Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "llen��" dins totes les àrees temàtiques
<Pesca>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, procedeix de l'obra següent:
ACADÈMIA VALENCIANA DE LA LLENGUA. Portal terminològic valencià [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua, 2023.
<http://www.avl.gva.es/lexicval/ptv>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca pesca amb llença i ham, n f
- es pesca con línea de mano
- fr pêche avec lignes à main
- en line-fishing
<Pesca>
Definició
<Ciències de la Terra>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de geografia física [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/124>
- ca plenamar, n f
- ca marea alta, n f sin. compl.
- es aguas llenas
- es marea alta
- es pleamar
- es plenamar
- fr marée haute
- fr pleine mer
- en high tide
- en high water
<Geografia física > Hidrologia>
Definició
<Geografia > Geografia física>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de geografia física [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/124>
- ca plenamar, n f
- ca marea alta, n f sin. compl.
- es aguas llenas
- es marea alta
- es pleamar
- es plenamar
- fr marée haute
- fr pleine mer
- en high tide
- en high water
<Geografia física > Hidrologia>
Definició
<Energia mareomotriu>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>
- ca plenamar, n f
- ca marea alta, n f sin. compl.
- es aguas llenas
- es marea alta
- es pleamar
- es plenamar
- fr marée haute
- fr pleine mer
- en high tide
- en high water
- de Flut
- de Tidehochwasser
<Indústria > Indústria energètica > Energia elèctrica > Energia mareomotriu>
<Transports > Transport marítim > Ports. Costes>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, procedeix de l'obra següent:
Diccionari de ports i costes: Català, castellà, francès, anglès. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Política Territorial i Obres Públiques, 1995. 351 p.; 23 cm
ISBN 84-393-3324-2
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca plenamar, n f
- ca mar plena, n f sin. compl.
- ca marea alta, n f sin. compl.
- es aguas llenas
- es marea alta
- es pleamar
- es plenamar
- fr haute mer
- fr marée haute
- fr pleine mer
- en high tide
- en high water
<Costes > Oceanografia>
Definició
<Gastronomia > Plats a la carta>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.
Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.
Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>
- ca pollastre rostit al forn de llenya
- es pollo asado al horno de leña
- fr poulet rôti au four de bois
- it pollo arrosto cotto nel forno a legna
- en wood-fired baked chicken
- de Brathähnchen aus dem Holzofen
<Plats a la carta. Carn>
<Gastronomia > Plats a la carta>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.
Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.
Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>
- ca porcell a la segoviana cuit al forn de llenya
- es cochinillo a la segoviana asado al horno de leña
- fr cochon de lait à la ségovienne rôti au four de bois
- it maialino da latte alla segoviana cotto nel forno a legna
- en wood-fired baked suckling pig Segovian style
- de Ferkel auf Segovianer Art im Holzofen gegart
<Plats a la carta. Carn>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca quil·laia, n f
- ca estella de sabó, n f sin. compl.
- ca estelles de rentar, n f pl alt. sin.
- ca llenya de rentar, n f alt. sin.
- nc Quillaja saponaria Molina
<Botànica > rosàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca quil·laia, n f
- ca estella de sabó, n f sin. compl.
- ca estelles de rentar, n f pl alt. sin.
- ca llenya de rentar, n f alt. sin.
- nc Quillaja saponaria Molina
<Botànica > rosàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca rapa de frare, n f
- ca cugot, n m sin. compl.
- ca frare, n m sin. compl.
- ca fraret, n m sin. compl.
- ca llengua de frare, n f sin. compl.
- ca apagallums, n m alt. sin.
- ca àrum, n m alt. sin.
- ca candeleta, n f alt. sin.
- ca caputxó de frare, n m alt. sin.
- ca cresol, n m alt. sin.
- ca cresola, n f alt. sin.
- ca cresolera, n f alt. sin.
- ca cresolet, n m alt. sin.
- ca cresolet de frare (flor), n m alt. sin.
- ca cresolets, n m pl alt. sin.
- ca cresols, n m pl alt. sin.
- ca cugoti, n m alt. sin.
- ca dragoneta, n f alt. sin.
- ca dragontina menor, n f alt. sin.
- ca escandalosa, n f alt. sin.
- ca frare bec, n m alt. sin.
- ca frare cugot, n m alt. sin.
- ca frare cugoti, n m alt. sin.
- ca frare llec, n m alt. sin.
- ca gresolera, n f alt. sin.
- ca gresolet, n m alt. sin.
- ca llums, n m pl alt. sin.
- ca rapa, n f alt. sin.
- ca rapa (fulla), n f alt. sin.
- ca rapa pudent, n f alt. sin.
- ca rapallengua, n f alt. sin.
- ca sarriassa menor, n f alt. sin.
- ca sarriasses, n f pl alt. sin.
- ca telèfon, n m alt. sin.
- ca arum, n m var. ling.
- ca cresolet de flare (flor), n m var. ling.
- ca cugotí, n m var. ling.
- ca farolets, n m pl var. ling.
- ca frare cugotí, n m var. ling.
- ca llengo de frare, n f var. ling.
- ca rapa pudenta, n f var. ling.
- nc Arisarum vulgare Targ. Tozz.
- nc Arum arisarum L. sin. compl.
<Botànica > aràcies>
Nota
- La denominació cugoti està formada a partir de cugot amb el sufix augmentatiu -oti, habitual a Menorca. Aquest sufix apareix també, per exemple, a capsoti (augmentatiu del nom d'ocell capsot 'capsigrany') present en les denominacions capsoti i herba de capsoti aplicades a Trifollium stellatum.