Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "macabre" dins totes les àrees temàtiques

acabament jaspiat acabament jaspiat

<Operacions i processos de la pell>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>

  • ca  acabament jaspiat, n m
  • ca  acabament clapat, n m sin. compl.
  • es  acabado jaspeado
  • es  acabado moteado
  • fr  finissage marbré
  • fr  finissage tacheté
  • en  marble finish
  • en  mottled finish

<Indústria > Indústria de la pell > Operacions i processos de la pell>

aglomerat de marbre aglomerat de marbre

<Indústria dels materials de la construcció>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>

  • ca  aglomerat de marbre, n m
  • es  aglomerado de mármol
  • fr  aggloméré de marbre
  • en  marble block

<Indústria > Indústria dels materials de la construcció>

aglomerat de marbre aglomerat de marbre

<Construcció > Execució de l'obra > Materials de construcció>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. TO Materials de la construcció [fitxer XML]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2006. (Terminologia Oberta)
<http://www.termcat.cat/productes/toberta.htm>

  • ca  aglomerat de marbre, n m
  • es  aglomerado de mármol
  • en  marble block

<Construcció > Execució de l'obra > Materials de construcció>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  ailant, n m
  • ca  vernís del Japó, n m sin. compl.
  • ca  arbre de carretera, n m alt. sin.
  • ca  arbre del cel, n m alt. sin.
  • ca  arbre garavater, n m alt. sin.
  • ca  arbre pudent, n m alt. sin.
  • ca  canya de la pudor, n f alt. sin.
  • ca  cornissa, n f alt. sin.
  • ca  espantagitanos, n m alt. sin.
  • ca  fals vernís, n m alt. sin.
  • ca  hivernenc, n m alt. sin.
  • ca  mal arbre, n m alt. sin.
  • ca  sambuc, n m alt. sin.
  • ca  ailantus, n m var. ling.
  • ca  irlando, n m var. ling.
  • ca  malarbre, n m var. ling.
  • nc  Ailanthus altissima (Mill.) Swingle
  • nc  Ailanthus glandulosa Desf. var. ling.

<Botànica > simarubàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  babol, n m
  • ca  badabadoc, n m alt. sin.
  • ca  gallaret, n m alt. sin.
  • ca  ganfanó, n m alt. sin.
  • ca  monja, n f alt. sin.
  • ca  quiquiriquic, n m alt. sin.
  • ca  rosella, n f alt. sin.
  • ca  ababol, n m var. ling.
  • ca  bada badoc, n m var. ling.
  • ca  cacare quel, n m var. ling.
  • ca  cacarequel, n m var. ling.
  • ca  cararequecs, n m pl var. ling.
  • ca  fanfanó, n m var. ling.
  • ca  quiquirequics, n m pl var. ling.
  • nc  Papaver sp. pl.

<Botànica > papaveràcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  baladre, n m
  • ca  ginesta peluda, n f alt. sin.
  • ca  ginesta triflora, n f alt. sin.
  • ca  ginesta vellosa, n f alt. sin.
  • ca  ginestell, n m alt. sin.
  • ca  ginestera, n f alt. sin.
  • ca  molleró, n m alt. sin.
  • ca  mollerol, n m alt. sin.
  • ca  mollerols, n m pl alt. sin.
  • ca  mollerons, n m pl alt. sin.
  • ca  delabre, n m var. ling.
  • ca  galabre, n m var. ling.
  • ca  ginestra triflora, n f var. ling.
  • ca  veladre, n m var. ling.
  • nc  Genista triflora Rouy
  • nc  Cytisus villosus Pourr. sin. compl.
  • nc  Cytisus triflorus L'Hér. var. ling.

<Botànica > papilionàcies / fabàcies>

Nota

  • La denominació baladre s'aplica més habitualment a les espècies Nerium oleander i Veratrum album.
ballaruga marmòria ballaruga marmòria

<Zoologia > Invertebrats no artròpodes>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  ballaruga marmòria
  • fr  cône marbré
  • en  marble cone
  • nc  Conus marmoreus

<Zoologia > Invertebrats no artròpodes>

ballester marbrenc ballester marbrenc

<Zoologia > Ocells>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2022. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.

Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.

  • ca  ballester marbrenc, n m
  • es  vencejo ecuatorial
  • fr  martinet marbré
  • en  mottled swift
  • de  Schuppensegler
  • nc  Tachymarptis aequatorialis

<11.07 Ocells > Caprimulgiformes > Apòdids>

base de meta base de meta

<Esport > Esports de pilota > Beisbol>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de beisbol. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1992. 105 p.; 20 cm. (Diccionaris dels esports olímpics; 24)
ISBN 84-7739-274-9

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  base de meta, n f
  • ca  meta, n f sin. compl.
  • es  base de meta
  • es  meta
  • fr  marbre
  • fr  plaque de but
  • en  home
  • en  home base
  • en  home plate
  • en  plate

<Esport > Esports de pilota > Beisbol>

Definició
Base situada en diagonal respecte a la segona base, que s'assenyala amb una placa de cautxú blanca en forma de pentàgon irregular, que constitueix l'última base que el jugador ha de tocar per aconseguir una correguda.
base de meta base de meta

<09 Esports de pilota > Beisbol>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2022. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

  • ca  base de meta, n f
  • ca  meta, n f sin. compl.
  • es  base de meta
  • es  meta
  • fr  marbre
  • fr  plaque de base
  • en  home
  • en  home base
  • en  home plate
  • en  plate

<Esport > 09 Esports de pilota > Beisbol>

Definició
Base corresponent a l'angle dels dos costats adjacents del camp interior que serveixen de referència per als límits del camp exterior, que està assenyalada amb una placa de cautxú blanca en forma de pentàgon irregular.

Nota

  • 1. Per extensió, la denominació base de meta també s'aplica a la mateixa placa de cautxú.
  • 2. La base de meta és l'última base que s'ha de tocar per a marcar una correguda.