Cercaterm

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

GINER i ROURICH, Matilde. Vocabulari dels oficis d'art. 2a ed. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1990. 164 p.
ISBN 84-393-0947-3

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

ca camp llevat, n m
ca tret de camp, n m sin. compl.
es campeado

<Arts > Esmalt al foc>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

GARCIA PETIT, Lluís [et al.]. Diccionari d'arqueologia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/18/>

ca camp llevat, n m
es campeado

<Arqueologia > Treball de laboratori > Orfebreria>

Definició

Tècnica d'aplicació de l'esmalt que consisteix a fondre'l en cavitats obertes en el metall.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>

ca camp llevat, n m
es campeado
fr champlevé
en champlevé
en champlevé enamel

<Indústria > Indústries manufactureres diverses > Joieria i bijuteria>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca card burral, n m
ca card clapat, n m sin. compl.
ca card gallofer, n m sin. compl.
ca card lleter, n m sin. compl.
ca card marià, n m sin. compl.
ca cardot, n m sin. compl.
ca angelets (papus), n m pl alt. sin.
ca animetes (papus), n f pl alt. sin.
ca borriols (papus), n m pl alt. sin.
ca bruixetes (papus), n f pl alt. sin.
ca card, n m alt. sin.
ca card blanc, n m alt. sin.
ca card calapatós, n m alt. sin.
ca card d'ase, n m alt. sin.
ca card de burro, n m alt. sin.
ca card de formatjar, n m alt. sin.
ca card de la llet de la Mare de Déu, n m alt. sin.
ca card de Maria, n m alt. sin.
ca card de Santa Maria, n m alt. sin.
ca card gros, n m alt. sin.
ca card tacat, n m alt. sin.
ca cardassa, n f alt. sin.
ca cardets d'aigua, n m pl alt. sin.
ca cardigàs, n m alt. sin.
ca cardots, n m pl alt. sin.
ca carxofa de burro, n f alt. sin.
ca carxofes gallufes, n f pl alt. sin.
ca carxofeta, n f alt. sin.
ca dimoniets (papus), n m pl alt. sin.
ca escardot, n m alt. sin.
ca escardot de la Mare de Déu, n m alt. sin.
ca escardot de Nostra Senyora, n m alt. sin.
ca escardot gros, n m alt. sin.
ca espinot, n m alt. sin.
ca molinets (papus), n m pl alt. sin.
ca pinta-raïms, n m pl alt. sin.
ca presó, n f alt. sin.
ca auelets (papus), n m pl var. ling.
ca auelos (papus), n m pl var. ling.
ca cardo, n m var. ling.
ca cardo borriquero, n m var. ling.
ca cardo de rostoll, n m var. ling.
ca praó, n f var. ling.
ca presor, n f var. ling.
ca uelets (papus), n m pl var. ling.
ca uelos (papus), n m pl var. ling.
nc Silybum marianum (L.) Gaertn.

