Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "llibertar" dins totes les àrees temàtiques
<Dret > Dret penal. Dret penitenciari>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari de dret penal i penitenciari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/172/>
- ca deliberar, v tr/prep
- es deliberar, v tr/prep
<Dret penal i penitenciari > Dret processal penal>
<Dret penal>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca deliberar, v intr
- es deliberar
<Dret penal>
Definició
Nota
- Àmbit: Inespecífic
- Ex.: El tribunal està deliberant sobre l'afer.
<Dret>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca deliberar, v tr
- es deliberar
<Dret>
Definició
Nota
- Àmbit: Inespecífic
- Ex.: La junta ha deliberat d'aprovar la proposta.
<Dret penal>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca delicte contra l'exercici dels drets fonamentals i les llibertats públiques, n m
- es delito relativo al ejercicio de los derechos fundamentales y las libertades públicas
<Dret penal>
Definició
Nota
- Àmbit: Espanya
-
El capítol iv del títol xxi («Delictes contra la Constitució») del llibre ii del Codi penal (CP) s'ocupa dels «Delictes relatius a l'exercici dels drets fonamentals i les llibertats públiques» (art. 510 al 528). Aquest capítol s'articula en tres seccions: «Dels delictes comesos amb motiu de l'exercici dels drets fonamentals i de les llibertats públiques garantits per la Constitució» (art. 510 al 521); «Dels delictes contra la llibertat de consciència, els sentiments religiosos i el respecte als difunts» (art. 522 a 526), i «Dels delictes contra el deure de compliment de la prestació social substitutòria» (art. 527 i 528).
La característica comuna de tots aquests delictes és que afecten alguns dels drets i les llibertats fonamentals reconeguts en la Constitució espanyola (CE): el principi d'igualtat, el dret de reunió, el dret d'associació, la llibertat religiosa i el dret a l'objecció de consciència. La importància de la protecció penal d'aquests drets és òbvia atesa la transcendència que tenen per a la participació dels ciutadans en el sistema polític, participació que és inherent al funcionament de l'Estat social i democràtic de dret.
Pel que fa a la primera de les seccions esmentades («Delictes comesos amb motiu de l'exercici dels drets fonamentals i les llibertats públiques garantits per la Constitució»), es tipifiquen tres grans grups de delictes: de discriminació, les reunions o les manifestacions il·lícites i les associacions il·lícites.
Respecte de la discriminació, el CP castiga la provocació a la discriminació (art. 510.1), les injúries discriminatòries (art. 510.2), la discriminació en serveis públics (art. 511) i la discriminació professional o empresarial (art. 512). Tots aquests delictes tenen per base la protecció constitucional del dret d'igualtat (art. 14 CE).
El delicte de reunió o manifestació il·lícites (art. 513 i 514) castiga l'abús del dret de reunió constitucionalment reconegut (art. 21 CE, desplegat per la llei orgànica [LO] 9/1983, del 15 de juliol, reguladora del dret de reunió, modificada per la LO 9/1999, del 21 d'abril): quan les reunions o manifestacions se celebrin amb el fi de cometre algun delicte o quan hi concorrin persones amb armes o altres objectes perillosos. Els subjectes actius d'aquest delicte poden ser tant els promotors i directors (art. 514.1) com els assistents (art. 514.2 i 514.3). Cal tenir en compte que la Llei orgànica 2/1998, del 15 de juny, de modificació del Codi penal i la Llei d'enjudiciament criminal va introduir dos apartats més a l'article 514: l'impediment o la pertorbació greu de l'exercici legítim de les llibertats de reunió o manifestació (art. 514.4) i la convocatòria de reunió prohibida (art. 514.5).
Finalment, el delicte d'associacions il·lícites (art. 515 al 521) es refereix a l'abús del dret d'associació reconegut en l'article 22 de la CE mitjançant l'establiment del concepte juridicopenal de associació il·lícita (art. 515) i diversos tipus legals en funció de si l'associació il·lícita és una banda armada, una organització o un grup terrorista (art. 516) o si no ho és (art. 516 al 518).
