Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "malagrat" dins totes les àrees temàtiques

alagwa alagwa

<Llengua > Lingüística > Llengües>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  alagwa
  • ca  alagwaisi sin. compl.
  • ca  alagwase sin. compl.
  • ca  alawa sin. compl.
  • ca  asi sin. compl.
  • ca  chasi sin. compl.
  • ca  kialagwa sin. compl.
  • ca  wasi sin. compl.
  • cod  alagwa
  • ar  ألاغوا
  • cy  Alagwa
  • cy  Alagwaisi sin. compl.
  • cy  Alagwase sin. compl.
  • cy  Alawa sin. compl.
  • cy  Asi sin. compl.
  • cy  Chasi sin. compl.
  • cy  Kialagwa sin. compl.
  • cy  Wasi sin. compl.
  • de  Alagwa
  • de  Alagwaisi sin. compl.
  • de  Alagwase sin. compl.
  • de  Alawa sin. compl.
  • de  Asi sin. compl.
  • de  Chasi sin. compl.
  • de  Kialagwa sin. compl.
  • de  Wasi sin. compl.
  • en  Alagwa
  • en  Alagwaisi sin. compl.
  • en  Alagwase sin. compl.
  • en  Alawa sin. compl.
  • en  Asi sin. compl.
  • en  Chasi sin. compl.
  • en  Kialagwa sin. compl.
  • en  Waasi sin. compl.
  • en  Wasi sin. compl.
  • es  alava
  • es  alagwaisi sin. compl.
  • es  alagwase sin. compl.
  • es  alawa sin. compl.
  • es  asi sin. compl.
  • es  chasi sin. compl.
  • es  kialagwa sin. compl.
  • es  wasi sin. compl.
  • eu  wasiera
  • eu  alagwa sin. compl.
  • eu  alagwaisi sin. compl.
  • eu  alagwase sin. compl.
  • eu  alawa sin. compl.
  • eu  asi sin. compl.
  • eu  chasi sin. compl.
  • eu  kialagwa sin. compl.
  • eu  wasi sin. compl.
  • fr  alagwa
  • fr  alagwaisi sin. compl.
  • fr  alagwase sin. compl.
  • fr  alawa sin. compl.
  • fr  asi sin. compl.
  • fr  chasi sin. compl.
  • fr  kialagwa sin. compl.
  • fr  wasi sin. compl.
  • gl  alagwa
  • gl  alagwaisi sin. compl.
  • gl  alagwase sin. compl.
  • gl  alawa sin. compl.
  • gl  asi sin. compl.
  • gl  chasi sin. compl.
  • gl  kialagwa sin. compl.
  • gl  wasi sin. compl.
  • gn  alava
  • gn  alagwa sin. compl.
  • it  alagwa
  • it  alagwaisi sin. compl.
  • it  alagwase sin. compl.
  • it  alawa sin. compl.
  • it  asi sin. compl.
  • it  chasi sin. compl.
  • it  kialagwa sin. compl.
  • it  wasi sin. compl.
  • pt  alagwa
  • pt  alagwaisi sin. compl.
  • pt  alagwase sin. compl.
  • pt  alawa sin. compl.
  • pt  asi sin. compl.
  • pt  chasi sin. compl.
  • pt  kialagwa sin. compl.
  • pt  wasi sin. compl.
  • tmh  Talagwat
  • tmh  Alagwaisi sin. compl.
  • tmh  alagwase sin. compl.
  • tmh  alawa sin. compl.
  • tmh  asi sin. compl.
  • tmh  chasi sin. compl.
  • tmh  kialagwa sin. compl.
  • tmh  wasi sin. compl.
  • zh  阿拉格瓦语
  • num  Sistema aràbic

<Afroasiàtica > Cuixítica > Cuixític meridional>, <Àfrica > Tanzània>

Definició
El grup etnolingüístic alagwa està establert a la zona central de Tanzània, concretament a la regió de Dodoma. La majoria dels alagwa parlen rangi, una llengua que els nens alagwa aprenen i utilitzen a l'escola.