<Botànica > compostes / asteràcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca card burral, n m
ca card clapat, n m sin. compl.
ca card gallofer, n m sin. compl.
ca card lleter, n m sin. compl.
ca card marià, n m sin. compl.
ca cardot, n m sin. compl.
ca angelets (papus), n m pl alt. sin.
ca animetes (papus), n f pl alt. sin.
ca borriols (papus), n m pl alt. sin.
ca bruixetes (papus), n f pl alt. sin.
ca card, n m alt. sin.
ca card blanc, n m alt. sin.
ca card calapatós, n m alt. sin.
ca card d'ase, n m alt. sin.
ca card de burro, n m alt. sin.
ca card de formatjar, n m alt. sin.
ca card de la llet de la Mare de Déu, n m alt. sin.
ca card de Maria, n m alt. sin.
ca card de Santa Maria, n m alt. sin.
ca card gros, n m alt. sin.
ca card tacat, n m alt. sin.
ca cardassa, n f alt. sin.
ca cardets d'aigua, n m pl alt. sin.
ca cardigàs, n m alt. sin.
ca cardots, n m pl alt. sin.
ca carxofa de burro, n f alt. sin.
ca carxofes gallufes, n f pl alt. sin.
ca carxofeta, n f alt. sin.
ca dimoniets (papus), n m pl alt. sin.
ca escardot, n m alt. sin.
ca escardot de la Mare de Déu, n m alt. sin.
ca escardot de Nostra Senyora, n m alt. sin.
ca escardot gros, n m alt. sin.
ca espinot, n m alt. sin.
ca molinets (papus), n m pl alt. sin.
ca pinta-raïms, n m pl alt. sin.
ca presó, n f alt. sin.
ca auelets (papus), n m pl var. ling.
ca auelos (papus), n m pl var. ling.
ca cardo, n m var. ling.
ca cardo borriquero, n m var. ling.
ca cardo de rostoll, n m var. ling.
ca praó, n f var. ling.
ca presor, n f var. ling.
ca uelets (papus), n m pl var. ling.
ca uelos (papus), n m pl var. ling.
nc Silybum marianum (L.) Gaertn.

<Botànica > compostes / asteràcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

ca card marià, n m
ca card burral, n m sin. compl.
ca card calapatós, n m sin. compl.
ca card clapat, n m sin. compl.
ca card gallofer, n m sin. compl.
ca card lleter, n m sin. compl.
ca cardassa, n f sin. compl.
ca cardot, n m sin. compl.
ca carxofa de burro, n m sin. compl.
ca carxofera de burro, n f sin. compl.
ca escardot, n m sin. compl.
ca escardot de Nostra Senyora, n m sin. compl.
ca escardot gros, n m sin. compl.
ca espinot, n m sin. compl.
nc Silybum marianum

<.FITXA MODIFICADA>, <Bioquímica i biologia molecular>, <Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>

Definició

Planta policàrpica vivaç, de la família de les compostes, de 30 a 150 cm d'alt, que viu en camins i talussos, sobre sòls argilosos de les regions mediterrànies. Els fruits secs, que contenen histamina i timidina, han estat empleats com a tònic cardiovascular, com a aperitiu, i contra les infeccions urinàries i malalties del fetge. La planta, presa en decocció, ha estat usada per a tallar hemorràgies i descongestionar el fetge.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ESTÉVEZ, Miquel Àngel; RUBIRALTA, Joan. Vocabulari de perruqueria i bellesa. 2a ed. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1988. 75 p.
ISBN 84-393-0865-5

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

ca cardar, v tr
ca crepar, v tr sin. compl.
es cardar
fr crêper
en card, to

<Imatge personal > Perruqueria>

Definició

Estarrufar els cabells pentinant-los o respatllant-los a repel.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

ca clipar, v tr
es clipar, v tr
fr clipper, v tr
en clip, to, v tr

<Ciències de la salut > Cirurgia>

Definició

Obstruir de manera permanent un aneurisma o un conducte, sovint un vas sanguini, per mitjà d'un clip.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

ca clipar, v tr
es clipar, v tr
fr clipper, v tr
en clip, to, v tr

<.FITXA REVISADA>, <Cirurgia > Conceptes bàsics > Tècniques>

Definició

Obstruir de manera permanent un aneurisma o un conducte, sovint un vas sanguini, per mitjà d'un clip.

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per Jordi Salvador, procedeix de l'obra següent:

SALVADOR, Jordi. Paraules de mar [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/120>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'autor o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca collar, v tr
ca plegar a la colla, v tr sin. compl.

<Navegació tradicional>

Definició

Caragolar la vela, plegar-la sobre la verga, botavara, masteler o antena i afermar-la-hi amb aferradors.

Cerca bàsica

Cerca avançada

Resultats per a la cerca "llepar" dins totes les àrees temàtiques

Definició

Definició

Definició

Definició

Definició

Definició