Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "local" dins totes les àrees temàtiques
<Jardineria. Paisatgisme>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; FUNDACIÓ DE LA JARDINERIA I EL PAISATGE. Glossari de jardineria i paisatgisme [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016-2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/222/>
- ca àmbit municipal, n m
- ca àmbit local, n m sin. compl.
<Jardineria. Paisatgisme>
Definició
<Restauració>
La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.
- ca a l'establiment, adv
- ca al local, adv
- ca aquí, adv
- es en el local, adv
- fr sur place, adv
- en on site, adv
- en on the spot, adv
<Restauració>
Definició
<Construcció > Obres públiques > Enginyeria civil>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari d'enginyeria civil [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/240/>
Les paraules marcades entre circumflexos (^) en l'interior d'una definició indiquen que es tracta de termes amb fitxa pròpia en el diccionari que poden ajudar a ampliar el significat d'aquella definició.
Per problemes tecnològics de representació gràfica, s'ha suprimit part d'algunes definicions. La informació completa es pot consultar a l'edició en paper d'aquesta obra.
- ca acceleració local, n f
- es aceleración local
- en local acceleration
<Enginyeria civil > Enginyeria hidràulica>
Definició
<Dret > Dret administratiu>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de dret administratiu [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/169/>
- ca Administració local, n f
- es Administración local, n f
<Dret administratiu > Organització administrativa>
Definició
<Dret constitucional>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:
LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca administració local, n f
- es administración local, n f
<Dret constitucional>
<Dret públic>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca Administració local, n f
- es administración local
<Dret públic>
Definició
Nota
- Àmbit: Espanya
-
Formen part de l'Administració local els municipis, les províncies, les illes en els arxipèlags balear i canari, les comarques i altres entitats que agrupen municipis, les àrees metropolitanes i les mancomunitats de municipis. Es regeixen per la Llei reguladora de les bases del règim local, de l'Estat, modificada per la Llei 27/2013, del 27 de desembre, de racionalització i sostenibilitat de l'Administració local, de l'Estat. En l'àmbit de Catalunya, la legislació de desenvolupament és determinada per la Llei 12/2010, del 19 de maig, del Consell de Governs Locals. L'article 137 de la Constitució espanyola estableix el principi de garantia institucional de l'autonomia local, per la qual aquests ens tenen per llei un conjunt d'atribucions que fan recognoscible llur funció en la gestió dels interessos públics que tutelen i desenvolupen.
Els municipis s'assenten sobre el terme municipal, que és el territori on l'ajuntament exerceix les seves competències. La creació, la supressió o l'alteració d'un terme municipal són regulades per la legislació autonòmica, després de donar audiència als interessats i de rebre el dictamen del Consell d'Estat o de l'òrgan consultiu autonòmic equivalent. La població del municipi està constituïda pels residents que s'incorporen al padró d'habitants. El Govern i l'Administració municipal existeixen en tots els municipis, excepte en els que funcionen en règim de consell obert. Els regidors són triats en sufragi universal, igual, lliure, directe i secret, i l'alcalde o alcaldessa és triat pels regidors. En tots els municipis hi ha alcalde o alcaldessa, tinents d'alcalde o alcaldessa i ple, i es poden constituir comissions informatives amb composició proporcional als grups polítics que formen el ple. La junta de govern local existeix en tots els municipis que tenen una població superior a cinc mil habitants, i en els de menys d'aquesta població quan així ho acorda el ple o ho disposa el reglament intern. Igualment, hi ha d'haver una comissió especial de comptes encarregada d'emetre informe sobre els comptes anuals. L'alcalde o alcaldessa dirigeix el govern i l'administració municipal; representa l'ajuntament; convoca i presideix el ple, i decideix els empats amb el seu vot de qualitat; dirigeix, inspecciona i impulsa els serveis i les obres municipals; dicta bans; desenvolupa la gestió econòmica municipal; aprova l'oferta d'ocupació pública i té la prefectura del personal i de la policia municipal, entre altres competències. El ple, per la seva banda, acompleix funcions de control i fiscalització municipal; aprova el planejament general, el reglament intern i les ordenances; determina els recursos tributaris; aprova la plantilla de personal i concerta operacions creditícies superiors al 10 % del pressupost municipal, a més de decidir la moció de censura i altres qüestions de confiança de l'alcalde o alcaldessa. Aquestes atribucions són objecte de regulació diferent en el règim dels municipis grans (amb una població superior a 250.000 habitants o capitals de província de més de 150.000 habitants).
