • ca  matacà (llavor), n m sin. compl.
  • ca  nou vòmica (llavor), n f sin. compl.
  • ca  matacà, n m alt. sin.
  • ca  nou vòmica, n f alt. sin.
  • ca  vòmica, n f alt. sin.
  • nc  Strychnos nux-vomica L.

<Botànica > loganiàcies>

arbre de la nou vòmica arbre de la nou vòmica

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  arbre de la nou vòmica, n m
  • ca  matacà (llavor), n m sin. compl.
  • ca  nou vòmica (llavor), n f sin. compl.
  • ca  matacà, n m alt. sin.
  • ca  nou vòmica, n f alt. sin.
  • ca  vòmica, n f alt. sin.
  • nc  Strychnos nux-vomica L.

<Botànica > loganiàcies>

arc axil·lar arc axil·lar

<Ciències de la salut > Ginecologia. Obstetrícia > Sinologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CULELL, Pere; FANDOS, Adelaida; NIETO, Maribel. Diccionari de sinologia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/117/>

  • ca  arc axil·lar, n m
  • ca  arc de Langer, n m sin. compl.
  • ca  múscul axil·lar de Langer, n m sin. compl.
  • es  arco axilar de Langer
  • es  arco axilo-pectoral
  • fr  arc axillaire de Langer
  • it  arco ascellare
  • it  arco ascellare di Langer
  • it  muscolo di Langer
  • en  axillary arch muscle
  • en  Langer arch
  • en  Langer muscle
  • en  pectorodorsalis muscle

<Sinologia > Anatomia mamària>

Definició
Múscul que travessa l'aixella des del múscul pectoral major fins a l'húmer.

Nota

  • L'arc axil·lar pot ser present o absent.
arc de Langer arc de Langer

<Anatomia > Òrgans i sistemes>, <Anatomia patològica>, <Sinologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  arc de Langer, n m
  • ca  arc axil·lar, n m sin. compl.

<Anatomia > Òrgans i sistemes>, <Anatomia patològica>, <Sinologia>

Definició
Múscul anòmal que travessa l'aixella des del pectoral major fins a l'húmer.
armadillo de musell llarg septentrional armadillo de musell llarg septentrional

<Zoologia > Mamífers>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels mamífers del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/317>

  • ca  armadillo de musell llarg septentrional, n m
  • es  mulita de Los Llanos, n f
  • fr  tatou des savanes, n m
  • en  Northern long-nosed armadillo, n
  • de  Savannen-Gürteltier, n n
  • nc  Dasypus sabanicola

<Mamífers > Cingulats > Dasipòdids>

armadillo de musell llarg septentrional armadillo de musell llarg septentrional

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels mamífers del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/317>

  • ca  armadillo de musell llarg septentrional, n m
  • es  mulita de Los Llanos, n f
  • fr  tatou des savanes, n m
  • en  Northern long-nosed armadillo, n
  • de  Savannen-Gürteltier, n n
  • nc  Dasypus sabanicola

<Mamífers > Cingulats > Dasipòdids>

associació fonètica associació fonètica

<Ciències de la salut > Psiquiatria i salut mental>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  associació fonètica, n f
  • es  asociación sonora
  • es  clangor
  • fr  association par assonances
  • en  clang association
  • en  clanging

<Ciències de la salut > Psiquiatria i salut mental>

Definició
Tret característic del discurs de les persones que pateixen determinats trastorns psíquics consistent a associar els mots segons les similituds fonètiques que presenten entre si i no segons les relacions semàntiques.
associació fonètica associació fonètica

<Ciències de la salut > Salut mental. Psiquiatria>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de psiquiatria [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2021. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/21/>

  • ca  associació fonètica, n f
  • es  asociación sonora, n f
  • es  clangor, n m
  • fr  association par assonances, n f
  • en  clang association, n
  • en  clanging, n n
  • de  Klangassoziation, n f

<Psiquiatria > Funcionalisme psíquic: conceptes generals i alteracions patològiques>

Definició
Tret característic del discurs dels individus amb determinats trastorns mentals consistent a associar els mots segons les similituds fonètiques que presenten entre si i no segons les relacions semàntiques.