Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "lligam" dins totes les àrees temàtiques

equacions de lligam equacions de lligam

<Física>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  equacions de lligam, n m pl
  • es  ecuaciones de ligamiento

<Física>

<Física>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari de física [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia) (Ciència i Tecnologia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/149>
La negreta de determinats termes en l'interior de definicions i notes indica que la consulta d'aquests termes en la seva fitxa pròpia permet completar o ampliar el significat de la definició o la nota en què apareixen.

  • ca   n f
  • es   n f
  • fr   n f
  • fr   n f
  • en   n

<Física > Mecànica>

Definició

Nota

impediment de vincle impediment de vincle

<Dret eclesiàstic de l'estat, canònic i matrimonial>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:

LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  impediment de vincle, n m
  • ca  impediment de lligam, n m sin. compl.
  • es  impedimento de ligamen, n m
  • es  impedimento de vínculo, n m sin. compl.

<Dret eclesiàstic de l'estat, canònic i matrimonial>

lligam argumental lligam argumental

<Llengua > Lingüística>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:

PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en curs d'edició en línia: 2022].

  • ca  lligam argumental, n m
  • ca  lligam A, n m sin. compl.
  • es  ligamiento A
  • es  ligamiento argumental
  • fr  liage argumental
  • fr  liage-A
  • en  A-binding
  • en  argument binding

<Lingüística>

Definició
Lligam que es caracteritza pel fet que la categoria nominal que lliga ocupa una posició argumental.

Nota

  • En l'oració Jordi parlava amb si mateix el sintagma nominal Jordi ocupa la posició argumental de subjecte i estableix una relació de lligam argumental amb el sintagma nominal si mateix.

<Química>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari de química [en línia]. 3a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2020. (Diccionaris en Línia) (Ciència i Tecnologia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/212>
La negreta de determinats termes en l'interior de definicions i notes indica que la consulta d'aquests termes en la seva fitxa permet completar o ampliar el significat de la definició o la nota en què apareixen.

  • ca   n m
  • es   n f
  • en   n

<Química > Química física>

Definició

Nota

<Química>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari de química [en línia]. 3a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2020. (Diccionaris en Línia) (Ciència i Tecnologia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/212>
La negreta de determinats termes en l'interior de definicions i notes indica que la consulta d'aquests termes en la seva fitxa permet completar o ampliar el significat de la definició o la nota en què apareixen.

  • ca   n m
  • es   n f
  • en   n

<Química > Química física>

Definició

Nota

lligam no argumental lligam no argumental

<Llengua > Lingüística>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:

PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en curs d'edició en línia: 2022].

  • ca  lligam no argumental, n m
  • es  ligamiento no argumental
  • fr  liage non-argumental
  • en  non-argument binding

<Lingüística>

Definició
Lligam que es caracteritza pel fet que la categoria nominal que lliga ocupa una posició no argumental.

Nota

  • En l'oració Oni vas veure els nostres amics ti?, el mot QU on ocupa la posició no argumental de complementador i estableix una relació de lligam no argumental amb la categoria buida que ocupa la posició original del dit mot QU.
teoria del lligam teoria del lligam

<Llengua > Lingüística>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:

PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en curs d'edició en línia: 2022].

  • ca  teoria del lligam, n f
  • es  teoría del ligamiento
  • fr  théorie du liage
  • en  binding theory

<Lingüística>

Definició
En la teoria del règim i del lligam, subteoria que s'ocupa de les relacions de referència dels sintagmes nominals, tant dels que estan realitzats fonèticament com dels que no.

Nota

  • En la teoria del lligam es diferencien tres tipus de sintagmes: els pronominals (com el pronom fort ell, el pronom feble el o el subjecte buit de l'oració finita), les anàfores (com el pronom feble es, l'expressió si mateix o les traces d'un sintagma nominal) i les expressions referencials o expressions R (com els noms propis o les variables). Aquests sintagmes, d'altra banda, són caracteritzats a partir de tres principis: el principi A, segons el qual una anàfora ha de ser lligada en la seua categoria rectora; el principi B, segons el qual un pronominal ha de ser lliure en la seua categoria rectora, i el principi C, segons el qual una expressió referencial és lliure pertot.
teoria del règim i del lligam teoria del règim i del lligam

<Llengua > Lingüística>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; FUNDACIÓ BARCELONA. Diccionari de lingüística. Barcelona: Fundació Barcelona, 1992. 219 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 84-88169-04-3

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  teoria del règim i del lligam, n f
  • es  teoría de rección y ligamiento
  • fr  théorie du gouvernement et du liage
  • en  Government and Binding theory

<Lingüística>

Definició
Teoria de la gramàtica generativa que elabora i desenvolupa un sistema de principis que han de donar compte de l'adquisició lingüística i que, en aplicar-se directament a les representacions gramaticals, permeten de simplificar al màxim el sistema de regles de la gramàtica.

Nota

  • El model de la teoria del règim i del lligam va ser presentat l'any 1981 per Chomsky a l'obra Lectures on Government and Binding.
teoria del règim i del lligam teoria del règim i del lligam

<Llengua > Lingüística>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:

PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en curs d'edició en línia: 2022].

  • ca  teoria del règim i del lligam, n f
  • es  teoría del régimen y el ligamiento
  • fr  théorie du gouvernement et liage
  • en  government and binding theory

<Lingüística>

Definició
Model de gramàtica generativotransformacional que presenta una estructura modular de la gramàtica, segons la qual la formació d'oracions gramaticals depén de la interacció d'una sèrie de teories o mòduls que inclouen conjunts de principis que permeten simplificar al màxim les regles de la gramàtica.

Nota

  • Aquestes teories se centren en les dependències entre els constituents de l'oració (teoria de la X amb barra, teoria temàtica, teoria del cas, teoria de la recció) o estableixen els principis de localitat a què estan sotmesos els fenòmens de correferència (teoria del lligam, teoria de la fitació, teoria del control). En aquest model, es diferencien tres nivells de representació estructural: l'estructura P, l'estructura S i la forma lògica. L'estructura S es deriva de l'estructura P, i la forma lògica, de l'estructura S per mitjà de l'aplicació d'una única regla transformacional: la regla de trasllat. Aquest model és el resultat de l'evolució de la teoria estàndard revisada i ampliada i va ser presentat globalment en l'obra de Noam Chomsky Lectures on Government and Binding (1981).