Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "llen�ol" dins totes les àrees temàtiques

arpell arpell

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  arpell, n m
  • ca  arpella, n f alt. sin.
  • ca  arpellot, n m alt. sin.
  • ca  coleta punxosa, n f alt. sin.
  • ca  endrapallengües, n m/f alt. sin.
  • ca  engreixaporcs, n m alt. sin.
  • ca  jòcol, n m alt. sin.
  • ca  llaparassa, n f alt. sin.
  • ca  llengua de bou, n f alt. sin.
  • ca  lletsó card, n m alt. sin.
  • ca  lletsó de card, n m alt. sin.
  • ca  llensó de card, n m var. ling.
  • ca  llensó-card, n m var. ling.
  • ca  lleparassa, n f var. ling.
  • nc  Picris echioides L.
  • nc  Helminthia echioides (L.) Gaertn. sin. compl.

<Botànica > compostes / asteràcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  arpell, n m
  • ca  arpella, n f alt. sin.
  • ca  arpellot, n m alt. sin.
  • ca  coleta punxosa, n f alt. sin.
  • ca  endrapallengües, n m/f alt. sin.
  • ca  engreixaporcs, n m alt. sin.
  • ca  jòcol, n m alt. sin.
  • ca  llaparassa, n f alt. sin.
  • ca  llengua de bou, n f alt. sin.
  • ca  lletsó card, n m alt. sin.
  • ca  lletsó de card, n m alt. sin.
  • ca  llensó de card, n m var. ling.
  • ca  llensó-card, n m var. ling.
  • ca  lleparassa, n f var. ling.
  • nc  Picris echioides L.
  • nc  Helminthia echioides (L.) Gaertn. sin. compl.

<Botànica > compostes / asteràcies>

botgeta de Lapeyrouse botgeta de Lapeyrouse

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  botgeta de Lapeyrouse, n f
  • ca  morritort llenyós, n m alt. sin.
  • nc  Alyssum lapeyrousianum Jord.
  • nc  Hormatophylla lapeyrousiana (Jord.) P. Küpfer sin. compl.
  • nc  Ptilotrichum lapeyrousianum (Jord.) Jord. in Jord. et Fourr. sin. compl.

<Botànica > crucíferes / brassicàcies>

botgeta de Lapeyrouse botgeta de Lapeyrouse

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  botgeta de Lapeyrouse, n f
  • ca  morritort llenyós, n m alt. sin.
  • nc  Alyssum lapeyrousianum Jord.
  • nc  Hormatophylla lapeyrousiana (Jord.) P. Küpfer sin. compl.
  • nc  Ptilotrichum lapeyrousianum (Jord.) Jord. in Jord. et Fourr. sin. compl.

<Botànica > crucíferes / brassicàcies>

cabal de vora plena cabal de vora plena

<Geografia > Geografia física>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de geografia física [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/124>

  • ca  cabal de vora plena, n m
  • es  caudal de cauce lleno
  • es  caudal de márgenes llenos
  • fr  débit à pleins bords
  • en  bankfull discharge

<Geografia física > Hidrologia>

Definició
Cabal que omple completament la secció transversal del llit d'un riu sense vessar.

Nota

  • En rius perennes es considera que té un període de retorn d'1,5 anys.
cabal de vora plena cabal de vora plena

<Ciències de la Terra>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de geografia física [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/124>

  • ca  cabal de vora plena, n m
  • es  caudal de cauce lleno
  • es  caudal de márgenes llenos
  • fr  débit à pleins bords
  • en  bankfull discharge

<Geografia física > Hidrologia>

Definició
Cabal que omple completament la secció transversal del llit d'un riu sense vessar.

Nota

  • En rius perennes es considera que té un període de retorn d'1,5 anys.
cabal de vora plena cabal de vora plena

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  cabal de vora plena, n m
  • es  caudal de cauce lleno, n m
  • es  caudal de márgenes llenos, n m
  • fr  débit à plein bord, n m
  • en  bankfull discharge, n

<Enginyeria forestal>

cap de llinyol cap de llinyol

<Indústria > Indústria de la pell > Sabateria>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  cap de llinyol, n m
  • es  trozo de bramante
  • es  trozo de cordel

<Indústria > Indústria de la pell > Sabateria>

Definició
Tros de llinyol.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  confeti, n m
  • ca  llapó de llavoret, n m alt. sin.
  • ca  llentia d'aigua, n f alt. sin.
  • ca  llenties d'aigua, n f pl alt. sin.
  • ca  llentieta d'aigua, n f alt. sin.
  • ca  llentilla d'aigua, n f alt. sin.
  • ca  llentiol, n m alt. sin.
  • ca  pa de granotes, n m alt. sin.
  • ca  lentilla d'aigua, n f var. ling.
  • ca  llapó de pato, n m var. ling.
  • ca  llapotet de pato, n m var. ling.
  • nc  Lemna L.

<Botànica > lemnàcies>

Nota

  • MASCLANS recull les denominacions llentia d'aigua, llentieta d'aigua, llentilla d'aigua, (lentilla d'aigua), llentiol i pa de granotes per a Lemna sp. pl.
confeti confeti

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  confeti, n m
  • ca  llapó de llavoret, n m alt. sin.
  • ca  llentia d'aigua, n f alt. sin.
  • ca  llenties d'aigua, n f pl alt. sin.
  • ca  llentieta d'aigua, n f alt. sin.
  • ca  llentilla d'aigua, n f alt. sin.
  • ca  llentiol, n m alt. sin.
  • ca  pa de granotes, n m alt. sin.
  • ca  lentilla d'aigua, n f var. ling.
  • ca  llapó de pato, n m var. ling.
  • ca  llapotet de pato, n m var. ling.
  • nc  Lemna L.

<Botànica > lemnàcies>

Nota

  • MASCLANS recull les denominacions llentia d'aigua, llentieta d'aigua, llentilla d'aigua, (lentilla d'aigua), llentiol i pa de granotes per a Lemna sp. pl.