Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "llastims" dins totes les àrees temàtiques

bàsquet en llits elàstics bàsquet en llits elàstics

<09 Esports de pilota > 17 Altres esports>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

  • ca  bàsquet en llits elàstics, n m
  • es  basket en camas elásticas, n m
  • es  slamball, n m
  • fr  basketball sur trampoline, n m
  • fr  slamball, n m
  • it  slamball, n m
  • en  slamball, n

<Esport > 09 Esports de pilota > 17 Altres esports>

Definició
Esport de pilota inspirat en el bàsquet que es practica en una pista de joc amb dues cistelles als extrems i quatre llits elàstics davant de cadascuna entre dos equips de quatre jugadors, consistent a introduir la pilota a la cistella defensada per l'equip adversari impulsant-la amb les mans i amb la possibilitat d'ajudar-se dels llits elàstics per encistellar o per frenar els adversaris.

Nota

  • 1. El bàsquet en llits elàstics es va inventar el 2000 combinant la base del bàsquet (pista de joc i reglament bàsic) amb els salts de la gimnàstica i les accions de joc del futbol americà, amb la voluntat de buscar la màxima espectacularitat possible. Contribueixen a l'espectacularitat els llits elàstics i la legitimitat de qualsevol contacte físic entre jugadors com a acció de joc, amb l'excepció dels placatges per l'esquena o a l'aire.
  • 2. Cada partit es compon de quatre parts de cinc minuts, i el temps d'atac d'un equip està limitat a 15 segons. Les cistelles valen dos punts si es llança la pilota des de dintre la línia de tres punts, i tres si són esmaixades o es llança des de fora la línia de tres punts.
  • 3. L'equivalent anglès slamball, utilitzat en totes les llengües, prové de la marca comercial SlamBall, que és propietat dels creadors de l'esport.
cable per a sistemes elàstics de subjecció cable per a sistemes elàstics de subjecció

<Jardineria. Paisatgisme>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; FUNDACIÓ DE LA JARDINERIA I EL PAISATGE. Glossari de jardineria i paisatgisme [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016-2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/222/>

  • ca  cable per a sistemes elàstics de subjecció, n m

<Jardineria. Paisatgisme>

Definició
Cable de subjecció de material flexible que disposa d'una part elàstica que actua com a amortidor de xocs i que està proveït de corretges abraçadores no abrasives.
caminadors elàstics caminadors elàstics

<Articles de puericultura>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  caminadors elàstics, n m pl
  • es  andadores elásticos
  • en  baby bouncer

<Articles de puericultura>

Definició
Corretges elàstiques que, subjectes al cos d'un infant i al mateix temps penjades del sostre, serveixen per a aguantar-lo dret quan aprèn a caminar.
corona de reina corona de reina

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  corona de reina, n f
  • ca  altamira, n f alt. sin.
  • ca  altimira, n f alt. sin.
  • ca  corona de rei, n f alt. sin.
  • ca  lletimó, n m alt. sin.
  • ca  trenca-roques, n f alt. sin.
  • ca  llatimó, n m var. ling.
  • nc  Saxifraga callosa Sm. in Dicks. subsp. catalaunica (Boiss.) D.A. Webb
  • nc  Saxifraga catalaunica Boiss. sin. compl.

<Botànica > saxifragàcies>

corona de reina corona de reina

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  corona de reina, n f
  • ca  altamira, n f alt. sin.
  • ca  altimira, n f alt. sin.
  • ca  corona de rei, n f alt. sin.
  • ca  lletimó, n m alt. sin.
  • ca  trenca-roques, n f alt. sin.
  • ca  llatimó, n m var. ling.
  • nc  Saxifraga callosa Sm. in Dicks. subsp. catalaunica (Boiss.) D.A. Webb
  • nc  Saxifraga catalaunica Boiss. sin. compl.

<Botànica > saxifragàcies>

desemmotlladora desemmotlladora

<Instal·lacions, màquines i aparells d'aliments sòlids>, <Indústria dels plàstics i el cautxú>, <Indústria bàsica i productes metàl·lics>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>

  • ca  desemmotlladora, n f
  • es  desmoldeadora
  • fr  démouleuse
  • en  demolder [US] [ALIMENTACIÓ]
  • en  demoulder [GB] [ALIMENTACIÓ]
  • en  stripping machine [METALLS I PLÀSTICS]

<Indústria > Indústria alimentària > Aliments sòlids > Instal·lacions, màquines i aparells d'aliments sòlids>, <Indústria > Indústria dels plàstics i el cautxú>, <Indústria > Indústria bàsica i productes metàl·lics>

desemmotllament desemmotllament

<Procediments i processos dels aliments sòlids>, <Indústria dels plàstics i el cautxú>, <Indústria bàsica i productes metàl·lics>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>

  • ca  desemmotllament, n m
  • es  desmoldeo
  • fr  démoulage
  • en  demolding [US] [ALIMENTACIÓ]
  • en  demoulding [GB] [ALIMENTACIÓ]
  • en  stripping [METALLS I PLÀSTICS]

<Indústria > Indústria alimentària > Aliments sòlids > Procediments i processos dels aliments sòlids>, <Indústria > Indústria dels plàstics i el cautxú>, <Indústria > Indústria bàsica i productes metàl·lics>

elàstics elàstics

<Indumentària > Accessoris de vestir>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  elàstics, n m pl
  • es  tirantes

<Indumentària > Accessoris de vestir>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  elàstics, n m pl
  • es  benji
  • fr  bungee
  • fr  élastiques
  • fr  sandows
  • it  bungee
  • it  elastici
  • en  bungee

<Arts > Circ>

Definició
Aparell aeri consistent en dues cordes de material elàstic suspeses verticalment i amb un arnès a la part inferior, que amb el pes de l'acròbata crea un moviment d'oscil·lació vertical.
elàstics elàstics

<Economia > Comerç > Grans magatzems>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ANDORRA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari bàsic dels grans magatzems [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/129/>
En denominacions catalanes i en equivalents en altres llengües s'utilitza la barra inclinada (/) per indicar l'existència de diverses possibilitats. (Per exemple, al final de la secció, a l'esquerra / a la dreta).

Les denominacions utilitzades com a títol d'àrea temàtica en el diccionari tenen majúscula inicial.

Finalment, en els termes que no tenen equivalència exacta en una determinada llengua, es recull com a equivalent un manlleu seguit d'un parèntesi explicatiu. (Per exemple, l'equivalent anglès de fuet és fuet (Catalan dry cured pork sausage).)

  • ca  elàstics, n m pl
  • es  tirantes, n m pl
  • fr  bretelles, n f pl
  • pt  suspensórios, n m pl
  • en  braces, n pl
  • en  suspenders, n pl

<Grans Magatzems > Seccions > Roba interior>