La província, d'altra banda, és una entitat local i una divisió territorial de l'Estat (les illes també tenen aquesta naturalesa jurídica, les diputacions de les quals s'anomenen cabildos a les Canàries i consells insulars a les Balears). A les comunitats autònomes uniprovincials les tasques són desenvolupades per la mateixa comunitat autònoma. Disposa de president o presidenta, vicepresidents, junta de govern i ple. Aquest darrer òrgan aprova els plans provincials, les ordenances i els pressupostos, entre d'altres. El president o presidenta i la junta de govern tenen competències similars a les del municipi. Les diputacions es constitueixen després de la celebració d'eleccions locals, en què les juntes electorals provincials reparteixen, proporcionalment i atenent el nombre de residents, els escons de diputat de cada partit judicial, tenint en compte que tots els partits com a mínim tenen un diputat, que cap partit no pot tenir més de tres cinquenes parts del total de diputats -les fraccions iguals o superiors a 0,50 que resulten del repartiment proporcional es corregeixen per excés i les inferiors, per defecte. Aquest sistema es regeix per la Llei orgànica del règim electoral general (LOREG).
Les comarques agrupen diversos municipis a partir d'uns interessos comuns. No es poden crear quan almenys dues cinquenes parts dels municipis que s'han d'agregar amb la meitat del cens de població del partit judicial s'hi oposen. A Catalunya, són regulades pel Decret legislatiu 2/2003, del 28 d'abril. Les àrees metropolitanes, al seu torn, són ens locals integrats per municipis de grans aglomeracions urbanes entre els nuclis de població dels quals hi ha vinculacions econòmiques i socials que recomanen la planificació conjunta i la coordinació de serveis i obres. D'acord amb la Llei 31/2010, del 3 d'agost, del Parlament de Catalunya, es va crear l'Àrea Metropolitana de Barcelona. A Catalunya, existeixen, a més, les entitats metropolitanes, agrupacions diferents de la província.
Les mancomunitats de municipis són ens associatius voluntaris creats per a l'execució en comú d'obres i serveis de llur competència. Encara que les principals competències municipals poden ser atribuïdes per les mancomunitats, han de tenir unes finalitats limitades, i no poden ser mancomunades totes les obres ni els serveis municipals. Tenen personalitat jurídica pròpia de llurs associats i es regeixen per estatuts, que han de ser aprovats per cadascun dels plens municipals dels ajuntaments mancomunats. Els ens locals menors han estat objecte de regulació en la Llei 27/2013, del 27 de desembre, de racionalització i sostenibilitat de l'Administració local, i se sotmeten a un control estricte de sostenibilitat financera, que, en cas que no superin, determina llur dissolució.
A Catalunya, el règim especial municipal comprèn les vegueries (Llei orgànica 6/2006, del 19 de juliol, de reforma de l'Estatut d'autonomia de Catalunya i Llei 30/2010, del 3 d'agost, de vegueries), el municipi de Barcelona (Llei 1/2006, del 13 de març, per la qual es regula el règim especial del municipi de Barcelona i Llei 22/1998, del 30 de desembre, de la Carta municipal de Barcelona) i la Vall d'Aran, amb el Consell General (Llei orgànica 6/2006, del 19 de juliol). Les vegueries s'estenen per tot el territori de Catalunya i són agrupacions de municipis on s'exerceix el govern intermunicipal de cooperació local per mitjà del Consell de Vegueria. La Generalitat de Catalunya adopta la divisió en vegueries de la seva organització territorial. La creació, la modificació o la supressió d'una vegueria s'han de dur a terme per mitjà d'una llei del Parlament. El seu president o presidenta és el veguer en cap.
<Dret > Dret de la Unió Europea > Comunitats Europees>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic de les Comunitats Europees [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/27/>
Les denominacions en castellà, francès i anglès s'han reproduït i adaptat a partir de les edicions lingüístiques originals del Thésaurus Eurovoc (édition 4.2).
© Communautés européennes, 2004
La reproducció i adaptació s'ha dut a terme sota la responsabilitat exclusiva del TERMCAT Centre de Terminologia.
- ca agent local CE, n m, f
- es agente local CE
- fr agent local CE
- en EC local staff
<Comunitats europees > Institucions de la Unió Europea i funció pública europea>
<Química > Química analítica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de química analítica. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2000. 252 p.; 22 cm. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris terminològics)
ISBN 84-412-0224-9
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca anàlisi local, n f
- es análisis local
- en local analysis
<Química > Química analítica>
Definició
<Geografia > Disciplines cartogràfiques>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:
- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció
La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.
- ca anàlisi local, n f
- es análisis local
- en local analysis
<Disciplines cartogràfiques > Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Geoprocessament>
Definició
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
<Ciències de la Terra>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:
- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció
La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.
- ca anàlisi local, n f
- es análisis local
- en local analysis
<Disciplines cartogràfiques > Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Geoprocessament>
Definició
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