<Dret > Dret penal. Dret penitenciari>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari de dret penal i penitenciari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/172/>
- ca delicte contra la llibertat, n m
- es delito contra la libertad, n m
<Dret penal i penitenciari > Dret penal>
<Dret penal>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:
LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca delicte contra la llibertat, n m
- es delito contra la libertad, n m
<Dret penal>
<Dret > Dret penal. Dret penitenciari>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari de dret penal i penitenciari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/172/>
- ca delicte contra la llibertat de consciència, n m
- es delito contra la libertad de conciencia, n m
<Dret penal i penitenciari > Dret penal>
<Dret penal>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:
LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca delicte contra la llibertat de consciència, n m
- es delito contra la libertad de conciencia, n m
<Dret penal>
<Dret penal>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca delicte contra la llibertat de consciència, els sentiments religiosos i el respecte als difunts, n m
- es delito contra la libertad de conciencia, los sentimientos religiosos y el respeto a los difuntos
<Dret penal>
Definició
Nota
- Àmbit: Espanya
-
La secció segona del capítol IV del títol XXI del llibre II del Codi penal s'ocupa dels delictes contra la llibertat de consciència, els sentiments religiosos i el respecte als difunts en el marc dels delictes relatius a l'exercici dels drets fonamentals i llibertats públiques i al deure de compliment de la prestació social substitutòria. En aquesta secció es regulen delictes que afecten (en més o menys grau) la llibertat religiosa i de culte, consagrada com a dret fonamental per l'article 16.1 de la Constitució espanyola (CE) en aquests termes: «es garanteix la llibertat ideològica, religiosa i de culte dels individus i les comunitats, sense més limitació, en les seves manifestacions, que la necessària per al manteniment de l'ordre públic protegit per la llei».
A més, el tercer apartat de l'esmentat article de la CE estableix el principi d'aconfessionalitat de l'Estat en afirmar que «cap confessió no té caràcter estatal». De la lectura d'aquests preceptes constitucionals i de la Llei orgànica de llibertat religiosa, se'n desprèn que cal protegir la llibertat religiosa en un estat democràtic, ja que es tracta d'una manifestació de la llibertat més general i que, en cap cas, aquesta protecció no es pot dur a terme amb preferències per cap religió en particular. Malgrat això, el cert és que en aquesta secció s'hi engloben objectes de protecció considerablement heterogenis. Pel que fa al tipus legal, en primer lloc, l'article 522 tipifica com a delicte autònom un delicte contra la llibertat de les persones en establir que «Incorren en la pena de multa de quatre a deu mesos: 1r. Els qui mitjançant violència, intimidació, força o qualsevol altre constrenyiment il·legítim impedeixin un membre o uns membres d'una confessió religiosa practicar els actes propis de les creences que professen, o assistir-hi. 2n. Els qui pels mateixos mitjans forcin a altri a practicar actes de culte o ritus o a assistir-hi, o a realitzar actes reveladors de professar o no professar una religió, o a mudar la que professen».
En segon lloc, l'article 523 castiga, genèricament, la pertorbació d'actes religiosos, com a manifestació de la llibertat de culte: «el qui, amb violència, amenaça, aldarull o vies de fet, impedeixi, interrompi o pertorbi els actes, les funcions, les cerimònies o les manifestacions de les confessions religioses inscrites en el corresponent registre públic del Ministeri de Justícia i Interior, ha de ser castigat amb la pena de presó de sis mesos a sis anys, si el fet s'ha comès en un lloc destinat al culte, i amb la de multa de quatre a deu mesos si es realitza en qualsevol altre lloc».
En canvi, els articles 524 i 525 tenen per objecte de protecció no ja la llibertat, sinó els sentiments religiosos en el sentit de respecte a l'exercici del dret a l'activitat religiosa pels altres. Concretament, l'article 524 castiga «el qui en un temple, un lloc destinat al culte o en cerimònies religioses, executi actes de profanació en ofensa dels sentiments religiosos legalment tutelats ha de ser castigat amb la pena de presó de sis mesos a un any o una multa de dotze a vint-i-quatre mesos», i l'article 525 castiga amb la pena de multa de vuit a dotze mesos «els qui, per tal d'ofendre els sentiments dels membres d'una confessió religiosa, facin públicament, de paraula, per escrit o mitjançant qualsevol mena de document, escarni de llurs dogmes, creences, ritus o cerimònies, o vexin, també públicament, els qui els professen o practiquen». El segon apartat d'aquest article estén les mateixes penes «als qui facin públicament escarni, de paraula o per escrit, de qui no professin cap religió o creença».
Finalment, l'article 526 castiga una conducta difícilment subsumible sota la tutela dels sentiments religiosos i el mereixement de pena de la qual és, igualment, més que dubtós: «el qui violi i falti al respecte que es deu a la memòria dels morts, els sepulcres o les sepultures, profani un cadàver o les seves cendres o, amb ànim d'ultratge, destrueixi, alteri o danyi les urnes funeràries, els panteons, les làpides o els nínxols, ha de ser castigat amb la pena de presó de tres a cinc mesos o una multa de sis a deu mesos».
<Dret > Dret penal. Dret penitenciari>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari de dret penal i penitenciari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/172/>
- ca delicte contra la llibertat individual, n m
- es delito contra la libertad individual, n m
<Dret penal i penitenciari > Dret penal>