El nom waasi és utilitzat per altres grups per a referir-se als alagwa i a la seva llengua.
amanida malaguenya amanida malaguenya

<Gastronomia > Plats a la carta>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.

Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.

Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>

  • ca  amanida malaguenya
  • es  ensalada malagueña
  • fr  salade malaguène
  • it  insalata di Malaga
  • en  malaga salad
  • de  Malagasalat

<Plats a la carta. Entrants i amanides>

còlquic filifoli còlquic filifoli

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  còlquic filifoli, n m
  • ca  melagra, n f alt. sin.
  • ca  merendera, n f alt. sin.
  • ca  safrà bord, n m alt. sin.
  • ca  safrà del diable, n m alt. sin.
  • nc  Merendera filifolia Cambess.

<Botànica > liliàcies>

còlquic filifoli còlquic filifoli

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  còlquic filifoli, n m
  • ca  melagra, n f alt. sin.
  • ca  merendera, n f alt. sin.
  • ca  safrà bord, n m alt. sin.
  • ca  safrà del diable, n m alt. sin.
  • nc  Merendera filifolia Cambess.

<Botànica > liliàcies>

calamarsons a la malaguenya calamarsons a la malaguenya

<Gastronomia > Plats a la carta>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.

Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.

Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>

  • ca  calamarsons a la malaguenya
  • es  chipirones a la malagueña
  • fr  encornets à la malaguène
  • it  calamaretti allo stile di Malaga
  • en  small squid Malaga style
  • de  kleine Tintenfische auf Málaga-Art

<Plats a la carta. Peix i marisc>

cataplasma cataplasma

<Farmacologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  cataplasma, n m
  • ca  malagma, n m sin. compl.

<Farmacologia>

Definició
Composició mucilaginosa capaç de retenir una gran quantitat de calor humida, interposada entre dues gases, que hom aplica directament sobre la pell. Té acció emol·lient, calmant i antiflogística. Antigament eren fets de pa, farina, segó, etc, i principalment, de farina de llinosa.

Nota

  • La denominació malagma prové del grec málagma 'cataplasma'.
emol·lient emol·lient

<Farmacologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  emol·lient, n m
  • ca  malagma, n m sin. compl.

<Farmacologia>

Definició
Substància que té la propietat d'ablanir i relaxar les parts inflamades. És d'ús extern, i deu la seva acció a la propietat que té de retenir la humitat. Els emol·lients principals són el midó i els mucílags del gra de lli, de malví i de garrofí. Són la base dels cataplasmes o apòsits humits. Sovint, per tal d'augmentar els temps d'efectivitat dels emol·lients, hom hi afegeix glicerol i aigua.

Nota

  • La denominació malagma prové del grec málagma 'cataplasma'.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  garlanda, n f
  • ca  garlanda atropurpúria, n f alt. sin.
  • ca  matagat, n m alt. sin.
  • ca  matagats, n m alt. sin.
  • ca  veça, n f alt. sin.
  • ca  veça de Bengala, n f alt. sin.
  • ca  veça de ramellet, n f alt. sin.
  • ca  veça petita, n f alt. sin.
  • ca  veça vermella, n f alt. sin.
  • nc  Vicia benghalensis L.
  • nc  Vicia atropurpurea Desf. var. ling.

<Botànica > papilionàcies / fabàcies>

garlanda garlanda

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  garlanda, n f
  • ca  garlanda atropurpúria, n f alt. sin.
  • ca  matagat, n m alt. sin.
  • ca  matagats, n m alt. sin.
  • ca  veça, n f alt. sin.
  • ca  veça de Bengala, n f alt. sin.
  • ca  veça de ramellet, n f alt. sin.
  • ca  veça petita, n f alt. sin.
  • ca  veça vermella, n f alt. sin.
  • nc  Vicia benghalensis L.
  • nc  Vicia atropurpurea Desf. var. ling.

<Botànica > papilionàcies / fabàcies>

màlaga màlaga

<Gastronomia > Plats a la carta>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.

Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.

Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>

  • ca  màlaga
  • es  málaga
  • fr  málaga
  • it  malaga
  • en  málaga
  • de  Málaga

<Plats a la carta. Begudes>